dimarts, 24 de juliol de 2007

Un badiu enfront del mar.


Badiu “eixida d’una casa, sense cobrir o formant una porxada” , així ho defineix la , la Reial i Militar ,Gran Enciclopèdia de Barcelona.

La bona gent de Badalona, els nascuts a Badal-ona antiga BAITOLO ibèrica , segons s’escriu en caràcters llatins, però desconeixent la forma en que es pronunciava, en aquella llengua de la llibertat; a la que els romans, anomenarien BAETULO, i que tindria durant molts i molts segles, preeminència sobre la veïna BARCINO ,en referir-se al badiu, certament pensen en una eixida, però també amb un pati i àdhuc amb un jardí, mai en un balcó o en una galeria, és un requisit indispensable del badiu, estar al damunt del sol, tot i que no hi ha cap inconvenient en enrajolar-lo.

També reben aquest nom, els espais que hi ha al davant de les cases dels pescadors, on aquests deixen i adoben les xarxes de pesca.

El mot badiu, te clares connotacions ibèriques, i en el sentit que el fan servir – avui encara – els badalonins ,un badiu enfront del mar, vindria a definir l’espai des del que de dalt vila, és desenvolupaven tasques de vigilància litoral; potser fins i tot, aquest nom de lloc, acabaria definit la funció, i segles més tard, parlaríem de BADAR i BADOC, paraules amb la mateixa arrel, i que indiquen certament l’acció de mirar i la qualifiquen alhora com no fer res, en la clara forma despectiva que el català fa servir per explicar conceptes relacionats d’alguna manera, amb la milícia i/o la vida militar.

Encara avui, tot i la publicitat constant i reiterada, la pertinença a un cos armat i/o policial, és veu per molts catalans com un fet indesitjat.

Fins aquí la tesi, que els meus amics, badalonins o no, hauran de qualificar. Un sembla com a mi una tesi versemblant ?

Deia de bon començament que la BAITOLO ibèrica, posteriorment dita BAETULO pels romans, va ser durant molts segles més important que la veïna BARCINO, i aquesta afirmació vista des d’avui, de ben segur us sobtarà força, però us donaré alguna informació addicional :
A) Als romans instal•lats a BAETULO, els ajudava molt la particular orografia d’aquesta ciutat, que els permetia encastillar-se de forma ràpida; val a dir però, que el mot castell, ens el portarien els àrabs, segles més tard ; això però, ja ho coneixes i és altrament una altra història, oi amic lector?
B) La importància actual de Barcelona, s’ha de buscar en la capacitat [ com la estrella de Miro ] de fagocitar altres viles i ciutats, que son avui, en el millor dels casos, barris de la ciutat.
Més endavant, aquesta funció d’engolir, que difícilment és por definir com “honorable”, és va reconvertit; parlem ara d’àrea metropolitana, això ens permet alhora, continuar engrandint el poder real de Barcelona, mantenint l’aparença [ i el cost ] d’administracions teòricament sobiranes i separades; aquesta tècnica ens ha permès , situar el nostre model polític en el més alt nivell de corrupció, ineficàcia i nepotisme, com no tenen cap inconvenient en reconèixer els millors tractadistes de dret polític, i la major dels polítics honrats – pocs - que resten encara dins i fora de les nostre fronteres.
Aquesta activitat, ha fet que avui, en molts llocs de Catalunya, quan és parla de les nostres institucions, se les adjectivi sempre com de Barcelona, així; la Generalitat de Barcelona i el Parlament de Barcelona. Això és i serà així, per la perversió evident del sistema democràtic, que fa que la majoria de ciutadans, pugui prendre les decisions de tots. I on viu la majoria de ciutadans ?
C) Avui Catalunya és només una marca, un nom per designar un espai.
El fet afegit de que la direcció dels afers catalans, estigui avui, en mans de partits i persones, que no tenen a Catalunya, en el centre dels seus interessos, ha facilitat i facilitarà molt més encara , el buidat del sentit de pàtria pel que fa a Catalunya.

Podem ser uns grans magatzems, som de fet més que un club, però està clar que costarà Déu i ajuda, arribar a ser algun dia una Nació !

A mi, i a molts altres, terres endins, ens tranquil•litzà i ens dona confiança, saber que avui encara a la antiga BAITOLO, hi ha badius, des dels que algunes persones, contemplen; el mar, entre admirats i previsors ; en la mateixa línia, ens preocupa saber, que a la veïna Barcelona, l’enemic no para de rumiar , per trobar la formula que li permeti acabar definitivament amb el “problema Catalán “

Que el bon Déu salvi a Catalunya, fins i tot de “l’amor” d’alguns dels seus fills !!!!

(c) Antonio Mora Vergés

Cap comentari: