Llegia que l’ermita de Sant Quirze i
Santa Julita està a la muntanya de
Ginestar que separa la vall del Tort i la riera de Garrumbert, al terme de
Porqueres
A la façana principal destaca la porta d’entrada d’arc de mig punt adovellada i un guardapols.
Edifici d’una sola nau de planta rectangular amb absis semicircular amb un arc en degradació.
Sobre la porta s’hi troba una finestra de doble esqueixada amb arc de mig
punt de dintell monolític.
A l’absis i al mur de migdia es
troben dues finestres de les mateixes característiques que la de la façana
principal.
El primitiu campanar d’espadanya amb
dues obertures, es va transformar en reformes posteriors en un campanar
quadrangular. El campanar té un teulat d’un vessant sostingut sobre dos pilars.
Els paraments dels murs són de carreus molt ben escairats i formen filades
molt regulars.
L’interior de la nau té una coberta de volta de canó lleugerament apuntada.
Alguns historiadors atorguen un origen visigot a l’ermita de Merlant,
malgrat que les restes que es conserven pertanyen a l’època romànica.
Els documents citen una església a
Merlant a l’any 979 quan fou cedida pel
comte Miró de Besalú al monestir de Sant Esteve de Banyoles.
L’any 1097 apareix com a “Sancti Quirici et Sancti luliani de Meritania.
En els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes
dirigits pel general Franco conra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II Repýblica, va ser saquejada i entre d’altres béns desapareixerien
– no per a tothom - una majestat, una
taula amb pintures romàniques i les campanes.
L'any 1942, el propietari de Can Gallifa, el senyor Francesc Gallifa i Rifa, va començar les obres de restauració.
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2024/02/can-gallifa-i-la-seva-capella-advocada.html
El 1952, l’artista barcelonina Anita Solà d’Imbert (1906-1995) la va decorar amb unes pintures
sobre la vida de sant Quirze i santa Julita.
Entre el 1983 i el 1985 s’hi feren obres de restauració impulsades pel Centre
Excursionista de Banyoles.
Que Sant Quirze i Santa Julita elevin a l'Altíssim la pregaria del poble
català per assolir la nostra llibertat
nacional, perquè s’aturin els genocidis contra les minories ètniques i/o
culturals, i les “ morts evitables “ provocades per la corrupció endèmica i sistèmica
del mal dit REINO DE ESPAÑA
.jpeg)
.jpeg)
