ESGLÉSIA PARROQUIAL D’ORRIOLS, ADVOCADA A SANT GENIS I A LA MAREDEDÉU DEL REMEI. BÀSCARA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-genis-dorriols-bascara

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17891

Llegia, temple d'una sola nau amb absis semicircular sobrealçat capçat a llevant i capelles laterals. La volta de la nau és de canó, lleugerament apuntada i reforçada per un arc toral al centre del temple. L'absis s'obre a la nau mitjançant un doble plec de mig punt en gradació, i està cobert amb volta de quart d'esfera. Al centre hi ha una petita finestra de doble biaix i arcs de punt rodó. Les capelles laterals, bastides entre els segles XVII i XVIII, estan cobertes amb voltes d'arestes i voltes rebaixades amb llunetes. El cor, als peus de la nau, està bastit amb volta rebaixada. Els murs presenten el parament de pedra original vist, mentre que les capelles i el cor estan arrebossades i pintades de blanc. A l'exterior, l'església presenta un mur sobrealçat construït damunt del temple romànic original, a mode de fortificació, el qual presenta petites espitlleres bastides amb maons i algunes finestres rectangulars. Entre el parament original i l'obra sobrealçada destaca un fris de dents de serra, situat sota el ràfec dels murs laterals i de l'absis. La façana principal presenta una porta d'accés rectangular emmarcada amb carreus de pedra, amb la llinda datada l'any 1861. Damunt seu hi ha un petit rosetó centrat i, coronant la façana, un campanar de cadireta restituït format per dues obertures de mig punt. L'antiga espadanya de tres pilastres encara és visible, tot i que està tapiada.

Fotografies. Jacob Casquete Rodríguez

La construcció original és bastida amb carreus ben tallats disposats en filades, mentre que l'obra de fortificació és de pedra sense treballar i fragments de material constructiu. A l'interior del temple, els paraments combinen l'obra vista amb el revestiment arrebossat i emblanquinat.

Per accedir al temple cal pujar unes escales integrades al talús del desnivell, el qual ha estat arrebossat i decorat amb motius vegetals. En un dels extrems del talús hi ha un pou circular.

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2024/02/castell-dorrios-lodissea-de-lemporda.html

Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar del sant titular a l’email castellardiari@gmail.com

https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/01/goigs-la-mare-de-deu-del-remei-orriols.html

 Que  la Marededéu, sant Genis i tot l'estol celestial,  elevin a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica. 

Amén !!!  

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA 

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JUST, ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT PERE. CAMARASA, LA NOGUERA “ OBLIDADA “.

  

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/527

El llogaret de Sant Just, actualment despoblat, es troba a uns 5 km de la vila d’Àger, prop de la carretera que es dirigeix a Tremp.

El sant titular de l’església del poble és sant Pere, tot i que molt probablement la primitiva advocació fou de sant Just.

Fotografies https://www.facebook.com/photo?fbid=10224866253603166&set=pcb.10224866255803221

Hi ha un cartell que adjudica a sant Silvestre la titularitat de l'església. Ens agradarà tenir-ne confirmació a l'email castellardiari@gmail.com , es enemics de Catalunya esmercen recursos il·limitats per a fer-nos mal  

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels goigs, i fotografies exteriors i interiors de l’edifici de l’Església a l’email castellardiari@gmail.com  , en demanaren imatges al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) 

A volta d'email  rebia un parell d'imatges , Sant Just (Camarasa), Església de Sant Pere,  Noguera, 

Exterior 7-XII-1970

Interior 20-III-1982

El sostre demogràfic de la comarca de la Noguera s’assolia al cens de 1857 amb 46.103 ànimes, en aquella data Catalunya tenia una població de 1.652.291 ànimes, vivien a la Noguera un 2,79% dels catalans.  Es tancava l’any 2024 amb 39781 habitants de dret, un 0,50% dels habitants de Catalunya.

La pèrdua demogràfica ha estat exponencial, i  sovint és una dada que “ justifica “  la inacció, l’abandó i la incúria de les administracions vers aquesta  comarca.  L’exemple dissortadament és generalitzable arreu de Catalunya

La no-construcció – entre altres -  de la carretera del Doll, promesa pels promotors de la presa de Camarasa i pels successius governs espanyols i catalans, va provocar el despoblament de tots els pobles del vessant oriental de la Noguera Pallaresa al sud del Montsec.

Els delictes es poden cometre per acció o per omissió,  durant la dictadura franquista a Catalunya quasi sempre es produïen per acció, des de la Constitució de 1978, i la posterior entrada a Europa, s’acostumen a produir per omissió.

Que sant Pere, sant Just i tot l'estol celestial   elevin a l’Altíssim la pregària del poble català per a recuperar la seva llibertat nacional, el clam de les víctimes dels genocidis de Palestina, Gaza i d’arreu del món practicats contra minories ètniques/o culturals, i la queixa de les famílies dels que no reben assistència sanitària i/o social  al REINO DE ESPAÑA com a conseqüència de la corrupció endèmica i sistèmica de les seves elits polítiques, que no dubten a emprar el foc com element de distracció de les seves accions.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. CAPELLA DE BOATELLA, ADVOCADA A SANT JOAN BAPTISTA. COMIÀ. BORREDÀ.

 Llegia de Boatella , aL terme de Borredà, al Berguedà jussà;  l'estat d'abandó que pateix l'edifici és tant evident que el cos transversal que la unia amb la capella, un edifici del segle  XVIII, ja fou ensorrat per què amenaçava ruïna.

El petit edifici NO ÉS Sant Martí de Boatella, i enlloc apareix l’advocació. Que té o tenia .

 L'arxiu documental de la família Boatella es troba dipositat, per disposició judicial, a l'Arxiu Comarcal de Berga on s'està classificant després que fos recuperat per la policia l'any 2002

En demanava informació a l’Arxiu Gavín. Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya, i em contestaven a volta d’email:

Capella de Sant Joan Batista,  Casa Boatella, Comià (Borredà)  Berguedà, sense culte, Data fotos: 29-III-1991, Autor fotos: Josep Sansalvador Castellet.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com  

https://patrimonicultural.diba.cat/element/boatella

No podia accedir  al Catàlegs de Masies de Borredà.

Que Sant Joan Baptista i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels   borredanesos ,          montesquiuencs ,    teianencs, urgellencs,  portellans,  barcelonins    ,    gitanos, aragonesos, asturians , ucraïnesos, russos , africans , castellans,   valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits, pagesos. ramaders, pescadors,  menors no acompanyats, ,  exiliats polítics    ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. DE L’ESGLÉSIA DE SANT FELIU DE VENTATJOL AL FOSSAR. SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR. EL PLA DE L’ESTANY

 Llegia de la que havia estat Església  parroquial de Ventatjol , advocada  a  Sant Feliu, al terme de Sant Miquel de Campmajor a la comarca del Pla de l’Estany, ara fossar.

Temple romànic del segle X.

El lloc de Ventaiolo, al vessant meridional de la serra que separa la vall del Ser de la vall de Campmajor, és esmentat per primera vegada el 978.

L’església parroquial era filial de Sant Pere de Besalú, i fou unida posteriorment, el 1589, a la de Sant Andreu del Torn.

Aquest temple, molt transformat arran de les reformes del 1766, fou també atorgat al famós cabdill remensa Verntallat.

Llegia que l’Església es va tirar a terra, als anys 90’s, pel perill que no s’hi fes mal ningú, ens agradarà rebre’n una fotografia  a l’email castellardiari@gmail.com . Ho demanaré Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya( Arxiu Gavín )

No puc entendre, malgrat els molts anys de feina, com hem permès la pèrdua de tantíssima riquesa patrimonial. 

Actualment només hi trobem el cementiri i un tros de paret de l’església

Quan al topònim Ventatjol :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=93878

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

El que fou  Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) predeia que la signatura de la CARTA DE LOS OBISPOS que recolzava als sediciosos feixistes alçat en armes contra la II República,  acabaria portant a l’església catòlica a la seva quasi desaparició.  

https://www.guimera.blog/tribuna/francesc-dassis-vidal-i-barraquer-in-memoriam/

https://www.elnacional.cat/ca/efemerides/mor-exili-vidal-barraquer-cardenal-plantar-cara-franco-marc-pons_1092114_102.html

Tinc clar que al fossar de Ventatjol no s’hi enterra cap traïdor.

https://domingomula.blogspot.com/2010/02/el-fossar-de-les-moreres.html

Que Sant Feliu    elevi a l’Altíssim la pregaria dels   santmiquelencs,    vilallerencs,  pallaresos , aranesos,  bascos, gallecs catalans, palestins, i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Escolta Senyor  els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica. 

Amén !!!  

 A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MORI, ADVOCADA A SANT MAURICI. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

Llegia de l’església parroquial de Sant Mori, advocada a Sant Maurici ; Edifici d'una sola nau amb absis de planta semicircular i capelles laterals. La volta de la nau és apuntada, de la mateixa manera que l'arc triomfal, i l'absis presenta volta ametllada. Les capelles laterals tenen volta de canó, dues d'elles amb llunetes. Al sud de l'absis hi ha la sagristia. Les obertures son d'arc de mig punt i doble esqueixada, una d'elles situada a l'absis i l'altra en una de les capelles laterals de la banda de llevant del temple. La façana principal, orientada a ponent, presenta una gran portalada d'obertura rectangular, emmarcada amb carreus de pedra i amb la llinda plana, gravada amb la data 1788 al centre, i rematada amb una cornisa motllurada. És d'inspiració clàssica. Al seu damunt, una fornícula apetxinada amb la imatge del sant. Per sobre la portalada hi ha un rosetó motllurat amb vitralls de colors. La façana està rematada amb un coronament sinuós amb cornisa de maó. El campanar s'aixeca a la banda nord de la façana, angle nord-oest del temple. És de base quadrada i cos vuitavat, amb obertures d'arc apuntat, algunes cegues. Destaca un rellotge de sol amb la data 1790. Està coronat amb un petit torricó també octogonal, amb quatre arcs apuntats. L'interior del temple fou restaurat fa uns anys, netejant tots els murs de la capa de calç que els cobria.

L'obra és bastida amb còdols i altres pedres sense treballar, lligades amb abundant morter. Les úniques parts on hi ha carreus són el cos superior del campanar i la part baixa del frontis i a les cantonades.

Sadurní Brunet Pi (Vallirana, 1886-Olot, 1958) va deixar la seva petjada a Sant Mori,  gràcies a la generositat de  Maria Mercè de Sentmenat i de Patiño(  Barcelona, 1 de novembre de 1857 + Barcelona, 24 de novembre de 1935 ) 1ª marquesa de Sant  Mori.  

https://sadurnibrunet.com/2017/12/05/sant-mori/

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/06/goigs-sant-maurici-patro-de-sant-mori.html

Fotografies de JacobCasquete Rodríguez

   Que sant Maurici  elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica. 

Amén !!!  

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA 

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA DE L'ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU DE CAMÓS, MAL DITA SANTA MARIA . PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

 Ens arribàvem el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig d 2019 )  i l’Antonio Mora Vergés fins al veïnat de la Vall de Matamoros, a Camós, a la comarca del Pla de l’Estany.

Volíem retratar l’església de Camós , advocada a l'Assumpció de la Marededéu, mal dita Santa Maria, pe r la nefanda influència dels nostres botxins que neguen allò que s'acordava al Concili d'Efes de l'any 431 va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge..

Patrimoni Gencat en diu , edifici d’na sola nau de planta rectangular amb un cos afegir a la part posterior i el campanar, segurament també sobreposat, de planta quadrada. A la façana principal hi ha un portal rectangular amb un arc apuntat i una escalinata d'accés. El campanar presenta finestres amb arcs apuntats. A l'interior es conserva una porta tapada d'estil renaixement amb capitells d'estil jònic. Són interessants la pila d'aigua beneïda amb columna estriada i la pila baptismal.

L'any 1058 l'església fou cedida al bisbat.

En altres fonts trobava : la primera notícia que ens n'ha arribat data del 1359 en què s'esmenta en el traspàs d'uns terrenys propietat de l'abat de Banyoles. El 1362 apareix en el «Llibre Verd» de la catedral de Girona amb el topònim «Sancte Marie de Camonibus». L'any 1372, s'inclou dins d'una relació d'esglésies contribuents a l'estat de Pere III. A partir del 1658 es conegué popularment com a capella de Camós de Santa Teresa, fent referència a l'altar dedicat a aquesta santa i consagrat al culte pel pare dominic Vidalà. Ens agradarà tenir noticia del nom propi, cognoms, i lloc i data de naixement i traspàs d’aquest Vidalà, a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

El temple ha sofert importants modificacions, sobretot a l'any 1906. És d'origen romànic, de l'antiga església però, només es conserva un mur a migdia i una finestra de doble esqueixada.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/04/goigs-santa-maria-patrona-del-poble-de.html

No trobava cap persona per a preguntar-li, on era l’escola abans de la dictadura franquista, recordeu que a les rectories, si més no de Catalunya , s’impartien les primeres lletres abans de la dictadura franquista; és oportú insistir en que el mot ‘ escolà’ té un primer significat ‘ el que va a l’escola’, i un segon en la nostra llengua amb el que es designa als que ajuden al sacerdot a l’altar. En llengua castellana – el mal dit ESPAÑOL, és una entelèquia - se’ls anomena MONAGUILLOS.

Quan al topònim Camós, Manuel Bofarull i Terrades (Badalona, Barcelonès 01-12-1923 + Badalona, Barcelonès 10-08-2009) recull la seva possible procedència del gamó o porrassa , ‘gènere de plantes herbàcies vivaces, de la família de les liliàcies, d’arrel fibrosa o formada per un fascicle de tubercles; de fulles totes basals, lanceolades, linears o fistuloses; de flors blanques o rosades, amb sis tèpals, disposades en raïm o en panícula; i de fruits en càpsula’.

Qualsevol dada relativa a l'església  , i/o al topònim Camós, sou pregats d’explicar-nos-la a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

Al petit nucli on està l'ajuntament de Camós no hi ha cap església, els fidels s'havien de desplaçar fins a Santa Magdalena de Noves, o Sant Vicenç de Camós

 Felip V establia com un dret el de parlar en llengua castellana en els territoris amb llengua pròpia, País Basc, Catalunya i Galicia.

I, com un delicte el fer-ho en llengua basca, catalana o gallega en els seus territoris “ naturals”

Ara, el delicte ha esdevingut “ pecat venial “, que pot qualificar-se fins i tot com resistència a l’autoritat.

Els catalans  des del Concili d'Efes de l'any 431 Dc, entenem que el tractament correcte de la Verge Maria és Marededéu, la forma SANTA MARIA, s’imposava a sang i fetge – com acostumen a fer-ho quasi sempre els ocupants - , és clarament masclista, i menystenidora del paper de la Marededéu.

Fa tants anys que tenim l’enemic a casa que bona part de la societat pateix el síndrome de 1714, antecessor de la síndrome d’Estocolm, que comporta assumir com a pròpies les tesis dels ocupants.

Que la Marededéu    , elevi a l’Altíssim la pregaria dels camosins,   talamanquíns,  bagencs ,  noguerencs ,  prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud americans,..,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,  continuen en llibertat

Les darreres manifestacions del PP han omplert de preocupació i temor a les persones que enraonen alhora que la llengua castellana, altres llengües 

EL GENOCIDI DE PALESTINA PER PART D’ISRAEL. 

A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia. 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE GÓSOL, ADVOCADA A L'ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU. EL BERGUEDÀ SOBIRÀ. LLEIDA

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/3368

Llegia de l’església parroquial de  Gósol, advocada a l’Assumpció de la Marededéu; edifici d'una sola nau amb molta llum al seu interior. Està cobert a dues aigües amb teula àrab i el parament és de petites pedres sense treballar unides amb molt de morter. A la façana, en canvi, veiem un parament de carreus de majors dimensions perfectament escairats que li atorguen un aspecte molt homogeni. Al costat de l'altar es bastí una torre campanar de planta quadrada amb coberta a quatre aigües molt pronunciada. L'exterior està reforçat amb contraforts que pràcticament tenen l'alçada de la nau.

 

Piques beneiteres de forma troncocònica amb peu massís i sense cap tipus d'ornamentació, conservades a l'interior de l'església. La més massissa i de proporcions més grans es troba al presbiteri de l'església i la més petita, prop de l'entrada i davant el sagrari d'un petit departament als peus de la nau.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/08/goigs-la-mare-de-deu-de-lassumpcio.html

Quan al topònim Gósol:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=20784

Ens agrada posar enllaços per aquells que us agrada aprofundir, dissortadament Internet no és una tecnologia confiable, i tot sovint no s’obren,  la IA és més artificial que intel·ligent.

SANTA MARGARIDA DE GÓSOL. EL BERGUEDÀ SOBIRÀ. LLEIDA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2012/01/santa-margarida-de-gosol-el-bergueda.html

SANTA EULÀLIA DE BONNER. GÓSOL. EL BERGUEDÀ. LLEIDA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2024/07/santa-eulalia-de-bonner-gosol-el.html

SANT VICENÇ DE MORIPOL. GÓSOL. BERGUEDÀ SOBIRÀ

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2014/05/sant-vicenc-de-moripol-gosol-bergueda.html

ESGLÉSIA DEL CASTELL GÓSOL, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. GOSÓL. LLEIDA.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2025/05/esglesia-del-castell-gosol-advocada-la.html

LA DONA DES PANS GÓSOL. EL BERGUEDÀ SOBIRÀ

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/05/la-dona-des-pans-gosol-el-bergueda.html

EL ROSER DE GÓSOL. EL BERGUEDÀ SOBIRÀ. LLEIDA.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/07/el-roser-de-gosol-el-bergueda-sobira.html

CAPELLA DE SANT FRANCESC D’ASSÍS I SANT ANTONI DE PÀDUA DE SORRIBES . GÓSOL. EL BERGUEDÀ. LLEIDA.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2024/08/capella-de-sant-francesc-dassis-i-sant.html

Rectoria i església de Sant Jaume de Vilacireres. Gósol.

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/08/rectoria-i-esglesia-de-sant-jaume-de.html

El sostre demogràfic s’assolia al cens de 1857 amb 1.153 ànimes, el sòl s’assolia al cens e 1981 amb 196 habitants de dret, i es tancava l’exercici 2024 amb 215 veïns. 

Únicament l'adveniment de la República s'albira com una eina de canvi d'aquesta tendència. 

Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico  contra el mal costum introduït per les  forces d’ocupació,  que en la llengua catalana,  la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,  amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica;  el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta -  és “ prescindible” ,  no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.

El 1714 els catalans perdien la llibertat,  la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “  celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial

Que la Marededéu    , elevi a l’Altíssim la pregaria dels  gosolans, berguedans ,   noguerencs ,  Prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud americans,..,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,  continuen en llibertat

A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia. 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE MALLOLÍS, ADVOCADADA A SANT MARTÍ DE TOURS. FARRERA, PALLARS SOBIRÀ

 

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/603

L’església de Mallolís,  advocada a  Sant Martí , és un edifici d’una sola nau amb un campanar d’espadanya de dos ulls d’arc de mig punt en el qual només hi resta una campana, és d’origen romànic.

Fotografies, Jordi Contijoch Boada 

L’estil de l’església ens assegura que el terme es va començar a habitar probablement al voltant dels segles XI – XIII, juntament amb les poblacions veïnes de la Coma de Burg.

Per altra banda, una inscripció a la façana de l’església ens deixa al descobert l’any en què es va reformar, el 1841

Durant el treball de camp de l'any 2020, encarregat pel Departament de Cultura, es constata que l'església presenta estat de deixadesa, amb problemes en la coberta i en el revestiment interior; a la coberta hi ha degoters per manca de llistons i per desplaçament d'aquests. El revestiment interior està esclovellant-se i té fissures.

Quan al topònim Mallolís :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=75050

El sostre demogràfic de Farrera s’assolia al cens de 1857 amb 591 ànimes, i es tancava  l’exercici 2024 amb 127 habitants de dret.

Parlar del Pallars sobirà, és malgrat ens repugna, recordar al “ Carnicer del Pallars “

https://www.pallarsdigital.cat/reportatges/19610-els-crims-de-sagardia-el-carnisser-del-pallars

Que  sant Martí elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica.

Amén !!! 

 

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

 

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE LES ALEGRIES. LLORET DE MAR. LA SELVA

 Ens aturàvem el Josep Olivé Escarré  (  sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019) i l’Antonio Mora Vergés prop d’aquest edifici religiós situat avui força lluny del nucli urbà de la Capital del Turisme de sol, alcohol, joc, ....

Llegia que la feia construir la baronessa Sicardis (senyora del castell i terme de Lloret) vídua del noble Humbert de Ses Agudes, i que consagrada l’any 1079 pel bisbe de Girona, Berenguer Guifré (1050-1093) com església parroquial, esdevé sufragània de la nova església de Sant Romà de Lloret, on es traslladarà la parroquià l’any 1522; Lloret era aleshores una població bàsicament agrícola en la que es comptabilitzen 85 focs l’any 1515.

L'església actual conserva ben pocs elements romànics ja que fou reformada als segles XVII i XVIII i reconstruïda el 1914. Sembla ser que l'entrada original seria a migdia, on actualment hi ha l'obertura per pujar al cor.

L'element arquitectònic antic més important que conserva, encara que parcialment, és el campanar que devia exercir prèviament i/o al ensems, una funció de guaita i bada.

L'any 1913-14 es van afegir a l'antiga torre un segon nivell de dobles finestres i després de la Guerra Civil les arcuacions i el teulat que el coronen actualment.

El 1913 també es van fer unes pintures a l'interior, a càrrec d'un pintor anomenat "Calàndria", sobre els misteris del Goig i l'ascensió de Jesús, descartem per les dates de naixement i traspàs a Juan José Calandria (Canelones, Uruguai, 1902 - 1980), i ens agradarà tenir noticies d’aquest artista ‘misteriós’.

El 1991 es va inaugurar una nova imatge a la fornícula de la façana principal.

L'any 2006, La imatge de la Mare de Déu va ser restaurada per la mare Elena del Monestir de Sant Daniel de Girona, responsable també de la restauració del Tapís de la Creació de la Catedral de Girona.

La descripció tècnica ens explica ; edifici aïllat de planta rectangular coberta amb una teulada de doble vessant a laterals i amb un campanar adossat a la part nord. Està situat a la part dreta de la carretera de Lloret a Vidreres, havent sortit de Lloret. Abans d'arribar a l'ermita es troba una capella de la Mare de Déu, un petit edifici cupulat i porticat amb una imatge de la Verge d'alabastre. La façana principal té una porta d'entrada amb els brancals de pedra i un òcul a la part superior. És arrebossada i pintada de color blanc, i està decorada a la part superior amb dues espirals d'arrel barroca fetes amb rajola vidriada de color grana. Entre aquests espirals hi ha una fornícula amb la verge i una gran creu de ferro forjat. El sostre és una part de rajola plana i l'altra de teules àrabs. Els ràfecs són de tres fileres, dues de rajola plana i una de teula. A la part sud es reconeixen varis contraforts pel desnivell del terreny. El campanar és de planta quadrada, amb una porta a la planta baixa, petita i d'arc de mig punt. Té coberta de teula de quatre vessants, sobre la porta, i centrada a la façana, hi ha una finestra. A sobre hi ha dues finestres més amb arc de mig punt a cada façana. L'aparell constructiu és de carreus irregulars disposats en filades horitzontals de diferents alçades.

L’ indret ha estat conegut com ; Nostra Senyora l'Alou, Santa Maria de Lloret, la Mare de Déu Antiga, Església Vella, Ermita i/o Santuari de la Mare de Déu de les Alegries.

Us deixem un enllaç als Goigs de la Marededéu, de la que ens agradarà tenir noticia del motiu pel que té aquesta advocació :

https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/09/goigs-la-mare-de-deu-de-les-alegries.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/mare-de-deu-de-les-alegries-lloret-de-mar

Lloret tancava l’any 2012 amb 40.837 habitants de dret, que pujaven fins 42.600 al tancament de l'any 2024 

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica.

Amén !!! 

AL QUE PREGA SENSE DEFALLIR, DÉU LI FA GRÀCIA 

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU D’ELENA, DE SOBREROCA O DEL PUIG D’ELENA. SANT ANIOL DE FNESTRES. LA GARROTXA

  

Llegia del Santuari conegut  com de la  Marededéu  d'Elena, de Sobreroca o de Puig d'Elena -  recordeu que el Concili d’Efes, considera herètica qualsevol referència relativa a la Marededéu, que no empri aquesta designació-  ;  d'origen romànic, amb algunes remodelacions posteriors.

Disposa d'una sola nau i absis semicircular a llevant.

La porta d'ingrés és a ponent i es troba protegida per una gran porxada d'època més avançada.

El campanar és d'espadanya de doble obertura i s'assenta damunt la paret oest. A sota hi ha una petita finestra que dona llum a l'interior.

Fins a l'any 1936 – quan els feixistes l’alçaven en armes contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República -  s'hi va venerar una imatge de transició entre el romànic i el gòtic de 50 centímetres  d'alçada – de la que ens agradarà rebre’n  imatges a l’email castellardiari@gmai.com  , la  imatge de la Marededéu  entronitzada portava corona imperial i sostenia un ceptre amb la mà dreta mentre que amb l'esquerra aguantava el seu fill.

Ens agradarà tenir noticia de l’autor de la imatge actual de la Marededéu a l’email castellardiari@gmail.com

https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/06/goigs-nostra-senyora-delena-sant-andreu.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-delena-sant-aniol-de-finestres

A la memòria de les víctimes innocents de la DANA

Que la Marededéu  elevi  a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA.

Amén !!!  

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA. 

Ens dol assabentar-vos que la justícia no ha iniciat – encara -  investigacions formals àmplies contra els polítics autonòmics responsables i/o membres de governs autònoms  per responsabilitat per omissió, negligència o corrupció en relació amb els incendis forestals de l’estiu de 2025.

  inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern