dimecres, 11 de juliol de 2007

In vinum veritas.


En llatí porta accents, però el meu ordinador no està preparat per escriure en llatí, ni en xinès, ni en cap llengua eslava; certament però amic lector, no cal traduir el títol, oi ?

Avui més que del vi pròpiament, us explicaré quelcom sobre una forma curiosa de emmagatzemar-lo de la que únicament a les Valls del Montcau, al vell mig del camp, allunyades dels pobles i de les masies, en resta alguna mostra; les tines, construccions així anomenades, en les que durant els segles XVIII i XIX, en els municipis bàsicament de Mura, Talamanca, Rocafort i el Pont de Vilomara, aleshores autèntiques deus de vi, es feien servir per fer en elles tot el procés d’elaboració del vi, des de trepitjar el raïm, el que es feia sobre una graella de fusta o brescat, que encaixava damunt les darreres filades de cairons de rajola vidriada que estaven enretirades un 15 cm, el vi emplenava la tina i desprès de la fermentació, podia transportar-se dins les bótes, on faria un període de repòs previ al seu consum.

L’existència de les tines, s’explica com a conseqüència d’una orografia accidentada, val a dir que estic totalment en desacord amb aquesta tesi formulada des del desconeixement tant del món agrícola, com de la mateixa Catalunya.

Al respecte em permeto fer-vos algunes reflexions :La orografia per exemple del Priorat es amb molt la més accidentada no únicament de Catalunya, sinó fins i tot d’espanya, i malgrat això en aquella comarca no s’ha sentit mai la necessitat de construir tines al costat de les vinyes.Llevat de la zona esmentada Mura, Talamanca, Rocafort i el Pont de Vilomara, el fenomen de les tines al vell mig del camp és absolutament desconegut.

La meva tesi, parteix de l’explotació de la vinya en aquell sector de forma “personal”, cada petit propietari i/o rabassaire la seva vinya i la subsegüent necessitat d’instal•lar tines en alguns lloc aïllats i/o de difícil accés; la fil•loxera que va acabar amb les vinyes del Bages, va fer-ho també amb les del Penedès, Priorat, Maresme ,.... i en aquells llocs, en estar consolidada una forma col•lectiva d’explotació, el Cooperativisme, va ser possible tornar a endegar la producció; altrament el fenomen d’explotacions “personals” va conduir a la desaparició definitiva de la vinya, no únicament en la zona esmentada, sinó en altres llocs del Bages, del Moianes , i altres zones de Catalunya.

En tot cas, i mentre sigui possible, aprofiteu per arribar-vos fins a les Valls del Montcau, i gaudiu d’una mostra de l’arquitectura aplicada a l’agricultura única al món.

La fil•loxera és va endur les vinyes però sortosament ens va deixar aquesta mostra en pedra, de la tossuderia que ha fet gran aquesta nació !

© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: