L’alzina declarada arbre d’interès comarcal, pertany a l’espècie “Quercus ilex”, des de la seva ubicació fa segles que contempla la Vall de l’anomenat riu efímer, el Calders, que neix de l’aiguabarreig de les rieres de Sant i Joan i de l’Om d’una part , i del cabal que des de Collsuspina drena tot el Moianes, i amb diferents noms [ Riera de Collsuspina, de Castellcir, de Marfà, Golarda ,.. ] i recorre l’altiplà longitudinalment.
L’alzina d’edat indefinible n’ha vist de tots color, i en més d’una ocasió, la darrera en l’incendi de 1994 ha estat literalment encerclada de foc, està clar que el símbol de Calders, no havia de desaparèixer [ no almenys fins que la població li atorgues aquest reconeixement ] , i bàsicament per aquesta raó ha estat declarada arbre d’interès comarcal, i forma ja part d’una base de dades d’arbres i arbredes que haurien de rebre especial protecció per part dels poders públics.
La casa que li dona el nom, i en quins terrenys es troba, senyorejava aquestes terres quasi des de la marxa dels sarraïns; aquests ens deixaren no pocs dels mots de la nostra actual llengua, i moltes més coses : ... , molts productes de l’horta, el coneixement dels números ; sense la seva vinguda estaríem encara amb els números romans ,els recordeu, I, II, III, IV, V,VI.VII, VIII,IX,X , L;C, DM...?, algú pot imaginar-se un món sense el zero (0) ?, doncs si, ens el van portar els àrabs, com també no poques de les aplicacions pràctiques de l’aritmètica i l’àlgebra, paraula aquesta darrera d’arrel clarament àrab.
En el terreny agrícola, ultra l’aprofitament de l’aigua – eren uns experts en trobar-la i distribuir-la – ens van portar menges com l'arròs ,les taronges, els fruits de l'horta, ,,, . i que podem dir dels estris més freqüents com la gerra, o la rajola, la sèquia, la catifa, el sofà, el barnús, la jupa ;i la presència en la toponímia d'arreu de noms d’origen àrab malgrat els esforços d'anys i anys, per esborrar de la memòria col·lectiva tot aquest patrimoni cultural.? podem posar aquí des de Calafell, fins a la Pobla de Mafumet, passant per tots els que comencen amb [l’ALBI,ALFORJA), vin ( VINAIXA, VINEBRE ) o ben ( BENICASSIM, BENIDORM ).
La nostra parla, i àdhuc la nostra forma d'entendre el món, no seria entenedora sense l'aportació dels àrabs.
Està confirmat que practicaven una agricultura col·lectiva de base tribal, això els permetia optimizar els recursos disponibles, tothom treballava un tros determinat, però alhora participava també en tasques de la comunitat, tasques que podien anar en participar en la plantació i/o recollida de les collites, o en formar part - temporalment - dels qui s'ocupaven de la protecció i defensa, en els territoris propers a la frontera.
Es solien concentrar al voltant d'un castell o una torre de defensa, que en consolidar-se la situació i allunyar-se el perill de guerra, era ràpidament acompanyada d'una mesquita, d'un molí, i d'altres elements de millora de la vida de la comunitat.
Dels àrabs aprendríem això de la justícia distributiva, que a cops i amb cruels càstigs, ens farien oblidar els senyor cristians [ A l’Osona, hi hauria una revolta que per un període 30 anys faria tornar als àrabs ]. Comprovaríem que més enllà del nom, els nostres nobles, eren i son persones de poc fiar, gens “nobles” en el seu comportament. Comprovaríem també, que les lluites per aconseguir la llibertat que venien de la nit dels temps, havien de continuar fins als nostres dies, en que novament trobem a faltar la justícia distributiva dels àrabs, enfront de l’explotació brutal dels patrons “cristians”, hi ha qui troba a faltar la distribució feudal, un terç pel senyor, un terç pel serf, i un terç per la propera collita.
L’alzina de Calders, amb un mínim respecte per part de tothom, veurà encara molts canvis, i desprès de segles d’involució, de ben segur que saludarà joiosa l’esperit innovador de la revolució !
© Antonio Mora Vergés
L’alzina d’edat indefinible n’ha vist de tots color, i en més d’una ocasió, la darrera en l’incendi de 1994 ha estat literalment encerclada de foc, està clar que el símbol de Calders, no havia de desaparèixer [ no almenys fins que la població li atorgues aquest reconeixement ] , i bàsicament per aquesta raó ha estat declarada arbre d’interès comarcal, i forma ja part d’una base de dades d’arbres i arbredes que haurien de rebre especial protecció per part dels poders públics.
La casa que li dona el nom, i en quins terrenys es troba, senyorejava aquestes terres quasi des de la marxa dels sarraïns; aquests ens deixaren no pocs dels mots de la nostra actual llengua, i moltes més coses : ... , molts productes de l’horta, el coneixement dels números ; sense la seva vinguda estaríem encara amb els números romans ,els recordeu, I, II, III, IV, V,VI.VII, VIII,IX,X , L;C, DM...?, algú pot imaginar-se un món sense el zero (0) ?, doncs si, ens el van portar els àrabs, com també no poques de les aplicacions pràctiques de l’aritmètica i l’àlgebra, paraula aquesta darrera d’arrel clarament àrab.
En el terreny agrícola, ultra l’aprofitament de l’aigua – eren uns experts en trobar-la i distribuir-la – ens van portar menges com l'arròs ,les taronges, els fruits de l'horta, ,,, . i que podem dir dels estris més freqüents com la gerra, o la rajola, la sèquia, la catifa, el sofà, el barnús, la jupa ;i la presència en la toponímia d'arreu de noms d’origen àrab malgrat els esforços d'anys i anys, per esborrar de la memòria col·lectiva tot aquest patrimoni cultural.? podem posar aquí des de Calafell, fins a la Pobla de Mafumet, passant per tots els que comencen amb [l’ALBI,ALFORJA), vin ( VINAIXA, VINEBRE ) o ben ( BENICASSIM, BENIDORM ).
La nostra parla, i àdhuc la nostra forma d'entendre el món, no seria entenedora sense l'aportació dels àrabs.
Està confirmat que practicaven una agricultura col·lectiva de base tribal, això els permetia optimizar els recursos disponibles, tothom treballava un tros determinat, però alhora participava també en tasques de la comunitat, tasques que podien anar en participar en la plantació i/o recollida de les collites, o en formar part - temporalment - dels qui s'ocupaven de la protecció i defensa, en els territoris propers a la frontera.
Es solien concentrar al voltant d'un castell o una torre de defensa, que en consolidar-se la situació i allunyar-se el perill de guerra, era ràpidament acompanyada d'una mesquita, d'un molí, i d'altres elements de millora de la vida de la comunitat.
Dels àrabs aprendríem això de la justícia distributiva, que a cops i amb cruels càstigs, ens farien oblidar els senyor cristians [ A l’Osona, hi hauria una revolta que per un període 30 anys faria tornar als àrabs ]. Comprovaríem que més enllà del nom, els nostres nobles, eren i son persones de poc fiar, gens “nobles” en el seu comportament. Comprovaríem també, que les lluites per aconseguir la llibertat que venien de la nit dels temps, havien de continuar fins als nostres dies, en que novament trobem a faltar la justícia distributiva dels àrabs, enfront de l’explotació brutal dels patrons “cristians”, hi ha qui troba a faltar la distribució feudal, un terç pel senyor, un terç pel serf, i un terç per la propera collita.
L’alzina de Calders, amb un mínim respecte per part de tothom, veurà encara molts canvis, i desprès de segles d’involució, de ben segur que saludarà joiosa l’esperit innovador de la revolució !
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada