CASA TERESA PUJATÓ DE CANTÍ. SITGES. EL GARRAF

  

El Josep Tort, publica fotografies d’un edifici situat  diria que al Passeig de la Ribera abans d’arribar a l’Església parroquial advocada a Sant Bartomeu i Santa Tecla.

A la imatge primera la casa mereixia que Lucien Roisin Besnard (París 1884 – Barcelona 1943) la situes en el enquadrament.

A la segona feta a la dècada dels 50 del segle XX, l’edifici continua mantenint-se dins de l’enquadrament.

A la tercera, precisa; l'edifici continua dempeus, si bé amb una remunta que li va treure la personalitat.

Ens agradarà tenir noticia del promotor i de l’autor, noms, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs  a l’email castellardiari@gmail.com  Sitges s'ho mereix. 

Reprodueixo de  :  CRITICART ÉS JUST I NECESSARI CONSERVAR ELNOSTRE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I CULTURAL.

A La Punta del 14 de setembre de 1924 llegim: 

“Nuevas construcciones: Se ha terminado la contrucción de una magnífica casa, propiedad de doña Teresa Pujató de Cantí, en la Ribera, esquina a la calle de la Carreta.

Es un bello edificio proyectado por el notable arquitecto D. Josep Maria Martino i Arroyo (Barcelona 1891-6 gener 1957), que produce gratísima impresión. Tanto la fachada como la distribución de la casa es un gran acierto.

Han efectuado con gran pericia las obras: de albañería, la casa Vda. de Magín Pascual e hijos; de pintura, la casa Vda. de Montfort e hijo; y la de cerrajería, D. Francisco Vergés Masdeu, inteligentes industriales de esta villa, a quines felicitamos así como a la distinguida dama propietaria del nuevo edificio.

Als anys 70 del segle XX la casa va modificar-se, afegint una nova planta i eliminant la coberta a quatre vessants que coronava la torre, perdent-se un “referent” arquitectònic que trobem en moltes de les imatges que des de 1924 i fins aquell moment, es feien de la parròquia de Sitges.  Ens agradarà  tenir noticia de l'autor de la remunta a l'email castellardiari@gmail.com 

Agraeixo infinitament a la Isabel (Beli)Artigas Coll,  ( Sitges, el Garraf, 18 de desembre de 1975), la seva gentilesa.

IN MEMORIAM. CAL CASTANYER. AVIÀ. EL BERGUEDÀ JUSSÀ.

Llegia al Mapa de Patrimoni; La casa de Cal Castanyer actualment no existeix ja que va ser ensorrada a finals de l'any 2004 en iniciar les reformes de la casa i degut a que l'estructura estava malmesa. Actualment només resten els coberts de l'entorn de l'antiga casa i l'ermita. Es manté a l'inventari per haver estat una de les masies significatives del poble.

Es tractava d'una gran masia formada per la casa principal i una sèrie de coberts al voltant, així com altres elements solts entre els que destaca la capella dedicada a la Mare de Déu del Remei, la tradició explica la construcció d’aquesta Capella rural , dita de  cal  Castanyer, situada en un costat de la Serra de Noet, dins el terme municipal d’Avià, partint del fet que el seu amo, per una greu malaltia de la seva dona, va prometre que si es curava construiria una capella , una bassa i una font amb pica.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/12/goigs-la-mare-de-deu-del-remei-mas.html

http://tribunaberguedana.blogspot.com/2015/05/mare-de-deu-del-remei-avia-bergueda.html

Actualment només resten els coberts de l'entorn de l'antiga casa i l'ermita. Es manté a l'inventari per haver estat una de les masies significatives del poble.

Desconeixem la data de la primera construcció, però si es podia observar clarament que es van fer afegits posteriors, principalment al segle XVIII.

La casa era de planta rectangular, amb teulada a dues vessants i carener perpendicular a la façana i adaptada al desnivell del terreny. Tenia dues portes d'entrada, una a cada façana, que donaven accés a la planta baixa i al primer pis, respectivament. Al mur de ponent es distingien clarament els cossos que es van afegir al cos inicial de la casa fins a un total de tres. El primer cos, situat al centre de la construcció, era fet amb carreus ben tallats i grossos a les cantoneres, pedra de diferents mides alternada amb carreus a la planta baixa i al pis, i a les golfes la pedra utilitzada era petita i principalment còdols. Els dos cossos afegits a cada costat van ser construïts amb còdols grossos. El de la dreta amb tàpia encofrada entre llates de fusta verticals al primer pis i a les golfes, mentre que a la planta baixa destacava un arc carpanel tapiat posteriorment i que formaria inicialment un porxo amb altres dos arcs, també tapiats, que es travaven a la façana principal oberta a migdia. Aquesta façana estava recolzada en un contrafort i tenia dues galeries formades per dos arcs de mig punt d'obra al pis i a les golfes que serien oberts en una època posterior; els dos arcs del pis conservaven pintures a l'intradós representant sis sols blaus sobre un fons vermell. A aquesta mateixa època corresponia una tercera ampliació que s'afegí a la façana de darrera augmentant la superfície total de la casa, realitzada també amb còdols i cantoneres ben escairades. La porta que es va obrir en aquest cos tenia gravada la inscripció "El mas Vell 1829". Totes les finestres van ser reformades tardanament ja que eren d'obra vista. A l'interior s'apreciaven aquestes ampliacions i la distribució de la casa en tres crugies amb la sala situada a la crugia central i amb un pilar quadrat exempt al centre. La comunicació entre el cos central i els afegits de darrera es feia a través d'un arc carpanell que va permetre ampliar la longitud de la sala. Les habitacions eren situades als dos costats de la sala, destacant la habitació principal al costat est, amb alcova marcada per un arc engolat decorat amb motllures i petxina al centre, enguixats als angles de les parets i decorada amb pintures noucentistes amb motius vegetals i geomètrics de gran bellesa. La sala i la resta d'habitacions estaven decorades amb aquest tipus de pintures que també trobem a les cases Ballús i Vilamarí.

Al costat de la casa pel cantó nord-est hi ha una petita capella a la que es podia accedir a través d'un passadís elevat des del primer pis de la casa, al costat de la qual i ha la bassa amb murs de pedra.

Als jardins destaca una font situada dins d'una fornícula coberta amb mitja cúpula decorada amb pintura en forma d'ones i nervis del mateix estil que les de l'interior de la casa, i amb una pica circular de ceràmica que darrerament s'ha restaurat.

Darrera de la casa hi havia una masoveria que tenia gravada la data 1888 a la llinda de fusta de la porta i que actualment s'ha reformat convertint-la en apartaments.

La casa no la van arribar a retratar els que endegaven  l'Estudi de la Masia Catalana , un projecte ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955). El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili. No es va reprendre desprès de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República.

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DEL CASTELL DE ROQUETA ADVOCADA A L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL. FIOL. SANT MARTÍ DE TOUS. L’ANOIA.

 

Llegia que l’església advocada a l’Arcàngel Sant Miquel al Castell de la Roqueta està completament en estat ruïnós i només es conserva la paret sud, adossada a la paret sud del castell.

A la paret s'hi obren dues arcades cegues de mig punt amb les pedres col·locades a mode de plec de llibre i sobre les arcades s'hi conserva l'arrencament de la coberta en volta.

 El parament és de pedra irregular lligada amb morter de calç i dipositats en filades regulars amb una petita fornícula quadrangular a l'interior de cada arc.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-miquel-de-la-roqueta-sant-marti-de-tous

L’església de l’Arcàngel Sant Miquel de la Roqueta, exercia funcions parroquials que  es troben esmentades en una data compresa entre els anys 1025 i 1050, en una llista de parròquies del bisbat de Vic, on figura la parròquia de Rocheta.

Posteriorment, l’any 1079, el testament d’una dona anomenada Ermessenda, deixà a  la Marededéu, - mal dita Santa Maria - de la Roqueta quatre mancusos, mentre que per a l’obra de Santa Maria i Sant Miquel en deixà quatre més. Aquestes dues advocacions corresponen a la parroquial i a la capella del castell, juntament amb el fet que la testadora sigui dels voltants, si no de la mateixa parròquia, fa que es pugui deduir que la deixa es feia a Santa Maria i a Sant Miquel de la Roqueta.

Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico  contra el mal costum introduït per les  forces d’ocupació,  que en la llengua catalana,  la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,  amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica;  el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta -  és “ prescindible” ,  no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.

 

El 1714 els catalans perdien la llibertat,  la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “  celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial.  Afirmar però que el bon Déu només ENTÉN la llengua castellana, és sacríleg, ho digui, qui ho digui.

Hi ha coses que cansen, entre altres aquesta denominació misògina de la  Marededéu, o la cantarella vomitiva de  la “ Guerra Civil”, està molt ben documentat que  el GLORIOSO ALZAMIENTO, el finançava Juan March Ordinas (Santa Margarita, Baleares, 4 de octubre de 1880 - Madrid, 10 de març de 1962), i el va BENEIR Isidro Gomá y Tomás (La Riba, 19 de agost de 1869-Toledo, 22 de agost de 1940), que moriria en  “ estranyes “ circumstàncies.

Que l’Arcàngel Sant Miquel, i la Marededéu de Roqueta elevin a l’Altíssim la nostra pregària, Senyor, allibera el teu poble !!!

ANTIGA ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA MARE DE DÉU DEL REMEI D'ARGENTERA. VILANOVA DE MEIÀ. LA NOGUERA.

 

Llegia a :

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/mare-de-deu-del-remei-dargentera-vilanova-de-meia

Fotografia . Isidre Blanc

L’església parroquial de l’Argentera al terme de Vilanova de Meià, a la comarca de la Noguera, era un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil clarament apuntat, reforçada per tres arcs torals també de perfil apuntat. Aquests arcs —els situats més a ponent— arrenquen de permòdols, al costat dels quals també es veuen restes d’impostes bisellades, d’estructures d’arcs anteriors, o no construïts. L’arc toral de llevant és suportat per dues pilastres amb impostes, i cantonades bisellades, i obre l’espai presbiteral de la capçalera. Fins al segon arc toral (des de ponent) la volta és de reble i lloses sense treballar, col·locades en plec de llibre, i a partir d’aquí la volta és de carreus ben tallats i polits, i arrenca d’una imposta de bossell. Aquest sector de ponent de la nau correspon a la fase més antiga de la construcció conservada; s’hi obre una porta, estreta, resolta amb brancals monolítics i arc de mig punt. A prop seu hi ha una finestra molt rústega de doble esqueixada. L’aparell d’aquest sector és de carreuó poc polit disposat en filades irregulars, però uniformes.

 

La capçalera és formada per un absis semicircular, alterat per la construcció d’un cambril, precedit d’un arc presbiteral en degradació; els brancals han estat modificats per la construcció de dues capelles rectangulars, que defineixen una mena de capçalera trevolada. La capella nord, obrada amb carreus ben tallats i polits com la major part del sector de llevant, és coberta amb una volta de canó de perfil apuntat, mentre que la capella sud és coberta amb volta de canó de perfil semicircular i l’aparell de la construcció és molt més irregular.

 

El sector de llevant de la nau té els murs més engruixits que el de ponent; a la façana sud s’obre una porta, en arc de mig punt construït amb dovelles ben tallades, que és a la base d’un campanar d’espadanya de dos ulls, molt alterat per afegits posteriors.

 

Les façanes són totalment òrfenes d’ornamentació, llevat de l’absis, on hi ha un ràfec format per una senzilla motllura bisellada.

 

Actualment, l’església de la Mare de Déu del Remei evidencia dues fases constructives principals; la més antiga correspon al sector de ponent de la nau, datable probablement dins el segle XII, o de la darreria del segle XI, però lluny de les formes llombardes. La capçalera, i tot el sector de llevant d’aquest primer edifici, fou substituïda i ampliada per l’absis actual, datable al segle XIII, ja prop de formulacions gòtiques, i que hauria estat modificat amb la construcció de les capelles en una data posterior.

Patrimoni Gencat no disposa de cap imatge d’aquesta església

 https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/29879

Que la Marededéu del Remei, elevi a l’Altíssim la nostra pregària, Senyor; allibera el teu poble.

 

CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DEL REMEI DE CAL CASTANYER D’AVIÀ. EL BERGUEDÀ JUSSÀ.

 

La Josefina Casadesús Bascompte, publica fotografies de la capella de CalCastanyer al terme d’Avià al Berguedà jussà, advocada a la Marededéu delRemei,  que havien visitat l’any 2015, la “ parella románica”

http://tribunaberguedana.blogspot.com/2015/05/mare-de-deu-del-remei-avia-bergueda.html

El Mapa de Patrimoni en diu ;  capella situada al costat de la casa de Cal Castanyer per cantó nord-est.

És de petites dimensions, de planta rectangular coberta amb teulada a dues vessants i un amb petit afegit a la façana posterior, lloc on s'ubica la sagristia.

 La porta es troba a la façana principal que és orientada a ponent, és allindada i amb els muntants i la llinda de maó posat en vertical formant una V. A sobre de la porta un únic ull de bou de maó dona llum a l'interior.

Els murs són de pedra amb les cantoneres de carreus ben escairats i teulada de teula àrab amb voladís de teula.

Damunt la teulada i sobre la porta principal s'aixeca una espadanya amb campana i coronada per una petita creu de ferro.

La capella té una entrada secundària elevada per la paret sud i que dóna entrada al cor. Aquesta porta està comunicada directament amb la casa a través d'una passarel·la elevada que també dóna accés al jardí. Aquest mur de la capella i la passarel·la formen dues de les parets de la bassa.

 L'interior de la capella és d'una sola nau amb un petit cor elevat situat sobre la porta d'entrada principal amb baranes de fusta.

A l'altar s'exposa una imatge moderna de la Mare de Déu del Remei.

El Roger Cortina-Farràs, explica que la capella la feu construir el seupropietari al segle XIX, en agraïment a la Marededeu del Remei pel restablimentde salut de la seva esposa.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/12/goigs-la-mare-de-deu-del-remei-mas.html

Sorprèn el “Cal” enlloc del “Can”,  normalment la forma CAL s’emprà per denominar el lloc on viu algú  - sigui o no propietari -, i el terme CAN per indicar justament que allò pertanyi a algú.    

Que la Marededéu del Remei, elevi a l’Altíssim la nostra pregària, Senyor; allibera el teu poble.

EDIFICIS ESCOLARS DE CATALUNYA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’ESCOLA AUGUSTA. BARCELONA

 

Llegia de l’edifici de l’escola Augusta, antic Can Galvany,  que segueix la moda de les cases d’estiueig de principi del segle XX. Estructurat amb dues plantes d’alçada i un soterrani. La planta baixa que acollia el gran saló amb dues escales, la dels senyors i la del servei, que pujaven a la planta noble, on hi havia els dormitoris, tots exteriors i amb llum. La segona planta, de sostres baixos, on dormien els criats. Actualment tot això ha canviat, seguint les directrius per adequar-ho a la funció docent.

 

Durant el conflicte bèl·lic que s’iniciava amb l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC  de la II República , la casa fou ocupada i convertida en orfenat.

Després l’Escola Nelly, que havia perdut els seus terrenys de l’avinguda Pearson arran de l’enfrontament bèl·lic, va arrendar la casa i es va instal·lar al barri. Corrien els anys 40 del segle XX. Fins als anys 70, l’escola estava dividida en dos blocs, el de nois (entre Amigó i Santaló) i el de noies (entre Santaló i Calvet) el carrer Amigó va dividir l’antiga propietat.

 L’activitat docent anava acompanyada d’una certa fama d’escola tradicional.

És fama que aquí es duien a terme les reunions que posaven els fonaments del Partit dels Socialistes de Catalunya

 

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE GAIÀ, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. EL BAGES

 

L'església parroquial de Gaià , advocada a la Marededéu, i no a SANTA MARIA  - denominació “ habitual en llengua castellana , incorrecta però en català , i que evidencia el masclisme d’aquella cultura, i el menysteniment alhora de la Marededéu -  està emplaçada al nucli del poble, que és conformat tan sols per tres edificis més: la Rectoria, l'Ajuntament i l'antic mas el Prat.

És una església bàsicament del segle XVII, que ha estat restaurada després de la victòria dels sediciosos feixistes enfront del govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República. Ens agradarà tenir noticia de l’autor de la restauració a l’mail castellardiari@gmail.com

L'exterior és auster, originàriament però,  la façana principal estava recoberta amb esgrafiats, igual que ho està l'edifici veí de la Rectoria. D'aquests esgrafiats se n'ha conservat un tram a la dreta de la porta.  Ens agradarà tenir noticia de l’autor dels esgrafiats a l’email castellardiari@gmail.com

La façana principal, orientada més o menys a ponent, presenta una portalada d'estructura clàssica, amb frontó i pilastres. És d'estil renaixentista, tot i ser feta ja a l'època del barroc. Al damunt hi ha un senzill òcul

A l'angle nord-oest de l'edifici s'aixeca un gran campanar de torre, amb un primer cos de planta quadrada, sense obertures, i un cos superior més lleuger, construït el 1791.

De la primitiva església romànica tan sols en resta un tram de la paret nord, entre la sagristia i el campanar, amb un tipus d'aparellat característic del romànic. En aquesta i en l'altra façana lateral s'hi poden veure unes finestres rodones, que van ser obertes durant la última restauració.

L'interior del temple es distribueix en tres naus que conformen una planta basilical.

La nau principal és coberta amb volta de canó, i les capelles laterals amb volta d'aresta.

 La volta de la nau central, feta amb rajol enguixat, es va haver de refer totalment en les obres dels anys 1940, i les de les naus laterals parcialment. Cal destacar els relleus d'algunes claus de volta. A l'angle sud-oest hi ha el baptisteri.

El retaule major actual fou col·locat en la reconstrucció feta el 1957 i procedeix de l'església de Sant Pere de Montgrony, al Ripollès. Està dedicat a la Mare de Déu i és d'estil neoclàssic, segurament del segle XIX. L'altar de la Mare de Déu del Carme, situat a la nau lateral sud, va ser portat de la capella particular del Soler de Lloberes.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/07/goigs-la-mare-de-deu-de-gaia-gaia-bages.html

Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico  contra el mal costum introduït per les  forces d’ocupació,  que en la llengua catalana,  la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,  amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica;  el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta -  és “ prescindible” ,  no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.

El 1714 els catalans perdien la llibertat,  la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “  celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial.  Afirmar però que el bon Déu només ENTÉN la llengua castellana, és sacríleg, ho digui, qui ho digui.

Que la Marededéu de Gaià elevi a l’Altíssim la nostra pregària, Senyor, allibera el teu poble !!

CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DE LES NEUS. ALP. LA CERDANYA JUSSANA

 

Josep Maria Ros i Vila (Barcelona, 2 de novembre de 1899 - 22 d'agost de 1993) fou l’arquitecte de la capella de Mare de Déu de les Neus ,a l municipi d'Alp, ala Cerdanya jussana, que retratava el Francesc Climent.

Està situada al peu de les pistes d'esquí de Supermolina.

Edifici d'una sola nau amb arcs de diafragma i embigat, amb coberta a dues vessants de pissarra. La façana, orientada a migdia, presenta un atri d'entrada amb tres arcs de mig punt i un petit campanar d'espadanya amb dues campanes. Al presbiteri, a l'absis, hi ha unes decoracions murals amb àngels i pastors fetes per Jesús Carles de Vilallonga i Rosell (1927, Santa Coloma de Farners + 2018 a   Barcelona,) l'any 1952, al centre del qual hi ha la Mare de Déu de les Neus, obra de l'escultor Emili Colom Comerma ( Barcelona, 1924 + 2007 )  , també de l'any 1952.

Fotografia del interior. Anna Maria Bruguera i Bellmunt. 

La porta d'entrada és de fusta, ornamentada amb trossos de tronc tallats transversalment i decorats amb escenes evangèliques.

Davant l'absis, a l'exterior de la capella, hi ha un bonic clavari de fusta.

Fotografia del Josep Maria Ros i Vila extreta de la necrològica que li dedicava el també arquitecte Leopoldo Gil Nebot (1921-2016),

https://www.elpuntavui.cat/societat/article/1445728-mor-el-pintor-colomenc-jesus-carles-de-vilallonga.html

http://www.emilicolom.com/cs/autor_escultor.asp

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7564

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecag/id/38003/rec/77

https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/07/goigs-la-mare-de-deu-de-montserrat.html

  Que la Marededéu  i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels alpencs  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

CAN PERER. OLOT. LA GARROTXA

 El Matias En Mais Castanyer, publica una postal antiga, masia el Perer, camí de la Moixina. 

Llegia que  el Perer és un 'Mas' històric dins de la ciutat d'Olot, la documentació més antiga és anterior al 1700. En aquest sentit, ens trobem davant d'un conjunt arquitectònic representatiu de la construcció rural emmurallada tradicional a Catalunya, format per un ampli terreny destinat a l'agricultura, una masia com a construcció principal, una cabana que servia per a funcions relacionades amb la ramaderia i la conserva de l'excedent, i un galliner. Els diferents edificis es distribueixen al voltant de l'era (pati central), i la propietat es troba delimitada per un mur de pedra que serveix de petita muralla.

Avui, és un magnífic establiment de turisme rural.

https://www.elperer.cat/es/la-cabanya-y-el-entorno/

Trobava a la fitxa 200   del PLA ESPECIAL DEL CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS D'OLOT

Mas de caràcter rural, d’ús residencial agrícola. 

Casa de planta rectangular, d’estructura de murs de pedra, de planta baixa, planta pis i planta superior, coberta amb teula àrab a quatre aigües.

 Les façanes estan remolinades i pintades amb obertures petites, regulars i ordenades a les façanes no assolellades i amb obertures de major tamany i en forma de galeria a la planta superior, a les façanes de sud-est i sud-oest.

 El conjunt consta d’una cabanya, originalment d’estil tradicional i de planta rectangular i actualment, fruit d’una ampliació aquesta té un volum afegit de forma circular. Coberta amb teula àrab i amb les parets remolinades i pintades de blanc. Trobem també un cobert a la zona de l’era, de planta rectangular i coberta amb teula àrab a amb una sola pendent i vessant cap a façana posterior. Tot el conjunt es troba en bon estat de conservació.  

Situada al pla de la Moixina, prop del nucli urbà d’Olot. La casa té vistes a llevant a Batet, a migdia a Pujou, a ponent al Puigsacalm i a Tramuntana a Olot.

 L’accés és per la carretera de la Moixina

http://webvella.olot.cat/FitxersWeb/28196/200%20B.pdf

En un món d'usar i llençar,  on la fugacitat és la norma, reconforta l'ànim, constatar que cases com el Perer són l'excepció de la norma

ESGLÉSIA PARROQUIAL D’OSSÓ DE SIÓ. L’URGELL JUSSÀ.

 

Retratàvem el Tomàs Irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés, la parroquial d’Ossó de Sió, advocada a la Marededéu del Remei, de la que en diu Patrimoni Gencat; Temple d'estil romànic tardà. És un edifici als quatre vents, d'una sola nau, íntegrament fet de carreus polidament tallats i disposats en filades horitzontals. La coberta és de teula àrab a dues aigües. A l'absis és un enllosat de pedra a vessants compostos.

 

A la façana, desplaçada cap a l'esquerra, hi ha la portalada, discreta, de mig punt adovellada, un petit òcul a mig aire i, al capdamunt, un robust campanar d'espadanya de dos ulls amb les campanes. L'església és capçada a llevant amb un absis semicircular modernament restaurat i deslliurat del tram de mur que n'ocultava una part. Exteriorment, a l'absis s'hi observa una finestra adovellada de mig punt i de doble esqueixada, posteriorment cegada.

 

A l'interior no resta cap element visible de la construcció original i la conca absidal va ser transformada a absis carrat. L'interior és cobert amb volta de canó i l'absis és precedit per un arc preabsidal una mica apuntat i un petit tram amb volta de llunetes. Al transsepte, als costats hi ha una capella lateral a cada banda, cobertes amb volta de creueria gòtica, amb un anell a la clau de la capella esquerra. A la dreta de l'absis, s'alça un petit cos per a la sagristia, on s'hi va trobar una sitja que ha quedat a la vista.

 

Els murs interiors de la nau estan arrebossats de guix i pintura essent en pedra vista a les capelles laterals.

Fotografia del interior  de data 11/2021. Autor. Ramon Queralt Boldú (1971).

A l'altar hi ha un mural del pintor Llucià Navarro Rodón (Barcelona 1924 – Premià de Mar 2007) ).

 Als peus hi ha un cor de baixa alçada i una pica baptismal d'estil barroc.

Que la Marededéu del Remei, elevi a l’Altíssim la nostra pregària;  Senyor, allibera el teu poble!!!

TORRE DE SANTA MARGARIDA. CALLDETENES. OSONA

 

Trobava una fotografia  del Frederic Bordas i Altarriba - ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i traspàs a l'email castellardiari@gmail.com - ,  datada  l’any 1908,  de la  Torre de Santa Margarida, aixecada a darreries  del segle XIX, quan Sant Julià de Vilatorta es convertí en centre d'estiueig.

En podeu veure una perspectiva diferent  a:

https://hemerotecadigital.bne.es/hd/viewer?oid=0001391431&page=12

Malgrat trobar-se més a prop del poble de Sant Julià de Vilatorta, la  Torre de Santa Margarida,  pertany al municipi de Calldetenes.

Sebastián Pascual de Bofarull  ( Barcelona, 21 de agosto de 1851+ Barcelona 15 de marzo de 1913 ) , la seva esposa  Isidra Pons Serra (Barcelona, 19.11.1869 + Barcelona, 15.01.1932) , Marquesa de Villota de San Martín (titulo Pontificio) tenien  amistat amb l'arquitecte Enric Sagnier Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – 1 de setembre de 1931), títol nobiliari pontifici creat l’any  1923 pel papa Pius XI , i aquesta circumstancia explica que convertís en l'autor de la casa.

El 1890 es va construir el cos principal i la torre de secció rectangular.

El 1895 s'hi va afegir la torre circular i la terrassa.

Malgrat que es tractava d'una torre d'estiueig, la família va mantenir llaços estrets amb la població de la zona. Una de les capelles de l'església de Sant Julià de Vilatorta va ser donació seva. També una de les campanes de l'església de la Mercè de Calldetenes, que duu el nom de "Maria Isidra", fou donació seva.

No tinc clara la certesa de l’afirmació “ de forma paral·lela, la família va adquirir uns terrenys al terme de Santa Eugènia de Berga i va aixecar una casa idèntica a Santa Margarida, anomenada Sala d'Heures, que va ser donada a una de les filles de la família".

L’ Ignacio Fontcuberta Sentmenat ( 1872 + Barcelona , 24 de marzo de 1946 -) es va casar amb María del Carmen Pascual Pons 1879-1971), i segons les dades que trobàvem a :

https://www.catalunya.com/santa-eugenia-de-berga-2-1-82460(imatges:album)

Ell va ser el promotor  entre els 1930 i el 1934, del casal de Sala-d'heures, obra que encarregava a l’arquitecte Pere Domènech i Roura (Barcelona, 22 de gener de 1881 - Lleida, 7 de maig de 1962),

El casal modern de Sala-d'heures és de tipus neoromànic, i es va construir cap als anys  1930/1934 , al lloc que ocupava l'antic casal medieval.

 Disposa d'una capella dedicada a la Mare de Déu del Carme, que guarda avui el cos de santa Amància, que es conservava anteriorment a la capella de Sant Joan d'Heure.

Sens dubte, un dels moments durant els quals la família estigué més vinculada a Calldetenes fou durant els anys  que seguien a l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, episodi que la historiografia feixista denomina “la Guerra Civil (1936-1939)”.

La família va fugir de Barcelona per refugiar-se a la casa durant els primers anys. Durant el conflicte bèl·lic , la casa fou confiscada pel govern republicà, i hagueren de tornar a buscar refugi.

El comandament militar republicà es va instal·lar a Sala d'Heures, obra de l’arquitecte Pere Domènech i Roura (Barcelona, 22 de gener de 1881 - Lleida, 7 de maig de 1962), i la tropa va ocupar la torre de Santa Margarita. Amb la victòria dels sediciosos i fetes les “ purgues” que van considerar necessàries  , la família va tornar a recuperar la casa.

Les darreres èpoques s'han fet obres de consolidació i s'ha procurat la conservació de l'edifici.

http://www.stamargarita.com/historia/historia-de-santa-margarita-barcelona-finca-rustica-para-una-boda/74/ca

Ens agradarà tenir noticia de l’advocació de la capella que es qualifica de “ privada” a l’email castellardiari@gmail.com , i si fos possible – els miracles existeixen – rebre’n imatges fotogràfiques a l’email castellardiari@gmail.com

https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-santa-margarida-0

https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-sala-dheures

Expliquem sempre que uns dels objectius – assolits en gran mesura – per la dictadura franquista en l’àmbit del Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya,  era fer desaparèixer – quan fos possible -  els element físics. En aquesta tasca van excel·lir alcaldes d’arreu de Catalunya, i quan no eliminar qualsevol rastre documental.  El principi que s’aplicava – i s’aplica encara avui – és simple, el que és dolent per Catalunya és bo per  España, i malauradament aquesta estupidesa es defensa encara des dels mal dits “ Partits Constitucionalistes “

https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser-i-santa-amancia-de-sala-dheures

https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-joan-baptista-de-sala-dheures

Que la Marededéu del Roser, Santa Amancia i sant Joan Baptista, elevin la nostra pregària a  l‘Altíssim, Senyor, Allibera el teu poble !!!