CAPELLA DE CAN REGENT, ADVOCADA A SANT JOAQUIM I A LA MAREDEDÉU DE LES NEUS, MONTGAT.

 Anàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés pels carrers de Montgat, cercàvem l’esglesiola de Sant Martí de la B-20, visible des de la sortida de l’autopista, i curiosament ‘invisible’ dins el terme municipal de Montgat. No vaig saber veure cap indicació escrita, i la localitzava finalment gràcies a trobar-me un ‘aborigen’ que sabia de la seva proximitat al Club de Tennis; primer però, havíem fet un deliciós passeig que ens portaria fins a la que fou masia de Can Regent; actualment la finca s'ha parcel•lat i s’han edificat diverses cases, formant tot el conjunt una comunitat de veïns.

Fotografiava des del carrer la capella que segons m’expliquen es coneix com a Sant Joaquim , o la Mare de Déu de les Neus. Des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín )  em confirmen que ambdós advocacions son  correctes.

La finca havia estat coneguda com Can Carreres, però no en trobava enlloc cap altra dada.

Si existeixen,  ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs, i imatges del interior a l'email castellardiari@gmail.com 

Sou pregats d’ampliar aquesta minsa informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmail.com  ; això no us lliurarà de les retallades en sanitat, educació i serveis socials, ni del REPAGAMENT dels medicaments i l’augment percentual que com a nova paria ens imposa el també mal dit, Gobierno del Reino de España. Uns i altres haurien de respondre davant la justícia – si funciones com cal - per "culpa in negligendo" , entre altres raons pels incendis paorosos d'aquest estiu. 

Que la Marededéu i sant Joaquim    elevin a l’Altíssim la pregaria dels montgatins , manresans,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, ucraïnesos ,.., i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESCOLA DOS RIUS. CAMARASA. LA NOGUERA. LLEIDA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA.

 Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Llegia de l’escola Dos Rius de Camarasa, edifici compost, amb un eix de simetria d'accés principal i dependències del professorat. Un passadís longitudinal dóna entrada a les quatre aules formant la façana principal i les altres perpendiculars, que formen una U amb la resta de l'edifici. Al final del passadís, a cada extrem, es troben els lavabos per a l'alumnat i el professorat. L'escola està envoltada per un pati amb una pineda de l'època. Un escut presideix les escales de la porta principal.

No trobava cap dada del seu autor, ni de la data en que s’inaugurava, a l’edició Edición del dijous , 13 febrer 1936, de la Vanguardia a la pàgina 9, es declara creada juntament a les de Bellcaire i Serós.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca un necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

El Valenti Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME, http://vptmod.blogspot.com.es/ , em feia arribar un e.mail en el que em diu que Joaquim Porqueres Bañeras ( , Lleida, 1893 +  Barcelona e, 21 de Mayo de 1978 ) arquitecte que havia obtingut el títol l’any 1917, va ser l’autor de l’escola de Camarasa l’any 1934.

Ho farem saber a l’Ajuntament.

JOAQUIN PORQUERES BAÑERAS VA SER L’AUTOR DE L’AMPLIACIÓ DE L’ESCOLA MARISTA DE LLEIDA.

 

https://www.epdlp.com/arquitecto.php?id=17846

Llegia del Col·legi Montserrat dels Germans Maristes,  en què estudiava  el que seria  prestigiós arquitecte  Joaquim Porqueres Bañeras  (  Lleida,     Lleida - 11.12.1893 +       Barcelona - 21.05.1978 )  , que seria l’autor l’any 1921  de l’ampliació   del Col·legi Montserrat, en aquella data  s’aixeca la torre i la part nova amb dos pisos. Es construeix un menjador a la planta baixa i un dormitori per a seixanta interns.

Maldem sempre perquè es reconegui la tasca dels arquitectes, val a dir, que amb freqüència, sovint en l’àmbit religiós aquest reconeixement  es furta  per raons incomprensibles. L’entenem  - malgrat considerar-lo execrable - quan es tracta d’administracions públiques gestionades des de 1939 amb l’ànim indisimulat de fer mal a  Catalunya.   

Preguntava a l’Abadia de Montserrat;  TENIU DADES DE L’AUTOR DE LA NOVA ERMITA DE SANT JOAN BAPTISTA DE MONTSERRAT?.   Em deien que no tenen aquesta informació.  És un edifici del segle XIX.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2025/08/teniu-dades-de-lautor-de-la-nova-ermita.html

Ens agradarà rebre imatges del interior de la capella a l’email  castellardiari@gmail.com

Ajudeu-nos en la nostra recerca dels edificis escolars  de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, esperem imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

  inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE FIGUEROLA DE MEIÀ. CAMARASA . LA NOGUERA.

 

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/882

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/22160

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-eulalia-de-figuerola-de-meia-camarasa

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2023/11/santa-eulalia-de-figuerola-de-meia.html

L’església  de  Figuerola de Meià està dedicada a Santa Eulàlia,  és un edifici d’origen medieval, restava fora de la població. Al seu voltant, el cementiri tenia la seguretat de les sagreres o llocs sagrats i, per tant, inviolables.

Va ser parroquial fins al segle XVI en què es va transformar en vicaria perpètua depenent de la parròquia de Fontllonga.

El  temple  fou  reformat després de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco,  acte criminal que els historiadors e la dictadura batejaven com “ Guerra Civil “ , i una part de la Jerarquia Nacional Catòlica com “Cruzada”

https://horariosmisas.com/lleida/figuerola-de-meia/parroquia-de-santa-eulalia-de-merida-figuerola-de-meia/

Patrimoni Gencat en diu ; temple amb moltes modificacions. Té una nau amb volta de canó dividida per un arc toral i separada del presbiteri, que està cobert amb una cúpula, per un arc triomfal. Dues capelles laterals, amb dues arcades de mig punt, formen una mena de creuer. L'altre tram, amb dues arcades de mig punt, té una altra capella amb volta de canó on es troba la pica baptismal. La porta és un arc de mig punt amb dovelles de pedra, completant la façana hi ha un rosetó i una espadanya de dues obertures. El cementiri es troba annex a l'església.

Si existeixen,  ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

La Guillermina Subirá Jordana,  publicava l’escola de Figuerola de Meià :

https://www.guimera.blog/tribuna/un-tomb-per-figuerola-de-meia-o-de-fontllonga-camarasa-la-noguera/

Que Santa Eulàlia    elevi a l’Altíssim la pregaria dels camarasíns,   santmiquelencs,    vilallerencs,  pallaresos , aranesos,  bascos, gallecs catalans, palestins, i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Escolta Senyor  els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica. 

Amén !!!  

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

SANT MARTÍ I SANTA QUITERIA DE CAMPMAJOR. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

 Reprodueixo de l’Enciclopèdia catalana; l’església parroquial de Sant Martí, actualment sufragània de la de Sant Miquel de Campmajor, fou fundada al segle IX per l’abat Elies, de Banyoles i conserva la porta i l’absis de la construcció preromànica; ha estat molt modificat posteriorment.

S'hi venera una imatge de santa Quitèria, raó per la qual el lloc és conegut també per Santa Quitèria de Campmajor; hom hi celebrava un concorregut aplec el 22 de maig.

Fotografia del interior de Jordi Contijoch Boada

Al segle XVII era lloc reial.

Patrimoni Gencat ens diu; l'edifici actual respon a una renovació gaire bé total de l'antic temple romànic, del qual resta l'absis, reconvertit en cor, part de la torre campanar i vestigis del mur esquerra de l'exterior, i la portalada dovellada. Actualment presenta una única nau amb arcs torals i llunetes laterals. S'orienta en sentit oposat a la nau romànica del temple primitiu. El temple resta inacabat, faltaria un altre tram de la nau. L'interior és enguixat. L'altar és d'estil barroc.

La creació de la comarca del Pla de l’Estany l’any 1988, té de segur molts aspectes positius per a la ciutadania, en té, malauradament però, de MOLTS PERNICIOSOS per a la documentació històrica i artística.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com ,  posar ‘ en valor’ el patrimoni històric i/o artístic que Catalunya que Catalunya miraculosament conserva encara és feina de TOTHOM

https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/12/goigs-sant-marti-de-tours-sant-marti-de.html

https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/11/goigs-santa-quiteria-sant-marti-de.html

Que sant Martí i Santa Quiteria elevin a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica. 

Amén !!!  

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

MONTESCLADO. ANTIGA ESGLESIA PARROQUIAL ADVOCADA AL PROTOMÀRTIR SANT ESTEVE, ARA FOSSAR. FARRERA. EL PALLARS SOBIRÀ

 De l’antiga església de Sant Esteve, avui només se’n conserva la façana sud, amb l’angle que formava amb la façana oest, que fa les funcions de mur nord de tancament del recinte del cementiri; també es conserven molt escassos vestigis del mur nord del temple, que permeten d’evocar-ne la planta. De la capçalera no es conserva cap element visible, però no resulta agosarat de suposar que es tractés d’un absis semicircular, situat al costat de llevant.

 

En el mur sud es conserva la porta, resolta en arc de mig punt, amb el parament exterior arrebossat, i prop del suposat angle est hi ha una finestra de doble esqueixada, paredada, que dona caràcter al conjunt. Cal assenyalar que prop de la porta hi ha una creu gravada en una pedra del parament. Aquest és format per un aparell de reble de pedra llosenca, que tendeix a l’horitzontalitat per les pròpies característiques del material.

 

Tot i el migrat estat de les restes conservades, les seves característiques permeten de considerar l’obra de la primitiva església de Montesclado com una construcció datable dins el segle XI, o potser del segle següent, però fortament ancorada en la tradició constructiva.

Quan al topònim:  Montesclado , mont usclat 'bosc socarrat',

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Parlar del Pallars sobirà, és malgrat ens repugna, recordar al “ Carnicer del Pallars “

https://www.pallarsdigital.cat/reportatges/19610-els-crims-de-sagardia-el-carnisser-del-pallars

Que el protomàrtir sant Esteve elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica. 

Amén !!!  

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA PARROQUIAL DE L’ARTIGA, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE LA MERCÈ. VILALLER. LA RIBAGORÇA SOBIRANA.

 

No trobava gaire informació d’Artiga, l’Artiga o Cases d’Artiga, poble del municipi del Pont de Suert (antic terme de Llesp), enclavat dins del terme de Vilaller, a la Ribagorça sobirana. L’enclavament està situat a la vall de Barravés

https://poblesabandonats.cat/fitxes/943

Església  de la Mare de Déu de la Mercè (abans de Sant Climent), datada com a mínim el 1528.

L’església  es troba restaurada i en molt bones condicions i, tot i no celebrar-se missa, té un annex al cementiri actual, que encara s’utilitza.

El 1982, una riuada va destruir gran part de l’església , el camí , i se’n va emportar una de les cases. L’ermita va ser restaurada fa quinze anys, i  malgrat  fa més de nou anys que no s’hi fa missa, el fossar parroquial  continua en actiu.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com , i si fos possible imatges del interior de l’església.

Que la Marededéu   elevi a l’Altíssim la pregaria dels     vilallerencs,  pallaresos , aranesos,  bascos, gallecs, catalans, palestins, i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble

Escolta Senyor els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica.

Amén !!! 

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. CAN ROVIRA. SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR. ARA, PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

 Llegia que Miquel Pallàs y Sala ( Sant Julià de Vilatorta , Osona, 1876-1943), mestre d’obres, va ser l’autor l’any 1916 de les obres de reforma de Can Rovira, a la parròquia de Sant Miquel de Campmajor , ara comarca del Pla de l’Estany.

Patrimoni Gencat ens diu quan a la descripció tècnica , edifici de planta rectangular, amb cossos annexes a ambdós laterals. L'edificació principal presenta planta baixa i dues plantes pis. A la part superior que dóna a sud hi ha un gran badalot d'estil modernista. Les parets exteriors són arrebossades imitant carreus. Hi ha dues grans portes dovellades que donen accés a l'interior. Els elements ornamentals del badalot i el sanefa superior són fets amb peces ceràmiques vidriades de diferents colors.

La casa presenta símptomes d’un llarg abandó.

En aquestes ocasions – dissortadament massa freqüents – tinc clar que NO SOM UNA NACIÓ, potser si però, que MÉS QUE UN CLUB.

El sàtrapa moria ‘oficialment’ a Madrid el 20 de novembre de 1975, fa doncs 41 anys, 5 més dels que el patíem com a dictador. Catalunya ‘ no ha fet els deures’, en MOLTES MATÈRIES, i molt particularment en l’àmbit cultural. Serà difícil recuperar una bona part de la ‘memòria històrica’. Em pregunto, a Sant Miquel de Campmajor hi havia escola abans de la dictadura franquista?

A Catalunya els sacerdots parroquials – especialment als disseminats Agrícolas - s’ocupaven d’impartir les primeres lletres als infants, aquesta tasca els facilitava alhora la formació catequètica. Fins a dades molt recents – avui la practica religiosa està sota mínims - es designava com ‘escola’ a la persona – habitualment jove - que ajudava a l’altar, al sacerdot en les celebracions litúrgiques. En sentit primer del mot segons el diccionari és : Deixeble, alumne.

Que la maledicció de Déu caigui sobre TOTES LES PERSONES que de forma activa i/o passiva, ajudaven/permetien que el franquisme fes la seva tasca destructiva.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE FARRERA, ADVOCADA A SANT ROC I ABANS A SANTA EULÀLIA. LO PALLARS SOBIRÀ

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-roc-de-farrera-abans-santa-eulalia

Església d'una sola nau, coberta amb volta de canó dividida en trams i flanquejada per sis capelles laterals. La capçalera, orientada a orient és rectangular i també està coberta amb volta de canó. La porta d'arc rebaixat s'obre als peus de la nau, lleugerament desplaçada respecte l'eix marcat pel pinyó de la coberta a dues vessants. Per damunt de la porta, hi ha un òcul i, damunt seu, una finestra; tot desplaçat respecte l'eix central de la façana. Al costat est, l'església es troba adossada a la roca. Al costat oest i sobre el carrer Major, s'aixeca el petit i pintoresc campanar, adossat a l'església i a la base del qual s'obre una ample arcada de mig punt per on passa el carrer. El campanar és de planta quadrada a la base, i esdevé octogonal al segon pis amb una finestra d'arc de mig punt i rematat per un xapitell de llicorella. El llosat de la nau també és de llicorella; els murs són de pedra pissarrosa local sense desbastar i de mides irregulars.

Durant el treball de camp de l'any 2020, encarregat pel Departament de Cultura, es constata que a l'església s'hi han fet reparacions puntuals; s'hi ha restaurat part de l'estructura de la coberta i el forjat del campanar, utilitzant sistema tradicional de fusta. Presenta actuacions a la façana principal, on tant l'òcul com l'arc de la porta s'han revestit amb morter de calç. Aquest arrebossat és visible també en altres parts dels paraments, vestigi d'un antic estuc.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Parlar del Pallars sobirà, és malgrat ens repugna, recordar al “ Carnicer del Pallars “

https://www.pallarsdigital.cat/reportatges/19610-els-crims-de-sagardia-el-carnisser-del-pallars

L’església acull manifestacions culturals que no son sempre agradoses a ja Jerarquia Eclesiàstica 

https://www.pallarsdigital.cat/cultura/18132-polemica-a-farrera-per-una-performance-art-modern-eglesia

Que Sant Roc, Santa Eulàlia, i tot l’estol celestial  elevin a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica.

Amén !!! 

 

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

SANTUARI DE SANT NAZARI. SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR. EL PLA DE L’ESTANY

 

Llegia de l’església/ santuari de Sant Nazari ,  al terme de  Sant Miquel de Campmajor, a la comarca del Pla de l’Estany.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-nazari-sant-miquel-de-campmajor

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/12/in-memoriam-can-rovira-sant-miquel-de.html

https://cecbanyoles.cat/wp-content/uploads/2016/01/SantMiqueldeCampmajor_12desembre2015.pdf

La història escrita de la família Rovira comença amb en Ramon de Rovira el 1.182.

Hauran de passar 14 generacions fins que en Miquel de Rovira es casa el 1.611 amb n’Esperança Sagnari, pubilla del Mas Sagnari. Aquesta va prometre que si el mal de la pesta (voltants de 1.650) era allunyat de la família reedificaria la capella de Sant Nazari que havia quedat malmesa per un terratrèmol molts anys abans.

En haver remès la pesta, van fer un ofici a Sant Nazari, advocat de malaltia de la febre, i van prometre que cada any es celebraria una missa familiar a la capella.

 Les relíquies de Sant Nazari daten del 1.777, la família Rovira va sol·licitar les relíquies i van ser enviades des d'Itàlia. Es tracta de bocins dels óssos del Sant (que morí màrtir el 67 dC).

A l'aplec que es fa cada quart dissabte de juliol (proper a la festivitat de Sant Nazari: 28 de juliol) es canten els goigs en el seu honor i es besen les relíquies.

Ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com, així com fotografies del interior de l’Església,

 En acabar es fa un berenar

Que sant Nazari  , elevi a l’Altíssim la pregaria dels santmiquelencs,   pallaresos , aranesos,  bascos, gallecs, catalans, palestins, i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE TALAMANCA, ADVOCADA A L’ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. EL BAGES

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-talamanca

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17240

Llegia de l’església parroquial de Talamanca, advocada a l‘Assumpció de la Marededéu,  mal dita Santa Maria, per la nefanda influència  dels nostres conqueridors, i de la seva església que lluny d’acceptar allò que s’acordava al Concili d’Efes de l’any 431, insisteix en menystenir a la Marededéu, i a vincular-la a tota mena d’entitats i organismes .

Edifici romànic de finals del segle XII modificat al segle XVIII. La seva planta originàriament era d'una única nau de creu llatina. S'amplià amb dues capelles de forma que l'església prengué un pla basilical de tres naus. Un absis semicircular tanca pel cantó oriental la construcció. La nau principal és coberta amb volta de canó reforçada amb arcs torals. L'absis és cobert amb volta de quart d'esfera i ornamentat amb arcuacions cegues sota el ràfec de la teulada i finestral central d'arcs en degradació dels quals dos mostren decoració de botons. L'aparell és obrat a base de carreus ben tallats i col·locats en filades. Als cantons de l'edifici hi ha contraforts que contribueixen a donar solidesa a l'església. La decoració exterior és formada per un fris d'arcuacions cegues de tipus llombard que recorren l'absis i a les naus hi ha un fris sostingut per mènsules. Cal destacar la portalada, que s'estructura en doble arc de mig punt dovellat en degradació. A l'intradós dels arcs una arquivolta treballada amb entrellaçats de vímet que es recolza sobre unes columnes llises amb basaments i capitells de temàtica vegetal. Sobre els capitells hi ha una imposta ornamentada també amb fulles. el capitell de la dreta presenta dos nivells de fulles i volutes que es cargolen cap a l'exterior. el capitell de l'esquerra, malgrat tenir el mateix tema, no presenta la mateixa flexibilitat que l'anterior. Les fulles del primer pis no es corben cap a l'exterior i les del segon pis ho fan molt tènuement. El campanar s'alça a ponent i és una espadanya reconvertida en torre amb coberta piramidal.

Fotografia. Jordi Contijoch Boada 

El sepulcre de Berenguer de Talamanca es troba situat dins un arcosoli al creuer del temple. Cal diferenciar dues parts: el vas on hi ha les despulles i la tapa. El primer presenta en la part frontal sis escuts gòtics penjats per la corretja, amb els símbols de la família excepte en el del mig on hi ha una inscripció funerària. A la tapa de doble vessant, trobem l'estàtua jacent del finat. Recolza el cap sobre un coixí i els peus sobre un petit animal. Porta una túnica fina a mitja cama i la cota de malla lleugerament més curta. Té els braços creuats sobre l'estómac i aquests embolcallen l'espasa de cavaller amb l'escut al pom. Només queda al descobert una cara ovalada d'ulls tancats, en actitud d'etern repòs.

Fotografia. Maria Alba Oliveras i Rubiralta

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email  castellardiari@gmail.com

N’havien escrit força de Talamanca, si us interessa teniu feina per estona :

Talamanca m’enamora.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/07/talamanca-menamora.html

La Joia de Talamanca.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/03/la-joia-de-talamanca.html

El Negundo que s'enyora del mar.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/01/el-negundo-que-senyora-del-mar.html

Pels camins de l'aigua. El darrer tram de la riera de Talamanca.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/02/pels-camins-de-laigua-el-darrer-tram-de.html

Santa Cecília de Talamanca. Monestir ?

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/03/santa-ceclia-de-talamanca-monestir.html

Capella de Santa Cecília, terme de Talamanca.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/02/capella-de-santa-ceclia-terme-de.html

Santa Magdalena de Talamanca.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/12/santa-magdalena-de-talamanca.html

La necròpolis de la Vila a Talamanca.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/10/la-necrpolis-de-la-vila-talamanca.html

El camí del moliner.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/01/el-cami-del-moliner.html

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE TALAMANCA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL BAGES. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/03/in-memoriam-de-lescola-publica-de.html

NOVA ESGLÉSIA DE SANTA MAGDALENA DE TALAMANCA. BAGES

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/07/nova-esglesia-de-santa-magdalena-de.html

A Rocafort, a Talamanca,... tines.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/07/rocafort-talamanca-tines.html

El Riu Mític i la Vall de la prohibició

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/08/el-riu-mtic-i-la-vall-de-la-prohibici.html

Si us agraden, ens complaurà molt que els compartiu. Gràcies. 

 Felip V establia com un dret el de parlar en llengua castellana en els territoris amb llengua pròpia, País Basc, Catalunya i Galicia.

I, com un delicte el fer-ho en llengua basca, catalana o gallega en els seus territoris “ naturals”

Ara, el delicte ha esdevingut “ pecat venial “, que pot qualificar-se fins i tot com resistència a l’autoritat.

Els catalans  des del Concili d'Efes de l'any 431 Dc, entenem que el tractament correcte de la Verge Maria és Marededéu, la forma SANTA MARIA, s’imposava a sang i fetge – com acostumen a fer-ho quasi sempre els ocupants - , és clarament masclista, i menystenidora del paper de la Marededéu.

Fa tants anys que tenim l’enemic a casa que bona part de la societat pateix el síndrome de 1714, antecessor de la síndrome d’Estocolm, que comporta assumir com a pròpies les tesis dels ocupants.

Que la Marededéu    , elevi a l’Altíssim la pregaria dels  talamanquíns,  bagencs ,  noguerencs ,  prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud americans,..,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,  continuen en llibertat

Les darreres manifestacions del PP han omplert de preocupació i temor a les persones que enraonen alhora que la llengua castellana, altres llengües 

EL GENOCIDI DE PALESTINA PER PART D’ISRAEL. 

A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia. 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

IN MEMORIAM. CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DEL ROSER, MASQUEFA, L’ANOIA

 

Llegia de la capella de la Marededéu del Roser de Masquefa ;  Capella realitzada al segle XIX, moment d'expansió per al poble seguint la carretera. Sorgeix aquí perquè l'església del poble era la romànica dedicada a St. Pere i quedava excessivament als afores quan es tractava d'enterraments. Aquesta capella fou de transició mentre es construïa l'actual església parroquial de St. Pere (obres iniciades el 1920).

Edifici  entre mitgeres situada al peu de la carretera, dedicada a la Mare de Déu del Roser. És de reduïdes dimensions, de planta rectangular i coberta de teula àrab. Destaca el campanar d'espadanya a la zona dreta de la façana que actualment no té campana.

El seu exterior és força auster, està tot arrebossat i emblanquinat; només hi ha la porta d'entrada, feta de fusta, és rectangular i a sobre hi ha un petit òcul amb una gelosia d'obra.

La cessió per part de l'Arquebisbat de Barcelona a l'Ajuntament de Masquefa per 30 anys, ha permès endegar  el projecte d'adequar-la per a la celebració d'exposicions.

Fotografia de ‘Assumpta Figueras Viñas·

https://diaridemasquefa.blogspot.com/2006/10/el-roser-de-masquefa.html

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/5529

https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-roser

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica. 

Amén !!!  

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

SANTA EULÀLIA DE ALEDÓ. FARRERA. EL PALLARS SOBIRÀ.

 https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-eulalia-dalendo-farrera

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1019

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25454

Fotografia. Jordi Contijoch Boada 

A cavall del mateix llom on s'assenta el petit llogaret d'Alendó, Farrera (Pallars Sobirà), separada d'ell per un escaló rocós, es troba l'església dedicada a Santa Eulàlia, d'una sola nau, amb accés a l'interior per una senzilla porta de mig punt situada en el mur lateral de migdia, on també hi ha dues finestres de doble esqueixada en la part alta del mur; a l'est hi ha un absis semicircular, totalment llis a l'exterior, amb una finestreta de doble esqueixada al centre i una altra a migdia més ben treballades que les de la façana sud. A l'interior, cobreix l'absis una volta de quart d'esfera lleugerament apuntada. Entre la nau i l'absis, existeixen un petit presbiteri que s'obre a la nau mitjançant un arc toral apuntat. Aquesta última és coberta per una encavallada de fusta que suporta un llosat de llicorella a dues aigües. A l'exterior, sobre el presbiteri i en el pinyó de la coberta, s'aixeca un petit campanar d'espadanya. Els paraments són d'aparell de pedra tosca del país, parcialment coberts per un arrebossat.

A la façana sud, en l'àmbit de la porta s'hi conserven uns caps de biga que responen, amb tota probabilitat, a l'estructura d'un porxo de fusta, l'àmbit del qual és assenyalat en la façana del parament, arrebossat, que també es repeteix en la façana absidal.

L'aparell és de petit carreu de pedra llosenca, molt irregular, en filades irregulars, amb peces de pedra tosca en la formació dels arcs de la porta i les finestres.

L'exterior és totalment orfe de decoració i només el petit campanar d'espadanya de dos ulls situat sobre l'arc presbiteral modifica el joc de volums compacte d'una obra eminentment rústega, de datació ja força avançada dins el s. XII, en la qual cal destacar l'element, força estrany, dels contraforts laterals de l'arc presbiteral a l'exterior.

Durant el treball de camp de l'any 2020, encarregat pel Departament de Cultura, es comprova que a l'església s'hi han realitzat intervencions puntuals de conservació. Els paraments interiors han estat pintats amb colors vius. 

Fotografia Fortià arquitectes. 

A l'exterior s'ha creat un element metàl·lic que dona resistència a l'espadanya. També s'ha modificat l'estructura de la coberta, canviant biguetes de fusta i llistons puntuals. Tot i les reparacions, encara es visualitzen entrades de llum per la coberta.

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Parlar del Pallars sobirà, és malgrat ens repugna, recordar al “ Carnicer del Pallars “

https://www.pallarsdigital.cat/reportatges/19610-els-crims-de-sagardia-el-carnisser-del-pallars

El topònim Alendó :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=40914

Que  santa Eulàlia elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica. 

Amén !!!  

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern