diumenge, 22 de juliol de 2007

L'estiu i Guimerà.




Havíem fet un anterior article, Hivern a Guimerà; els colors d’un i altre període son molt i molt diferents; la blancor de la boira, el gebre i/o la rosada, els colors marrons, de vegades amb tons vermellosos de la terra, eren substituïts ara, pel blau intens del cel ; pel groc dels rostolls que deixaven constància de l’aprofitament agrícola d’aquestes terres, trencat únicament per alguns punts de verdor, de pinedes que coronen els punts alts, d’algunes vinyes que faran créixer la denominació Costers del Segre, i per l’abundància del bosc de ribera en les fondalades inicials del Corb, entre Rauric i Vallfogona. Aleshores i ara, els tons grisos de la pedra picada, son una mostra perenne de la identitat d’aquestes terres interiors.

Ens trobàvem a les 8,15 a la benzinera de la Rambla Iberia, faríem camí per Terrassa, Martorell, i seguint la Nacional II fins a la Panadella, on ens aturaríem per esmorzar; continuaríem per l’antic traçat fins els Hostalets de Cervera, i des d’allà per carreteres interiors, Talavera ,i en un trencall de la carretera que ens conduirà més tard fins a Rauric, ens acostem a Montargull, el lloc que tenia 24 habitants l’any 1970, està actualment abandonat i tant les cases com la mateixa església en part romànica de l’antic castell, presentem un estat ruïnós i gens exempt de riscos en la tasca de recollir tanta i tanta desolació!. Abans i desprès, a dreta i esquerra, sovintegen les restes de masies; l’abandonament precipitat del camp en el període 1950/1970, va sumir aquestes terres, com a la major part de Catalunya i d’Espanya, en un empobriment en tots els conceptes de difícil o fins d’impossible recuperació.

Des de Rauric, seguirem el curs del Corb, Llorac, Vallfogona i Guimerà, on m’esperaven a les 10,30 a l’edifici de la Cort del Batlle. El Tomás recollirà, ara sota un sol abrusador, imatges d’aquesta Vila Medieval. No li faltaran companys en aquesta tasca, tota vegada que quan ens acomiadem sota els porxos de la Plaça Major, el nombre de persones que ho retraten tot a tort i a dret, és ja de quatre !. Em confirmarà mentre dinem, que a coincidit amb no menys de quinze persones, que com ell, recollíem imatges, de les portes, passadissos, escales i racons, d’aquest Guimerà màgic!

En la reunió se’ns explicarà a gran trets el programa d’activitats del Mercat Medieval, que és dura a terme el cap de setmana del 12 i 13 d’agost; en aquelles dates, els trobadors, músics, venedors, oficis manuals, i per descomptat el grup de Trompadors de la Vall del Corb, ompliran els carrers de Guimerà, en els que de forma quasi miraculosa és passegen també els més de trenta mil visitants, que any rera any, volen veure i viure, aquesta atmosfera tant especial, que segons sembla desprenen les antigues pedres d’aquesta més que mil·lenària Vila. Parlaríem també del Retaule de Guimerà que ha fet venir fins aquestes terres un bon nombre de turistes estrangers, àvids de contemplar aquesta obra excepcional; del llibre que ja està en curs, on s’explicarà el procediment de recuperació i el significat d’aquesta pintura senyera del Gòtic internacional.

Ens retrobàvem amb el Tomás Irigaray López, quasi a les 14,00 hores; de la seva feina, espero que ben aviat en tindreu una bona mostra.

Amic lector, no se si cal fer-ho, però en tot cas, m’estimo més assegurar el tret, cal fer només un petit canvi al títol, No pots sota cap concepte, deixar passar l’estiu sense venir a Guimerà !

© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: