Els solcs fondos que per les terres del Moianès han deixat les mal dites rieres, palesen clarament que l’aigua havia estat l’actiu més important d’aquest altiplà, fins a tres rius neixen en aquestes alçades, el Congost, el Tenes i el Calders.
La realitat avui dissortadament és una altra, i això hem fa plantejar algunes preguntes :Perquè es perd un riu ?, i perquè concretament s’han perdut aquests rius interiors ?, de ben segur que els experts ens donaran tota mena d’explicacions tècniques, però per a mi que entenc el circuit de l’aigua a la terra, com un exemple palès de la teoria dels vasos comunicants, quan hi ha una demanda desmesurada d’aigua a nivells inferiors, - pensem que la major part de l’activitat humana, en aquest país nostre es fa per sota dels 700 metres d’alçada sobre el nivell del mar - , l’aigua que corria pels nivells superiors senzillament desapareix.
Amb l’aigua però també marxa tota l’activitat que hi estava relacionada, adéu molins, adéu agricultura intensiva, i sense solució, adéu població. Avui l’esplèndid – encara – Altiplà del Moianès , no te més que història, i sinó si posa remei, no passarà gaire temps, en que fins i tot això, la història, també es perdrà.
Les baumes s’han format pel pas constant de l’aigua que amb segles de treballs a desgastat la roca, en alguna ocasió baumes i molins es donen alhora, com en el cas del Molí d’en Brotons , dit per alguns també com de la Tosca, prop de Marfà que constitueix sens dubte un dels llocs cabdals en aquest apartat; quan a baumes, citar l’anomenada de l’Espluga a Sant Quirze de Safaja, El Puig de la Bauma a Mura, les Baumes Roges i les seves tines en els límits imprecisos de les Valls del Montcau, la Bauma freda, frontera entre Granera i Monistrol de Calders, i Esplugues en el terme de Castellcir, on avui us explicaran com vivien en aquests edificis construïts a l’abric de la roca els nostres avantpassats, ....... quan a molins, cal seguir els llits avui secs en la major part dels rius esmentats, el Congost, el Tenes i el Calders.
El tram final del Tenes fins a la resclosa on s’emmagatzema l’aigua que els turistes veuran caure els caps de setmana, quan visitin Sant Miquel del Fai, és d’una extrema bellesa, i ens ha deixat les restes d’un molí entre dos saltants d’aigua , que fins a l’inici de la primavera acostumen en major o menor quantitat a portar alguna quantitat del líquid element.
La conca del Calders, en la seva vessant de la Riera Golarda, ens ofereix la visió del molí de la Datzira, i la terrible història d’aquesta propietat, en la vessant de la riera de Sant Joan el Moli d’en Sala, la seva font i les basses us gratificaran del petit esforç d’arribar-hi, més enllà el naixement de la riera, amb el bullidors del Rubió, donen per un mati.
El Congost marxa de l’altiplà per donar ràpidament les seves aigües [ i amb elles els beneficis que això comporta ] a la comarca veïna.
Altres rieres de menor importància, permetien també l’explotació de l’activitat dels molins, molí d’en Puig, i molí nou del Passerell, prop de Moià, els molins vell, molí nou i molí xic, al terme de Castellcir, prop de les Esplugues, el molí de Rocafort i el molí del pla a Santa Maria d’Oló, el molí del Castell a l’Estany,... Sou pregats d’ajudar-nos a completar la nostra galeria d’imatges en aquesta categoria, podeu adreçar les vostres fotografies a fananos@moianes.net, indicant nom de l’autor, data en que es va fer la foto i lloc.
Si advertiu errors – cosa segura, quan d’humans és tracta – sou també pregats de fer-nos les correccions escaients.
Imatges a la Galeria Fotogràfica de http://www.moianes.net
© Antonio Mora Vergés
La realitat avui dissortadament és una altra, i això hem fa plantejar algunes preguntes :Perquè es perd un riu ?, i perquè concretament s’han perdut aquests rius interiors ?, de ben segur que els experts ens donaran tota mena d’explicacions tècniques, però per a mi que entenc el circuit de l’aigua a la terra, com un exemple palès de la teoria dels vasos comunicants, quan hi ha una demanda desmesurada d’aigua a nivells inferiors, - pensem que la major part de l’activitat humana, en aquest país nostre es fa per sota dels 700 metres d’alçada sobre el nivell del mar - , l’aigua que corria pels nivells superiors senzillament desapareix.
Amb l’aigua però també marxa tota l’activitat que hi estava relacionada, adéu molins, adéu agricultura intensiva, i sense solució, adéu població. Avui l’esplèndid – encara – Altiplà del Moianès , no te més que història, i sinó si posa remei, no passarà gaire temps, en que fins i tot això, la història, també es perdrà.
Les baumes s’han format pel pas constant de l’aigua que amb segles de treballs a desgastat la roca, en alguna ocasió baumes i molins es donen alhora, com en el cas del Molí d’en Brotons , dit per alguns també com de la Tosca, prop de Marfà que constitueix sens dubte un dels llocs cabdals en aquest apartat; quan a baumes, citar l’anomenada de l’Espluga a Sant Quirze de Safaja, El Puig de la Bauma a Mura, les Baumes Roges i les seves tines en els límits imprecisos de les Valls del Montcau, la Bauma freda, frontera entre Granera i Monistrol de Calders, i Esplugues en el terme de Castellcir, on avui us explicaran com vivien en aquests edificis construïts a l’abric de la roca els nostres avantpassats, ....... quan a molins, cal seguir els llits avui secs en la major part dels rius esmentats, el Congost, el Tenes i el Calders.
El tram final del Tenes fins a la resclosa on s’emmagatzema l’aigua que els turistes veuran caure els caps de setmana, quan visitin Sant Miquel del Fai, és d’una extrema bellesa, i ens ha deixat les restes d’un molí entre dos saltants d’aigua , que fins a l’inici de la primavera acostumen en major o menor quantitat a portar alguna quantitat del líquid element.
La conca del Calders, en la seva vessant de la Riera Golarda, ens ofereix la visió del molí de la Datzira, i la terrible història d’aquesta propietat, en la vessant de la riera de Sant Joan el Moli d’en Sala, la seva font i les basses us gratificaran del petit esforç d’arribar-hi, més enllà el naixement de la riera, amb el bullidors del Rubió, donen per un mati.
El Congost marxa de l’altiplà per donar ràpidament les seves aigües [ i amb elles els beneficis que això comporta ] a la comarca veïna.
Altres rieres de menor importància, permetien també l’explotació de l’activitat dels molins, molí d’en Puig, i molí nou del Passerell, prop de Moià, els molins vell, molí nou i molí xic, al terme de Castellcir, prop de les Esplugues, el molí de Rocafort i el molí del pla a Santa Maria d’Oló, el molí del Castell a l’Estany,... Sou pregats d’ajudar-nos a completar la nostra galeria d’imatges en aquesta categoria, podeu adreçar les vostres fotografies a fananos@moianes.net, indicant nom de l’autor, data en que es va fer la foto i lloc.
Si advertiu errors – cosa segura, quan d’humans és tracta – sou també pregats de fer-nos les correccions escaients.
Imatges a la Galeria Fotogràfica de http://www.moianes.net
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada