IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA D’AIGUAFREDA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL VALLÈS ORIENTAL.

 

La Carola Duran Tort, sap de la nostra dèria per recuperar – tant com sigui possible, s’ha fet una feina destructiva, que només podem qualificar de gegantina des de 1939 ençà -  imatges dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista.

 

En aquesta ocasió publica una fotografia amb aquest peu informatiu; primera escola a Aiguafreda a càrrec del vicari, a la planta baixa de l'ajuntament al costat de l'església. Hora del pati. Postal editada i es desconeix si també fotografiada per Josep Palmarola de Vic. La data més probable és 1916/1917.

https://vicinvisible.vic.cat/expos/temporal-pl-major/acte-public/autor.html

Ens cal l’ajuda de TOTHOM per reeixir en la nostra tasca.

Sou pregats de fer-nos arribar dades i imatges a l’email castellardiari@gmail.com dels edificis que aixoplugaven les escoles en el poble on vàreu néixer vosaltres o els pares, avis, besavis, rebesavis.

Catalunya, i els vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts,..., us ho agrairan. 

 

Ah!, i el bon Déu us ho reconeixerà com una BONA ACCIÓ.

TENIU DADES DE LA CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DEL ROSER DE FORNOLS?. LA VANSA I FORNÓLS. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA - IN PECTORE - DELS PIRINEUS

 El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?

 

En aquesta ocasió , m’enviava imatges  de la capella del Roser al nucli de Fórnols,  de la que únicament  es diu que és barroca.

Preguem al bon Déu , i a la Marededéu del Roser, perquè alguns fornolès  ens pugui aportar a l'email  castellardiari@gmail.com  alguna informació addicional.

Llegia que l’any  1973, el municipi de la Vansa s’annexionà al de Fórnols de Cadí per a formar el municipi actual.

L’antic terme de Fórnols comprenia també els pobles d' Adraén i Cornellana , i la capella de Sant Salvador .

La Vansa i Fórnols té una extensió de        106,1 km², i tancava l’any 2020 amb 149 veïns, el sostre demogràfic s’havia assolit al cens de 1857 amb 1576 habitants.

La desinformació és un dels efectes – un més -  de la despoblació salvatge que fomentava la dictadura a requeriment dels capitalistes que van finançar l’alçament armat, i que  buidava pobles i viles, per facilitar-los “ un exercit de reserva de mà d’obra barata “.  Ara, quan les màquines substitueixen aquesta mà d’obra, el  sistema no els dóna cap alternativa.

No espereu que ningú vingui a recuperar els vostres records, el que no feu vosaltres, quedarà per fer.

 

 

Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

RECTORIA DE SANTA COLOMA SASSERRA. CASTELLCIR. EL MOIANÈS

  

Retratava el magnífic edifici del que Patrimoni Gencat en dóna una minsa informació; Masia de planta rectangular coberta a dues vessants de teula àrab. La façana lateral de llevant presenta un portal adovellat, format de grans carreus de pedra. El parament és de pedra i fang amb posterior emblanquinat. Un pati encercla la part davantera, on trobem una galeria articulada en dos pisos, amb sengles balcons a l'exterior. Es troba a un centenar de metres de l'església de Santa Coloma.

El nucli original d'aquest conjunt és del segle XIII.

Molt modificada en èpoques posteriors (segles XVI i XVIII).

A la dovella central del portal hi ha un escudet amb la inscripció: JHS MRIA 1567. A sota l'escudet hi ha gravada la data de 1767, data que deu correspondre a una ampliació i restauració del casal.

Em criden sempre l’atenció les galeries porxades:

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/12/les-cots-miratge-al-forat-negre-bages.html

No les situo al segle XVIII, m’agradaria però, confirmar – en el seu cas- aquesta intuïció a l’email castellardiari@gmail.com

El camí per accedir fins a Santa Coloma Sasserra està asfaltat fins a l’alçada de la urbanització la Penyora, i malgrat ser de terra a partir d’aquell punt, està en excel·lents condicions.

Del indret, i del roure del Giol se’n expliquen històries meravelloses, i ha en concret un relat de l’Antoni Ibáñez Olivares, (Sabadell 1955 ) , notable escriptor i recollidor d’antigues narracions i llegendes, en el que situa a la seva ombra al mateix Sant Antoni de Pàdua, en ocasió del viatge que des d’Itàlia el porta fins a Portugal, per acreditar davant la justícia, la innocència del seu pare, incriminat en un delicte d’assassinat.

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/07/el-roure-del-giol.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/08/passejada-celestial-pel-moianes.html

Havíem visitat aquestes contrades feia quasi 15 anys, i en ocasió d’una visita recent, escrivia :

Aleshores percebíem el desig dels pobles del Moianès – dividit entre les comarques del Bages, l’Osona, i el Vallès Oriental – de ser coneguts i reconeguts en la seva singularitat.

Avui, ben al contrari, tenia la percepció que hi havia un cert rebuig a tantes i tantes visites, bona part de les quals, es limitaven a deixar aquí les seves deixalles, quan no a ensulsiar o malmetre el patrimoni històric.

Homo homini lupus est, “l'home és un llop per a l'home”; està clar que al Moianès, la sensació de “ morir d’èxit “  comença a arrelar. Les prohibicions substitueixin  els necessaris arranjaments, que de ben segur no es poden permetre els consistoris moianesos.

La ciutadania ha d’entendre que cal incorporar el “pay per view”, pagar per veure, com a única forma de mantenir el  Patrimoni històric i artístic de Catalunya.

Les necessitats en tots els àmbits, sanitari, d’educació, social,..., ens aboquen a l’abandó del necessari manteniment del Patrimoni de tots.

Que Santa Coloma intercedeixi davant de l’Altíssim perquè Catalunya assoleixi la seva llibertat.

Amén!

LA COMUNITAT CENACOLO A FOGARS DE MONTCLÚS. EL MONTSENY SOBIRÀ

 

Trobàvem  oberta l’església que havia estat parròquia de Fogars de Montclús, advocada a Sant Cristòfol/Menna, situada al Montseny sobirà.

 

Acull avui  en els seus edificis a la Comunitat Cenacolo, de la que llegia que començava a  “ funcionar”   el 16 de juliol de 1983, festa de la Mare de Déu del Carme, en una casa abandonada i destruïda, cedida per la Comuna al turó de Saluzzo, a Cuneo (Piemont), a sor Elvira Petrozzi, coneguda avui com a Mare Elvira.

La Comunitat Cenacolo és  una manifestació  de la tendresa de Déu atenen el crit de desesperació de molts joves perduts, enganyats i desil·lusionats, que no han trobat  l'alegria de viure, el veritable sentit de l'existència en les falses llums del món.

Neixia un lloc on són rebuts, lloc de d’amor i servei a la vida que amb els anys es transformà en font d'esperança i resurrecció per a moltes persones marginades, desesperades, drogades,..,  perdudes en el món de les tenebres,.

 

Mare Elvira comença pensant en obrir una casa, els projectes de Déu  però, son molt més agosarats : els joves arriben de tot arreu demanant ser rebuts per a poder trobar el sentit de la vida.

Així es multipliquen les cases de la Comunitat Cenacolo, anomenades fraternitats, primer a Itàlia, després a Europa i després en altres terres: actualment les fraternitats són 63, presents en 18 països (21 a Itàlia; Àustria 1; Bòsnia i Hercegovina 2; Croàcia 8; França 5; Anglaterra 1; Irlanda 1; Polònia 3; Portugal 1; Eslovènia 1; Eslovàquia 1; Catalunya  2; Argentina 3; Brasil 5; Mèxic 1; Perú 2; Estats Units abril; Àfrica-Libèria 1)

 

A les fraternitats d'Europa i dels Estats Units es reben milers de persones, sobretot joves, que sovint carreguen amb un profund disgust existencial , que porten al cor però ,  el desig de trobar el veritable sentit de la vida en el camí comunitari.

A Amèrica Llatina, a més de diverses cases per a joves, van néixer les missions per rebre els nens del carrer orfes i abandonats.

A l'Àfrica fa dos anys va néixer la nostra primera missió per a nens orfes de Libèria.

En els llocs on ens guia la mà de la Divina Providència, desitgem ser una llum en el món de les tenebres, llum petita però significativa, una esperança que reneix, un testimoni viu de que la mort no té la darrera paraula.

La Comunitat Cenacolo acull gratuïtament a joves que li demanen ajuda mentre estan passant un moment difícil. Són rebuts després d'un camí d'acostament que es realitza a través d'algunes trobades preliminars, que anomenem "col·loquis" o "entrevistes" i que es desenvolupen en els diversos centres d'escolta. Aquest camí serveix per conèixer la problemàtica de cada jove i verificar la seva idoneïtat per emprendre el camí.

 

Per ampliar la informació sobre l'admissió en alguna de les fraternitats masculines o femenines de la Comunitat a Catalunya i a España, i endegar  el camí d'incorporació, contacteu-ho amb les següents persones segons la zona de residència.

Sempre que sigui possible, la persona que demana ajuda ha d'estar acompanyada almenys per un membre de la família.

Vaig tenir ocasió de xerrar amb alguna de les persones que formen part de la Comunitat a Sant Cristòfol/ Menna de Fogars, i m’enduia la certesa que per aquest camí,  molts joves retornaran al món.  Alhora, constatava que la seva presència portava vida novament a  aquest racó  isolat del massís del Montseny.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE FÒRNOLS DEL CADÍ, ADVOCADA A SANT CLIMENT. LA VANSA I FÓRNOLS. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA - IN PECTORE - DELS PIRINEUS

  

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?

 

En aquesta ocasió , m’enviava imatges de l’església parroquial de Fórnols del Cadí al terme de  Lavansa i Fórnols, advocada a Sant Climent.

El Joan-Albert Adell i Gisbert i la  Maria Lluïsa Cases i Loscos, n’escriuen a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0622302.xml

Sant Climent de Fórnols del Cadí és un edifici totalment transformat en èpoques posteriors a la medieval, i de la construcció original, sembla que es conserva només la façana de ponent i el tester de llevant, i probablement part de la nau corresponent al sector de ponent, coberta amb volta de canó, reforçada per un arc toral.

 

A la façana de ponent s’obre la porta, que és ornamentada amb un guardapols, de motllura bisellada que extradossa les seves dovelles. El parament d’aquesta façana, i la de llevant, és de carreus embeguts en morter de calç, que formen filades uniformes i irregulars.

 

Tot i que l’estructura original del temple és molt difícil d’escatir en el seu estat actual, sembla que devia correspondre a un edifici d’una nau, molt ample, amb un absis de testera recta a llevant. Per això, i per les característiques del seu aparell i la seva ornamentació, cal suposar-li una datació avançada, potser ja dins el segle XIII, si no és posterior encara

A.Moras, Antonio Moras Navarro,q.e.p.d,  fotògraf de Patrimoni, i llicenciat en història medieval, retratava l’any 1983 “Vista frontal de l'església”

Cal retre un homenatge a l’Antonio Moras Navarro, us preguem que ens feu arribar a l’email castellardiari@gmail.com , dades relatives a la seva biografia. 

Llegia  - no tinc clar però, que això sigui cert a dia d’avui - que  Sant Climent és, actualment, dependent de l'església  parroquial d'Adraén, advocada a Sant Martí de Tours,   i que tradicionalment havia tingut com a sufragània Sant Pere de Cornellana.

El Jordi Vila Juncá retratava l’edifici que havia aixoplugat l’escola pública de Fórnols.

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/05/teniu-dades-de-ledifici-que-aixoplugava.html

El patrimoni vinculat a l’educació ha patit – i pateix – una desinformació sistemàtica arreu de Catalunya, un efecte més de l’ombra sinistra de la dictadura franquista, que cobreix la memòria col·lectiva com explicàvem a “la inèrcia perniciosa“ :

 https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/la-inercia-perniciosa-flagel-de-catalunya/

No espereu que ningú vingui a recuperar els vostres records, el que no feu vosaltres, quedarà per fer.

 

Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

SANT MARTÍ DE MONTSENY D’AMUNT. EL MONTSENY. EL VALLÈS ORIENTAL

El Manuel Anglada i Bayés l’ Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934) i el  Jordi Camps i Sòria (Barcelona, 1959), escriuen de Sant Martí del Montseny:

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1839301.xml

Sant Martí es troba a uns 50 metres  del trencall de la carretera de Palautordera a Seva, al camí que va al Villar de la Castanya, i queda situada a 700 metres  d’altitud sobre el nivell del mar

Per anar-hi cal agafar el trencall a mà esquerra just en el quilòmetre 18 de l’esmentada carretera, on hi ha el camí que hi mena.

La capella queda a l’esquerra, vers migjorn i a uns 25 metres  del camí.  

En té la clau el rector de Sant Julià del Montseny, que resideix al costat de l’hotel de Sant Bernat

Sant Martí sembla una construcció molt antiga, modificada en temps moderns, falta  però, documentació per a confirmar-ho; les notícies més antigues que n’hem vist són dels anys 1581 i 1586, moment en què s’esmenta incidentalment, com si existís de temps. La seva estructura i l’ara que s’hi guarda, tot i que prové, segons diuen, de Sant Julià, són l’únic testimoni de la seva antiguitat.

 A mitjan segle XIX tenia la categoria d’ajuda parroquial i presidia el raval o hàbitat dispers, format per masos, conegut com Montseny d’Amunt.

Té culte i es troba ben agençada

La construcció no presenta cap característica romànica , sí tal vegada però, una construcció arcaica d’època pre-romànica, de planta sensiblement rectangular, d’una sola nau que comprèn l’absis cobert amb encavallades i cabirons de fusta i teula corba.

L’aparell, molt irregular, resta amagat per l’arrebossat.

Les tres úniques finestres són irregulars i molt matusseres, situades a les façanes de llevant i de migjorn.

La portalada, feta de maons de ceràmica motllurada igual que la de Santa Anastàsia, queda en la façana de ponent, on també hi ha un campanar de cadireta d’un ull, de construcció més moderna. Des de l’interior, on els paraments estan enguixats, es destaca una irregularitat en els murs de tramuntana, on hi ha tres mènsules per suportar una biga de l’estructura llenyosa de la teulada.

Al presbiteri hi ha l’ara romànica col·locada a l’inrevés, on es pot observar l’emmarcat i les formes decoratives d’un bordó en baix relleu.

La procedència d’aquesta ara considerada romànica.  sembla que és de Sant Julià. Està treballada en un bloc rectangular de gres, que fa 121 centímetres d’amplada per 93 de profunditat i entre 10 i 12 de gruix, i es troba invertida damunt un suport igualment monolític, com a resultat d’una intervenció recent segons sembla.

El que originàriament era la cara superior apareix amb elements decoratius de gran senzillesa que se situen cap a les vores, i que consisteixen en sengles figures de rombe als angles, en la zona rebaixada; aquesta és assolida mitjançant un doble esgraonament que emmarca la superfície. La tosquedat del treball és notòria, a part que el pas del temps també ha contribuït a donar un aspecte més rústec a les superfícies. A diferència d’altres exemplars, no sembla que contingui inscripcions, a no ser que la part avui afectada pel muntatge actual en presentés.

 

La peça ofereix escassos indicis per a ésser situada en el temps. Hom l’ha datada entre els segles X i XI.

A la comarca del Vallès hi ha un altre exemplar similar, bé que encara més senzill i problemàtic, a Santa Coloma de Marata (les Franqueses del Vallès). El motiu geomètric ens pot recordar els motius també angulars, de caràcter vegetal o animal dels grans exemplars de l’àrea llenguadociana oriental i catalana, sobretot d’entre les darreres dècades del segle X i les primeres de l’XI, com la de Quarante o la de la Seu d’Urgell(*). En tot cas, la interpretació que se’n faria en el cas del Montseny és extremament allunyada d’aquesta possible font, fet que s’adiu amb la tosquedat general ja assenyalada. D’aquesta manera, i sense descartar altres moments, mantenim la cronologia proposada per Salvador Alavedra Invers (Terrassa (Vallès Occidental), 5 d'abril de 1919 - Terrassa (Vallès Occidental), 15 de juliol de 2015 )

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=29217

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE CORNELLANA, ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT PERE. LA VANSA I FÓRNOLS. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA - IN PECTORE - DELS PIRINEUS

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?

 

En aquesta ocasió , m’enviava imatges de l’església parroquial de Cornellana, advocada a l’Apòstol Sant Pere, al terme de la Vansa i Fórnols, a l’Urgell sobirà.

Sant Pere de Cornellana, reedificada fa un parell de segles, es construí en part amb pedra de l’antiga capella romànica de Sant Andreu, i ara és annexa de la parròquia d’Adraén. Amb anterioritat havia estat sufragània de Sant Climent de Fórnols.

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0622501.xml

L’església de Sant Pere és una construcció rústega de pedres unides amb fang, amb una porta adovellada al frontis i campanar de paret de dos ulls.

 

Malgrat la simplicitat de les seves línies arquitectòniques externes, la concepció interna de l'espai de l'església de Sant Pere de Cornellana és pròpia del barroc que es construeix a la comarca de l'Alt Urgell.

Sant Pere de Cornellana té una important significació com a centre de l'expressió espiritual d'aquesta localitat des de començaments del segle XIX, substituint l'anterior temple romànic relativament apartat del nucli de població. D'aquesta funció se'n deriva un notable protagonisme des del punt de vista socioeconòmic, vinculat a la seva privilegiada posició en l’endreçament de les relacions econòmiques generades al voltant de la gestió de les rendes eclesiàstiques. En aquest sentit, cal destacar l'existència d'un carner d'obra per dipositar-hi el producte del delme eclesiàstic en una estança de la part posterior de l'església.

       

A.Moras  , Antonio Moras Navarro,q.e.p.d,  fotògraf de Patrimoni, i llicenciat en història medieval, retratava l’any 1983, “Vista frontal de l'església i el seu entorn.”

 El Jordi Vila Juncá retratava l’edifici que havia aixoplugat l’escola pública de Fórnols.

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/05/teniu-dades-de-ledifici-que-aixoplugava.html

El patrimoni vinculat a l’educació ha patit – i pateix – una desinformació sistemàtica arreu de Catalunya, un efecte més de l’ombra sinistra de la dictadura franquista, que cobreix la memòria col·lectiva com explicàvem a “lainèrcia perniciosa “ :

 https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/la-inercia-perniciosa-flagel-de-catalunya/

No espereu que ningú vingui a recuperar els vostres records, el que no feu vosaltres, quedarà per fer.

Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

CAPELLA DE SANT MARTÍ, DIT DE LA ROCA O DEL CASTELL DE CASTELLCIR. EL MOIANÈS

 Retratava al Juan Navazo Montero a l’entrada de la capella.

L’edifici està situat just al límit conegut com la Popa,  d’una elevació natural que encabeix el Castell pròpiament dit, les runes d’altres dependències  que se’ns fa difícil esbrinar l'ús que tenien i la capella advocada a Sant Marti.

El castell es va mantenir en força bon estat fins a principis del segle XX, com es pot apreciar en les fotografies conservades d'aquella època.

 En bona part, pel fet que, deixant de ser castell, va esdevenir masoveria i com a tal es mantingué habitat fins a gairebé mitjan segle XX.

Una part de les dependències van ser aprofitades com a corrals, estables i pallers.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2247/rec/1

Fotografia de Joan Cubells de l’any 1921. Ens agradarà tenir noticia a  l’email castelladiari@gmail.com  del cognom matern ,del lloc i data de naixement i traspàs d’aquest fotògraf, i si més no, una síntesis de la seva biografia

Des del seu abandonament definitiu la degradació ha augmentat exponencialment, fins arribar a l'estat actual.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=715

Com a tota protecció – està inscrit en el registre de Béns Culturals d'Interès Nacional del patrimoni català i en el de Béns d'Interès Cultural del patrimoni estatal amb el codi RI-51-0005246 - el Consistori de Castellcir ha posat unes tanques en les que s’adverteix que hi ha perill d’esfondrament.

Que Sant Martí de Tours faci entendre al bon Déu, l’abandó i la incúria que pateix el Patrimoni Històric de Catalunya, mani qui mani, al REINO DE ESPAÑA

TENIU DADES DE L’EDIFICI QUE AIXOPLUGAVA L’ESCOLA PÚBLICA DE FÓRNOLS DEL CADÍ?. LA VANSA I FORNÓLS. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA - IN PECTORE - DELS PIRINEUS

  El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?

En aquesta ocasió , m’enviava imatges de l’edifici de l’antiga escola de Fórnols del Cadí, de la que com és mal costum, no en trobava dades enlloc.

Ens agradarà rebre imatges de l'edifici de les antigues escoles del poble de Sorribes, situat a  la Carretera de Tuixent , i reconvertit en l’actualitat enl local social i punt d'informació de la vall, Espai La Vansa.

Amb massa lentitud – atesa l’esperança de vida actual – anem recuperant imatges dels edificis que aixoplugaven les escoles públiques, abans i en molts casos, durant alguns anys de la dictadura franquista.  L’educació, la cultura, i la memòria històrica, no tenien “ bona premsa”  en el període fosc de la Democràcia Orgànica que ens afligia el sàtrapa, val a dir, que en aquest cas no succeïa allò de “  mort el gos, acabada la ràbia”, i dissortadament els nous consistoris, i la resta d’administracions , consells comarcals, diputacions, generalitat,..., feien poc o res, per recuperar i fer conèixer · urbi et orbe” els indrets que havien acollit – quasi sempre de forma “provisional”  - als infants de l’època.

N’havíem “ recuperat “ algunes, i exhortem als que encara viuen al Pirineu a fer-nos-en arribar imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com :

 

IN MEMORIAM. ESCOLA PÚBLICA DE TOLORIU. EL PONT DE BAR. L’URGELL SOBIRÀ.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/03/in-memoriam-escola-publica-de-toloriu.html

 

IN MEMORIAM. EDIFICI DE L’ESCOLA PÚBLICA D’ESPAÉN ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA, LES VALLS D’AGUILAR. L’URGELL SOBIRÀ.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/03/in-memoriam-edifici-de-lescola-publica.html

 

IN MEMORIAM. EDIFICI DE L’ESCOLA D’ANSOVELL. CAVA. L’URGELL SOBIRÀ

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/03/in-memoriam-edifici-de-lescola.html

 

EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. ESCOLA D’ARTEDÓ/ORTEDÓ. ALAS I CERC. L’URGELL SOBIRÀ.

 https://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/02/edificis-escolars-anteriors-la.html

 

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE BELLPUI ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. LES VALLS D’AGUILAR. L’URGELL SOBIRÀ.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/02/edificis-escolars-anteriors-la.html

 

IN MEMORIAM. LES ESCOLES GRADUADES DE LA SEU D’URGELL. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’URGELL SOBIRA.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/11/in-memoriam-les-escoles-graduades-de-la.html

 

CAPELLA DE LA RECTORIA I POSSIBLEMENT ESCOLA DE MONTANISSELL ADVOCADA A LA MARE DE DÉU DEL CARME. COLL DE NARGÓ. L’URGELL SOBIRÀ

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/11/capella-de-la-rectoria-i-possiblement.html

 

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE LA PARRÒQUIA D’HORTÓ. RIBERA D’URGELLET. L’URGELL SOBIRÀ.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/01/in-memoriam-de-lescola-de-la-parroquia.html

 

EDIFICIS ESCOLARS DE CATALUNYA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. ARS. LES VALLS DE VALIRA. L’URGELL SOBIRÀ.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2020/12/edificis-escolars-de-catalunya_31.html

 

IN MEMORIAM. ESCOLA PÚBLICA DEL NUCLI DE PUJAL. CABÓ. L’URGELL SOBIRÀ.

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2021/03/in-memoriam-escola-publica-del-nucli-de.html

 

EDIFICIS ESCOLARS DE CATALUNYA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. ESCOLA D’ADRAÉN. LA VANSA FÓRNOLS . L’URGELL SOBIRÀ

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/02/edificis-escolars-de-catalunya.html

Notaris de la “petita memòria”.Antic edifici escolar de Sant Joan Fumat,

https://www.bondia.ad/cultura/notaris-de-la-petita-memoria

 

L’ESCOLA PÚBLICA D’ORGANYÀ ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’URGELL SOBIRÀ.

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/04/lescola-publica-dorganya-anterior-la.html

IN MEMORIAN DE L’ESCOLA PÚBLICA DE FIGOLS. FIGOLS I ALINYÀ. L’URGELL SOBIRÀ.   VEGUERIA DELS PIRINEUS.  LA CATALUNYA DELS SOMNIS.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/05/in-memorian-de-lescola-publica-de.html

TENIU DADES DE L’EDIFICI QUE AIXOPLUGAVA L’ESCOLA PÚBLICA DE FÓRNOLS DEL CADÍ?. LA VANSA I FORNÓLS.  L’URGELL SOBIRÀ.  LA VEGUERIA  - IN PECTORE - DELS PIRINEUS

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/05/teniu-dades-de-ledifici-que-aixoplugava.html

En la nostra recerca dels edificis escolars anteriors i en molts casos coetanis a la dictadura franquista , voldríem comptar amb la col·laboració de totes les persones que van néixer en un poble petit, del que en massa ocasions van haver de marxar per guanyar-se les garrofes.

La Mancomunitat de Catalunya ,  i desprès la Generalitat durant el brevíssim miratge de llibertat de la II República, intentaven millorar la vida arreu de pobles, viles, i ciutats.

 

 La dictadura a requeriment dels capitalistes que van finançar l’alçament armat, buidava pobles i viles, per facilitar-los “ un exercit de reserva de mà d’obra barata “.  Ara, quan les màquines substitueixen aquesta mà d’obra, el  sistema no els dóna cap alternativa.

Esperem a  l’email castellardiari@gmail.com les fotografies i les histories dels edificis que acollien les escoles abans de la dictadura franquista i en molt casos fins anys desprès de la seva implementació.

 

L’Urgell sobirà, la Cerdanya jussana, els Pallars, la Ribagorça,.. , patien durant molts anys la presència d’unitats militars , aquest fet – si cap – feia un xic més difícil la tasca d’aquells que s’estimen Catalunya i el seu patrimoni històric. 

 

No espereu que ningú vingui a recuperar els vostres records, el que no feu vosaltres, quedarà per fer.

 

Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.