Tenia una descripció del lloc, magistralment feta per en Feliu Añaños Masllovet :Uns metres abans d'arribar a l'ermita de Sant Cugat de Gavadons , direcció llevant i deixant enrera la casa de pagès de Bellver a uns 500 m trobaràs una altre casa anomenada Can Regàs i en front i una mica amagat hi ha el naixement del riu Congost.
Avui a penes i raja aigua i el lloc està bastant malmès. En algun temps hi devia haver la font doncs encara es conserven alguns bancs i baranes.
Havíem sortit de Castellar del Vallès, quan encara faltava una bona estona, perquè les campanes de Sant Esteve de Castellar, cridessin als veïns per gaudir d’un dia de sol [ un més dels que habitualment ens regala hivern i estiu, el clima excepcional d’aquesta zona de l’Alt Vallès ]; enfilàvem la carretera desprès de Sant Feliu de Codines, quan la boira ens va sortir al pas i no ens deixaria en tot el mati; creuàvem Castellterçol per davant de la Violeta, sota una espessa boira, i anàvem intuint més que veien , els trencalls i llocs coneguts, la benzinera, l’entrada al polígon industrial , la Fàbrega,... a la vora de les carretera les clapes de neu, donaven fe de l’extraordinària nevada que havia caigut la darrera setmana.
Aturàvem el cotxe a Moià, molt aprop de la plaça de l’església, per tal d’adquirir sengles exemplars del mapa del Moianès que l’editorial Piolet havia publicar, i del que en Feliu Añaños Masllovet, ens n’havia cantat les excel•lències.
Just per prendre un talladet i retornàvem a la carretera en direcció Collsuspina; malgrat la persistència de la boira , res podia aturar el nostre propòsit matinal, arribar fins al naixement del riu Congost !
La N-141c, com el mateix paisatge , eren únicament visibles a una distància màxima de 10 metres, i en un primer intent el trencall de Sant Cugat de Gavadons se‘ns va passar, per prudència vàrem fer un bon tros més de carretera, fins trobar un indret per girar i refer els nostres passos, la pujada fins a la casa de pagès de Bellver, amb la primera velocitat , venia a ser el resum de les extremes dificultats per circular que el dia oferia.
Anoracs, passamuntanyes , guants, pals de treking, juntament amb uns binocles que no tindrien avui cap utilitat, i de Bellver fins quasi a Collsuspina, a la recerca dels primers passos del Congost.
El dia en aquesta ocasió tampoc ajudava gaire, però si resseguir el camí que havia fet l’aigua no era possible, en aquesta ocasió estava clar que posaríem els peus, allà on neix el riu avui encara.
El lloc sense cap senyalització, en un estat deplorable , i no tant per l’abandó humà – que hi és – com pel fet que entre la pròpia aigua de la font del Regàs, i la que procedeix del desglaç de la recent nevada, més que com a font, s’ha de definir con un fangar.
En aquell punt del recorregut ens deturàvem per menjar-nos una peça de fruita, i fer-nos la fotografia obligada.
En el camí de tornada algunes llambregades de sol projectaven davant nostre una tímida ombra.
Teníem el temps just per albirar des del mirador de Sant Cugat, com arreu per sota nostre, persistia la boira
Passaven uns minuts de les 14,00 quan tornàvem a trobar-nos novament a Castellar del Vallès; el mati havia estat intens i profitós, havíem vist finalment el naixement del riu Congost !, i alhora una vegada més, la santa obstinació que caracteritza als nascuts sota el signe de Capricorn, havia fet senzill i fàcil, un camí que en aquests dies hivernals tota la gent de seny, us desaconsellaria fer.
Certament potser tenen raó, però de dissabtes 4 de febrer de 2.006, només n’hi ha un , oi ?
Quan tens previst fer tu aquesta sortida?
© Antonio Mora Vergés
Avui a penes i raja aigua i el lloc està bastant malmès. En algun temps hi devia haver la font doncs encara es conserven alguns bancs i baranes.
Havíem sortit de Castellar del Vallès, quan encara faltava una bona estona, perquè les campanes de Sant Esteve de Castellar, cridessin als veïns per gaudir d’un dia de sol [ un més dels que habitualment ens regala hivern i estiu, el clima excepcional d’aquesta zona de l’Alt Vallès ]; enfilàvem la carretera desprès de Sant Feliu de Codines, quan la boira ens va sortir al pas i no ens deixaria en tot el mati; creuàvem Castellterçol per davant de la Violeta, sota una espessa boira, i anàvem intuint més que veien , els trencalls i llocs coneguts, la benzinera, l’entrada al polígon industrial , la Fàbrega,... a la vora de les carretera les clapes de neu, donaven fe de l’extraordinària nevada que havia caigut la darrera setmana.
Aturàvem el cotxe a Moià, molt aprop de la plaça de l’església, per tal d’adquirir sengles exemplars del mapa del Moianès que l’editorial Piolet havia publicar, i del que en Feliu Añaños Masllovet, ens n’havia cantat les excel•lències.
Just per prendre un talladet i retornàvem a la carretera en direcció Collsuspina; malgrat la persistència de la boira , res podia aturar el nostre propòsit matinal, arribar fins al naixement del riu Congost !
La N-141c, com el mateix paisatge , eren únicament visibles a una distància màxima de 10 metres, i en un primer intent el trencall de Sant Cugat de Gavadons se‘ns va passar, per prudència vàrem fer un bon tros més de carretera, fins trobar un indret per girar i refer els nostres passos, la pujada fins a la casa de pagès de Bellver, amb la primera velocitat , venia a ser el resum de les extremes dificultats per circular que el dia oferia.
Anoracs, passamuntanyes , guants, pals de treking, juntament amb uns binocles que no tindrien avui cap utilitat, i de Bellver fins quasi a Collsuspina, a la recerca dels primers passos del Congost.
El dia en aquesta ocasió tampoc ajudava gaire, però si resseguir el camí que havia fet l’aigua no era possible, en aquesta ocasió estava clar que posaríem els peus, allà on neix el riu avui encara.
El lloc sense cap senyalització, en un estat deplorable , i no tant per l’abandó humà – que hi és – com pel fet que entre la pròpia aigua de la font del Regàs, i la que procedeix del desglaç de la recent nevada, més que com a font, s’ha de definir con un fangar.
En aquell punt del recorregut ens deturàvem per menjar-nos una peça de fruita, i fer-nos la fotografia obligada.
En el camí de tornada algunes llambregades de sol projectaven davant nostre una tímida ombra.
Teníem el temps just per albirar des del mirador de Sant Cugat, com arreu per sota nostre, persistia la boira
Passaven uns minuts de les 14,00 quan tornàvem a trobar-nos novament a Castellar del Vallès; el mati havia estat intens i profitós, havíem vist finalment el naixement del riu Congost !, i alhora una vegada més, la santa obstinació que caracteritza als nascuts sota el signe de Capricorn, havia fet senzill i fàcil, un camí que en aquests dies hivernals tota la gent de seny, us desaconsellaria fer.
Certament potser tenen raó, però de dissabtes 4 de febrer de 2.006, només n’hi ha un , oi ?
Quan tens previst fer tu aquesta sortida?
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada