dimarts, 3 de juliol del 2007

Mística font.


L' Artur tenia 33 anys, estava feliçment casat amb la Rosa, i era el pare de la Neus de 10 anys, i la Gràcia de 8 anys; la casa on vivien havia estat dels seus avis, i en casar-se li van posar al seu nom; tenia un cotxe amb una antiguitat de 5 anys, i malgrat que ara la Rosa es trobava a l'atur, no es podien queixar del seu nivell de benestar.

Havia rebut una bona educació religiosa, a les Escoles Pies de Sabadell, i a la seva manera - no sempre complint el precepte dominical - era creient. De forma particular sentia devoció per totes les Mediacions Marianes, es a dir, de totes les Advocacions de la Mare de Déu.

No esperava masses coses de la vida, però esperava això si, poder criar dignament a les seves filles; va ser una sotragada molt forta, el que l'empresa on treballava, li comuniques a ell, - i a la resta de la plantilla - que es veien obligats a tancar, perquè segons li va semblar entendre, aquell tipus de material que feien, ja no tenia sortida, i altrament tampoc era respectuós amb el medi ambient.

L'Artur havia entrat a treballar a Capells S.A. amb 14 anys, i no sabia veure, en que no era respectuós amb el medi ambient, el disseny i la fabricació de barrets, boines, txapeles, barretines, bombins i tota mena d'estris per a cobrir-se el cap. Ben aviat va entendre que de la mateixa manera que l'etiqueta ecològica venia més, també justificava en casos com el seu, el deixar en la misèria un bon grapat de pares de família. A capells S.. hi treballaven 150 persones, la major part d'elles amb una antiguitat mitja, superior als 15 anys.

Tot i la percepció del subsidi d'atur, l'angoixa pel futur no el deixava tranquil ; va començar un pelegrinatge per a trobar feina esgotador, aquí li deien, que era massa jove, que si tingués més de 45 anys el llogarien deseguida, allà que era massa gran, però només que ,enlloc de 33 anys en tingues 25, li donarien un lloc de treball, més enllà, que quina llàstima que no domines l'anglès, a un altre lloc que només que sabés una mica d'informàtica, l'haguessin llogat, i així d'una entrevista a un altra, sense que ningú valores ni per un segon, el fet de que havia estat lleial a la seva empresa des dels 14 al 33 anys, que en aquell període havia aportat substancials millores al procés de producció, i que per damunt de tot, necessitava un lloc de treball per sentir-se útil, per poder pensar que la seva aportació al món encara era necessària.

Finalment va caure en una depressió.La Rosa estava molt preocupada per l'Artur, però entenia prou be que la pitjor cosa que podria fer era intentar fer-lo raonar, ella sabia prou be que no tenia els coneixements bàsics de la psicologia humana, i va portar l'Artur al metge de capçalera; aquest era un homenet atrafegat, entre la consulta de la seguretat social, la consulta privada, i el desig de trobar un reconeixement social; la seva relació amb els malalts - sobretot amb els del seguro - es limitava a deixar-los parlar, i acte seguit els receptava una bateria de píndoles i potingues clíniques, la Rosa li va voler explicar l'estat de decandiment de l'Artur, les seves causes, i transmetre-li la seva preocupació, tot va ser endebades, " si es pren tot el que li he receptat, veurà com hi trobarà milloria, bones tardes ", La rosa, no va comprar cap d'aquelles potingues, sinó que va anar a cercar el consell de la seva sogra, la Maria Antònia.

La Maria Antònia tenia 55 anys, i una llarga experiència de contrarietats a les seves esquenes, s'havia quedat vídua quan l'Artur tenia 10 anys, i se'n havia sortir prou be ; havia acabat pagant la hipoteca del pis on vivia, i l'Artur havia anat a l'escola fins als 14 anys , també, i cal dir-ho, d'una banda les Escoles Pies s'havien fet càrrec del problema, i l'Artur no va pagar cap més quota mensual, com no va faltar l'ajut puntual dels avis d'una i altra banda, però al capdavall, no es aquesta la funció de la família ?.

La Maria Antònia va aconsellar la Rosa, que ella i l'Artur anessin a passar un dies, tots sols a Montserrat, com es trobaven al més de març no era pensable, que hi trobessin molta gent, ni que l'estança en una cel·la fos massa cara ; dit i fet , van llogar una cel·la per una setmana, i cap a la muntanya hi falta gent !

L'Artur no tenia gaire humor el primer dia, però es va deixar portar a la missa Major, i com sempre es va emocionar en sentir cantar a l'Escolania, el paràgraf del Virolai , interpretat aquell dia quasi be únicament per ells, deia :Mística Font de l'aigua de la vida,Rageu del cel el cor de món país,Dons i virtuts deixeu-li per florida;Feu-ne, si us plau, el vostre paradís.

A la tarda desprès de dinar, per insistència de la Rosa, van anar a seguir el camí dels Degotalls, novament la visió de totes aquelles imatges de la Mare de Déu, van commouré l'ArturEl segon dia el Virolai començava, " ditxosos ulls, Maria, els que us vegen ,..." , L'Artur va sentir que aquell prec, sortit de la fecunda imaginació de Jacint Verdaguer, deia les paraules que ell volia dir a la Moreneta, sabia altrament que ella coneixia prou be, la seva situació, i maldava per abandonar-se a la fe senzilla, que Maria reflexava al Àngelus " facis en mi, segons al teva paraula " .

A la tarda estava més animat, i van anar amb la Rosa, fins a la Santa Cova.

El tercer dia, desprès la missa Major, van decidir de pujar caminant fins a l'Ermita de Sant Joan, duien uns entrepans preparats que van ser el seu dinar, i des d'aquella alçada van veure una esplèndida posta de sol, era ja fosc quan tornaven a la seva cel·la.

L'Artur va començar a jugar amb la Rosa, d'aquella manera en que solia fer-ho quan tenia ganes d'estar amb ella, i com no ho havia fet en molt de temps.

El quart dia, desprès de la missa, van decidir de fer el camí de Sant Jeroni, i des d'aquell imponent mirador, l'Artur li va dir a la Rosa , " ens en sortirem, oi ? "

El cinquè dia era dissabte, i varen pujar la Neus, la Gràcia, i la Maria Antònia , per passar el dia amb ells, desprès de la missa, i d'un bon dinar, van fer el Camí del Calvari, perquè la Maria Antònia no podia caminar gaire.

El sisè dia, van decidir que anirien fins a Monistrol a peu, pel camí de la cremallera, i tornarien a pujar ; només l'Artur i la Rosa, les filles i l'avia anirien preparant el dinar. La caminada va ser esgotadora , pero tornaven a ser a la Plaça del Monestir a temps per sentit la missa Major, a la tarda les filles i l'avia van marxar cap a casa.

El dilluns era el seu darrer dia a Montserrat - el darrer d'aquella setmana - ambdós sabien prou be, que tornarien en més ocasions. Desprès de sentir missa, el dia va passar fent projectes.

A la tornada l'Artur va anar a trobar al senyor Francesc, el Director de Capells S.A. , i li va dir si fora possible que els mateixos treballadors es fessin càrrec de l'empresa, el senyor Francesc va contestar, que no creia que hi hagués cap problema, però que li calia pensar que la feina de Capells S.A. , no tenia demanda, i que potser tots els esforços estaven encaminats al fracàs.

L'Artur va parlar amb la resta dels treballadors, i va aconseguir que quasi un centenar , 97 comptant-lo a ell , el recolzessin, van constituir una societat Anònima Laboral, i van posar com a capital les indemnitzacions d'acomiadament i les prestacions d'atur.

Ben aviat la línia de barretines va tenir una forta revifalla ; l'activitat comercial de l'Artur havia tingut els primers fruits !, totes les colles de Castellers de Catalunya , van incorporar la barretina, amb els mateixos colors de la seva camisa, desprès van ser les colles de grallers , les colles sardanistes , els esbarts , fins i tot les Colles del Ball de Gitanes del Vallès, una manifestació cultural tradicional , molt localitzada en aquesta comarca catalana van incorporar la barretina, com ho havien fet amb les castanyoles a les darreries del segle XVIII. Finalment la traca de Festa major , el Barça va confirmar una comanda de 100.000 barretines, amb el seus colors !

El camí de les barretines, el van seguir les txapeles, i més tard les boines; la gestió comercial de l'Artur va fer, que tots els modistes introduïssin el barret en les seves creacions, i sense desmesura es va anar consolidant un mercat nacional.

Va ser qüestió de temps, de viatjar força i de treballar durament , però finalment la demanda Internacional també es va consolidar, Gran Bretanya, sud-americà, l'Oest Amèrica, Xina , Rússia , Austràlia , tots els països de l'Europa continental, Laponia, fins l'últim racó del món va rebre la visita de l'Artur, i ; de roba, de palla , de cartró, o del material que fos més adient, Capells S.A.L. va confeccionar barrets per a tothom.

Capells Societat Anònima Laboral , va arribar a tenir una plantilla de 500 persones, tots amb contracte indefinit , i tots plenament identificats amb l'empresa i compromesos amb la seva viabilitat , al llarg dels anys , Capells S.A.L. va ser nomenada en diverses ocasions com empresa model, i va rebre diferents premis en reconeixement a l'alta qualitat dels seus productes.

Tothom deia que procés productiu , com els mateixos productes acabats, eren l'exponent màxim del respecte al medi ambient, viure per veure !

La Vida de l'Artur, la Rosa , la Neus i la Gràcia , va donar també un tomb per a millor , i sense nedar amb l'abundància l'Artur va fer realitat el seu anhel de criar dignament les seves filles; la Neus i la Gràcia, van poder anar a la Universitat , i amb els anys es van incorporar també a Capells S.A.L ; els bons resultats que havia assolit l'Artur es van millorar amb els coneixements de llengües estrangeres que tenien la Neus i la Gràcia, també hi val a dir-ho , perquè ara Capells S.A.L. , era una marca de prestigi, i ja se sap , que això fa més senzilla la venda del producte.

L'Artur havia intentat tots aquells anys, tenir sempre una setmana de festa al més de març, i els primers anys encara en una cel·la, i més endavant, ja com un hostes més de l'Hospederia del Monestir, ell i la rosa, referien una i altra vegada, els camins estimats de Montserrat; no faltaven mai a la missa Major en aquells dies, i li era particularment plaent, escoltar a l'Escolania , quan cantava :

Amb vostre nom comença nostra història,
I és Montserrat el nostre Sinai,
Siguin per tots escala de la glòria,
Eixos penyals coberts de romaní

(©) ANTONIO MORA VERGES