ERMITA DE LA MAREDEDÉU DE BUIRO O DE LA SANTA CREU. ALINS DE LA VALLFERRERA. PALLARS SOBIRÀ

 

Llegia a l’Enciclopèdia :

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-buiro-o-de-la-santa-creu-alins-de-vallferrera

L’ermita de la Mare de Déu de Buiro, topònim que fa referència al  'vent de tramuntana', es troba dintre de la demarcació de Virós, sobre el poble d’Ainet de Besan i prop de les bordes de Buiro

L’única referència coneguda, ara per ara, d’aquesta església data de l’any 1904, en què s’especifica que és una capella de la parròquia d’Ainet de Besan.

En una casa particular d’Ainet es conserva, procedent de l’església de la Santa Creu de Buiro, la talla d’una majestat anomenada popularment “sant creuet”. Aquesta talla fou donada a conèixer, segons Manuel Trens i Ribas (Villafranca del Penedès, 1892 —Barcelona, 1976) (1966, pàg. 147), per Esteve Busquets i Molas (Roda de Ter, Osona, 1908 - Barcelona, 16 de desembre de 1991 ) en l’article Templos primitivos en el Pallars Sobirà, publicat al diari “El Correo Catalán” el 28 de juliol de 1962. Aquest article era una conseqüència directa de la recerca organitzada per la Diputació de Barcelona sota la direcció de Camil Pallàs i Arisa (Sant Julià de Vilatorta, 1918 - Roda de Ter, 12 de novembre de 1982) i amb la participació del folklorista Busquets Molas.

La majestat fa 35 cm d’alçada i la creu que la suporta uns 73 cm aproximadament. Coneguda com a “sant creuet” per les seves reduïdes dimensions, és una obra de senzilla execució i de factura barroera. Segons Ramon Bastardes i Porcel (Barcelona, 5 de juliol de 1934 — Barcelona, 24 de setembre de 2002) (1978, pàg. 200) és una obra “d’artesania popular”, feta per algun pastor destre amb el ganivet.

https://www.flickr.com/photos/calbenido/33662561253

Les faccions són com esborrades, però, així i tot, es poden apreciar els trets fisonòmics. És una majestat vestida, amb restes de policromia, sense cenyidor i amb un solc entre les cames com a únic element que trenca la uniformitat volumètrica del cos. Els braços lleugerament aixecats i les mans clavades a la creu deixen veure la manca de dits a la mà esquerra. Els peus recolzen en un suport i al cap duu una corona emmerletada, malmesa a la part central.

La creu és de tipus florençat, més prima a la part inferior per tal de dur-la en processó o posar-la en l’altar. Com fa notar R. Bastardes (1978, pàg. 202), a la part superior del pal vertical hi ha una cavitat que versemblantment servia per a guardar-hi relíquies; el més habitual, però, és que aquest petit amagatall estigui al darrere, en el mateix pal vertical.

És difícil aventurar la data d’execució d’una obra d’aquestes característiques, encara que M. Trens (1966, pàg. 146) la suposa del segle XII.

La comparació entre la primera il·lustració publicada de la peça (Trens, 1966) i la darrera d’entre les conegudes (Josep Maria Gavín Barceló (Barcelona, 21 de juny de 1930-Caldas de Montbuy, 28 d’abril de 2023), 1981b, pàg. 20) permet de constatar que l’estat de conservació de la imatge és prou acceptable, i encara més si considerem que —segons R. Bastardes (1978, pàg. 198)— es feia servir, remullada, per a demanar la pluja, i també per al contrari, és a dir, que deixés de ploure, tot passejant-la sota la pluja.

En els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República,  crim execrable del que mai s’han exigit responsabilitats, i que  els historiadors feixistes denominaven  “ Guerra Civil “ ,  és fama que la imagte fou amagada sota un munt de pedres en una borda abandonada.

La devoció i l’estima per la peça és tan gran a la contrada que actualment resulta difícil arribar-la a contemplar, ja que és molt el zel dels habitants d’Ainet de guardar-la de mirades forasteres.

https://caminantmareterra.wordpress.com/2023/03/27/santa-maria-de-buiro-santes-creus/

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/03/ermita-de-santes-creus-de-buiro-santa.html

https://parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/Xarxa-de-parcs/alt_pirineu/coneix-nostra-feina/centre-de-documentacio/biblioteca_digital/patrimoni_cultural_i_immaterial/memoria-aplecs.pdf

Que la Majestat de Biuro  , la Marededéu i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , kurds , amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

EDIFICI DE CORREUS I TELÈGRAFS DE GIRONA

 Llegia que l'edifici de Correus i Telègrafs de Girona , va ser construït entre els anys 1916 i 1920, i inaugurat el dia 31 del març de l'any 1922, seguint el disseny dels arquitectes Eusebi Bona (Begur, 1890 - Barcelona, 1972) i Enric Catà i Catà (Sant Feliu de Llobregat, 1878 - Barcelona, 1937), autors del projecte guanyador per a la seva realització.

Patrimoni Gencat en diu ; Edifici destinat al servei de correus de Girona, de planta rectangular i desenvolupat a l'entorn d'un pati central que en la planta baixa serveix d'espai comú públic. Es troba tapat a nivell de la planta pis amb vidre. Les façanes són de pedra i obra vista. La coberta és de teula àrab. L'element més simbòlic del conjunt és la cúpula central que ocupa un nivell més alt, coberta amb peces ceràmiques.

Fotografia. Valentí Fargnoli Annetta (Barcelona, 12 d'abril de 1885 -Girona, 7 d'abril de 1944)

https://www.inspai.cat/Inspai/en/imatge/757017/Edifici+de+Correus+i+telegrafs+de+Girona

https://www.pedresdegirona.com/centenari_correus.htm

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/21274

Fotografia. Tallaferro. 

Girona té – negar-ho és d’una estultícia extrema – un encant especial, oi?. 

SANT CRISTÒFOL/MENNA DELS HORTS. ALBANYÀ. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

El Pere Gimenez Buque, publica fotografies de Sant Cristòfol/Menna dels Horts , al terme d’Albanyà a l’Empordà sobirà

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/36426

Patrimoni Gencat ens diu de; Església d'una sola nau amb absis de planta semicircular i entrada al sud-oest. Presenta un finestral al frontis de ponent, que conserva pràcticament tota la seva alçada, feta de carreus més petits i que podrien correspondre a una refacció de l'església durant el període medieval o modern. En aquesta mateixa façana s'hi va aixecar un potent contrafort. Pel què fa als murs laterals, el que presenta pitjor estat és el de migdia, on hi hauria hagut la porta d'accés. La zona nord es troba parcialment més ben conservada, degut possiblement als contraforts. La nau seria coberta amb volta de canó lleugerament apuntada. La part que es pot considerar romànica del tardà seria la zona de l'absis i la nau a tocar de l'absis. La resta seria d'una fase posterior. L'església ha patit el saqueig de part dels seus elements, com seria la porta romànica dovellada. La zona de l'absis, sobrealçada de la resta de la nau, presenta una compartimentació feta entorn del segle XVIII o XIX, que separaria la zona de l'altar de la possible sagristia i que hauria estat decorada com a retaule.

L’arquitecte Joan Falgueras Font ( Figueres, 1958 )  despres de 4 temporades de treballs promoguts per l'Ajuntament d'Albanyà a partir de la proposta del Centre Excursionista Empordanès i amb el suport del Servei de Monuments de la Diputació de Girona a càrrec de la gent amb ofici de Construccions Guardiola.

Ha salvat Sant Cristofol/Menna dels Horts de la ruïna  i del col·lapse, i garantin alhora  un aixopluc pels caminants i les pintures

https://hicarquitectura.com/2023/05/joan-falgueras-font-sant-cristofol-dels-horts/

https://www.testimoniosparalahistoria.com/entrevista/joan-falgueras/

https://hicarquitectura.com/architect/falgueras-font-joan/

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-cristofol-dels-horts-albanya

Amhttps://www.youtube.com/watch?v=8eLVjJaiets

Respecte de Sant Cristòfol/Cristòfor ,que vol dir el qui porta Crist (Chistoforus), hi ha una tradició i/o llegenda que el descriu com un gegant inicialment al servei del Dimoni. Convertit al servei de Crist es dedica a ajudar els viatgers a creuar un curs d'aigua perillós. Una tarda trasllada un nen, al qual puja a l'espatlla; cada cop va pesant més i més fins que esgotat arriba a l'altra banda del riu. Com a prova li fa clavar el seu bastó a terra i al dia següent està florit i dóna fruïts. Així sempre se'l representa amb Crist a l'esquena i amb un bastó florit.

La tesis del Josep Capdevila i Soldevila , http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf

documentada i rigorosa, recollida en el llibre : La Capella de Sant Cristòfor i el barri del Regomir de Barcelona, en la que formula la possibilitat d’un doble culte al mateix personatge, Sant Menna al lloc de naixement, i Sant Cristòfor al lloc del martiri, em sembla del tot versemblant, i possible.

El nom Cristòfol/Cristòfor, “el portador de Crist’, evidentment es referia a qui portava Crist al cor.; probablement li va ser imposat en el Baptisme. No hi ha constància de l’anterior nom del soldat.

la història ens explica com Menna /Cristòfor va ser capturat i obligat, per la força, a servir en una unitat militar anomenada la Cohors Tertia Valeria Marmaritarum.

Els marmaritans eren un poble del nord de l’Àfrica que es trobava on avui hi ha la moderna Líbia.

Si considerem com un fet indiscutible que Menna/ Cristòfor formava part del poble dels marmaritans, cal cercar el seu culte a les regions situades entre Marmarica i Alexandria i immediatament ens adonem que a 45 km al sud-oest d’Alexandria, a la ciutat coneguda com Abu Mina, existeix des de temps molt antics un culte dedicat a sant Menna

Per les narracions de Cyrus de Cotyaeum, però, sabem que Menna va ser un soldat, que va ser martiritzat en un país foraster i que les seves despulles van ser retornades al seu país d’origen, després de la seva execució. Aquest fets són els mateixos que nosaltres coneixem de la vida de sant Cristòfor. David Woods creu que hi ha motius suficients per a identificar la història de sant Cristòfor amb la de sant Menna.

Sant Menna és patró de la població catalana de Sentmenat, al Vallès Occidental, que celebra la festivitat del seu patró, el dia 11 de novembre, coincidint amb Sant Marti de Tours.

 Que Sant Cristòfol /Menna   i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels Kurds,  amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

ESGLÉSIA DE MEJANELL, ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT PERE. ESTARÀS. LA SEGARRA

Sorprèn la proposta del Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997)pel topònim Estaràs ; EST(U)-ARATZ 'closa neta, l'esplèndida cleda'

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=17940

Del topònim Mejanell, intuïm una relació amb “ mujal” del llatí  MODIUS, 'muig', «mesura de capacitat»

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=27913

         Havia publicat d’Estaràs :

ESTARÀS. TESTIMONI DE L’AGONIA RURAL A LA SEGARRA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/03/estaras-testimoni-de-lagonia-rural-la.html

ALTA-RIBA LA GUAITA DE LA C-25. ESTARÀS. LA SEGARRA INFINITA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/03/alta-riba-la-guaita-de-la-c-25-la.html

CASTELL DE SANTA MARIA. LA SEGARRA INFINITA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/03/castell-de-santa-maria-la-segarra.html

LA CAROTA DE VERGÓS GUERREJAT

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/12/la-carota-de-vergos-guerrejat.html

LA CASA FORTA DE VERGÓS GUERREJAT

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/12/la-casa-forta-de-vergos-guerrejat.html

GÀVER, LA TORRE I L’ESGLÉSIA DE SANTA MARIA. LA SEGARRA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/03/gaver-la-torre-i-lesglesia-de-santa.html

CASTELL DE VERGÓS GUERREJAT. ESTARÀS.LA SEGARRA

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2013/03/castell-de-vergos-guerrejat-estarasla.html

De la Segarra se’n poden dir moltes coses, el que no es pot pensar però, és que la veureu/visitareu/coneixereu en un “ pim pam”.

A mi per exemple se’m havia “ escapat”  l’església advocada en el seu moment a l’apòstol Sant Pere, que forma  - encara - un bonic conjunt amb la torre del castell i el mas de Mejanell, accessible des de la sortida de Sant Ramón en direcció a Calaf, camí a mà dreta.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-pere-de-mejanell-estaras

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/31200

Patrimoni Gencat explica que l'església de Mejanell, advocada a l’apòstol  Sant Pere,  ha estat “transformada”  i reutilitzada modernament com a graner,  i  està adossada, en direcció a migjorn, a un cobert agrícola.

L'edifici se'ns presenta d'una sola nau amb volta de canó, capçada per un absis semicircular amb ràfec de lloses de pedra que ressegueix el perímetre i coberta a doble vessant.

La porta original d'accés no es pot veure exteriorment.

Actualment, està situada al mur de migjorn de l'església, integrada al mur interior del cobert adjacent. Amb tot, s'hi poden veure, a la façana de tramuntana, una porta d'accés allindada situada prop de l'absis.

A la façana de ponent, hi ha una finestra amb llinda d'una sola esqueixada que dona llum a l'interior de l'edifici.

Finalment, situat a llevant hi trobem l'absis semicircular, cobert amb un quart d'esfera, unificada amb la coberta de la nau de l'edifici, a partir de reformes posteriors que van alterar l'alçat d'aquest absis.

El parament de l'església de Sant Pere és de carreus o carreuons poc escairats, de mides irregulars i disposats en filades poc ordenades.

Tinc clar que se’m “escapaven”  molts més elements patrimonials, alguns tinc l’esperança de trobar-los, retratar-los, i publicar-ho al   Conèixer Catalunya , dit això, us prego que em feu arribar a l’email castellardiari@gmail.com ;  fotografies dels edificis que acollien les escoles abans i/o durant la dictadura franquista, fotografies de les capelles/ermites/oratoris, i per descomptat qualsevol element patrimonial que us sembli d’interès, com es deia en els dies l’Ermessenda de Valrà “  Val més molt que poc “. 

Que l'apòstol Sant Pere    i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels Kurds,  amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

IN MEMORIAM. CAPELLA DE SANT SEBASTIÀ. GARRIGUELLA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/38147

La Josefina Casadesús Bascompte,  retratava les restes conservades de l'antiga capella de Sant Sebastià de Garriguella a l’Empordà sobirà , actualment “rehabilitada”,  es manté un dels arcs laterals de l'edifici. Es tracta d'un gran arc de mig punt, bastit amb carreus de pedra ben escairats als brancals.

La part superior de l'arc està format per lloses de pedra disposades a sardinell.

 La resta del parament està bastit amb pedres sense treballar lligades amb morter.

 L'obertura presenta una fornícula central de mig punt, restituïda, apte per col·locar-hi la imatge.

Sota seu destaca un ampit sobresortit de pedra, per fer-hi les ofrenes.

 A la part superior de la fornícula hi ha una petita obertura rectangular.

La capella de Sant Sebastià fou fundada entre els anys 1347 i 1349, i té el seu origen en una gran pesta de tifus i còlera que assolà la regió, com quedà documentat en el cartulari de Vilabertran.

Aquestes capelles es fundaren com hospitals, fora de les muralles per una qüestió de prevenció en les possibles infeccions.

Fou reedifica i engrandida l'any 1588.

Fa menys de 100 anys, ateses les greus mancances que es patien arreu, hi havia confiança en la mediació de  venerables, beats/es , sants/es ,  mares de Déu,..., el miratge del mal dit “ estado del bienestar “ va fer decaure aquelles devocions, a dia d’avui, en un estat en situació de fallida econòmica, per raons diverses, corrupció, estultícia, ..., i amb una ciutadania fortament secularitzada, malats, persones grans i/o sense recursos, pateixen la màxima desatenció en tots els àmbits.  

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/37914

Can Teio, fa goig de veure.

Quan al topònim, diminutiu de  Garriga en el sentit de 'varietat d'alzina' , i /o de 'terra no conreada on creixen mates i arbustos’

 Que Sant Sebastià  i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels   armenis, kurds,   gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits, saami, nenet, amazics, libis, ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

 A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.

 

ESGLÉSIA DE GARÒS, ADVOCADA A SANT JULIÀ. NAUT ARAN. VAL D’ARAN

 

El Carlos Cabrera, publica una fotografia  de l’Església de   Sant Julià de Garòs al municipi de Naut Aran, Val d'Aran 

Patrimoni Gencat en diu ; Església d'una nau (6,5 x 22 metres), amb absis poligonal de cinc cares situat a l'est i cobert amb volta d'aresta amb clau central.

Els murs de la nau són d'un gruix considerable i pertanyen al període romànic. Al mur meridional s'obren tres finestres i la porta. Dues de les finestres són d'una derrama, mentre que la tercera, situada entre la porta i el campanar, la té doble, amb arquivoltes apuntades i columnetes. La porta és adovellada amb arc de mig punt.

A l'exterior corre una cornisa rematada amb caps de monstres, petxines, boles i flors. A l'angle sud-oest, hi ha adossat el campanar, molt robust, de planta quadrada cobert amb un agut capitell de llicorella, quedant palesa la seva condició de caràcter defensiu.

Al mur septentrional, existeix una petita capella i darrera l'absis, hi ha la sagristia.

 

Pica beneitera llisa, de 75 cm d'alçada i 80 cm de diàmetre. El pedestal, que presenta estries verticals, no correspon a la pica, amb la qual no encaixa i és d'un diàmetre massa petit per a la base de la pica.

 

Pica baptismal llisa excepte per unes motllures a la part inferior del recipient. Fa 80 cm de diàmetre i 75 d'alçada (al nivell actual del terra).

https://www.visitnautaran.com/ca/pdi/garos-pueblos-mas-bonitos-de-espana/

https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/04/goigs-sant-julia-garos-vall-daran-lleida.html

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=10692

Quan al topònim Garòs :

https://oncat.iec.cat/llista_termes.asp?limit=1&terme=GAR%D3S&button=Cercar

El terratrèmol que sacsejava l’Atles,   és dissortadament una inesperada “ col·laboració “  per al genocida Muḥammad as-Sādis ibn al-Ḥasa  (Rabat, Marroc, 21 d'agost de 1963) de desfer-se de tants amazics com sigui possible, i  que no ho amagava amb  l’actuació clarament negligent  retardant l’ajuda internacional.

Malgrat que clarament Muḥammad as-Sādis ibn al-Ḥasan, no te la “ baraca “ ,  que  se li atribuïa al seu pare Hassan II ,  desprès del terratrèmol que va tenir lloc a l'Atles,   fa bona l’afirmació de l’Ermessenda de Valrà, “ les VI parts mai foren bones “

https://www.vanitatis.elconfidencial.com/casas-reales/2022-08-24/mohamed-vi-dando-tumbos-calles-paris_3480149/

 Que Sant Julià e Sant Antoni dera Sitja, elèven a l’Altíssim la pregarie des armènis , amazics , gitans, aragonesi, asturians , valencians, bascs, aranesi , galhecs, catalans, còrsi, escocessi, ucrainesi , gal·lesos, palestiniani , hawaianesos, afganesos, inuits, saharauis ... , E toti es collectius minoritzats e reprimidi, Senhor; libère eth tòn pòble!!!.

CAPELLA DE SANT COSME I SANT DAMIÀ. GUSPÍ. SANT RAMON. LA SEGARRA

 

Llegia a Patrimoni Gencat ; Capella situada a l'entrada del nucli, dedicada als antics patrons de Gospí, d'una sola nau amb absis recte, coberta a dues aigües i realitzada amb paredat.

La façana principal presenta un revestiment amb arrebossat fet a mitjan segle XX a causa d'una restauració de la capella, amb la porta d'accés amb arc de mig punt rebaixat, amb la presència a la part superior de la façana d'una inscripció de grans dimensions feta amb plaques de pedra amb el nom de la capella. A la part superior, coronant la capella, trobem un campanar d'espadanya d'un sol ull fet amb formigó.

Fotografia. Isidre blanc

L'interior de la capella presenta els murs fets amb paredat, amb volta de creueria pintada i clau de volta central. Per damunt de l'altar, trobem la imatge dels dos sants als quals està consagrada la capella amb els seus atributs.

Fotografia. Jordi Contijoch Boada

El topònim, Guspí, deriva etimològicament de l'arç blanc (Crataegus monogyna) o espinalb; l’ hàbitat d’aquest arbust  és l'estatge montà i regió mediterrània. Viu en indrets humits de la muntanya mitjana, normalment en rouredes o en bardisses humides, boscos caducifolis, poc densos, esbarzerars, envoltant cultius i als vessants de les muntanyes.

Està clar que el paisatge actual de la Segarra, té poc o res a veure, amb el que hi havia quan es va crear el poble, oí?.

