CAPELLA DEL SANT CRIST DEL CEMENTIRI DE SANT LLORENÇ SAVALL. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

Acompanyava al Josep Olivé Escarré  (   Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ) al Cementiri de Sant LLorenç Savall; en una ocasió anterior ja havia retratat des de l'exterior la seva Capella advocada al Sant Crist:

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/06/la-capella-neoromanica-del-cementiri-de.html

Podia en aquesta ocasió retratar la façana.

Malgrat que no podia accedir a l'interior , aconseguia a través del vidre polsós una imatge prou bona, dit sia en termes de visió, que no certament de qualitat tècnica.

I retratava també la inscripció que reforça l'afirmació que fèiem en el nostre primer article, en el sentit que la Capella es traslladava en ocasió d'eixamplar el Cementiri, i que les pedres de la primera Capella, servien per bastir la segona.

El Cementiri i la Capella no tenen la consideració de Patrimoni Històric i/o Artístic de Sant Llorenç Savall, això explicaria el fet que fa potser un parell de mesos desapareixia la campana, i farà dos anys les làpides de bronze (2) dels nínxols del Marquet, i una d'aram.

El robatori sacríleg és una variant del robatori en estat de necessitat que en la situació d'extrema misèria a què ens ha conduit l'estultícia i corrupció de les elits polítiques del REINO DE ESPAÑA, dissortadament comencen a ser el pa nostre de cada dia.

El Josep Olivé Escarré,  descansa atenen a la seva voluntat,  en aquest fossar. 

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email castellardiari@gmail.com ,  coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE TREMP, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE VALLDEFLORS. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

L'església  de Tremp, advocada a la Marededéu Valldeflors  , mal dita Santa Maria - l’església nacional catòlica insisteix en designar com Santa a la Marededéu,  malgrat que el Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge. «Mare de Déu» (Theotokos) i  excomunicava a tots els qui no s'atinguessin al decretat en el mateix concili -  era el límit de la sortida que feiem al Pallars jussà el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019)  i l'Antonio Mora Vergés;Mossén Joan Antoni Mateo García, Rector de la Parròquia ens permetia retratar l'interior i fins ens encenia les llums.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/03/goigs-la-mare-de-deu-de-valldeflors.html

La descripció tècnica explica que és una església de nau única, amb capelles laterals, fals creuer i absis semicircular, amb contraforts a l'exterior que li donen un aire gotitzant. En l'alçat de l'interior, el més remarcable és el contrast dels elements clàssics dels suports i les cobertes de creueria, no estranyes tanmateix a l'arquitectura catalana del segle XVII. L'interior conserva, malgrat la supressió del cor central de canonges , de l'orgue barroc que arranjava Frederick Stark Pearson (Lowell, Massachusetts, 5 de juliol de 1861 – RMS Lusitania, 2 de maig de 1915) l'any 1922, i la destrucció dels retaules durant els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el Govern de la II República Española , part del mobiliari i la imatge de l Marededéu de Valldeflors, obra del segle XV, molt modificada.

El frontis, coronat per un gran entaulament que ressegueix els dos vessants de la teulada, és un ampli pany nu amb excepció de les obertures de l'òcul i la portalada, distribuïts en l'eix central. El portal, que du la data de 1642, és un arc de mig punt, flanquejat per parelles de columnes estriades d'ordre corinti sobre ampla socolada que, avançades sobre el pla del mur, sostenen un entaulament amb frontó circular trencat que s'obria a una fornícula, avui desapareguda.

L'obra de l'església no fou pròpiament enllestida fins que el 1908-9, s'acabà el campanar, projectat per l'arquitecte Roc Cot i Cot (Barcelona, 1865 - ibídem, 1909), en ubicar sobre el cos inferior quadrangular un de vuitavat, neomedievalista, desproporcionat a causa de l'alçada més reduïda que la del projecte original, i una glorieta de ferro que el corona.

Frederic Bordas i Altarriba, és un dels “ desconeguts”  que la dictadura franquista  creava amb delectació.

 Es desconeixen  gran part de les seves dades biogràfiques, està clar que no hi ha cap interès per part de les autoritats “ democràtiques” en fer la més mínima recerca, oi?:

L’any  1876 consta com a soci a l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, en què figurava com a arqueòleg.

Va produir aproximadament 1.943 imatges, principalment en formats estereoscòpics.

La seva producció s’inicia a finals del segle XIX.

Retratava l’any 1898, Part posterior de la col·legiata de Tremp i en primer terme una plaça amb una creu i un carro

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/11875/rec/20

Algunes fonts reconverteixen el text, posterior de l'església de Santa Maria i creu de terme de Tremp amb un carro. Frederic Bordas i Altarriba (ca. 1890)

https://picryl.com/media/posterior-de-lesglesia-de-santa-maria-i-creu-de-terme-de-tremp-amb-un-carro-9d9a88

Que la Marededéu     i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels besaluencs    trempolins  ,      medionencs,   font-rubinencs ,  sabadellencs, corberencs ,    font-rubinencs   , santquirzencs ,   amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders , menors estrangers no acompanyants, victimes de tràfic de persones, victimes del narcotràfic, victimes del lawfare,  exiliats polítics ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Preguem a Maria que com havia fet  a les Noces de Canà,  explicant a Jesús " no tenen vi",  faci  una ullada a aquest món nostre, Palestina, Ucraïna, Àfrica, Amèrica del Nord i del Sud, Rússia, Xina, Índia,...,, s'adrecés novament , ara per dir-li  " no tenen Pau" 

El 30.5.2024 , s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció,  NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia, NO, als menors estrangers no acompanyats, .. NO,NO,NO,...

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE L'ASSUMPCIÓ DE SANTA MARIA. CAPAFONTS. BAIX CAMP. TARRAGONA. CATALUNYA

Retratava des d'una perspectiva quasi inversemblant l' església parroquial de Capafonts . Topònim del qual ens diu la Generalitat de 'Barcelona' ; en la documentació antiga Capafontes (Segle XII), probablement del llatí CAPUT FONTIS ʻcap de la fontʼ, al·lusiu al origen del riu Brugent, la descripció tècnica ens explica que està estructurada en tres naus i creuer, coberta amb quatre trams de volta de canó amb llunetes a la nau central i braços del creuer, i d'aresta a les laterals i la cúpula situada sobre petxines al creuer. El cor és elevat, sobre arc carpanell. La façana és força simple. És de pedra tota arrebossada, destaca la fornícula amb una imatge situada sobre la porta d'accés i envoltada de motius avolutats. A sobre hi ha un rosetó i com a remat, un frontó triangular amb un petit òcul. A la zona dreta dels peus hi ha un campanar força elevat de base quadrada i tres cossos poligonals. L'altar major és dedicat a l'Assumpció de la Mare de Déu, amb un mural pintat al fresc que ocupa tot el pany de paret de l'absis obra del pintor alcoverenc Laureà Català, element artístic important. Actualment, també trobem el de Sant Abdon i Sant Senén , col·locats l'any 1984 en el lloc que antigament ocupava l'altar de la Mare de Déu dels Dolors

Santa Maria de Capafonts, al final del segle XV, era de col·lació de l'arquebisbe, fou església sufragània de Capafonts la de sant Esteve de la Febró. Segons l'inventari del 1924, l'església actual començà a bastir-se el 1800, acabant el 1820. Tot i això, la dovella de la porta principal duu la data de 1793. Tanmateix, la visita pastoral efectuada per l'arquebisbe Romualdo Mon i Velarde (1804-1816) l'any 1805 encara es féu a l'església vella. A l'església parroquial de Capafonts es conservava fins al 1936 la talla del segle XV de la Mare de Déu de Barrulles, d'alabastre policromat, procedent de l'ermita del mateix nom, que retratava el Josep Salvany Blanch, l'any 1923

Us deixo un enllaç als Goigs de la Mare de Déu de Barrulles.

