Cementiri nuclear

El dia era assolellat en aquella primavera de l'any 2018, freda, com habitualment corresponia a aquella estació de l'any.

L'expedició anava a la recerca d'aigua potable pels voltants de la Mar Mediterrània, com encara es deia en aquelles contrades, de l'immens i perillós dipòsit de líquids que entre d'altres llocs limitava amb la Península Ibèrica.

Li va sobtar la visió d'un immens massís erm, que tenia al cim les runes del que potser havia estat una masia en èpoques passades, el lloc era especialment inhòspit, sense vegetació ni d'altres signes de vida, però li va semblar familiar d'alguna manera i va consultar la carta de navegació de la nau: Massís de Sant Llorenç, la Mola, i els termes de Sant Llorenç de Savall, Matadepera, Castellar del Vallès...., era doncs aquell el lloc on havia nascut l'any 1978 i viscut fins l'any 2000.

En el seu record, Castellar del Vallès, era una vila endreçada, amb escoles, Mercat Municipal, piscina coberta i institut d'ensenyament mitjà on va descobrir la seva passió per la Biologia, recordava perfectament la imatge majestuosa del temple Catòlic, conegut arreu com la Catedral del Vallès. Amb creixent interès va buscar amb la mirada les velles imatges, sense veure res més que pols, i ràpidament la nau, va deixar endarrera el paratge; va pensar, que en acabar la feina faria una recerca, per tal de saber les causes d'aquella visió , tant diferent dels seus records d'infantesa i joventut.

De tornada a la nau nodrissa i un cop enllestit l'informe, en el que esmentava com veia d'improbable, la possibilitat de viure en la zona d'exploració , atesa la desforestació total i l'absència de corrents superficials o subterrànies d'aigua, es va adreçar a l'hemeroteca de l'ordinador de la Nau, i va començar a demanar informació des de l'any 1978; la premsa parlava molt de l'aprovació de la Constitució, més endavant de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, dels successius Governs d'un i altre signe, però ella no volia recordar tota aquella immensa comèdia, volia saber les raons de l'actual estat del seu lloc natal.

Va limitar les consultes al diari Avui, diari de Sabadell i revista setmanari Forja, d'aquesta darrera en va fruir especialment; es trobava en la relació de col·laboradors de la Ràdio, en els equips escolars, als grups de dansa i es va entretenir particularment en la notícia del Cementiri Nòrdic.

¿Què era un cementiri nòrdic?, amb fruïció va buscar respostes a l'ordinador- era un lloc especialment cuidat, envoltat de verdor, arbres i vegetació diversa, en el que s'enterraven els morts a la terra- En les cultures Mediterrànies els enterraments es feien en edificacions altes, fins que es va aprovar l'incineració i posteriorment el reciclatge dels cossos -.Semblava tot plegat una bella cosa; recordava però que no hi havia cap cementiri d'aquesta mena, en el Castellar de la seva infantesa; va continuar interessada la lectura del tema, i pàgina darrera pàgina va llegir estupefacta, que les pressions polítiques havien deturat aquest projecte, per raons que ara, no semblaven gaire convincents.

L'Avui li recordava, com l'any 2009 Barcelona es perdia definitivament sota l'aigua corrupta del Mar Mediterrani, sense que els esforços gegantins de tot el món poguessin evitar-ho, anys abans el 2008, desapareixia Venècia i al punt del 2011 mitja Itàlia era engolida per l'augment de les aigües, conseqüència del desglaç dels casquets Polars, degut a les altes temperatures que havia provocat l'efecte hivernacle.

Tota aquella història era prou coneguda per ella, el tema del seu interès continuava però, sense resposta.

¿Què havia passat a Castellar del Vallés?

L'ordinador va donar-li la resposta- per acord del Consell de Ministres de l'Europa Unificada i donada la seva proximitat a les Centrals nuclears de Vacarisses, Martorelles, Vilanova de la Roca, Gelida i Montmeló, a partir del 22 de maig del 2004, Castellar del Vallés es convertiria en un CEMENTIRI NUCLEAR TECNIFICAT- el tema era si més no per a riure, no volien cementiri nòrdic, doncs teniu cementiri nòrdic per tots!

La seva recerca es tornava més interessant tot i que podia preveure ja l'explicació , a la desolació que l'havia neguitejat aquell matí.
- 19 d'abril de 2006, segons informa el Consell Tècnic Europeu d'Energia Nuclear, el Cementiri Nuclear Tecnificat de Castellar del Vallès, ha tingut una petita fuita, sense conseqüències per la Població.
-3 D'agost de 2006. L´Avui, Corresponsal- La Vila de Castellar del Vallès, està sent abandonada pel veïnat, alarmat pel nombre creixent de malalties d'etiologia desconeguda, que afectes ja més del 80% del habitants.
-1 de gener de 2007, segons informa el consell Tècnic Europeu d'Energia Nuclear, la fuita del Cementiri Nuclear Tecnificat de Castellar del Vallès, no ha pogut ésser controlada i les radiacions han afectat greument als veïns i l'entorn natural; el Consell proposarà les mesures necessàries per restablir la normalitat.
-6 de març de 2007, l´Avui, Redacció- El Vallès Occidental declarat Zona Contaminada, ha estat arrasat pels efectius de l'Ala Catalunya de les Forces Aèries de l'Europa Unificada, amb matèria Anti Nuclear.

Es preveu que dintre de vint anys la zona sigui recuperable per a la vida humana.Així doncs aquesta era la causa de la seva missió, veure si certament la vida humana podia retornar al Vallès Occidental, i l’informe era clar, la vida no tornaria sobre aquella terra, potser ja mai més, tot i que s'abstenia dels judicis de valor.

Va pensar que tant de bo els polítics, que van decidir la prohibició del Cementiri Nòrdic, haguessin autoritzat la seva construcció, potser aquesta història trista no s'hauria escrit mai, i els carrers de la Vila de Castellar del Vallés, continuarien plens de rialles, com de fet continuaven en el seu record.

Una llàgrima va solcar el seu rostre, el record de Pere Quart li va venir a la memòria, Com el Vallés no hi ha res.....

(c) Antonio Mora Vergés