Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions Catalanes, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.
M’explicaven a Segura, Savallà del Comtat, a la comarca de la Conca de Barberà, que l’indiano Isidre Gassol Civit ( Segura, Savallà del Comtat, 9 de novembre de 1831 - Barcelona, 17 de febrer de 1917), va fer per al seu poble nadiu, l’edifici de l’escola pública, dotant un fons per a pagar al mestre/mestra, els rentadors públics, i un magnífic edifici que es restaurava recentment.
L’experiència – tenim recollides més1100 escoles – em diu que és difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, i deixant constància del meu personal agraïment al Josep Estivill Pérez, arxiver municipal de Constantí, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.
Assolir un bon nivell d’informació del patrimoni històric és el que diferencià una ‘ Nació Civilitzada’ de la resta, Catalunya està dissortadament lluny encara de tenir aquesta consideració.
En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.
Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.
Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.
Catalunya us estarà eternament agraïda.
D’aquest patrici llegia a la pàgina de l’ajuntament de Tortosa, en relació a Bitem, que l'any 1900 la Torre dita d’en Navarro va ser comprada per Isidre Gassol Civit ( Segura, Savallà del Comtat, 9 de novembre de 1831 - Barcelona, 17 de febrer de 1917), que havia tornat de Cuba dos anys abans, al 1898, quan Espanya va perdre Cuba i les Filipines.
Aquest senyor tenia l'esperit emprenedor de tots els que es van embarcar per a fer l'Amèrica, i que ell ho va aconseguir. Amb la finca que havia comprat de dues-centes hectàrees tenia un projecte de colonització com els que ja havia desenvolupat a Cuba. Establí un rec per tota la finca amb l'aigua del riu i la distribuí per les dues-centes hectàrees. Va sembrar cereals i verdures, i plantà cítrics i arbres de fruita dolça. Després construí les cases per a les famílies dels jornalers al voltant de dos places: la de Dins i la de Fora, una fàbrica de fer farina (la Farinera) i una fàbrica d'alcohol. Al final de tot, el senyor Gassol es construí una mansió de vuit-cents metres quadrats, de dos pisos, cada un envoltat de galeries porticades i grans jardins amb abundants palmeres. Li va posar el nom de Colònia Gassol.
L'any 1907, el rei inaugurà el Canal Esquerre de l'Ebre. La Colònia Gassol es va vestir de festa, perquè, tot baixant de Tivenys, el rei i la comitiva es va parar a la Colonia, i el rei imposà la placa al mèrit agrícola al senyor Gassol, que ja era senador a Madrid.
No disposa Savallà del Comtat d’un Catàleg de Patrimoni en línia, pensem únicament que per raons econòmiques.
Les actuals Administracions públiques catalanes superiors, Consell comarcal, Diputació, Generalitat, haurien de fer-se càrrec d’aquesta tasca de documentar el patrimoni històric i/o artístic existent en els municipis que no compten amb la força demogràfica i/o econòmica suficient.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
