El nom sens dubte te reminiscències molt anteriors a la presència dels romans al Moianes, afirmaria encara que ja era aquest el nom, quan ibers i celtes van prendre aquestes terres als seus originaris pobladors, als que anomenarem com a càtals.
Els càtals eren caçadors és a dir que anaven i venien, aquesta era una més de les moltes valls que al llarg dels segles, fins a l’adveniment del món agrícola, va complir el seu paper d’estada provisional en el mesos càlids, dels inicis de la primavera al començament de la tardor, cap a l’hivern, les terres del sud de Catalunya o més avall, en algun cas fins a l’actual Múrcia eren – i son avui encara - llocs més acollidors durant els mesos freds.
Els Càtals eren animistes, ; el seu món estava lligat a la terra , els avantpassats [ seus i nostres ] resten per sempre més a la muntanya sagrada, i lluny de les seves valls i rius , l'enyorança no els hauria deixat gaudir de l'existència; fins al darrer van caure en la defensa - sense sentit - del seu sistema de vida, del món que coneixien i estimaven ; El Cap Bàrbar Extrem, va restar impressionat per la fermesa dels Càtals i va decidir d'incorporar al seu vocabulari el mot CATALANDS, habitants de la terra dels Càtals.Més endavant esdevindria CATALANS, com ens ha arribat a nosaltres, i en la llengua dels Bàrbars, es refereix als herois que van lluitar fins a la mort, però també a totes les persones que se senten tant lligades a la seva terra, a les seves costums, que s'estimen més, morir, que marxar !
La Punta del Revolt de l’Àliga, està al límit sud de les Roques de Montbrú, i des d’aquella alçaria a banda d’un excepcional mirador de la Vall de Marfà, hom pot veure la major part de les masies, que actualment i/o en el passat constituïen el terme Municipal anomenat justament Marfà, que era el que aleshores s’anomenava un disseminat agrícola.
El lloc altrament – com la majoria de llocs elevats – conjuga la doble condició de mirador, la primera i més evident és la del paisatge bellisim, la segona és la del lloc des d’on hom, es planteja – mirant endins – aquelles preguntes transcendents que només des de la fe tenen resposta; des del revolt de l’Àliga la diferència entre mirar i admirar s’entén sense dificultat.
La sortida demana prismàtics i cameres fotogràfiques; el recorregut el començàvem a Moià, en primer lloc fer un tallat al bar Colom de la plaça del mateix nom, i desprès de creuar la carretera seguíem en direcció a Vilarrasa, per continuar en direcció al Còdol i anar ascendint fins a la Punta del Revolt de l’Àliga, la tornada per la formatgeria del Montbrú [ on dissortadament no hem pogut comprar formatge ], el camp de golf, i desprès de creuar la carretera, entrar a Moià per la part alta.
La sensació d’anar documentant llocs , que a curt termini potser seran objecte de la cobdícia desenfrenada dels especuladors [ Barcelonins i no Barcelonins ], se’ns fa cada cop més evident i obvia; alhora també ens obliga a dir-vos amics lectors, que no deixeu per un altre dia aquest recorregut, perquè potser no n’hi haura cap més de dia, si us entreteniu gaire.
© Antonio Mora Vergés
Els càtals eren caçadors és a dir que anaven i venien, aquesta era una més de les moltes valls que al llarg dels segles, fins a l’adveniment del món agrícola, va complir el seu paper d’estada provisional en el mesos càlids, dels inicis de la primavera al començament de la tardor, cap a l’hivern, les terres del sud de Catalunya o més avall, en algun cas fins a l’actual Múrcia eren – i son avui encara - llocs més acollidors durant els mesos freds.
Els Càtals eren animistes, ; el seu món estava lligat a la terra , els avantpassats [ seus i nostres ] resten per sempre més a la muntanya sagrada, i lluny de les seves valls i rius , l'enyorança no els hauria deixat gaudir de l'existència; fins al darrer van caure en la defensa - sense sentit - del seu sistema de vida, del món que coneixien i estimaven ; El Cap Bàrbar Extrem, va restar impressionat per la fermesa dels Càtals i va decidir d'incorporar al seu vocabulari el mot CATALANDS, habitants de la terra dels Càtals.Més endavant esdevindria CATALANS, com ens ha arribat a nosaltres, i en la llengua dels Bàrbars, es refereix als herois que van lluitar fins a la mort, però també a totes les persones que se senten tant lligades a la seva terra, a les seves costums, que s'estimen més, morir, que marxar !
La Punta del Revolt de l’Àliga, està al límit sud de les Roques de Montbrú, i des d’aquella alçaria a banda d’un excepcional mirador de la Vall de Marfà, hom pot veure la major part de les masies, que actualment i/o en el passat constituïen el terme Municipal anomenat justament Marfà, que era el que aleshores s’anomenava un disseminat agrícola.
El lloc altrament – com la majoria de llocs elevats – conjuga la doble condició de mirador, la primera i més evident és la del paisatge bellisim, la segona és la del lloc des d’on hom, es planteja – mirant endins – aquelles preguntes transcendents que només des de la fe tenen resposta; des del revolt de l’Àliga la diferència entre mirar i admirar s’entén sense dificultat.
La sortida demana prismàtics i cameres fotogràfiques; el recorregut el començàvem a Moià, en primer lloc fer un tallat al bar Colom de la plaça del mateix nom, i desprès de creuar la carretera seguíem en direcció a Vilarrasa, per continuar en direcció al Còdol i anar ascendint fins a la Punta del Revolt de l’Àliga, la tornada per la formatgeria del Montbrú [ on dissortadament no hem pogut comprar formatge ], el camp de golf, i desprès de creuar la carretera, entrar a Moià per la part alta.
La sensació d’anar documentant llocs , que a curt termini potser seran objecte de la cobdícia desenfrenada dels especuladors [ Barcelonins i no Barcelonins ], se’ns fa cada cop més evident i obvia; alhora també ens obliga a dir-vos amics lectors, que no deixeu per un altre dia aquest recorregut, perquè potser no n’hi haura cap més de dia, si us entreteniu gaire.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada