dijous, 12 de juliol de 2007

Deú no fa pont.


Els diferents “responsables” dels accidents de tràfic, Alcaldes, Regidors i Policies Locals, pel que fa a les nostres Viles, Pobles i Ciutats, el President de la Generalitat, els Consellers, i els efectius de la Policia de carreteres de dependència catalana, i finalment el Cap del Govern d’Espanya, els Ministres i les diverses policies que tenen responsabilitat en el tema, ens recorden constantment que cal que ens cordem el cinturó, que no correm, que sortim a deshores o que no sortim, que, que, que ... i malgrat això, i les campanyes de publicitat, i els cartells patètics [ 105 morts l’any 2005 , novament es va assolit i àdhuc superar aquesta fita l’any 2006, i potser la duplicarem aquest 2.007 ] el nombre de morts en accidents de tràfic és cada cop més elevat i raonablement no cal esperar capa reducció, sinó ben al contrari, un significatiu augment, i per que ?

Més enllà dels discursos, anuncis, recomanacions i consells, el control de tràfic és una tasca que absorbeix una part important dels recursos públics, i això justament en detriment de la millora efectiva de la red viària, en llenguatge planer, moltes despeses en personal que vigila, detecta, controla, sanciona, i poca o cap inversió , en ampliar la xarxa, eliminar corbes, punts de perill, interseccions i zones de risc.

Políticament capgirar la situació no sembla possible, així les properes accions aniran en el sentit d’argumentar els efectius personals; carnet per punts, criminalització de conductes al volant, centres de reeducació [ amb experts en el tema, clar ! ] , i més i més despeses fitxes en detriment de les necessàries inversions en modernitzar la xarxa de carreteres que el feixisme va heretar de la República, i que en la major part estan com fa 75 anys !

Les crides a la responsabilitat son únicament una mostra de la mala consciència dels nostres polítics, ells saben perfectament que reduir el nombre de morts i ferits, fora possible, tot i que clarament s’ha de dir, no fora senzill ,és tracta d’evitar potencials morts, desfent-nos d’una legió de “vius” que amb l’esquena dreta , consumeixen els recursos econòmics que permetrien actualitzar la xarxa de carreteres al nivell d’un país europeu.

En algun lloc tinc la sensació d’haver llegit que Espanya és Europa.

Les culpes en ultima instància sempre s’assignen a Déu; convindreu amb mi però, que no ha estat Ell, qui ha decidit com s’inverteixen els diners, oi ?.

Déu, al contrari que molts dels nostres polítics, no te germans, ni cosins, ni fills, ni cap altra família que calgui apropar a la menjadora pública.

En els diferents àmbits, local, autonòmic i espanyol , quants casos coneixeu ?, us recomano llapis i paper, perquè la llista és llarga.

Déu no fa pont, això està clar, però els qui entre nosaltres remenen les cireres no estableixen adequadament les prioritats, i malgrat la intervenció celestial, és molt i molt difícil, aconseguir que el nombre de morts disminueixi, alhora que augment el nombre de vehicles per les mateixes carreteres.

Qui tingui orelles per escoltar, que escolti.

© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: