MOLÍ DE LA COROMINA. LA VALL DE BAC. VALL DE BIANYA. LA GARROTXA

 

Josep Danés i Torras (Olot, 1891 - Olot, 1955) retratava l’any 1931, “el Molí de la Coromina situat entre el camí de Pera i la Riera del Sierca [Llierca] i usat per batre el blat”, per al Fons Estudi de la Masia Catalana

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/8543/rec/20

El molí de la Coromina es troba a uns vint minuts de l'hostal de la Vall del Bac. És una ferma construcció formada per dos cossos. Al costat nord hi ha un cos, en estat ruïnós, de planta i pis, que tenia l'era al terrat. Això va fer que el sr. Joan   Danés i Vernedes , digués, l'any 1931: "Recomano el cas als arquitectes per si volen construir terrats de solidesa a prova de poder-hi batre". L'altre cos està format per baixos, on hi ha les restes del molí, planta i pis, amb obertures rectangulars amb arquet de llibre.

L'estat general del molí és totalment ruïnós malgrat ser l'últim en deixar de funcionar a la vall.

Tenia voltes d'aresta, avui la majoria enrunades.

https://www.youtube.com/watch?app=desktop&v=BVw2PKIoK7E

L’Olga Sacrest Roca,  retratava l’any 1986, el que era ja un runam, i que sembla haver-se refet:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/11012

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar  la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina. 

EDIFICI DE L’AJUNTAMENT I ESCOLES DE VALLIRANA. EL LLOBREGAT JUSSÀ.

 

Fa anys que fem recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista, som conscients – molt conscients – de que allò de "para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" continua actuant, en l’àmbit de l’administració, la justícia, la religió,.., alhora però, entenen que per als catalans, la correcta documentació del Patrimoni històric és un imperatiu ètic.

Llegia de l’edifici que aixopluga el Consistori de Vallirana ;  dissenyat per l'arquitecte municipal Josep Maria Deu i Amat - http://arrelsve.cat/2020/05/21/josep-maria-deu-i-amat/ - sota el mandat del batlle Magí Badell Cañellas. Va ser inaugurat el 25 de març de 1934 pel nou alcalde Josep Sala Ponsà.

 Al marge de la seva funció consistorial, l'edifici també fou concebut per albergar les escoles públiques (o Escuelas Nacionales) i els habitatges dels mestres i del secretari.

L'aula dels nens estava situada a la primera planta (sota la supervisió del mestre Lluís Artó), mentre que la de nenes estava per sota (mestre Rosa Vendrell).

L'escola va funcionar fins l'any 1974.

A darreries del  conflicte bèl·lic que s’iniciava amb l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , l'edifici va allotjar part del comandament de l'exèrcit republicà

El rellotge de l'edifici es va comprar l'any 1942 per subscripció pública.

 Les campanes foren una donació de les famílies Fretó i Badell Cañellas.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-ajuntament

El REINO està convuls,  em cridava l’atenció una pancarta, en la que algú – possiblement descendent dels que s’alçaven contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República – reprodueix la frase que  té el seu origen,en la història de la mort del líder lusità Viriato, que va ser assassinat per tres traïdors anomenats Audax, Ditalco i Minuro.

Segons l'historiador Apiano, quan tots tres es van presentar davant el general Cinquè Servilio Cepión per cobrar la seva recompensa, aquest els va respondre que Roma no pagava traïdors: "Roma traditoribus non praemiat".

https://www.elespanol.com/espana/politica/20231108/cargas-policiales-manifestacion-sede-psoe-ferraz-imagenes-impactantes-violentos-altercados-madrid/808199173_3.html

Els que aguanten la pancarta, i els seus ascendents, possiblement han viscut i viuen molt bé, d’ençà de la traïdoria del 8 de juliol de 1936

IN MEMORIAM DE L’ESGLESIA ROMÀNICA DE SANTA MARGARIDA DE LES PLANES D’HOSTOLES. LA GARROTXA

 

Havia publicat LA TORRE DELS TIL·LERS . LA  CASA DE  L’AMO DE LA COLÒNIA DUSSOL.   LES PLANES D’HOSTOLES. LA GARROTXA

I deixava una pregunta ; Ens agradarà rebre imatges de la capella de la Colònia Dusol, advocada a la Marededéu del Carme, a l’email castellardiari@gmail.com

https://turismelesplanes.cat/localitzacions/segle-xviii-i-xix/

Ens agradarà rebre una imatge de la marededéu que es venerava en aquell oratori a l’email castellardiari@gmail.com

El Joan Carrera Casacuberta, em deixava un comentari; No. Nomes se que ben a prop hi havia una ermita anomenada de Santa Margarita, molt anterior a la colònia, i actualment, casi enrunada i coberta de bardisses

Trobava un poema dedicat a aquella esglesiola,  recollit  per Mn. Josep Maria Viñolas Esteva.  ( Salitja , La Selva, Girona . 10-03-1966)

https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/01/poema-lermita-de-santa-margarida-de-les.html?fbclid=IwAR3s28MCQ9S5XBMVv5USo2XXp1woe24d5pDk1dIhyDmPTFXQ79TDTCt7WIU

De Santa Margarida de les Planes d’Hostoles, en diu la Catalunya romànica :

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-margarida-les-planes-dhostoles

Santa Margarida (les Planes d’Hostoles)

Una de les primeres referències documentals on apareix esmentada esglesiola de Santa Margarida data de l’any 1187, amb motiu de la butlla de confirmació de béns I privilegis que el papa Climent III expedí aquest any a favor del monestir benedictí de Santa Maria d’Amer; en ella s’especifiquen les esglésies que aquest cenobi posseïa, entre les quals se cita l’“Ecclesiam S. Margaritae”. Hom pot suposar, doncs, que fou a partir de l’atorgament d’aquesta butlla que el monestir d’Amer adquirí definitivament la jurisdicció sobre aquesta església. Malauradament ens manquen, ara com ara, dades instrumentals que ens il·lustrin algun aspecte de la història de la capella de Santa Margarida pel que fa a la tretzena centúria. És molt probable, d’altra banda, que els abats d’Amer compartissin alguns drets sobre aquesta església amb els senyors del castell d’Hostoles, car la capella era situada dins el territori que conformava llur jurisdicció senyorial.

Una única notícia documental corresponent al segle XIV assabenta que Guillermina Deodata, veïna de la “capelle Sancte Margarite, sita in parrochia Sancti Christophori de Planis vallis Ostolesio”, feu l’any 1341 una escriptura de reconeixement per la qual admetia tenir per l’abat d’Amer Ferrer, dos horts situats prop d’aquesta capella i havia de satisfer anualment en concepte de cens, dos sous i “unam perna de meliorum porcho”.

Ja al segle XV hi ha la certesa, per un instrument datat l’any 1439, que Pere Carreras, de la parròquia de Sant Feliu de Pallerols, llegà en el seu testament a la capella “Beate Margarite de Planis”, dotze diners “ad opus opere sive reparationis capelle”. Aquesta referència pot fer pensar en la possibilitat que l’esglesiola hagués estat malmesa a causa dels terratrèmols sobrevinguts a la comarca les primeres dècades d’aquesta centúria.

Anys més tard, un altre testament expedit l’any 1486 per Bartomeu Planelles, veí de la parròquia de les Encies, diu que aquest personatge llegà a l’església de “Sancte Margarite, sita in parrochia de Planis”, la quantitat de sis sous.

La capella de Santa Margarida, d’indubtable origen romànic, fou feta restaurar —segons indica  Francesc Montsalvatge i Fossas (Olot, 28 d'agost de 1853 - Girona, 30 de juny del 1917) — per Pere Dusol Prat , fundador de la colònia tèxtil que porta el seu cognom i que és propera a l’església.

Tanmateix, en l’actualitat roman totalment en ruïnes.

Fotografia. Arnau Brosa Planella.  6 de gener de 2017

En qüestions de Patrimoni, sovint , una cosa porta a l’altra, i això ens permet documentar l'Església de Santa Margarida de les Planes d’Hostoles. Ens continuen mancant però, imatges i dades de la capella advocada a la Marededéu del Carme de la Colònia Dusol, sou pregats de fer-nos-les arribar a l’email castellardiari@gmail.com

 Que Santa Margarida  i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels arsmenis,  kurds, gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits,   saharauis  , amazics, libis,. ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

  A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia. 

 

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE VALLIRANA, ADVOCADA A L’APÒSTOL I EVANGELISTA SANT MATEU . EL LLOBREGAT JUSSÀ.

 

https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-mateu

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=404

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/19382

https://www.yumpu.com/es/document/read/12237918/el-martiri-dels-temples-patrimoni-cultural-arquebisbat-de-barcelona

https://naturalocal.net/ca/activitats/barcelona/arquitectura/esglesia-de-sant-mateu

https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-mateu

Llegia de l’església parroquial de Vallirana, advocada a sant Mateu; església de planta basilical formada per una gran nau central, dues laterals i un absis carrat. La nau central està coberta amb una volta de canó i llunetes, separada per arcs torals i sostinguda per grans pilastres amb les impostes motllurades. De fet, aquesta motllura ressegueix els murs laterals de la nau fins al fons de l'absis, que també està cobert amb la mateixa volta. Aquest presenta un gran retaule de rajola ceràmica i un cambril central amb la imatge de Sant Mateu. Les capelles laterals estan cobertes amb petites voltes de canó i llunetes, i s'obren a la nau central mitjançant grans arcs de mig punt amb les impostes motllurades. Damunt seu, i resseguint el perímetre del temple per darrera de l'altar major, destaca el trifori, obert a la nau central mitjançant obertures d'arc rebaixat amb vitralls acolorits. En l'actualitat, en aquest espai hi ha instal·lat el Museu d'Història Religiosa. Als peus del temple hi ha el cor, obert a la nau central mitjançant un gran arc rebaixat. La sagristia està situada darrera de l'altar i, al seu costat, hi ha la capella del Santíssim, amb una volta de canó i llunetes i un rosetó amb vitralls acolorits. El temple compta amb un baptisteri i un gran finestral acolorit i reformat. El campanar està situat a l'extrem nord-est de l'edifici. La façana principal presenta un portal d'accés rectangular emmarcat amb pilastres i amb un frontó semicircular motllurat. A banda i banda, dues finestres d'arc rebaixat amb reixes de ferro decorades. Damunt seu, un gran rosetó envoltat d'esgrafiats decorats amb motius figuratius, florals i geomètrics. La façana està rematada amb un coronament ondulant motllurat i una creu central. La construcció està bastida amb pedra de diverses mides lligada amb morter. A la part inferior de la façana hi ha carreus de pedra.

El temple fou saquejat  en els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República (l'altar major i els laterals van ser destrossats i les imatges cremades).

 L'edifici va servir per acollir els refugiats evacuats del front d'Aragó.

L'any 1938 s'utilitza de magatzem i garatge de l'exèrcit d'Aviació.

 El mes de febrer de l'any 1939, tot just acabades les hostilitats bèl·liques  s'inicien les obres de rehabilitació del temple. La direcció de les obres l'assumí l'arquitecte Manuel Baldrich Tibau (Tarragona, 1911 - Barcelona, 1966) .

 L'any 1962 finalitzen les obres d'arranjament de la façana del temple (feta amb carreus de pedra) i, posteriorment, el 25 de desembre de 1971, es beneeix el nou esgrafiat de la façana, per les dates pensem que l’autor podia ser el  Ferdinandus Serra Sala (Barcelona, 1905-1988), de no ser així, ens agradarà tenir noticia de l’autor a l’email castellardiari@gmail.com

https://www.academiadelpartal.org/files/n8_127_144.pdf

Els esgrafiats representen les imatges de Sant Mateu, patró del poble, i de Sant Josep Oriol, patró del clergat català.

La creu de ferro forjat que la corona,  fou obra del ferrer Carles Roig i Xancó.

L'església va ser objecte de diverses reformes durant els anys 90 del segle XX. Entre d'altres, es va reformar l'altar major i es van substituir les pintures originals de Santiago Tarragó Lafau (1907-1982)  per l'actual retaule de ceràmica. Aquestes pintures havien estat realitzades l'any 1948.

Ens agradarà tenir noticia a l’email castellardiari@gmail.com  de l’autor de les reformes de l’Església, i de l’autor del retaule de ceràmica  

Entenem que  allò de "que surja el efecto sin que se note el cuidado" continua vigent , l’exigència de documentar el Patrimoni històric de Catalunya  però, és un imperatiu categòric, pels catalans, i per descomptat per totes les persones interessades per aquestes qüestions .

Passen els dies, les setmanes i  dissortadament no s’atura   la "monotonia criminal"  que alhora que contínua,  fa en un exercici de sadisme,  que bona part dels mitjans de comunicació audiovisuals, recullin les raneres de mort, de nens, dones, ancians,.., davant l'absoluta indiferència de la mal dita "societat civil"

Ah!, només te dret a defensar-se Israel, que com recordava l ’ António Manuel de Oliveira Guterres (Lisboa, 30 d’abril de 1949), també té, i des de fa molt anys , el dret d’ofendre als Palestins.  

Les mares palestines que veuen morir els seus fills com a conseqüència dels atacs israelians, de fam, de desatenció sanitària, …, i els infants assassinats, son veritables sants.

Jesús perdonava a Sant Pere que el negués fins a tres vegades la nit en que el detenien,  tenim entre nosaltres, “ conreadors de l’odi, contra Catalunya i el catalans “,     alguns amb vestit talar. Qui tingui orelles per escoltar, que escolti!!! 

Que  Sant Mateu   i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

IN MEMORIAM. CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DE LA SALUT DE CAN GINEBREDA. GELIDA. EL PENEDÈS SOBIRÀ.

 

http://www.gelida.org/masiesgelida/ginebreda.htm

Segons diversos escrits esmenten que  al Josep Font-Ginebreda i Costa (*Gelida 26-10-1682 - +Gelida11-07-1755) a principis del segle XVIII li donaren la imatge un francès que s’hostatjà a la masia.

Es conta que era venerada pels propietaris i altre gent de Gelida i dels voltants fet que provocà la construcció d'un edifici que encara existeix, reformat, prop de la font de can Ginebreda.

 Hi hagué un litigi entre els amos de can Ginebreda i el rector de Gelida i finalment fou portada en processó a l'església de Sant Pere del castell l'any 1724.

 Al segle següent la imatge passà a la nova església edificada al centre urbà de Gelida on es venerà en la Pasqua de Resurrecció.

En  els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República,  fou cremada.

Avui dia hi ha una nova imatge més petita que l'anterior.

https://estimadaterra.wordpress.com/2023/07/14/ermita-de-la-mare-de-deu-de-la-salut-de-can-ginebreda-de-gelida/

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/02/goigs-actuals-i-antics-la-mare-de-deu.html

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/43024

Patrimoni Gencat en diu; petita capella de planta rectangular amb teulada a doble vessant. Ha estat molt modificada al llarg del temps. La porta original ha estat substituïda per un gran buit que perverteix l'estructura tradicional.

I afirma, sense notícies històriques, i repeteix el mantra  que No ha estat mai destinada al culte, que  ha fet funcions de barraca de vinya.

Tot fa pensar en un conflicte entre un prevere “ xuleta” , i el propietari  Josep Font-Ginebreda i Costa  (*Gelida 26-10-1682 - +Gelida11-07-1755) , i sembla que el bisbe de l’època li dona la raó al seu “ treballador “.  L’edifici de la capella perd la seva funció, i possiblement  el  Josep Font-Ginebreda i Costa , i bona part de la pagesia la seva fe, i s’aprofita la construcció com a paller.

El bisbe que perpetrava aquell abús per l’època era possiblement  Andrés de Orbe y Larreátegui (Ermua, 1672- Madrid, 4 d'agost de 1740) que assoliria el càrrec d’Inquisidor general o Gran inquisidor, les dades relatives al prevere “ xuleta”  es podrien trobar – si existeixen – en els arxius parroquials, caldria fer-ho, i deixar constància del mal costum de la jerarquia catòlica d’imposar el seu criteri, allunyat sovint de l’esperit evangèlic.

 Passen els dies, les setmanes i  dissortadament no s’atura   la "monotonia criminal"  que alhora que contínua,  fa en un exercici de sadisme,  que bona part dels mitjans de comunicació audiovisuals, recullin les raneres de mort, de nens, dones, ancians,.., davant l'absoluta indiferència de la mal dita "societat civil"

Ah!, només te dret a defensar-se Israel, que com recordava l ’ António Manuel de Oliveira Guterres (Lisboa, 30 d’abril de 1949), també té, i des de fa molt anys , el dret d’ofendre als Palestins.  

Les mares palestines que veuen morir els seus fills com a conseqüència dels atacs israelians, de fam, de desatenció sanitària, …, i els infants assassinats, son veritables sants.

Jesús perdonava a Sant Pere que el negués fins a tres vegades la nit en que el detenien,  tenim entre nosaltres, “ conreadors de l’odi, contra Catalunya i el catalans “,     alguns amb vestit talar. Qui tingui orelles per escoltar, que escolti!!! 

Que  la Marededéu  i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

MAS MASSAGUER. ALBONS. L’EMPORDANET

 

Llegia que l’arquitecte Rafael Masó i Valentí (Girona, 16 d'agost de 1880 - Girona, 13 de juliol de 1935) aixecava un mas  al terme d’Albons, per encàrrec de Jaume Massaguer. Data d'inici: 1921. Data de finalització: 1922. Ens agradarà tenir noticia del cognom matern i del lloc i data de naixement i traspàs del promotor a l’email castellardiari@gmail.com

https://rafaelmaso.girona.cat/cat/maso_obres_fitxa.php?id=62

Gran casal que segueix estructuralment els esquemes de simetria i unificació que planteja la masia catalana.

Són visibles elements decoratius propis i usuals de l'arquitecte Rafael Masó, però sense abandonar ni oblidar en cap moment la funcionalitat de totes les dependències, que s'adapten a les tasques agrícoles i ramaderes. La primera planta manté la gran sala, si bé incorpora una major compartimentació de les altres dependències seguint criteris més moderns.

Cal destacar les decoracions de la façana, amb el porxo i els elements classicitzants presents a les columnes, els ritmes diferents en les obertures de les plantes (finestrals allindats alternant amb d'altres de mig punt). La façana sobresurt tota ella en la seva part central del teulat en forma de gran frontó triangular.

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=&denomin=&page=114&pos=1136

L’edifici no forma part de la minsa llista de “ monuments d’Albons”

Aquest país nostre fa plorar. 

SANTA ANNA. MEDIONA. EL PENEDÈS SOBIRÀ

 

Trobava una fotografia al Fons Estudi de la Masia Catalana, Vista parcial de Santa Anna de Sant Quintí de Mediona, facilitada per: Josep Franch el 09-1927

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2546/rec/34

https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-anna-1

Masia de grans dimensions de planta quadrangular amb planta baixa, pis i golfes amb coberta a doble vessant amb carener perpendicular a la façana. El ràfec està composat per una imbricació de rajol i teula ceràmica.

Al seu voltant es distribueixen tot un seguint de volums, principalment a llevant entre els que destaca la casa dels masovers i altres dependències. A ponent hi ha la capella de Santa Anna i una garatge.

Pel que fa a les obertures es troben distribuïdes simètricament a partir de tres eixos a la zona central de la façana, amb obertures de diferents característiques als extrems, els que permet intuir possibles ampliacions de l’edifici primigeni vers l’est. Tanmateix el conjunt ha estat completament reformat i per tant és impossible fer una lectura clara de la seva evolució. L’entrada principal, lleugerament descentrada, està definida amb blocs de pedra treballada i rematada amb un arc rebaixat. A banda i banda hi trobem dues finestres rectangulars. A l’alçada del primer pis es repeteix la distribució, però amb un balcó sobre la porta i dues finestres quadrangulars a banda i banda. A les golfes hi ha una gran galeria de petits pòrtics d’arc de mig punt.

En els extrems de la façana principal trobem a ponent una porta adovellada rematada amb arc de mig punt i una petita finestra a l’alçada de les golfes. A ponent, hi ha la rèplica de la finestra, però la porta es transforma en un gran arc de mig punt actualment tapiat, un altre evidència de les importants transformacions de l’edifici al llarg dels segles.

https://www.todocoleccion.net/documentos-antiguos/goigs-gozos-mediona-barcelona-santa-anna-1850-aprox~x7307614

Passen els dies, les setmanes i  dissortadament no s’atura   la "monotonia criminal"  que alhora que contínua,  fa en un exercici de sadisme,  que bona part dels mitjans de comunicació audiovisuals, recullin les raneres de mort, de nens, dones, ancians,.., davant l'absoluta indiferència de la mal dita "societat civil"

Ah!, només te dret a defensar-se Israel, que com recordava l ’ António Manuel de Oliveira Guterres (Lisboa, 30 d’abril de 1949), també té, i des de fa molt anys , el dret d’ofendre als Palestins.  

Les mares palestines que veuen morir els seus fills com a conseqüència dels atacs israelians, de fam, de desatenció sanitària, …, i els infants assassinats, son veritables sants.

Llàstima que aquesta imatge sigui - ara com ara - un desig, oi?

Jesús perdonava a Sant Pere que el negués fins a tres vegades la nit en que el detenien,  tenim entre nosaltres, “ conreadors de l’odi, contra Catalunya i el catalans “,     alguns amb vestit talar. Qui tingui orelles per escoltar, que escolti!!! 

 Que  Santa Anna i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

AJUNTAMENT, ESCOLA I CASA DEL MESTRE / AJUNTAMENT. ALBONS. L’EMPORDÀ JUSSÀ

Fa anys que fem recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, en aquesta ocasió la recerca de dades de l’ermita de SantGrau, em portava a tenir coneixement de l’edifici que havia aixoplugat l’ajuntament,la casa del metre i l’escola d’Albons.

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=albons&page=2&pos=20

Llegia de l’edifici de l’Ajuntament d’Albons, Edifici construït entorn a  l’any 1927 ,  per algun mestre d’obres i/o arquitecte desconegut -  està clar que no és obra del maligne , que en aquella època continuava especialitzant-se en fer ponts -  i remodelat en els anys 70 o 80, altre cop per algun mestre d’obres i/o arquitecte desconegut.   Ens agradarà tenir noticies de l’autor de l’edifici l’any 1927 i del de la seva reforma  a l’email castellardiari@gmail.com

 Edifici construït com a Ajuntament, Escoles i casa del mestre, que amb la construcció del nou edifici escolar  als anys  1970, va passar a acollir únicament les dependències municipals.

Les obres de remodelació (e. 1970-1980) han permès potenciar l'aspecte més representatiu de l'edifici, que ve donat per la seva situació amb façana a la Plaça Major, i per la seva austeritat i simplicitat decorativa donada per un coronament en forma de frontó escalonat.

A causa de la pendent del carrer i de l'elevació de la plaça, hi ha més dependències que donen al carrer de la banda posterior (les antigues escoles)

Quan al topònim ALBONS:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=1214

https://www.icgc.cat/bd/pubs/nomenclator/baix_emporda/albons.pdf 

Sou pregats d'ajudar-nos en la nostra recerca dels edificis escolars de Catalunya, esperem les vostres imatges i dades a l'email castellardiari@gmail.com 

Allò que NO FEM els catalans NO ES FARÀ, 

IN MEMORIAM. EL BASSOT DEL MARIAN. ULLDEMOLINS. EL PRIORAT SOBIRÀ.

 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5388/rec/3

El Francesc Blasi i Vallespinosa (Valls, Alt Camp, 23 de gener de 1875 - Barcelona, 1 d'abril de 1949) retratada  entre 1929 i 1933, “  El bassot del Marian, als afores d'Ulldemolins “, a la comarca del Priorat sobirà.

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/francesc-blasi-i-vallespinosa

El Salvador Palomar i Abadia (Reus, Baix Camp, 1956) , explica que els  bassots són dipòsits tallats a la roca o excavats a la terra i bastits amb pedra –i aleshores impermeabilitzats amb calç o alguna altra mena d’argamassa o ciment– que recullen l’aigua de pluja i emmagatzemen.

 N’hi  havien de descoberts i de coberts, habitualment amb estructures de pedra seca fetes amb la mateixa tècnica que les barraques i cabanes de tros.

A més, solen ser construccions aïllades –encara que sovintegen en les proximitats de masets o casetes de tros–, tot i que la seva ubicació ve determinada per la necessitat de poder comptar amb una petita conca de captació d’aigua.

No cal dir que aquestes construccions són força abundants, sobretot en aquelles zones de rocam.

Disposar d’aljub propi - A Ulldemolins, però, els anomenen sempre bassots- atorgava valor a una propietat. Per això, quan un tros no tenia bassot , aljub o cisterna, fet que era prou freqüent, sobretot en àrees on la propietat estava força dividida, calia anar a cercar l’aigua a algun tros veí, d’acord moltes vegades amb pactes no escrits que es transmetien de generació en generació.

https://magmussol.blogspot.com/2012/01/pedres-amb-historia.html

https://www.revistacaramella.cat/wp content/uploads/2018/02/c18_palomar.pdf

Hem documentat barraques de pedra seca:

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/03/la-joia-de-talamanca.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/01/santa-eugenia-de-relat-i-la-barraca-de.html

Poues de glaç:

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/05/els-pous-de-glac-testimonis-dun-temps.html

I, fins havíem trobat imatge de com s’hi treballava:

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/05/in-memoriam-dels-pous-de-glac.html

http://www.miquelpuig.cat/2016/06/gel-al-pic-de-lestiu-els-pous-del-glac.html

https://www.lamira.cat/histories/2100/un-passat-fet-de-gel

Tines de pedra seca:

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/07/les-tines-de-les-valls-del-montcau.html

Forns d’oli de ginebre:

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/05/in-memoriam-els-forns-doli-de-ginebre.html

Tenim a Catalunya un tresor patrimonial inexplicat  que constitueix sense cap mena de dubte un actiu turístic de primer ordre, està clar que no per a un turisme d’alcohol i  drogues, sinó per a un turisme amb interessos culturals.

 Entretinguts en aquesta recerca " prosaica "  passen els dies, les setmanes i  dissortadament no s’atura   la "monotonia criminal"   als camps d'extermini de Gaza i Cisjordania, i  alhora  en un exercici de sadisme,  fa que bona part dels mitjans de comunicació audiovisuals, recullin les raneres de mort, de nens, dones, ancians,.., davant l'absoluta indiferència de la mal dita "societat civil"

A nivell local. ningú vol recordar que Jesús perdonava a Sant Pere  el fet que el negués fins a tres vegades la nit en que el detenien, dissortadament continuem tenint  entre nosaltres, “ conreadors de l’odi, contra Catalunya i el catalans “,     alguns amb vestit talar. Qui tingui orelles per escoltar, que escolti!!! 

CORÇÀ I LA SEVA ESGLÉSIA PARROQUIAL ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DEL ROSER I A SANT GREGORI. AGER. LA NOGUERA

 

Corçà és un poble que pertany al municipi d'Àger. . Està connectat a Agulló i amb Àger per una pista asfaltada. Situat molt a prop de l'embassament de Canelles, a la Noguera Ribagorçana, i del congost de Mont-rebei, en destaca l'ermita romànica de la Mare de Déu de la Pertusa, del segle XI .

https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/05/goigs-la-mare-de-deu-de-la-pertusa.html

https://www.ccma.cat/324/al-descobert-les-historiques-mines-de-corca-per-la-sequera-al-panta-de-canelles/noticia/3218195/

L’església de Corçà, al terme d’Ager, a la comarca de la Noguera,  està  dedicada a la Mare de Déu del Roser i a Sant Gregori.

https://www.guimera.info/wordpress/coneixer/santuari-de-la-mare-de-deu-de-la-pertusa-ager-la-noguera/

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/21929

Patrimoni Gencat la descriu com ;edifici d'una nau de planta rectangular amb capelles laterals i cor sobre l'entrada.

Fotografies de Jordi Contijoch Boda

 Té contraforts interiors amb pilastres adossades. Els arcs són de mig punt. Les voltes de canó amb llunetes. La coberta de teula àrab forma un frontó a la façana principal sobre el portal dovellat i la rosassa del cor.

La torre del campanar és de planta quadrada, tornant-se vuitavat, amb quatre finestres i cobert amb una cúpula de maçoneria amb ràfec de teula àrab. Els murs són de carreus irregulars reblats, de pedra del país.

El  vent fa dies que no s'atura, tampoc dissortadament  la "monotonia criminal"  que alhora que contínua,  fa que en un exercici de sadisme,  bona part dels mitjans de comunicació audiovisuals, recullin les raneres de mort, de nens, dones, ancians,.., davant l'absoluta indiferència de la mal dita "societat civil"

Ah!, només te dret a defensar-se Israel, que com recordava l ’ António Manuel de Oliveira Guterres (Lisboa, 30 d’abril de 1949), també té, i des de fa molt anys , el dret d’ofendre als Palestins.  

Les mares palestines que veuen morir els seus fills com a conseqüència dels atacs israelians, de fam, de desatenció sanitària, …, i els infants assassinats, son veritables sants.

Jesús perdonava a Sant Pere que el negués fins a tres vegades la nit en que el detenien,  tenim entre nosaltres, “ conreadors de l’odi, contra Catalunya i el catalans “,     alguns amb vestit talar. Qui tingui orelles per escoltar, que escolti!!! 

Que la Marededéu ,  Sant Gregori    i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»