CAN FLEQUER. MOLLET DEL VALLÈS

 

El Crisant Palau, publica fotografíes de Can Flequer de Mollet del Vallès, masia de planta rectangular, coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia.

Patrimoni Gencat en diu que consta de planta baixa i un pis amb el portal d'entrada d'arc de mig punt adovellat amb un escut escacat a la clau.

Un segon portal, de factura més recent, se situa a ponent.

Les finestres de la planta pis, tres en total, són d'estil gòtic.

 Les crugies laterals són d'arc conopial amb arquets globulars decorats amb carasses, impostes decorades amb cares d'àngels i llindes motllurades.

La finestra central és de majors dimensions, d'arc conopial amb cinc arquets globulars decorats amb carasses i amb les impostes també decorades amb cares d'àngels i ampit motllurat. Té un guardapols que segueix el mateix esquema decoratiu, amb cares als vèrtexs.

L'interior conserva bona part de l'estructura antiga i hi destaca la cuina amb rajoles policromes del segle XIX, l'aigüera de pedra picada i la llar de foc.

A la part posterior de la planta baixa s'hi conserven les corts i el celler.

És una construcció de finals del segle XV - inicis del XVI.

 

En menys d’un segle l’edifici ha perdut la seva utilitat  pràctica

LES VENDRANES, VACARISSES

 

https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-vendranes

Llegia de  les  Vendranes de Vacarisses;  Gran masia encerclada dins d'una espècie de muralla que li dóna un aspecte de fortificació, dins la qual hi ha l'habitatge principal amb diversos coberts annexos i un habitatge secundari. Fora del clos queden dos coberts independents, un dels quals devia ser una pallissa, situada al costat d'una era enrajolada de forma quadrada, i també una construcció amb dos cups. La porta d'entrada a l'interior del clos tancat, adovellada, fou construïda el 1816 i l'edifici principal fou modificat o reconstruït entorn del 1800.

L'habitatge principal és de planta rectangular, amb planta baixa primer pis i golfes, amb coberta a dues vessants. La façana principal, orientada a migdia, te diferents obertures de distribució irregular però perfectament emmarcades amb carreus escairats, entre elles un balcó i un portal amb arc escarser. A l'angle sud-oest de la planta superior té una galeria amb arcades a les dues façanes. La façana també conserva restes d'un rellotge de sol força malmès. Les parets són arrebossades d'un color blanquinós i tenen carreus perfectament escairats a les cantoneres. L'interior de la casa conserva les característiques d'un habitatge rural del segle XIX o principi del XX, amb algunes habitacions interessants, com ara una alcova. La casa té adossat un cos modern, més baix i formant una terrassa, a la part de llevant, així com altres coberts adossats en aquest angle. Per la banda de ponent també té adossat un altre cobert.

A la part de migdia s'aixeca una construcció menor que sembla que havia tingut funcions d'habitatge secundari, tot i que és coneguda com "la Pallissa". És tracta d'una construcció de força qualitat, anterior a la remodelació de la masia l'any 1800. És de planta més o menys quadrada, amb dues plantes. La porta d'entrada és a la segona planta i està emmarcada amb llinda i brancals de carreus treballats de color rogenc, que semblen reaprofitats d'una altra construcció. També té una finestra amb arc de mig punt adovellat. Cal destacar l'existència d'una construcció independent, fora del clos principal, amb dos cups quadrats. Aquests cups independents devien correspondre als rabassaires, que estaven obligats a elaborar el vi a casa de l'amo. En les masies del Bages, per exemple, són molt habituals. La masia es troba emplaçada en un pla sobre un turó, proper al torrent de Can Còdol. Es tracta d'un lloc de pas de diversos camins que enllacen les masies d'aquesta zona aïllada del municipi amb els nuclis de població propers (Rellinars i Vacarisses).

IN MEMORIAM. L’ESCOLA HORACIANA DE PAU VILA DINARÈS.

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.

Em sobta – encara –  la critica ferotge no ja dels que tancaven les escoles durant la dictadura, sinó dels seus fills, nets o besnéts, que defensen la tesis de que el passat no s’ha de remoure.    Alguns d'ells tenen cognoms MOLT catalans, i de ben segur que porten la roba interior amb els colors de  la senyera

Malgrat això – que no és un tema baladí -  tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.

Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici, i val a dir-ho, sovint el desinterès per part de les direccions per aquestes “ qüestions històriques”

Val a dir que la presencia a casa nostra  de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.

En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.

En aquest estiu  de l’any 2022 , curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS SON PROVOCATS.

Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ

Les publicacions pretenen fomentar la recuperació de la memòria històrica, son per tant de lliure disposició/reproducció per aquest fi

Fa més el que vol que el pot. Catalunya, i per descomptat els vostres descendents,  us demanaran comptes per la vostra inacció.

No trobava cap edifici on hagués trobat aixopluc l’Escola Horaciana,  creada a Barcelona per Pau Vila Dinarès (Sabadell, Vallès Occidental, 29 de juny de 1881 - Barcelona, 15 d'agost de 198 l’any  1905.

 

L’ensenyament, en oposició a l’obra de Francesc Ferrer i Guàrdia, s’allunyà de la tendència racionalista, mantenint, però, el règim de coeducació. Era dedicada a les classes populars. Basà l’ensenyament en les necessitats del nen més que en una ideologia concreta i donà una gran importància a l’educació estètica. Funcionà fins el 1912.

De l' «Horaciana» només en sabem el que va escriure el mateix Pau Vila a l’assaig de recordança i de crítica del que fou l'escola Horaciana» (1920),on explica que organitzaven excursions per les proximitats de Barcelona i visitaven museus, obradors, tallers i fàbriques amb la finalitat de posar en contacte els alumnes «amb la naturalesa i el comerç dels homes», seguint el principi de l'escola de fer del noi en l'ordre intel·lectual «un ésser raonador, intel·ligent i pràctic»,

Sobre les virtuts de l'escola «Horaciana», Alexandre Galí Coll (Camprodon, Ripollès, 1886 - Barcelona, 1969) ,escriu que va ser pionera en un seguit de coses: des d'interessar activament a la fanu1ia per la vida de l'escola, fins a l'elaboració de textos pels mateixos nois com a resultat de les pròpies observacions

Trobava una imatge curiosa; Alumnes de l'Escola Horaciana a Adraén. Cèsar August Torras i Ferreri (ca. 1905)

 

https://www.historiadebarcelona.org/fotos/excursio-amb-lescola-horaciana

 

 

 

https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/pauvila/id/423

 

 

 

https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/pauvila/id/509

 

 

 

https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/pauvila/id/214

CASA-XOCOLATERIA D’ESTEVE CASAS CUFÍ. SANT FELIU DE PALLEROLS. LA GARROTXA

 El Valentí Pons Toujouse,  publicava que l’arquitecte  Isidre Bosch Bataller (Vilanna, Bescanó, 1875 - Girona, 1960) va ser l’autor d’aquest edifici del carrer del Rec, 1 de Sant Feliu de Pallerols.

 

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/sant-feliu-de-pallerols/tots/casa-xocolateria-esteve-casas-cufi

Biel Cussó  ·, publica Fotografia de fa gairebé cent anys, de l'Esteve Casas Cufí  (al centre) i la resta de l'equip de la fàbrica de xocolata.

 Explica que la fotografia original era en blanc i negre i de mala qualitat , i que  l'ha acolorit i rehabilitat digitalment, afegeixo que amb moltíssima qualitat.

https://issuu.com/ddgi/docs/feliu_pallerols

https://www.todocoleccion.net/etiquetas-antiguas/chocolate-xocolata-crocan-esteve-casals-sant-feliu-pallarols-anos-1930-40~x16651662

De ben segur que existeix si més no una monografia on s’explica fil per randa la peripècia  vital  de l'Esteve Casas Cufí , i la de les seves fàbriques, la de xocolata i la d’espelmes. Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com

ANTIC HOSPITAL / ESCOLES PÚBLIQUES / BIBLIOTECA PÚBLICA I ARXIU. CALONGE. L’EMPORDANET. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA.

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.

Em sobta – encara –  la critica ferotge no ja dels que tancaven les escoles durant la dictadura, sinó dels seus fills, nets o besnéts, que defensen la tesis de que el passat no s’ha de remoure.    Alguns dels tenen cognoms MOLT catalans, i de ben segur que porten la roba interior amb els colors de  la senyera

Malgrat això – que no és un tema baladí -  tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.

Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici, i val a dir-ho, sovint el desinterès per part de les direccions per aquestes “ qüestions històriques”

Val a dir que la presencia a casa nostra  de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.

En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.

En aquest estiu  de l’any 2022 , curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS SON PROVOCATS.

Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ

Les publicacions pretenen fomentar la recuperació de la memòria històrica, son per tant de lliure disposició/reproducció per aquest fi

Fa més el que vol que el pot. Catalunya, i per descomptat els vostres descendents,  us demanaran comptes per la vostra inacció.

Llegia a:

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=calonge&page=2&pos=14

Hospital començat durant el segle XVII amb reformes durant el XIX, però que mai es va acabar.

La part construïda va ser usada durant més d'un segle d'Escoles Nacionals, fins que amb l'arribada de la 2a República aquestes es varen traslladar a l'antiga Escola de la Doctrina Cristiana o dels Germans de la Salle.

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=calonge&page=4&pos=34

Després de ser utilitzat durant anys com a magatzem municipal, acollirà  la nova biblioteca pública de Calonge, dedicada a Pere Caner i Estrany (Calonge, 23 de juliol de 1922- Calonge, 18 de juny de 1982) 

https://ca.wikipedia.org/wiki/Usuari:Flamenc

Ajudeu-nos en la nostra recerca dels edificis escolars anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, Catalunya us ho agrairà.

ESCOLA DE VENTALLÒ. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA.

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.

Em sobta – encara –  la critica ferotge no ja dels que tancaven les escoles durant la dictadura, sinó dels seus fills, nets o besnéts, que defensen la tesis de que el passat no s’ha de remoure.    Alguns dels tenen cognoms MOLT catalans, i de ben segur que porten la roba interior amb els colors de  la senyera

Malgrat això – que no és un tema baladí -  tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.

Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici, i val a dir-ho, sovint el desinterès per part de les direccions per aquestes “ qüestions històriques”

Val a dir que la presencia a casa nostra  de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.

En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.

En aquest estiu  de l’any 2022 , curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS SON PROVOCATS.

Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ

Les publicacions pretenen fomentar la recuperació de la memòria històrica, son per tant de lliure disposició/reproducció per aquest fi

Fa més el que vol que el pot. Catalunya, i per descomptat els vostres descendents,  us demanaran comptes per la vostra inacció.

 El Joan Dalmau Juscafresa, em feia arribar imatges de l’escola de Ventalló a l’Empordà sobirà

L’arquitecte Joan Roca i Pinet (Girona, 19 d'agost de 1885-ibidem, 16 de gener de 1973), va ser l’autor d’aquest edifici de planta rectangular amb un cos central de dues plantes flanquejat per un cos a cada banda de planta baixa. Aquests cossos laterals presenten porxada d'arcs de mig punt. Tot el conjunt té coberta plana amb terrat.

Altres obres seves són: el grup escolar de Les Planes d'Hostoles (1911-1912), la Central Elèctrica de Bescanó (1908-1916), la Fàbrica Descals a Olot (1917), la Central Elèctrica Berenguer a Girona (1922-1924), l'Editorial Dalmau Carles Pla a Girona (1927-1934) i la Fàbrica Subiràs-Can Joanetes a Olot (1927-1929), (casa Norat, 1912, Girona; casa Dalmau, 1917, Girona)  (casa Masllorens, 1927, Olot; casa Barceló, 1929, Girona) la casa Puig (1934) i la casa Carbó (1935-1936), a Girona. El 1933 va projectar també la reforma del camp de futbol de Vista Alegre. També va construir grups escolars a Ventalló (1934), Cassà de la Selva (1935-1939, actualment CEIP Puig d'Arques) i Calonge (1937-1939, actualment Ajuntament de Calonge.

Ajudeu-nos en la nostra recerca dels edificis escolars anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, Catalunya us ho agrairà.

IN MEMORIAM. EDIFICI DE L’AJUNTAMENT I ESCOLES DELS PALLARESOS. EL TARRAGONÈS. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA.

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.

Em sobta – encara –  la critica ferotge no ja dels que tancaven les escoles durant la dictadura, sinó dels seus fills, nets o besnéts, que defensen la tesis de que el passat no s’ha de remoure.    Alguns dels tenen cognoms MOLT catalans, i de ben segur que porten la roba interior amb els colors de  la senyera

Malgrat això – que no és un tema baladí -  tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.

Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici, i val a dir-ho, sovint el desinterès per part de les direccions per aquestes “ qüestions històriques”

Val a dir que la presencia a casa nostra  de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.

En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.

En aquest estiu  de l’any 2022 , curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS SON PROVOCATS.

Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ

Les publicacions pretenen fomentar la recuperació de la memòria històrica, son per tant de lliure disposició/reproducció per aquest fi

Fa més el que vol que el pot. Catalunya, i per descomptat els vostres descendents,  us demanaran comptes per la vostra inacció.

Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 16 de setembre del 1879 – Barcelona, 1 de maig del 1949)signava el  23 de març de 1920, els plànols de l’edifici de dos plantes i golfes , de planta irregular que dóna a dos carrers, el c/ Alt i la carretera que va a Perafort, que segueix l'estructura de les cases del poble dels Pallaresos a la comarca del Tarragonès.

 

En terrenys cedits per la família Bofarull, Josep Maria Jujol va realitzar l'any 1920 el projecte de l'edifici que posteriorment va acollir la Casa de la Vila i les Escoles Públiques i que actualment és el Centre Jujol i la residència d'avis.

 

És un edifici molt senzill amb característiques marcadament mediterrànies. L'estructura irregular ve marcada per la forma triangular del terreny. Consta de planta baixa, pis i golfes. La façana és llisa, pintada de blanc, amb sòcol de pedra i profusió de finestres rectangulars amb llindes de forma triangular. Cap al nord de l'edifici hi ha un pati que servia de jardí per a l'escola.

EL MAS LA CODINA DE VIC I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA PURISSIMA I A SANT SEBASTIÀ. SENTFORES. VIC. OSONA

 

No és la Codina un topònim infreqüent , etimològicament  del llatí cotīna, ‘cosa de pedra’.

Del mas  situat  a Vic - Sentfores (Osona) , en diuen a PatrimoniGencat:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=24666

Consta de tres cossos. El central té el carener perpendicular als dels cossos laterals i consta de planta baixa i tres pisos, té finestres de tipus conopial i al centre s'eleva una llanterna. La façana es troba orientada al Sud-oest i pertany també al cos central. Formant angle recte s'hi adossa un cos de porxos, a la part superior dels quals s'obren uns arcs rebaixats sostinguts per pilars i amb baranes de fusta. Aquests es comuniquen amb el cor de la capella a la qual s'uneixen per aquest sector. Hi ha un portal que tanca la masia, la capella, les dependències agrícoles i la lliça. Aquest portal s'uneix al mas mitjançant un cos de porxos.

https://www.verdaguer.cat/docs/curriculum-carme-torrents.pdf

La capella de la Puríssima i de Sant Sebastià ,  és un edifici religiós de nau única amb l'absis poligonal orientat a ponent, el qual s'hi adossen uns corrals per al bestiar i a l'altra part continua el cos de la casa, la qual s'uneix mitjançant els porxos.

La façana es troba orientada a llevant i al davant hi ha un petit cos que sobresurt i protegeix l'entrada.

 Al centre de la façana hi ha un òcul, al damunt una fornícula viuda i el capcer, triangular, és coronat per un campanaret d'espadanya, el qual encara conserva la campana. A la part superior dels murs de la nau s'hi obren uns òculs ovalats.

 Es construïda amb pedra i totxos arrebossada al damunt.

https://www.verdaguer.cat/docs/curriculum-carme-torrents.pdf

A l'interior, decorat amb relleus d'estuc, hi ha uns Atlants que sostenen mènsules i s'hi conserva un retaule barroc de la puríssima del segle XVIII.

Sense ànim d’exhaustivitat  us deixo un enllaços a altres masies amb aquesta mateixa denominació :

Gaià

https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-codina

Santa Eulàlia de Riuprimer

https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-la-codina

Sant Bartomeu de Grau

https://www.booking.com/hotel/es/la-codina.es.html

Folgueroles

https://www.folgueroles.com/cat/mas-codina.php

Puigdàlber

https://www.catalunya.com/mas-codina-17-14002-439346?language=es

Això prova, si calia, que està clar que no, la certesa d’aquella dita “els catalans, de les pedres en fan pans”

Que la Puríssima i Sant Sebastià portin la nostra pregaria a l’Altíssim, Senyor, allibera el teu poble !!!!

 

 

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE SANT PERE SACOSTA. LES PLANES D’HOSTOLES. LA GARROTXA

 

El Julio Silva Ridao, publica fotografies de l’església de    Sant Pere Sacosta, en ruïnes gairebé totals, que no permeten destriar amb claredat quines parts del temple corresponen a l’obra original quines són producte de les importants reformes que patí al segle XVII.

 

Sembla que l’estructura original era d’una nau, coberta amb volta de canó, amb una porta a ponent, una capçalera formada per un creuer de braços rectangulars, sense absidioles, i un absis central. D’aquesta hipotètica estructura només es conserva una part del cantó de tramuntana i el mur de ponent, havent-se transformat o desaparegut totalment la resta, per la qual cosa no podem precisar ni tan sols si aquesta forma respon a la realitat.

 

Resulta imprescindible una neteja i exploració arqueològica per poder escatir l’estructura i filiació d’aquest temple, que pot presentar sorpreses interessants

El temple seria del primer període del romànic. Hauria tingut planta en forma de creu llatina, amb els braços del creuer rectangulars.

 La volta de canó està esfondrada i han desaparegut els murs del sud i l’absis.

La base semicircular d’aquest encara s’aprecia a la banda est, a tocar el campanar de torre rectangular, construït, a l’extrem nord-est, a finals del segle XVII o XVIII.

 La porta, a ponent, és tapiada i formada per un arc de mig punt.

En el mur del nord hi trobem la sagristia afegida el segle XVIII.

 

ESGLÉSIA DE MONTELLA, ADVOCADA A SANT GENÍS. MONTELLÀ I MARTINET. LA CERDANYA

 

El Jordi Vilá Juncá, publica fotografies de  de l’església de Sant Genís de Montellà , al municipi de Montellà i Martinet, a la Cerdanya.

A la Catalunya romànica la descriuen com una església de gran simplicitat, d’una nau capçada per un absis semicircular. La nau és més baixa i llarga del que correspondria a la seva amplada, amb parets d’un metre de gruix aproximadament. L’absis es conserva bé; no té basament ni cornisa sota teulada, tan sols una finestra central de doble esqueixada i arc de sis dovelles, de pedra tosca amb l’extradós peraltat, encara que bastant irregular. La volta que cobreix l’absis té el perfil apuntat i es devia construir de mitjan segle XII endavant.

 

Al començament de la nau s’obre una finestra que mira a migdia, similar a la de l’absis, amb l’arc reconstruït i una mica aplanat. A partir d’aquesta finestra, l’aparell del mur de migdia canvia i és compost de filades molt irregulars. Cap a la meitat del mur l’aparell torna a canviar i conté moltes pedres reutilitzades, entre d’altres, trossos de cornisa amb decoració de dents de serra, del mateix tipus que trobem a l’absis de Sant Esteve de Prullans. Aquest aparell també es troba a la façana de ponent. Al costat nord la paret és també diferent de la fàbrica de l’absis.

 

La porta, oberta a la façana de ponent, té dues arquivoltes de punt d’ametlla, una amb un bordó a l’aresta i l’altra aixamfranada en quart de cercle i una motllura d’imposta comuna a totes dues, de secció esbiaixada. Quan es construí ja s’havien de baixar sis graons fins al nivell de terra de la nau i des d’aleshores encara s’ha apujat uns 25 cm el nivell exterior del terreny.

 

A les acaballes del segle XVIII es devia reconstruir la nau, cobrint-la amb volta d’obra cuita amb llunetes, amb una torratxa prismàtica a mitja nau que trenca la silueta del conjunt.

 

Tot i ésser dedicada a sant Genis, l’església té una imatge de la Verge del Carme que presideix el retaule barroc de l’altar, de fusta daurada i que data del 1790.

 

L’església de Sant Genis conserva encara part de la ferramenta original romànica, reutilitzada en la nova porta de la façana de ponent. La distribució dels ferros per la superfície dels batents de la porta no sembla seguir cap mena d’ordre, col·locats com són d’una manera aleatòria. El tipus de ferramenta és la comuna a l’època, tiges centrals que originen múltiples volutes totes elles acanalades; el model més elaborat i complex aconsegueix formes cruciformes

L’església, que ha perdut la parroquialitat en favor de Sant Sadurní de Montellà, ha estat restaurada fa pocs anys

CAPELLA DE SANT MIQUEL. CABRERA D’'ANOIA. L'ANOIA. CATALUNYA

 Llegia que es trobava a la masia de can Torre (desapareguda), no tinc clar si es refereix a Can Torre, a la Capella de Sant Miquel, o ambdues; no tenia ocasió de retratar-la en la meva visita, perquè malgrat la petitesa del terme de 17,01 km², hi ha un rosari de petits nuclis:

Entitat de població: Cabrera d'Anoia. 

Agullàdols
Ca la Fou
Cal Bota
Can Feixes
Can Formiga
Can Fuster
Can Gallego
Can Piquer
Can Ros
Canaletes
Castell de Cabrera, el
Guitza Nova, la
Guitza Vella, la
Mas Castells

La imatge i les dades son de la fitxa tècnica:

http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_4254

Ermita romànica d'una sola nau de planta rectangular totalment llisa i sense decoració. Destaca la façana -en millor estat de conservació que la resta de l'edifici- de pedra llisa amb portada amb arc de mig punt i un petit rosetó. Acabament amb punta de dues vessants i un petit campanar, la mica de decoració que s'insinua a la façana fa que podem dir que es tractaria d'un romànic d'època avançada que ja entraria en contacte amb el gòtic.

Ens agradarà tenir més informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Oferim en aquesta ocasió l’especial incentiu de 1.000.000 de ‘gràcies catalanes’

El Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) rebrà còpia d’aquesta entrada, i esperem - com sempre – la seva valuosa ajuda.

Rebia una fotografia ded de l'Arxiu Gavin, d'aquesta Capella de Sant Miquel de Can Torre, datada el 8-II-1981, la tenen qualificada de ' sense culte'.

Com una presumpció 'iuris tantum' entenc doncs que l'afirmació de la fitxa tècnica feia referencia a Can Torre, i la Capella continua dempeus per donar testimoni de la ignomínia de les nostres autoritats 'culturals'.

L’Assumpta Figueras Viñas em diu que la denominació del terme és oficialment Cabrera d'Anoia, i que la capella, de la que em passa un parell d’imatges,  està molt malmesa