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=21430

https://www.patrimonifunerari.cat/mapa-funerari-de-catalunya/mapa-funerari-de-la-segarra-2/cementiri-de-gospi/

Em deia suara el Vicent Miralles Tortes que dec tenir una fitxa de cada església de Catalunya, res més lluny de la realitat, això ho assolia només el Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930 - Caldes de Montbui, 28 d'abril de 2023),  fundador de l’arxiu que porta el seu cognom, conegut ara també, com Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya.

La pandèmia, i l’ensurt que encara no he superat,  no m’ho han posat fàcil, l’objectiu  que assolia però , el Josep Maria Gavín i Barceló, el veig com inassolible. 

Com es deia ja a l’època de l’Ermessenda de Valrà “qui fa el que pot no està obligat a més”, oi?

 Que Sant Cosme, Sant Damià  i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

IN MEMORIAM. ESCOLA PÚBLICA DE SOLIVELLA. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA

 

Fa anys que maldem per “ recuperar “ la memòria dels edificis escolars de Catalunya, anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, en aquesta tasca hem demanat – i continuem fent-t’ho – la col·laboració de tothom.

El Pedro Sanchez Sanchez, publica una fotografia;  Façana de l’escola de Solivella. Anys  1950

 

Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870), en el seu  "Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar",  diu de Solivella, SOLIVELLA.- Tiene 1 Molino de aceite en decadencia por falta de aceituna

https://calles.valenciaactua.es/wp-content/uploads/2017/11/MADOZ-DICCIONARIO.pdf

El topònim Solivella, té el significat “ olivaret o oliverar petit” .

El sostre demografic de Solivella s’assoleix al cens de 1887, amb 1680 ànimes, i es tancava l’exerfcici 2022 amb 628 habitants de dret.

 Ens agradarà rebre imatges i dades a l'email castellardiari@gmail.com  dels edificis escolars anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista de la Conca de Barberà, i d'arreu de Catalunya 

El tribunal de Justícia de la Unió Europea, identifica als catalans com 'grup objectivament identificable'

https://elmon.cat/politica/tribunals/concepte-minoria-nacional-sentencia-tjue-601654/

El duo de “la calç viva”,  parla de “ minories en extinció “

https://www.elnacional.cat/es/politica/gonzalez-guerra-contra-amnistia-independentistas-chantaje-minorias-extincion_1096992_102.html

 https://www.elindependiente.com/politica/2018/07/24/polemicas-altos-vuelos-mystere-guerra-avion-sanchez-fib/

D'aquest parell se'n poden dir moltes coses - masses - , el que està fora de lloc és qualificar-los de persones exemplars, oi?

Com cantava la Trinca , tranquil, Jordi tranquil :

https://www.youtube.com/watch?v=Fnlj0Hmj-g0m

https://www.youtube.com/watch?v=wQK6HDOoB4k

 

“a qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia”,

ESCOLA FORTIÀ SOLÀ MORETA. TORELLÓ. LA VALL DEL GES. OSONA

 

Fa anys que cerquem els edificis escolars anteriors i/o coetànies a la dictadura franquista a Catalunya

El molt bon amic Joan Dalmau Juscafresa, m’enviava una imatge de l’escola de Torelló, que honora avui la memòria de mossèn, Fortià Solà i Moreta

Llegia a Patrimoni Gencat ; que el projecte de construcció d'una nova escola es va iniciar l'any 1936.

L’alçament dels militars feixistes encapçalats  pel general Franco el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, crim que els historiadors feixistes batejarien com “ la  Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va impedir que es materialitzes el projecte.

L'aiguat de 1940 va fer que Torelló quedés inclosa dins del pla de Regiones Devastadas i es van construir habitatges de protecció oficial i es recuperar el projecte de construir l'escola.

 L'any 1946 es va inaugurar l'escola.  Patrimoni Gencat diu que els autors dels projecte eren els arquitectes:

Francesc Navarro Borràs (Reus, 30 de gener de 1905 - Madrid 17 d'agost de 1974)

Rafael Fernández-Huidobro y Pineda (1908/1994)

L'any 1953 es van construir dos grups d'habitatges de protecció oficial segregant part dels patis de l'escola. Els dotze habitatges van ser destinats a funcionaris i mestres d'escola.

 

L'escola rebé el nom de Fortià Solà en honor de l'historiador local, mossèn, Fortià Solà i Moreta (Torelló, 1876 – Barcelona, 1948)

 

Durant els anys del franquisme rebia el nom de escuelas nacionales.

IN MEMORIAM DE L’ORATARI DE MATA ON ES VENERAVA LA MAREDEDÉU, SANT SEBASTIÀ, SANT ANTONI ABAT I L’APÒSTOL SANT ANDREU. PORQUERES. EL PLA DE L’ESTANY

 

L’any 1920, el  Josep Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929) retratava una construcció de base quadrada i d'uns set metres d'alçària ,  l’edifici era un oratori  aixecat prop de l’església parroquial de la Mata, advocada a l’apòstol Sant Andreu, on   es venerava la Mare de Déu, Sant Sebastià, Sant Antoni Abat i  l'apòstol Sant Andreu,  que exercia les funcions d’un comunidor, i  des d’on  es realitzava  entre altres  la benedicció del terme, dels animals...

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/6396/rec/1

Valentí Fargnoli Ianneta   (Barcelona, 1985 - Girona, 1944)

Llegia que va ser enderrocat fa uns anys,  i ara, en substitució d'aquest antic oratori es va construir una capella amb la imatge de Sant Andreu (patró de la parròquia) a la plaça de l'Església.

https://www.canxargay.com/ca/historia/poble-de-mata/

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/11/esglesia-parroquial-de-sant-andreu-de.html

https://www.terresdegirona.cat/pla_estany_porqueres.htm

https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/03/goigs-sant-andreu-patro-de-mata-pla-de.html

Ens agradarà rebre una imatge de la marededéu que es venerava en aquell oratori a l’email castellardiari@gmail.com

Que la Mare de Déu, Sant Sebastià, Sant Antoni Abat ,   l'apòstol Sant Andreu  i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

ESGLÉSIA PARROQUIAL D'ABELLA DE LA CONCA, ADVOCADA AL PROTOMÀRTIR SANT ESTEVE. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

 El Josep Leco retratava l’església parroquial de Sant Esteve, a l’Abella de Conca, al Pallars Jussà, la descripció ens explica que és un bell edifici romànic de tres naus amb tres absis semicirculars. Els absis tenen arcs presbiterals, sense brancals, que no es reflecteixen en planta; l'absis central té un doble arc presbiteral. No té transsepte. La nau central està coberta amb volta de canó reforçada per arcs torals. La nau lateral nord ha estat paredada i l'han transformat en capelles. La coberta és de llosa en dues vessants. Exteriorment, el mur està decorat amb arquets cecs i bandes llombardes i s'obren finestres de mig punt fortament trompetades. La porta principal s'obre al mur de ponent i és un arc de mig punt amb una arquivolta en degradació. A la façana sud hi ha altre porta, de dimensions més petites i també d'arc de mig punt. A l'extrem Sud-oest s'aixeca el campanar de planta quadrada amb dos pisos de finestres dobles amb mainells. Té arcuacions llombardes a la part superior i està cobert en quatre vessants. Els murs són de carreus irregulars de pedra.

Sant Esteve d'Abella apareix documentada per primera vegada l'any 1110, en el testament de Guillem Guitard de Caboet.

 
En una pedra del portal de ponent es llegeix l'any 1141.

En el llibre de la dècima del 1391 hi consta el capellà d'Abella dins del deganat de Tremp.

En la visita pastoral de 1758, Sant Esteve tenia com a sufragànies les esglésies de Sant Romà d’Abella, i Sant Vicenç de Bóixols, que li foren segregades l'any 1904.

Conserva l'altar del Roser del segle XV, i dos retaules gòtics un d'ells d'en Pere Serra de 1375.

Al juny de 1972 van robar el retaule "Els goigs de la Mare de déu", avui joiosament recuperat; és de finals del segle XV de l'escola de Pere García de Benavarri.

Jordi Contijoch Boada en retratava el interior. 

El Josep Salvany Blanch, visitava Abella de la Conca l’any 1920, i retratava des del mateix angle l’església de Sant Esteve, de la que podreu veure’n alguns detalls en aquest enllaç :

http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/abella%20de%20conca/field/all/mode/all/conn/and/order/title/ad/asc

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

Quan al topònim;   es tracta de paratges, tots més o menys penyalosos, on les roques apareixen amb múltiples foradets, o covetes o sécs i badalucs; a la manera de les bresques deis ruses d'abelles. Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997)

 Que el protomàrtir Sant Esteve   i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.