divendres, 6 de juliol de 2007

El riu efimer, el Calders.


Afluent per l’esquerra del Llobregat .És format a Monistrol de Calders per la unió de les rieres de Sant Joan, que rep al seu entorn les aigües de la riera de l’Om, que recull el desguàs de la serra de Granera, i la riera dita en el seu darrer tram de Marfà, que neix a Collsuspina, i que en puritat tècnica, cal considerar com en l’inici real del riu, que només formalment , comença en aquell punt, en que es barregen [ aiguabarreig s’anomena justament ] les aigües de les diferents procedències.

Ja a la fondalada de Monistrol per sota dels 460 metres d’altitud, el curs de l’aigua corre encaixat en els materials calcaris, tot formant nombrosos meandres, fins arribar als 284 metres de Navarcles, on lliurarà al Llobregat el seu cabal bàsicament procedent de les terres altes del Moianes.

El recorregut de 21,5 quilometres alhora que li dona amb tota justícia el títol de riu efímer, permet resseguir-lo i gaudir encara de la contemplació de llocs, masies, molins, salts d’aigua i alguna ermita, que de ben segur amb el canvi climàtic tenen els dies comptats.

La vida agrícola ha estat substituïda per les residències, primeres i segones, principalment de persones que treballen a Manresa, però amb la ferotge especulació del sòl a les comarques del Barcelonès i dels dos Vallès, les comarques interiors, com el Bages, i la comarca natural del Moianes han passat a ser l’objecte de la cobdícia immobiliària.

Darrera d’aquesta obsessió es poden explicar els terribles incendis de l’alt Vallès i les Valls del Montcau.

La frase a sang i foc, no és d’aplicació únicament en les guerres convencionals o no, com al Líban, Afganistan, Iraq, Etiòpia i tants i tants altres llocs del món, sinó que clarament s’ha de veure darrera de les accions i/o omissions, que faciliten i/o permeten l’enriquiment d’una minoria d’autèntics taurons de secà!!

Dissortadament l’acceleració brutal del consum de recursos en aquest espai tant reduït, provocarà a molt curt termini el seu esgotament ; aquest estiu el problemes d’aigua en aquestes comarques interiors, han assolit nivells desconeguts fins ara, el dissabte 5 de juliol ens comentava un ramader que li cal comprar l’aigua per donar de beure al bestiar !

L’encant d’aquestes indrets rau justament en la seva conservació, i si com ens temem son objecte de l’especulació immobiliària, no serà únicament el Calders el que tindrà tot el dret, al títol d’efímer ; la denominació la podrem aplicar a tota la contrada, que fent us d’una de les “maragallades” més notables, es desinflarà com un souffle català !

Feu-vos amb un bon plànol de la zona [ compte que no sigui d’una editorial barcelonina ! ] , i aprofiteu aquestes adverses circumstàncies per remuntar el curs del Calders des de Navarcles, fins a Monistrol.

És una experiència inoblidable, i em temo molt amics meus, que irrepetible !

© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: