diumenge, 30 d’abril del 2023

ESCOLA LANASPA-GIRALT. TERRASSA

 

Tornava a Terrassa amb l’Esperança de recollir les meves botes de muntanya a les que s’havien de canviar les soles, Resolargrip em tornava a fallar, potser la propera setmana.





Retratava l'escola Lanaspa en la nau industrial obra de l'arquitecte Lluís Muncunill Parellada (Fals, 25 de febrer de 1868 - Terrassa, 25 d'abril de 1931) de l'any 1920.



Havíem documentat gràcies a l’ Arxiu Històric de Terrassa, L’EDIFICI DE L’ESCOLA LANASPA-GIRALT - ANTIGA ESCOLA MONTSERRAT - AL CARRER DE MARTÍ DIEZ DE LIATZASOLO DE TERRASSA.


És mala època per fer critiques, venen eleccions municipals, i en l’àmbit del Patrimoni Històric, NO HI HA  cap Partit al que puguem posar com a model.  Sou pregats de fer-nos arribar qualsevol informació relativa a aquest edifici a l’email castellardiari@gmail.com


En el compliment dels terminis Resolargrip és manifestament incomplidora, espero que el resultat del seu treball – quan sigui – justifiqui aquest retard.


Demà  30.4.2023 a Caldes de Montbui tindrà lloc la missa funeral pel Josep Maria Gavín Barceló (Barcelona, 1930 + Caldes de Montbui, 28.4.2023 ) a l'Església de l'Assumpció de la Marededéu a les 12,30 ; fou un investigador infatigable del Patrimoni Històric, i per damunt de tot, un home honest al que amb tota justícia se li va atorgar la Creu de Sant Jordi. Per a Catalunya  el seu traspàs és una pèrdua irreparable.

 

dissabte, 29 d’abril del 2023

VILELLA. SARROCA DE BELLERA. EL PALLARS JUSSÀ.

 

L’Ester Gonzalez Vidal, publica fotografies de Vilella – literalment “ Vila petita” - un petit nucli amb una traça medieval, encinglerat damunt un turó, a l’esquerra del riu Bellera, sobre el poble de Sarroca de Bellera.

 








 

L’església de Sant Esteve, abans Santa Maria de Vilella és emplaçada al sud del nucli, al marge esquerre del carrer emporxat que creua el centre del poble. L’edifici, força modificat, és d’una sola nau, més o menys rectangular, coberta amb una volta de canó reforçada per dos arcs torals. La teulada és a una sola vessant, d’estructura de fusta i teula àrab. Aquest entramat de fusta, avui pràcticament desaparegut, estava format per uns cabirons perpendiculars a la nau que recolzaven en una biga sabatera a la part més alta. Aquesta darrera biga recolzava al damunt de tres pilars de pedra que encara es mantenen i que parteixen del mur situat al nord. S’intueix que aquesta teulada no és l’original, segurament de dos vessants.





A l’extrem est de la nau hi ha l’espai de la sagristia, coberta amb volta de canó d’alçada inferior a la resta de la nau i separada de la nau per un mur que serveix de suport a l’altar de l’església. La sagristia s’il·lumina per una espitllera situada al centre del mur de llevant. Aquesta sagristia s’obtingué segurament de la reforma de l’absis romànic original, que encapçalava la nau. Això es dedueix de la reducció dels paraments laterals del temple en el punt de trobada de la nau amb la sagristia actual.

 

La porta d’entrada està situada al mur de ponent, encara que l’enderroc del campanar, el cor i part de la volta, impossibiliten l’accés a l’església per aquest lloc. La portada és formada per un arc de mig punt de dovelles de pedra tosca, segurament originals. A la mateixa façana i just al damunt hi ha una petita finestra rodona que il·luminava el cor.

 

La il·luminació de la nau es realitza mitjançant dues finestres, en forma d’espitllera, situades al mur de migdia, on hi ha també adossada una capella, que forada el mur en el seu punt central. Aquesta capella és coberta amb un arc de pedra amb l’extradós apuntat. Amb tota certesa de la capella no és original. En el mur nord de la nau, davant per davant de la capella esmentada, hi ha una fornícula.

 

L’interior de l’edifici està arrebossat amb lleugeres motllures i ornamentacions als arcs torals. Sota el cor i al costat del mur nord s’insinua una pica baptismal, l’existència de la qual han confirmat els veïns de can Sallent de Vilella.

 

La caiguda del campanar als anys setanta ha fet acumular molt material al sector de ponent de la nau. Això ha provocat deformacions en els murs i un lleuger trencament del mur de ponent.

 

Es fa difícil en el seu estat actual precisar una cronologia per a aquest edifici, que no s’aparta dels models comuns de l’arquitectura de la fi del segle XI i la primera meitat del segle XII.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-esteve-abans-santa-maria-de-vilella-sarroca-de-bellera


Algú té fotografies de Sant Esteve, abans Santa Maria, de Vilella, anteriors a la seva degradació actual ?. Ens agradarà rebre-les a l’email castellardiari@gmail.com

 

divendres, 28 d’abril del 2023

IN MEMORIAM DEL PARVULARI MUNICIPAL “ LA CASA DELS NENS. AL NÚMERO 155 DE CARRER ARIBAU. BARCELONA

 

El Daniel Fernández, publica una fotografia “Portal de la casa Conrad Roure Bofill . Aribau, 155 (BCN)”.




Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.

 Construïda Ferran Romeu i Ribot(Barcelona, 6 de desembre de 1862 – 1943 ), l’any 1902, amb visibles influències estructurals del Castel Béranger d'Hector Guimard (Lyon, Francia, 10 de març de 1867 – Nueva York, 20 de maig de 1942) 


Al 1920 es va transformar en parvulari i posteriorment fins als 50 va ser escola municipal.


La riquesa de la planta baixa contrasta molt amb la planta superior, força austera.


El que no té nom és la remunta de 3 plantes del 2004, destinada a apartaments turístics.

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3446


La remunta té un nom, “especulació”.  Hi ha fins una Verge apòcrifa NOSTRA SENYORA DE L’ESPECULACIÓ, de la que en son particularment devots els Partits del 155

dijous, 27 d’abril del 2023

IN MEMORIAM. DE SANT CEBRIÀ D’ARNERA A SANT SEBASTIÀ DE LA MUGA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

El Joan Dalmau Juscafresa, m’enviava dades de l'Església de Sant Cebrià d'Arnera o Sant Sebastià que es troba sota les aigües del Pantà de Boadella, de la que l’Enric Carreras Vigorós ( 1941 + 2022 ), en parla en la seva  excel·lent publicació  “Sant Cebrià d’Arnera. Una església preromànica sota les aigües del pantà de Boadella”, escrivia que  hi havia hagut una església prop de la masia de can Lluís d’Arnera, vora el riu. 


Segurament a finals del segle XVI,  es reconverteix en l’ermita de Sant Sebastià de la Muga en la riba esquerra d’aquest riu, a una distància en línia recta de 2.7 km del nucli de Sant Llorenç de la Muga, municipi al qual pertany, i de 3.7 km del de Darnius.


https://memorali.com/necrologiques-defuncions-baix-emporda/enric-carreras-vigoros-llafranc/


Sant Cebrià d’Arnera va passar el 1103 de Santa Maria de Darnius a Santa Maria de Vilabertran, que encara la posseïa el 1217.


A finals del segle XVI va ser ampliada i remodelada com Sant Sebastià i va passar a dependre de Sant Llorenç de la Muga.


Segons Joaquim Botet i Sisó (s/d 1911) a finals del segle XVIII era l’església “de la Farga reyal i tenia capellà propi”






La presa  que deixaria sota l’aigua l’església , va ser construïda el 1969.


https://eix.mnactec.cat/la-reial-foneria-de-sant-sebastia-de-la-muga/

http://lafarganews.blogspot.com/2012/09/la-reial-foneria-de-sant-sebastia.html

https://baig.cat/foneria/


Catalunya conserva – malgrat els gegantins esforços per a destruir-ho – un valuós Patrimoni Immoble, del que s’hauria de fer una millor divulgació.   

 

 

dimecres, 26 d’abril del 2023

EDIFICI DE L’ESCOLA LANASPA-GIRALT - ANTIGA ESCOLA MONTSERRAT - AL CARRER DE MARTÍ DIEZ DE LIATZASOLO DE TERRASSA.

 


De tornada del meu infructuós viatge a Terrassa – les meves botes encara no estan “ reparades “ , m’aturava a retratar la que havia estat seu de l’Escola Lanaspa- Giralt al carrer de Martí Díez de Liatzasolo. Guipúzcoa, c. 1500 – Barcelona, 8.VIII.1583. Escultor.






La seva obra més coneguda és el Sant Sepulcre conservat a l'església del Sant Esperit de Terrassa, realitzat en alabastre entre 1539 i 1541, amb la signatura al sudari “Opus Martini Diez de Liatzasolo 1544”, on l'artista mostra la seva habilitat tècnica i la seva capacitat expressiva, que va fer pensar, erròniament, en una formació italiana de l’escultor.


Matiso l’afirmació “infructuós viatge a Terrassa” , que cal entendre circumscrit estrictament a fet que les meves botes encara no estan “ reparades " per Resolargrip   https://resolargrip.com/


https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2023/03/mercat-de-la-independencia-terrassa.html

El viatge em permetia “ exercitar de nou  “ el meu bon costum de passejar – cosa molt indicada per a recuperar-se de la quimioteràpia - , i sobretot per retratar alguns edificis que desprès – com el cas de l’Escola Lanaspa- Giralt al carrer de Martí Díez de Liatzasolo – seran objecte de publicació.


Demanava, seguint el consell del bon amic Valentí Pons Toujuse,  ajuda a l’ Arxiu Històric de Terrassa, i m’enviaven informació gràfica , que confirma l’autoria de l’edifici de l’escola Montserrat, promoguda per Josep Lanaspa i Torreguitart, (1887-1978), i dissenyada  per l’arquitecte Ignasi Puigjaner i Bagaria (Barcelona, 1914 — Saint-Cloud, Alts de Sena, 1984), del que ens agradarà rebre’n una imatge fotogràfica a l’email castellardiari@gmail.com

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/ignasi-puigjaner-i-bagaria






El dimarts 25.4.2023, el Dr.  Francesc Pons Valladares,  del Servei d’Oncologia Mèdica  general, em donava bones noticies en la primera revisió desprès de la quimioteràpia, i em convocava  per a la segona quinzena d’agost.  


Ens agradarà rebre les vostres aportacions a  l’email castellardiari@gmail.com

dimarts, 25 d’abril del 2023

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE L’ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU MAL DITA SANTA MARIA DE MONTSOR. LA POBLA DE SEGUR. EL PALLARS JUSSÀ.

 

De l’església – ara quasi enrunada- de Santa Maria de Montsor,  forma castellana de referir-se a l’Assumpció de la Marededéu , -  recordeu que els tenim aquí d’ençà de 1714 – i algunes de les seves “ males costums “, com la misogínia i el desig de minimitzar el paper essencial de la Marededéu, han acabat “ calant “ per allò de la síndrome d’Estocolm o de 1714,   com a “ normals “  per alguns catalans/es-  l’ Ester Gonzalez Vidal en publicava algunes fotografies.










L’enciclopèdia catalana ens diu que és un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó, de perfil semicircular, lleugerament ultrapassat, reforçada per un arc toral, també semicircular, que arrenca de sengles pilastres, ornades amb impostes bisellades en el punt d’arrencada de l’arc. La nau és capçada a llevant per un mur cec que separa la nau d’una sagristia ruïnosa, la qual substitueix l’absis original de planta semicircular; d’aquest absis romanen nombroses traces, i s’obria a la nau mitjançant un estret arc presbiteral, que es conserva perfectament.

 

La porta, resolta en arc de mig punt, i emfatitzada exteriorment per una arquivolta llisa, s’obre a la façana nord, de cara al poble. No es conserva cap finestra del sector absidal, i a la façana sud se n’obre una, que respon a una remodelació. Al seu costat, només visible exteriorment, hi ha una finestra original de doble esqueixada, paredada, que presenta una curiosa i interessant ornamentació en l’esqueixada interior, on es forma una mena d’arquivolta. Probablement en el mateix procés de reforma en què se substituí l’absis, es va construir un petit campanar de torre, molt malmès, adossat a l’angle nord-oest, i s’obrí un ull de bou circular a la façana de ponent.

 

L’aparell és de carreu, de proporcions quadrades, molt ben tallat i disposat, amb una filada de peces estretes, col·locades verticalment a la part baixa del mur sud, i amb peces de pedra tosca en la formació dels elements singulars, porta i finestra, que posen en evidència les formes pròpies de l’arquitectura rural del segle XII


https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-montsor-la-pobla-de-segur


Que la Marededéu de l’Assumpció, faci arribar a l’Altíssim el nostre sempitern missatge, Senyor; allibera el teu poble!!!!

 

 

dilluns, 24 d’abril del 2023

HOTEL DE SANTA FE. FOGARS DE MONTCLUS. EL VALLÈS ORIENTAL / MONTSENY SOBIRÀ

  








El Crisant Palau, publica fotografies  de l’Hotel Montseny a Santa Fe que  fou erigit entre els anys 1912 i 1914 per encàrrec de Ramon de Montaner i Vila (Canet de Mar, 1832 – Barcelona, 16 de juny de 1921)  , un ric editor , al  que el rei Alfons XIII (Palau Reial de Madrid, 17 de maig de 1886 - Roma, 28 de febrer de 1941) va nomenar Comte de la Vall de Canet,  el títol és avui de Ramon Capmany Aubiña

http://www.monmontseny.com/2014/06/26/els-ultims-segles-a-santa-fe-del-montseny-iv-lhotel-i-lembassament/


La construcció de l’hotel de Santa Fe es va encarregar al jove arquitecte Pere Domènech i Roura (Barcelona, 22 de gener de 1881 - Lleida, 7 de maig de 1962)  , fill del gran arquitecte modernista Lluís Domènech i Muntaner, que va acabar la carrera el 1907 i va construir el nou hotel entre el 1912 i 1914.




En algun lloc es parla de Pere Domènech Pou – ens agradarà tenir dades del lloc de naixement o traspàs, si va existir , a l'email castellardiari@gmail.com   com autor tant de l’hotel, com de d’Estanyol, i més tard del Pantà de Santa Fe.   


Llevat d’una prova documental fefaent defensem l’autoria de l’arquitecte Pere Domènech i Roura (Barcelona, 22 de gener de 1881 - Lleida, 7 de maig de 1962). Afegirem que fins el disseny de la “ fabriqueta” va ser obra seva.  


Una de les tàctiques de la dictadura era justament la “ d’enfollisconar “ – quan no era possible eliminar-la – la documentació de Patrimoni Immoble de Catalunya, val a dir que se’n van sortir molt bé.


Fa tant anys que tenim l’enemic a casa, almenys d’ençà de 1714, que afegit a la síndrome d’Estocolm/1714/1939, que a moltes persones els costs identificar-los, com las meigas però,  haberlos haylos


Que Santa  Fe  porti fins a l’Altíssim la nostra sempiterna pregaria, Senyor, allibera el teu poble !!!

diumenge, 23 d’abril del 2023

IN MEMORIAM. CONDICIONAMENT TERRASSENC. TERRASSA. VALLÈS OCCIDENTAL.

 





De tornada del meu infructuós viatge a Terrassa – les meves botes encara no estan “ reparades “ , m’aturava a retratar la que havia estat seu  DEL CONDICIONAMENT TERRASSENC, obra de Lluís Muncunill i Parellada (Fals, 25 de febrer de 1868 - Terrassa, 25 d'abril de 1931), on hi havia alhora que l’habitatge del  Francesc Pi de la Serra i Mata de la Barata (Terrassa, 20 de maig de 1870 - 24 de gener de 1949), que fou nomenat director del Condicionament Terrassenc en el moment de la fundació d’aquest centre de control de productes tèxtils, l’any 1906, i ocupà aquest càrrec fins a la seva mort, el 1949, i les oficines i els laboratoris.


Patrimoni Gencat en fa una descripció MOLT matussera; conjunt d'edificis de grans proporcions ocupant una illa, amb façanes a quatre carrers. Del conjunt destaquen sis naus clarament diferenciades a l'exterior per capcers individuals. L'edifici per excel·lència el constitueix el destinat a l’habitatge  del Director, les  oficines i els laboratoris. Construït amb obra vista, amb finestres de maó aplantillat formant un arc rebaixat amb arquivolta.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/28208


Sortosament des de l’àmbit “ civil” es completa força aquesta descripció :

http://jplananieto.blogspot.com/2016/08/condicionament-terrassenc-i-residencia.html

https://arquiterrassa.wordpress.com/2019/08/12/condicionamient-terrassenc/

https://ca.wikipedia.org/wiki/Condicionament_Terrassenc


A la tornada a Castellar del Vallès, m’aturaria a retratar la fàbrica de l’A.E.G., obra del gendre de  Lluís Muncunill i Parellada, l’arquitecte Ignasi Escudé Gibert (Terrassa, 1909-1942).

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/04/la-fabrica-aeg-terrassa-el-valles.html


Matiso l’afirmació “infructuós viatge a Terrassa” , que cal entendre circumscrit estrictament al fet que les meves botes encara no estan “ reparades " per Resolargrip   https://resolargrip.com/


El viatge em permetia “ recuperar “ el meu bon costum de passejar – cosa molt indicada per a recuperar-se de la quimioteràpia - , i sobretot per retratar alguns edificis que desprès – com el cas DEL CONDICIONAMENT TERRASSENC– seran objecte de publicació.


Ens agradarà rebre les vostres aportacions a  l’email castellardiari@gmail.com

dissabte, 22 d’abril del 2023

ERMITA DE SANTA EUGÈNIA D'AVINYONET DE PUIGVENTÓS. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

Llegia a : https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-eugenia-avinyonet-de-puigventos




L’església de Santa Eugènia, que retratava la Montserrat Anguila Presas,   és un petit edifici d’una nau, coberta amb volta apuntada de factura tardana. És capçada a llevant per un absis semicircular, una mica ultrapassat.

 

Només l’absis pertany totalment a l’antic edifici d’època romànica. A l’extrem oriental de la nau hi ha uns petits fragments de paraments romànics, però la resta sembla que és obra dels segles XVII o XVIII, mentre que l’extrem occidental fou construït o modificat a mitjan segle XIX (a la porta adovellada del frontis hi ha la data de 1852).

 

L’esmentat absis té una coberta de quart d’esfera amb una cornisa incurvada, feta amb pedra calcària de travertí, la qual assenyala la línia d’arrencada de la volta, i, a més, ressegueix l’arc interior de mig punt de la finestra de doble biaix, situada al fons de l’hemicicle absidal.

 

Es conserva l’arc triomfal, destacat, de mig punt, fet amb dovelles força ben treballades i polides. Arrenca d’un nivell força baix, sobre pilars amb impostes que tenen decoració esculpida.

 

L’aparell de l’absis és de carreus de mida mitjana, que han estat afilerats regularment, però deixen visible el morter que els uneix, per tal com han estat escairats amb poca cura.

 

Aquest absis pot ésser considerat dins les formes pròpies del romànic rural, segurament datable a la segona meitat del segle XI, si hom es fia de l’existència de l’arc triomfal i el tipus d’escultura de les seves impostes, bé que l’aparell permet de pensar en una possible datació més tardana, dins el segle XII.

 


Podeu veure més fotografies a :  https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/16772

 

divendres, 21 d’abril del 2023

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES PUBLIQUES A L’ALFOLI DE GERRI DE LA SAL. PALLARS SOBIRÀ. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.


Llegia a : https://www.lleida.com/museu-de-gerri-de-la-sal/qui-som


El Reial Alfolí de Gerri o Casa de la Sal és un gran edifici de planta rectangular, on antigament s'emmagatzemava la sal produïda a les salines de Gerri, situat a la part alta de la vila, presidint la Plaça del Mercadal. A dia d’avui acull  el Museu de Gerri de la Sal




L'edifici del segle  XV consta d'una planta més o menys quadrada de 650 m2 per planta amb tres plantes i la sotacoberta.


Antigament la planta baixa s'utilitzava com a sala d'emmagatzematge de la sal on també tenien instal·lat els molins amb els quals molien la sal per a la seva venda, a la planta primera, a banda de ser la planta per on es pesava i es tirava la sal per al seu emmagatzematge també disposava de sales d'assecatge.


 A la segona planta hi havia l'escola dels nens, la de les nenes i un petit teatre, per tant, l'edifici a banda del tenir un ús industrial també tenia un ús social i cultural.


No en parla de l’ús escolar Patrimoni Gencat.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/11169

https://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/alfoli-i-salines-de-gerri-de-la-sal


Ens manquen molts edificis que donaven aixopluc a les escoles tant al Pallars sobirà, com al Jussà, a la Ribagorça i a l’Urgell sobirà, sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca fent-nos arribar fotografies i dades a l’email castellardiari@gmail.com.


Catalunya us ho agrairà. 

dijous, 20 d’abril del 2023

CAMBRA DE COMERÇ I INDÚSTRIA/ CAL CASALS. TÀRREGA.L’URGELLJUSSÀ.

 

L’Assumpta Figueras Viñas, pública fotografies de la façana de  l’edifici de la  Cambra de Comerç i Indústria de Tàrrega, que  fou impulsada l'any 1906 per Francesc Pera  Roca, amb el precedent regional de la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida.

 


No em sobtava la manca de dades relatives a l’autor  del  boinder,  la pertinença obligada al REINO, ho explica. 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/29897


Esdevingué una institució fonamental en la configuració de la Tàrrega de la primera meitat del segle XX junt amb les diferents entitats associatives que anirien vertebrant l'esbarjo burgès dins de l'òrbita del catalanisme. És des d'aquesta entitat, de la qual Pera n'és el primer president, que s'impulsa l'establiment d'una sucursal -la segona de la demarcació provincial -de la Caixa d'Estalvis i Pensions de Catalunya i Balears,  a Tàrrega, l'any 1910.


L'entitat d'estalvi "la Caixa" es present a la ciutat de Tàrrega des de el dia 16 de maig de 1910 quan en el marc de la celebració del XIII Congrés Agrícola Català Balear celebrat a la ciutat els dies 15 i 16 de maig tingué lloc la "Solemne inauguració de la sucursal de la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros" com una més de les activitats previstes en el programa oficial del Congrés.


L'edifici va acollir la residència d'una personalitat burgesa, Samuel Mestres i Montull, darrer Mestres de la influent nissaga agramuntina, casat amb una Casals, família que dona nom a la casa.


Cal dir que la porta de ferro i la reixa de la barana del balcó foren realitzades als tallers Ballarín de Barcelona, tallers que van bastir els fanals del passeig de Gràcia de Barcelona per a Gaudí.


Per a ferramentes ornamentals, els grans arquitectes modernistes apostaven pel ferro de forja, conforme a la filosofia de valorar el passat preindustrial català i la recuperació de la forja autòctona, tot reivindicant les formes de treball artesanals i les qualitats artístiques de "peça única".


En plena època modernista, les grans serralleries artístiques barcelonines (casa Ballarín, Andorrà o Santamaria) s'encarregaven del muntatge de reixes i balconades i, quan s'esqueia, enriquien l'estructura amb altres elements metàl·lics ornamentals. No en va, editaven catàlegs de les peces que oferien, a manera de peces independents combinables entre si i que realitzades en aparença artesanal i a preus competitius.


Si teniu dades de l’autor del boinder sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com

dimecres, 19 d’abril del 2023

TORRE JAUME BOTEY GARRIGA/ ESCOLA JUNGFRAU. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. . BADALONA

 

Badalona Recuerdos publica una fotografia de la Torre JAUME BOTEY GARRIGA, que havia estat seu de l’escola Jungfrau.





Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.

 

Llegia que la torre va ser construïda per Joan Amigó Barriga (Badalona, 27 de gener de 1875 – Badalona, 29 de desembre de 1958)    , per al seu padrastre, el mestre d'obres Jaume Botey i Garriga (Badalona, 1 de maig de 1841 - 12 d'agost de 1934)

 

Els plànols estan signats per Joan Maymó i Cabanellas (Barcelona, 1871 - Barcelona, 1939), arquitecte de Sant Adria del Besós , Amigó aleshores era l'arquitecte municipal e Badalona.


 Ocupa el lloc de l'antic mas Po-Canyadó, reconstruït a la Conreria (Tiana). La casa tenia un conjunt de mobiliari fet per Gaspar Homar i Mezquida   (BunyolaMallorca11 de setembre de 1870 – Barcelona5 de gener de 1953) , actualment traslladat a una masia de Solius, i només en resta in situ un element.


L'edifici va estar llogat durant un temps per a l'escola Jungfrau.


Després va ser restaurada i actualment acull la seu de l'Hospital Municipal de Badalona.


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/20557


torre tardomodernista, que conjuga elements clàssics i medievals, com la torre i els merlets. Consta d'un semisoterrani, baixos i terrat, que actualment està parcialment cobert. El solar està situat en desnivell, de manera que el semisoterrani té sortida al jardí. Els murs són d'estuc que imita maons grocs, i està força ben conservat. Té un porxo d'entrada i un vitrall modernista a la porta.


Badalona té – encara – un Patrimoni Immoble molt interessant.