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE BELLERA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA. HOMENATGE AL MESTRE ENRIC SÀNCHEZ-CID

La Gemma Capdevila Ribes em feia arribar unes fotografies del santuari de la Marededéu de Bellera, amb les que completem l'article en el qual l'Enric Sànchez-Cid, ens comunicava que dona per acabada la seva eficient tasca en la divulgació del Patrimoni Català.

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/10/adeu-siau-des-del-pallars-jussa.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/10/santuari-de-la-marededeu-de-bellera-la.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/10/esglesia-parroquial-de-sant-sebastia-de.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2012/02/mare-de-deu-amb-el-fill-assegut-la-cama.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/09/vilalba-dels-arcs-sant-pau-de-roquerola.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/06/sant-joan-de-carratala-aitona-el-segria.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/10/el-carreus-perforats-de-santa-margarida.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/10/el-carreu-perforat-del-mas-duran-palau.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/07/sant-salvador-de-torrebesses-el-segria.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/06/sant-miquel-de-saranyana-ogern-bassella.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/04/priorat-de-santa-maria-de-costoja.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/09/el-carreu-foradat-de-sant-domenec-de.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/08/sant-marc-de-llardecans-i-larcada-el.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/08/celotipia-o-sindrome-de-mou_13.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/08/santa-maria-del-grau-en-terme-de-fals.html

Valgui com a una petita mostra de la seva col·laboració en aquests blocs; amb el seu nom Enric Sànchez-Cid al cercador en podreu veure molts més.

Personalment trobaré a faltar els seus treballs, que són alhora amens, documentats i minuciosos.

http://issuu.com/enricsanchez-cid/docs/ermites_troglodites_

http://laveujovetv.cat/blog/?p=990

http://www.bergactual.com/2014/10/05/sant-cristofol-de-pasquets-la-coma-i-la-pedra-el-solsones

https://www.youtube.com/channel/UCN-AG1S2UoYxgJlseNcsYYA

https://www.google.es/webhp?sourceid=chrome-instant&ion=1&espv=2&ie=UTF-8#safe=off&q=Enric%20S%C3%A0nchez-Cid

http://books.google.es/books?id=kHK9P5i5ePEC&pg=PA5&lpg=PA5&dq=Enric+S%C3%A0nchez-Cid&source=bl&ots=QRtv-YWtqa&sig=QCUrNCM7EDUduKVGatUMymryOIo&hl=en&sa=X&ei=iW1PVIO6Lc7raKTvgMgO&ved=0CDAQ6AEwAzgK#v=onepage&q=Enric%20S%C3%A0nchez-Cid&f=false

Antonio Mora Vergés

FIGUEROLA D'ORCAU ' LA FONT DE L'AIGUA DE LA VIDA'. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Crida l'atenció el sistema de proveïment d'aigua de boca que tenien a Figurerola d'Orcau fins ben entrada la PAX FRANQUISTA, les dones venien amb els càntirs, els coves i algun estri de la cuina, perquè aquí no tant sols hi trobaven aigua, dels deu canons de què disposa, quatre servien per rentar les verdures i aquesta mateixa aigua, després, a través de canalitzacions, regava els camps, la resta de canons feien una primera funció d'emplenar els càntirs, per passar tot seguit a a la part més estreta de la font, on els cavalls - i el bestiar en general - podien beure, continuava fins al safareig rodó, on es rentava la roba de les persones ' sanes' , i el darrer us es feia en el safareig quadrat on es rentava la roba dels malalts.

Em cridava l'atenció també - no volia però, tenir-ne un testimoni gràfic - la gran quantitat de cases enrunades al nucli antic, que palesen clarament la despoblació brutal d'aquesta comarca.

El Pallars jussà es sacrificava en benefici de la Catalunya 'costanera'; això esperonava l'abandó d'aquesta comarca que té una superfície de 1343,08 km² [ el Barcelonès té 144,72 km² , quasi una dècima part ] i no cal insistir gaire en la 'densitat demogràfica' , oi ?.

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LORETO. ULLDEMOLINS. PRIORAT. TARRAGONA. CATALUNYA

El Josep Salvany Blanch se'ns anticipava al Josep Olivé Escarré i a l'Antonio Mora Vergés, amb la visita que l'any 1921 feia al Montsant, topònim que deriva etimològicament del llatí monte sanctu ‘muntanya santa’.

Del Santuari de Nostra enyorsa de Loreto ens diu la fitxa tecnica, edifici d'una sola nau, sense capelles laterals, amb un cambril darrera de l'altar major, al qual s'accedeix per una porta a cada costat del presbiteri. En aquest indret hi ha cinc pintures de l'artista Teresa Ferrer de Sitges que perpetuen les ermites del terme i la parròquia de Sant Jaume. La volta arrenca d'un fris continu i és de mig punt amb llunetes. Els angles del presbiteri són rematats per petxines. La façana principal, que era totalment llisa, es va decorar amb esgrafiats el 1985. Els angles es troben reforçats per carreus. Un pòrtic de tres arcs de mig punt dóna accés a la porta principal, també de mig punt. Als laterals es disposen dues finestres i a la part superior una rosassa i un frontó triangular amb un rellotge al centre, per damunt del qual hi ha un campanar d'espadanya d'una sola obertura. L'any 1991 es començà a decorar amb pintures d'estil bizantí, de Juan Etxenique, Juan Francisco Echenique Celis, pintor i vitralista xilè ( Santiago 1949 ), fill de l'arquitecte i pintor Juan Echenique Guzmán, va seguir els passos del seu pare i va estudiar .Arquitectura i art a la Universitat Catòlica de Valparaíso entre els anys 1968 i 1972 Va ser alumne de Pere Millar i Eduardo Vilches i va tenir lliçons de pintura amb Adolfo Couve. Va viatjar a Europa on va estudiar pintura a l'Escola Massana de Barcelona, ​​Espanya ia la dècada dels vuitanta es va traslladar a França per aprendre iconografia i art litúrgic amb Bernard Frinking i Teologia Ortodoxa a l'institut Saint Serge de París, que representen episodis de la història de la Salvació.

El santuari va ser construït per devoció del poble el segle XVIII, damunt d'un edifici anterior del segle XVI, edificat per venerar-hi la imatge oblidada per un peregrí de Reus a principis d'aquell segle. La imatge fou treta en diverses rogatives i el 1685 es creà una confraria sota la seva advocació. L'any 1758 es planteja la nova construcció i les obres, dirigides pel mestre Pere Sans, s'iniciaren el 1762. El 1770 hi fou col·locat un retaule barroc que perdurà fins a l'any 1936, quan fou destruït en la Guerra Civil. La devoció a la Verge de Loreto és avui tan important com en altres temps i els cultes de la festa major del poble són en el seu honor.

La fotografia en blanc i negre ens permet copsar els ' beneficis' que la sedició dels militars feixistes contra el Govern de la II República Española, amb el recolzament de la Jerarquia Catòlica, excepció feta de l'Arquebisbe de Tarragona, comportaven al Patrimoni Col·lectiu.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA DE VALLDEFLORS. TREMP. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Santa Maria de Valldeflors era el limit de la sortida que feiem al Pallars jussà el Josep Olivé Escarré i l'Antonio Mora Vergés;Mossén Joan Antoni Mateo García, Rector de la Parròquia ens permetia retratar l'interior i fins ens encenia les llums.

La descripció tècnica explica que és una església de nau única, amb capelles laterals, fals creuer i absis semicircular, amb contraforts a l'exterior que li donen un aire gotitzant. En l'alçat de l'interior, el més remarcable és el contrast dels elements clàssics dels suports i les cobertes de creueria, no estranyes tanmateix a l'arquitectura catalana del segle XVII. L'interior conserva, malgrat la supressió del cor central de canonges , de l'orgue barroc que arranjava Frederick Stark Pearson (Lowell, Massachusetts, 5 de juliol de 1861 – RMS Lusitania, 2 de maig de 1915) l'any 1922, i la destrucció dels retaules durant els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el Govern de la II República Española , part del mobiliari i la imatge de Santa Maria de Valldeflors, obra del segle XV, molt modificada.

El frontis, coronat per un gran entaulament que ressegueix els dos vessants de la teulada, és un ampli pany nu amb excepció de les obertures de l'òcul i la portalada, distribuïts en l'eix central. El portal, que du la data de 1642, és un arc de mig punt, flanquejat per parelles de columnes estriades d'ordre corinti sobre ampla socolada que, avançades sobre el pla del mur, sostenen un entaulament amb frontó circular trencat que s'obria a una fornícula, avui desapareguda.

L'obra de l'església no fou pròpiament enllestida fins que el 1908-9, s'acabà el campanar, projectat per l'arquitecte Roc Cot i Cot (Barcelona, 1865 - ibídem, 1909), en ubicar sobre el cos inferior quadrangular un de vuitavat, neomedievalista, desproporcionat a causa de l'alçada més reduïda que la del projecte original, i una glorieta de ferro que el corona.

SANT ESTEVE DE PARETS. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Demanava a l'Antoni Calvo Uribe alguna fotografia de l'exterior de l'església parroquial de Parets del Vallès, advocada a Sant Esteve; la tinc vista i retratada, però en el seu moment no vaig fer l'article, i això perquè en massa ocasions el llegir ens fa perdre l'escriure, oi?

La descripció tècnica ens diu que és un edifici neoromànic. La nau central es desenvolupa a partir de l'absis del segle XIII, on neix el creuer que suporta el campanar. Té tres naus de volta d'aresta separades per arcs de mig punt i capelletes laterals de volta de canó. Els vint-i-dos capitells que separen les naus historien la vida de Crist. El campanar és quadrat per tres cossos separats per arcuacions llombardes; en el segon i en el tercer hi ha buits de mig punt.

Al centre de l'absis hi ha el retaule de Sant Esteve, realitzat per Frederic Marés i Deulovol , i l'arquitecte Francesc Folguera Grassi l'any 1947.

https://www.facebook.com/photo/?fbid=10221251009052333&set=pcb.1739593766385734

https://www.yumpu.com/es/document/read/12237918/el-martiri-dels-temples-patrimoni-cultural-arquebisbat-de-barcelona

l' església fu consagrada l'any 1947, i venia a substituir a la vella, destruïda el 20 de Juliol de 1936, com un ' dany col·lateral' més de la sedició exitosa dels militars feixistes contra el Govern de la II República Española.

L'absis d'aquesta nova construcció és el mateix que el de l'anterior església i per tant data del segle XIII.

https://parietes.com/fotografies-antigues-sant-esteve-de-parets/

Fancesc Folguera Grassi va comptar amb la participació d'en Frederic Marès i Deulovol, i d'en Josep Obiols i Palau

https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0027326.xml

http://www.portbou.cat/coneix/personatges-destacats/frederic-mares-i-deulovol/

https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Obiols_i_Palau

Em sobta que les escoles públiques mantinguin el  nom de Lluís Piquer Jover

http://locals.esquerra.cat/paretsvalles/opinio/29589/sobre-el-mestre-lluis-piquer

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/04/escola-lluis-piquer-jover-parets-del.html

Imagino que també al protomàrtir Sant Esteve.

 Crisant Palau publica una fotografia dels anys 50 de l’església advocada al protomàrtir Sant Esteve, en aquells anys el cens era de 2.325 ànimes, es tancava l’any 2021 amb        18.907  habitants de dret.  El coneixement de la llengua castellana és essencial.  

SANTA MARIA DE COVET. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El Josep Salvany Blanch visitava aquest indret l'any 1920, aleshores com ara, l'interior estava buit, encara que certament en l'actualitat ho està més.

La descripció tècnica ens explica que Santa Maria de Covet, començada probablement cap al 1116, és coneguda per la seva portada esculpida, una de les més originals del romànic català, la porta és formada per arquivoltes en degradació, que descansen sobre dues columnes amb capitell per banda, i que estan esculpides amb figures d'àngels músics i monstres, combinades amb escenes de saltimbanquis. A un costat s'agrupen les figures de la Mare de Déu, sant Josep i Jesús, i a la dovella central hi ha la representació del Pecat original. Al timpà, dos àngels sostenen una màndorla amb el Crist en Majestat, acompanyat pels símbols de sant Mateu i sant Joan. La portada podria datar d'entre el 1150 i el 1160, i s'hi aprecia la influència dels tallers tolosans. Cal destacar també la decoració de ferro forjat dels batents de la porta, en què es repeteix un motiu geomètric a base de volutes, pensem que també ho devia ser l'any 1920.

l'edifici és de planta de creu llatina, d'una nau i tres absis semicirculars que s'obren en el transsepte. La nau és coberta per volta de canó apuntada, dividida en tres trams per dos arcs torals que descansen sobre columnes adossades amb capitells esculpits. A l'interior del mur septentrional, rebaixat mitjançant tres arquivoltes, s'obren dues petites portes que donen accés respectivament a la torre del campanar i a l'exterior. A l'altre costat, al mur de migdia, hi ha una columna adossada que correspondria a un nou arc toral, però que queda morta a nivell de la línia d'impostes. Cal destacar la galeria interior, oberta en el gruix del mur de ponent, sobre l'entrada, i que està formada per quatre arcs de mig punt sobre columnes. S'hi accedeix per dues escales de caragol situades dins els flancs de la façana. En aquesta galeria s'obre una gran rosassa a l'exterior, formada per arcuacions i columnetes radials. La decoració exterior és pràcticament nul·la, tret de la portada principal, que forma un cos avançat coronat per una cornisa plana sobre mènsules.

A Santa Maria si feien obres que vetllava - plena de pols - la rèplica de la imatge de la Mare i el Nen, que el 26 d'agost de 1989 , l'Associació d'amics de Covet lliuràva a la parròquia. L'original està al MNAC.

Vivien al Pallars jussà 20.485 l'any 1920 quan ho visitava el Josep Salvany Blanch; en el darrer cens del que es tenen dades, el de l'any 2009 eren només 13.840 els habitants censats, recuperant els valors demogràfics del segle XVIII.

Espanya potser va bé, Catalunya no de forma clara, i el Pallars jussà està en un procés imparable de regressió EN TOTS ELS ASPECTES.

LA CAPELLA DEL SANT CRIST AL QUÈ FOU CEMENTIRI VELL DE TERRASSA.

L’Antoni Calvo Uribe publicava unes fotografies de la Capella del Cementiri Vell de Terrassa, del que ens explica la fitxa tècnica que s’alçava a darreries del segle XVIII , i que té un estil neoclassic, altres fonts ens diuen que té els seus orígens en un cementiri militar instal•lat al marge esquerre del torrent de Vallparadís als inicis del segle XIX, durant la guerra del Francès, que ben aviat com a conseqüència de la saturació del que hi havia a l’entorn de basílica del Sant Esperi va dedicar-se a usos civils. Ens agradarà aclarir les circumstancies en que s’aixecava, i si és possible qui en va ser el mestre d’obres, i/o l’enginyer/arquitecte encarregat a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L’any 1964/65 fou clausurat i enderrocat, i en el seu emplaçament s’hi va construir un casal d’avis i una àrea enjardinada i d’esbarjo on les úniques restes del Cementiri Vell que subsisteixen són la capella i el monòlit de gres de forma troncopiramidal, assentat sobre una base també de pedra, de planta de creu grega de perfils arrodonits.

El pilar està dedicat a Jaume Jover, primer tinent d’alcalde, i el seu company de treball Valentí Alagorda, herois terrassencs morts en la defensa de la ciutat davant un escamot de carlins capitanejats pel general Joan Castell que, procedents de l’estació del Nord, arribaren a ocupar l’Ajuntament i que varen ésser rebutjats posteriorment.

La descripció tècnica ens diu la Capella és un edifici aïllat de planta rectangular bastit amb pedra de sauló. Presenta una nau quadrada coberta amb cúpula de maó i absis semicircular, a llevant, també de maó. La façana principal presenta una gran portalada flanquejada per dos columnes toscanes amb arquitrau, cornisa de maó, i frontó amb relleus estucats que representen unes ales desplegades. Està bastant deteriorat i manquen alguns elements ornamentals. Té una finestra semicircular a cada façana lateral.

Res se’ns diu de la seva advocació, que presumin fos la del Sant Crist; ho demanarem però al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ).

Us deixo un enllaços molt interessants :

http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_28175
http://recordsdeterrassa.wordpress.com/2008/10/08/el-cementiri-vell/
http://terrassainforma.com/2014/03/capella-del-cementiri-vell/

Rebia una fotografia de l'Arxiu Gavin , en el que em confirmen l'advocació al Sant Crist, d'aquesta Capella del fossar que el 14-XII-1969 era destruït per traslladar-lo a l'actual ubicació.

LA METAMORFOSI DE SANT GERVASI DE L'HERETAT DE LA GUÀRDIA. LA TORRE DE RIALB. BARONIA DE RIALB. LLEIDA. CATALUNYA

Advertia com en el cas de Santa Eulàlia de Pomanyons que s'alça damunt d'una base de material modern, això, i els acabats ' Walt Disney' en fan pensar en que també fou 'reconstruïda' quan s'alçava - en benefici de la Catalunya costanera - el pantà de Rialb, demanava ajuda a l'Arxiu Gavin, que em confirmava en les meves suposicions, no som gats però ja som vells, oi?.

La pàgina 'Oficial' de la Baronia de Rialb diu ; Ermita de Sant Girvés de la Torra del segle X, és una església d'estructura basilical amb tres naus cobertes amb voltes de canó, de perfil semicircular.

La porta, resolta amb arc de mig punt, conserva el llindar amb les traces d'obertura i tancament llises i sense ornamentació i han perdut els ràfecs originals, llevat dels absis, on es conserven fragments molt malmesos de la decoració, formada per un fris d'arcuacions llombardes.

La fixa tècnica de patrimoni diu ; edifici de planta basilical, gairebé amb tres naus cobertes amb volta de canó (més alta i ampla la central) i acaben a llevant, totes elles, amb un absis semicircular. La porta és d'arc de mig punt i s'obre a la façana sud. Els absis laterals tenen una finestra de doble esqueixada, el central, en té dues. A més, hi ha dues finestres en forma de creu, una a la façana de llevant i l'altre a ponent. Els murs són llisos, sense ornamentació. L'aparell, de carrerons, és molt uniforme i les voltes són de formigó de calç i de pedruscall. Es tracta d'una obra del segle XI que segueix els models llombards. Destaca, però, l'ús de la planta basilical dins d'un perímetre quadrat, ja que és una solució poc emprada.

En els segles XVI-XVII no hi ha documentació d'aquesta capella cosa que fa pensar que ja no tenia culte.

Ens agradarà tenir coneixement de l'arquitecte - que suposem el mateix que el de Santa Eulàlia de Pomanyons - que dirigia la ' reconstrucció.

El topònim de la casa ' La Guàrdia' indica clarament que es troba en un indret més elevat, com confirmava en continuar per la carretera en direcció al Pallars jussà.