diumenge, 30 de juny del 2024

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA POBLA DE CÉRVOLES, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE LA JUNQUERA. LES GARRIGUES.

 

Francesc Blasi i Vallespinosa (Valls, Alt Camp, 23 de gener de 1875 - Barcelona, 1 d'abril de 1949) retratava l’església parroquial de la Pobla de Cérvoles, advocada a la Marededéu de la Junquera, mal dita Santa Maria per influencia – nefanda – de l’església herètica que no accepta allò que s’acordava al Concili d’Efes que  va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge. «Mare de Déu» (Theotokos)


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/search/searchterm/Pobla%20de%20C%C3%A9rvoles%2C%20la/field/ageo/mode/exact/conn/and

El poblament de la vila de la Pobla de Cérvoles es fa efectiu a partir del segle XIII arran de diverses cartes d'establiment atorgades per l'abat de Poblet entre 1208 i 1216. Tanmateix, la Carta de Poblament s'atorga el 1315. Originalment, la població disposà d'una església romànica , el creixement demogràfic experimentat a la comarca, i també al municipi a partir del segle XVIII farà que, el 22 de gener de 1727 la Pobla demani llicència i suport econòmic a Poblet per a construir un temple més gran. Tot i la data de la façana de 1728, se sap que el 4 de juliol de 1730, el temple encara no estava enllestit, i, finalment, el mes de març de 1731 ja estava acabat, tot i que encara s'aniran enllestint detalls en els anys posteriors: l'antic retaule barroc que presidia l'altar obra de Lluís Bonifàs (1734); el campanar, el 1749; l'orgue, al 1752, l'ampliació del temple al 1781.

L’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República,  provocarà un conflicte bèl·lic   , que provocarà greus danys a l'edifici,  i la desaparició/destrucció de les imatges, la talla de la verge i l'espectacular retaule, de tot plegat en recollia imatges Francesc Blasi i Vallespinosa





Les  desfetes es referen parcialment el 1966. Molt més tard, a principis dels noranta del segle XX es reparà la teulada.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/14038

L'any 2000 l'artista Víctor Pérez i Pallarés (Lleida, 24 de maig de 1933 - Lleida, 4 de juliol de 2018) va decorar la volta de l'absis fins a l'arrencada del quart d'esfera.


https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/11/goigs-la-mare-de-deu-de-la-jonquera-la.html

La feijoa (Feijoa sellowiana),també denominada guaiabo, feixoa, guaiabo del país, guaiaba, guaiabo del Brasil, ha florit

 


 El 30.5.2024 s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció, NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia,.. NO,NO,NO,...

Que la Marededéu i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels berguedans  ,  aranesos  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

dissabte, 29 de juny del 2024

SANT ROMÀ DE LA CLUSA. CASTELL DE L'ARENY. EL BERGUEDÀ SOBIRÀ.

 La Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur, ens expliquen la seva visita per les terres del Berguedà sobirà, en aquesta ocasió fins  al lloc de la Clusa, i la seva església dedicada a Sant Romà.


El diccionari en relació al mot  clusa,  té varies definicions ,  en aquest cas n’ hem preferit dues que corresponen: 1. Vall disposada transversalment a la direcció de les capes d’un terreny i l’altre: 2. Pas estret fortificat entre muntanyes. La primera per la direcció de les capes de la muntanya i la segona a l’observar la masia cal Comellas que sembla una casa forta per controlar el pas per la vall.

Per arribar-hi abans de sortir de Vilada, en direcció a Borredà, hi ha una bifurcació a mà esquerra amb l’ indicació de cal Xocolater, una CTR preciosa, i Sant Romà de la Clusa. Nosaltres seguirem una pista de terra un xic accidentada i revoltada (millor en 4X4) que ens permet travessa el congost d’impressionant davallada (Pas d’Escalell penjat sobre profunds precipicis solcats per la riera de la Clusa) i arribar fins a l’església de Sant Romà de la Clusa, refugi i casa de colònies. Proper hi ha també el molí de la Clusa un dels més septentrionals construït a finals del segle XVII o principis del XVIII i que va funcionar fins després de la Guerra Civil

Antigament era un petit poble i parròquia, actualment pertany al municipi de castell de l’Areny. El topònim de la Clusa es esmentat en l’AC de Sant Llorenç prop de Bagà l’any 983. El monestir posseïa en aquest lloc dos masos i les seves terres ( Et in ipsa Clusa masos .II. cum suas terras).

Apareix esmentada com una de les esglésies que formaven part del bisbal d’Urgell en l’ACCU document amb data aprox. de finals del segle X o inicis  del XI. L’església consta com parròquia en la visita l’any 1312 del prefecte del Seu d’Urgell.

L’any 1336 Pere de Fonollet vescomte d’Illa en nom de la seva muller Marquesa, senyora de la Portella i Lluçà cedeix als homes de la parròquia tot el bosc conegut amb el nom de la Clusa.

la retratava Francesc Blasi i Vallespinosa (Valls, Alt Camp, 23 de gener de 1875 - Barcelona, 1 d'abril de 1949) entre 1919 i 1938




L’església és d’una sola nau coberta amb volta de canó sense arcs torals de reforç, lleugerament apuntada i de poca alçaria. La nau és rematada amb un absis semicircular de dimensions més petites, orientat a llevant amb una finestra. La porta d’entrada situada al mur del sud és amb arc de mig punt adovellat i en la mateixa paret hi ha també una finestra. A ponent s’alça el campanar d’espadanya de dos ulls. La coberta a dos aigües és de teula àrab a la nau i teula romana a l’absis. Va ser restaurada entre els a. 1963 i 1965. Hi havia una bella imatge de majestat vestida i policromada destruïda l’a. 1936.





I aquí transcric el poema que hi ha a una placa al costat de la porta d’entrada i que diu així.

CANÇÓ DE SANT ROMÀ.

Al vell fossar
de Sant Romà
beneíem la terra,
beneíem el pa.
Els morts, llavor de vida,
En terra dormen esperant demà.

Ai el goig que venia
Ai el goig que se’n va!

Al vell fossar
 de Sant Romà,
si l’amor fa rotllana,
ja la boira es desfà.
Sota la terra pia
comparteixen els morts un mateix pa.

Ai l’amor que venia
Ai l’amor que se’n va!

Al vell fossar
De Sant Romà
Pomellet de centfulles
que el cor en guarirà.
Si la mort em prenia
No voldria altre indret per reposar.

Ai la mort que venia
Ai la mort que se’n va

Jordi Enjuanes- Mas.

La pista continua i ens hauria portat a Sant Julià de Cerdanyola o a Falgars si la presencia de neu i possiblement glaç en la part superior no ens hagués fet retrocedir el camí. Com sempre ens hem dit amb optimisme: Tornàrem un altre dia.

El 30.5.2024 s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció, NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia,.. NO,NO,NO,...

Que Romà i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels berguedans  ,  aranesos  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.



Fotografia: Rosa Planell Grau.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

divendres, 28 de juny del 2024

SANTUARI DE NÚRIA. OBRA CABDAL DEL JOSEP DANÉS TORRAS. EL RIPOLLÈS

 

Justí Guitart i Vilardebò (Barcelona, 16 de desembre del 1875 — 30 de gener del 1940) bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra, encarregava a l’arquitecte  Josep Danés i Torras (Olot, 1891 - Olot, 1955) un nou santuari a la Vall de Núria (amb nova església, hostatgeries i un hotel confortable de gran capacitat) que substituís l'antic amb el segon objectiu de trobar una empresa que invertís en la construcció d'un tren cremallera que facilités l'accés, fins aleshores només accessible a peu o en mula o cavall. Sens dubte, era un projecte ambiciós de modernització del santuari d'una gran complexitat.

Quan el 1931 es va inaugurar el tren cremallera el nou hotel ja funcionava i l'empresa constructora va començar a rendibilitzar la inversió efectuada.

El conjunt dels sis edificis oferia la possibilitat d´allotjar 1.500 persones a repartir entre les habitacions de l´hotel, les cel·les de l´hostatgeria, els apartaments per a famílies o la residència d´estiu del bisbe de la Seu d´Urgell. Els pavellons que es van construir fins al 1931 van ser quatre: les anomenades cases de Sant Justí, Sant Antoni, Sant Josep i Sant Gil. El complex va adoptar, finalment, la forma d'U que té actualment ( prenent la decisió encertada de no construir els dos pavellons que  haguessin tancat  el conjunt, així el diàleg entre l'arquitectura construïda i el paisatge obert del vall és molt més intensa.

S’assolia plenament el primer objectiu de Josep Danés, subordinar el projecte al fet que es tractava d'un santuari, per això el temple constituïa l'eix central ordinador de tot el complex: “com Santuari que és [afirmava] es dóna a l'edifici església tot el realç precís perquè centri el conjunt i sobresurti de tots els altres edificis, pel seu emplaçament, situació relativa, dimensions…”.


https://www.ub.edu/geocrit/b3w-907.htm

el 30.5.2024 s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció, NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia,.. NO,NO,NO,...

 Que la Marededéu   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  cerdans , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

                                                            

dijous, 27 de juny del 2024

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA ADVOCADA AL SAGRAT COR DE JESÚS DE CAN MILANS DEL BOSCH. SANT VICENÇ DE MONTALT. EL MARESME

 

Havia demanat informació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin) en relació a la capella de Can Milans del Bosch, al terme de Sant Vicenç de Montalt. Maresme.

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2024/06/sabem-ladvocacio-de-la-capella-de-can.html

Escrivia suara, en matèria de Patrimoni històric, les capelles, oratoris, ...,  han passat de ser objecte d’atenció i estudi,  a l’oblit més clamorós, i el “ coneixement religiós”  a considerar-se quasi, un “ vici pervers”.

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/sant-vicenc-de-montalt

l’any 1816 Rafael Milans del Bosch  fa construir «la obra de su  exquisita capilla con sus hornamentos, tan precisa en una casa de campo que tiene distante media hora su yglesia del pueblo.»

Situada a l’esquerra, tot just després de l’entrada, el  dia 31 de juliol el bisbe de Barcelona autoritza fer missa «en  la capilla pública que con nuestro permiso acaba de edificar.»

https://masmm.org/bdexcel/capses/PAT%20Els%20Milans%20del%20Bosc.pdf

Actualment acull un establiment d’Hosteleria, CASTELL DE L´OLIVER:

https://www.youtube.com/watch?v=t7JUJrQKgVc

https://www.svmontalt.cat/document.php?id=1667

La resposta a volta d’email em deia; Capella del Sagrat Cor de Jesús. Can Milans del Bosch. Sant Vicenç de Montalt. Maresme. Sense culte l’any 1984. Data de les  fotografies 12-V-1984




   Que el Sagrat Cor de Jesús     i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels santvicentins , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


dimecres, 26 de juny del 2024

IN MEMORIAM. CAN VILA, LA GRANJA NOVA DELS JERÒNIMS. SANT GENIS DELS AGUDELLS. LA BARCELONA QUE ELS TEMPS D’ENDUGÉ

 

Jordi Audet, del que no consten més dades, cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs, …., pensem – i en voldríem tenir confirmació en el seu cas a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com – que es tracta de Jorge Audet Viñals, retratava La Granja nova de Sant Genis dels Agudells. Barcelona



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/granja%20nova

Llegia que els monjos jerònims m’adquirien la propietat l'onze de gener de 1732, i des de 1733 se la va conèixer ja pel nom de Granja Nova dels Jerònims a fi de diferenciar-la de la Granja Vella.

https://memoriadelsbarris.blogspot.com/2018/10/la-granja-vella-dels-jeronims-fins.html

En la dècada dels  anys cinquanta  del segle XX , les terres de les que havia estat la Granja Vella eren propietat  - manu militari - de l'Estat Espanyol que les va destinar a construir la primera Ciutat Sanitària de Catalunya,  batejada – com no podia ser d’altra manera – com Residència  del Generalísimo Franco, atès però l’historial  del sàtrapa - més vinculat a la mort, que a la vida -  , es decidia   denominar-lo com  Hospital de la Vall d'Hebron.

Possiblement l’enllaç no funcioni perquè la Vanguardia ha instaurat un “peatge “

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1938/10/09/pagina-4/33131334/pdf.html?search=Jorge%20Audet

El día 3 del actual, y a consecuencia de un accidente de automóvil, murió el conocido arquitecto don Jorge Audet Viñals, el cual cumplía actualmente sus deberes militares en el Cuerpo de Defensa de Costas en la Zona de Tarragona. Fue precisamente al volver de su diaria inspección de- las obras a él encomendadas, cuando la ocurrió el desgraciado accidente.

El acto del entierro se efectuó el pasado miércoles, en la villa de Cambrils, con asistencia delas autoridades civiles y-militares y de todos los compañeros de trabajo, constituyendo una gran manifestación de duelo, justa correspondencia a las grandes dotes de simpatía e inteligencia que poseía el malogrado arquitecto y soldado de la República.

Además del recuerdo de todas sus cualidades, Jorge Audet Viñals deja diversas muestras de su arquitectura, fruto de su trabajo de artista que ya conocía el éxito.

http://www.cambrils.cat/arxiu/fitxers/documents/documents-amcam/llistat-de-les-persones-que-van-morir-a-l-hospital-de-sang-de-cambrils-i-van-ser-enterrades-a-cambrils

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

La dèria genocida del REINO, vers Catalunya i els catalans,  no ens ha de distreure del nostre deure de recuperar la “ memòria històrica “, i reconèixer els mèrits dels que ens precedien en aquesta  camí vers la llibertat i la democràcia.

Torna a estar de “ moda” – potser no ha deixar mai d’estar-ho – predicar contra Catalunya i els catalans, alhora que el silenci vers el creixement exponencial de les xarxes de narcotràfic esdevé ensordidor.

https://www.rtve.es/noticias/20240526/manifestacion-pp-madrid-contra-amnistia-gobierno-pedro-sanchez/16119908.shtml

https://www.publico.es/politica/luces-camara-feijoo-6-37-millones-empresa-dirige-hermana-ese-narcotraficante-me-habla.html

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


 

dimarts, 25 de juny del 2024

SANTA LLOGAIA D’ESPOT. PALLARS SOBIRÀ

 

L’ANTONIO GALLARDO I GARRIGA (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942), li poso la O al nom, perquè com en el meu cas, en aquella època no es permetia la inscripció al Registre Civil de noms en altres llengües que no fossin el castellà –  “ ells “ en diuen espanyol – . La Constitució de 1978 però, l’anomena correctament castellà.    Retratava  l’any 1919, Església parroquial  advocada a Santa Llogaia   i una casa d'Espot. Pallars Sobirà


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4401/rec/3

Altres fotògrafs dels Fons Estudi de la Masia Catalana  retrataven edificis  d’Espot  que no estan identificats en la seva majoria,  la manca d’un Catàleg de Patrimoni certament no ajuda, oi?:

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/espot

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-llogaia-despot

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25427

Fotografia del interior. Jordi Contijoch Boada

https://indretsescbergueda.blogspot.com/2020/01/santa-llogaia-despot-pallars-sobira.html

Quan al topònim Espot:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=17785

 Que  Santa Llogaia   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís, andorrans   , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

dilluns, 24 de juny del 2024

ERMITA DE SANT JOAN BAPTISTA DE CORNUDELL. CASTELLAR DE N’HUG. EL BERGUEDÀ SOBIRÀ

 

No ens arribàvem  fins l’ermita Sant Joan de Cornudell  que  es troba situada al nord-oest de Castellar de N'Hug encimbellada sobre un penya-segat imponent, en la visita que fèiem el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig  de 2019 )  .

Llegia a Patrimoni gencat; Església de petites dimensions d'una sola nau allargada amb volta de canó reforçada amb arcs torals de grans dimensions. La zona de llevant, on es trobava l'absis; que és d'època moderna i degué substituir l'absis romànic. Destaquen els grans contraforts exteriors adossats al mur de migdia. La porta d'entrada es troba a en aquest mateix costat i és formada per doble arc de mig punt en degradació adovellat. La coberta és a dues aigües. Als peus, a ponent de l'edifici, hi ha un petit campanar d'espadanya. El parament és de pedres irregulars sense desbastar disposades en filades i conserva algunes traces d'opus spicatum.



Quan al topònim Cornudell, neutre plural col:lectiu de cornus 'corner', arbust molt abundant i conegut tant a la Ribagorça com al Priorat. A la zona de la Ribagorça el nom de l'arbust és actualment curnyer o curnyera i és ben conegut per l'hàbit de fer-ne  escombres per als patis i corrals.  Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997)

https://castellardenhug.net/patrimoni/sant-joan-de-cornudell/

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/goigsBC/id/2244/rec/1

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-joan-de-cornudell-castellar-de-nhug

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/3256

  Que Sant Joan Baptissta    i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels castellanesos  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

diumenge, 23 de juny del 2024

IN MEMORIAM. CAPELLA DEL CASTELL DE FORNELLS DE LA SELVA. ADVOCADA A LA MAREDEDÉU. EL GIRONÈS.

 

El Joan Dalmau Juscafresa, dedica una publicació a l’enrunada capella del castell de Fornells de la Selva, a la comarca del Gironès, advocada a la Mareduedéu, mal dita Santa, per influencia herètica de l’Església catòlica española, que nega validesa al Concili d’Efes, on es  va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge. «Mare de Déu» (Theotokos)

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-del-castell-de-fornells-fornells-de-la-selva

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/2024/05/esglesia-de-santa-maria-del-castell.html?fbclid=IwZXh0bgNhZW0CMTAAAR1MqFj9T3qBuzRRZ2a_4u7q-JNJBvH8CKCagStuAorQ6yp-THCreId0CyI_aem_AYQUb6qskxczc7rURKmEcPXDvdXa4YpKgWxPNwvwJh4EFe6Lt-gwStSRrXLkf9LpgZ0XafBNs0EW6G7VW8bCjqtJ


Hom recull la notícia de l’existència d’una imatge de la Mare de Déu, que avui, almenys fins el moment, desconeixem.



El miracle de la Mare de Déu del Castell de Fornells de la Selva.

Les llegendes i rondalles són una part molt important de la tradició catalana.

Així, Joan Amades, un dels més coneguts folkloristes catalans recull a la seva col·lecció de Folklore Català la llegenda del castell que cita així :

 El senyor de Fornells era un luxuriós extremat.

Això feia patir en gran manera la seva esposa, que sovint es veia maltractada pel marit.

 La noble senyora, desesperada, suplicava a la Mare de Déu del Castell que li enviés la mort. Els seus precs van ser escoltats i Déu se la va emportar.

 El cavaller va tenir una alegria indescriptible. Ja no tindria cap fre que el privés dels seus vicis i d'ençà de llavors es dedicà més intensament a la vida dissipada

Però ell no comptava que Déu Nostre Senyor pega amb un bastó que no fa remor, i la Mare de Déu també. El seu mal viure no podia quedar sense càstig.

Un dia trobà una bella pastora, que guardava el remat i, en veure-la, el mal cavaller va pretendre fer-la seva. Sense fer cas de les protestes de la noia, se la va endur al castell i la tancà a la seva cambra.

 Mentrestant, se n'anà a deixar les armes. En tornant, dominat pels baixos instints i la passió, que se li avivà més si cap en veure-la damunt del llit coberta amb una túnica blanca, tombada de cap per avall, la requerí d'amors, insistint-li perquè es girés de cara.

Però la noia no es movia. Llavors li posà la mà al damunt per forçar-la que ho fes i quedà esglaiat. La trobà freda com un marbre i la cara que va veure era la de l'esposa morta.

A partir d'aquell moment abandonà la mala vida i es féu frare.

Hom diu que la imatge venerada a l'església de Fornells és la que obrà el miracle, coneguda per la Mare de Déu del Castell.

https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/handle/10256/16826/MatasToledoNarcisa_Treball.pdf?sequence=1

Els tortosins son sorneguers, recordo una afirmació “ el més tonto pot ser bisbe “ , per descomptat el més luxuriós “ mutatis mutandis “  pot fer-se frare, oi?.

Que la Marededéu i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels gironins,  ,  aranesos  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

dissabte, 22 de juny del 2024

EXISTEIX ENCARA LA CAPELLA ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DELS ÀNGELS DE LA CASA DE LE MONNIER DE QUERALT/ ELS ÀNGELS/CAN CATA DE LA TORRE. SANT ANDREU DE LLAVANERES. EL MARESME.

 

Llegia que CAN CATÀ DE LA TORRE,  també coneguda com els Àngels i/o Casa de le Monnier de Queralt , és una masia –originària del segle XVII (1634)- que queda ubicada al nord-oest de les urbanitzacions Onze Pins i Rocaferrera, al terme municipal de Sant Andreu de Llavaneres

Va ser reformada per Josep Catà l'any 1729, tal com indica la llinda de la finestra principal. Consta de cinc cossos i destaca per la seva façana flanquejada per dues torres rectangulars.

El portal és adovellat, de molt bella factura, igual que els carreus que emmarquen les finestres.

Tot el conjunt, que compta amb una capella, advocada a  la Marededéu dels Àngels,  ha estat molt encertadament restaurat.

A l’ est hi ha Can Berenguer i Can Gallardo i es troba al peu del Torrent de Can Catà.

Avui ha donat nom a una urbanització.

Els Catà van desaparèixer de Sant Andreu de Llavaneres durant el darrer terç del segle XIX, i la finca fou adquirida per la família Caralt.

https://www.premiumhouses.es/pdf/properties/ca/ph100498.pdf

Rebia un email del  Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ), amb un parell de fotografies datades  el 31-III-1984.  Can Catà de la Torre, també conegut per masia "els Àngels"mi Casa de le Monnier de Queralt. Capella de la Marededéu dels Àngels. Sant Andreu de Llavaneres. El Maresme



Si existeixen en agradarà rebre a l’email castellardiari@gmail.com , un exemplar dels Goigs.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/07/els-goigs-la-mare-de-deu-dels-angels.html

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/8931

Darrerament  els articles sobre Patrimoni han estat considerats OFENSIUS I/O PERILLOSOS per FACHAVOX que ens ha “ estirat les orelles “, i ens amenaça amb tancar-nos la pàgina.  Si això succeís – no deixarem de publicar en llengua catalana -, el nostre infinit agraïment a tots els que ens llegiu o ens heu llegit al llarg d’aquest anys.

El Partits hereus de la dictadura, PP & PSOE  estan embrancats en assenyalar l’altre com MÉS  corrupte, dissortadament patim llistes de “ desesperació”  a la Sanitat Pública – i de retruc a la privada -, a l’atenció social a les persones febles, discapacitats, dependents,..,  els agrairíem a ambdós Partits, que posin remei a aquests i altres problemes,  i deixin de perdre el temps, la “ sensació”  de la ciutadania és que la corrupció en ambdós és  ex-aequo  

Ens sembla que una Comissió Parlamentaria que esbrines les relacions entre el narcotràfic ,  el finançament dels Partits Polítics , i les accions criminals dutes a terme darrerament  a la Comunitat andalusa,  tindria més sentit, oi? 

https://www.guimera.blog/tribuna/eleccions-europees-esperar-i-veure/

Els catalans som pacients i respectem la voluntat divina , i  com es diu a Romans, 12  ; esperem  que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga,  diu el Senyor.

Costa evitar l’ús del llenguatge escatològic, quan constates una vegada i altra, les accions maldestres dels enemics de Catalunya, que se’n surten força bé en la seva tasca de dessolar la terra.  

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

  Que  la Marededéu      i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels llavanerencs , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.