M’enviava el Joan Serra Saún fotografies i dades d’aquest edifici que qualifica de neoclàssic, i que alguns gandesans recorden encara com Cal Dalmases; tenim notícia d’haver que l’any 1660 l’ocupaven Joan Font i Teodora Faneca, anys més tard fou adquirida per Joaquim Vidal i Bellido, amb motiu del casament en segones núpcies , del seu fill Miquel Vidal i Soler, amb Maria Lluïsa d’Ara i Zamora , baronessa de Purroi des de 1853, (Saragossa, 1807 - Tortosa, 1888), que serà la gran heroïna dels set setges de Gandesa contra els carlistes.
http://www.raco.cat/index.php/ButlletiCETA/article/viewFile/216592/295156
És la casa més
‘popular’ de Gandesa, pel fet que des d’aquí es va encapçalar la lluita contra el general carlí Ramon Cabrera i Grinyó (Tortosa, 27 de desembre de 1806 – Wentworth, Regne Unit, 24 de maig de 1877) , que va assetjar per set vegades la ciutat sense conquerir-la.
La porta principal és de grans dimensions tota de fusta, i ens introdueix en un pati cobert on encara a la pedra del terra es poden veure les roderes fetes pels carruatges antics. A cada lateral una petita escala dóna accés a una habitació ocupada pel servei, que havia de preparar els cavalls i els carruatges, per les entrades i sortides de la gent de la casa i els convidats que la visitaven. Al fons, actualment en departaments tancats, hi havia les quadres i l’espai per guardar els carruatges que sempre necessitaven un manteniment.
Un gran pati amb llum natural, acull la gran escala per accedir als salons principals de la primera planta, amb independència d’altres escales interiors situades a diferent nivell per pujar al segon pis. Desapareguts els grans quadres de les parets i altres objectes decoratius, en haver quedat deshabitada durant tants anys, petits mobles salvats i restaurats adornen la part superior de la barana que gira planera al redós del primer pis per accedir a totes les dependències.
El saló principal és el conegut amb el nom de les Virtuts, en raó de les pintures principals cadascuna situada dintre un nínxol, amb columnes pintades i altra decoració pictòrica al sostre, de l’escola pompeiana. El sòcol, ofereix un seguit de paisatges de l’escola flamenca, amb certs detalls de filigrana. Podem veure l’escut d’armes de la Baronessa Maria Lluïsa d’Ara; el mobiliari però, ha estat renovat en haver desaparegut totalment per dues vegades durant la guerra carlista i la guerra civil.
Durant els quatre anys que va durar la primera guerra carlista, Gandesa fou assetjada set vegades per l’exèrcit de Cabrera, amb els seus capitans principals i per ell mateix. En aquest saló tingueren lloc infinitat de reunions per contrarestar les escomeses carlistes i la defensa de la ciutat. Altres esdeveniments socials de la casa passaren per aquestes parets, donat que la Baronessa tenia molta activitat social, era dominant, i actuava com una autèntica autoritat en l’àmbit polític, religiós i administratiu, i va sotmetre a tothom a la seva voluntat.
El despatx de doble cos, encarat al sol amb façana al carrer Carnisseries, conté un seguit d’olis, amb dues ceràmiques en una vitrina, que recorden l’encreuament de missatges establerts entre Maria Lluïsa d’Ara i el general Cabrera.
Encara es pot veure la trapa secreta de dimensions petites, que servia per fugir per una llarga galeria soterrada en cas de necessitat, i que donava a les afores de la població.
Un altre passadís soterrat anava directament a l’interior de l’església al costat de l’Altar Major en recinte protegit, sense necessitat de sortir al carrer com a mesura de seguretat.
Un portal al carrer Carnisseries donava pas a nivell del primer pis, a l’altra casa del davant molt gran (ara és un pati), per guardar els fruits de les propietats; ordi, blat, civada, llegums, vi, oli, i fruits secs. Durant el setges, la baronessa va subministrar aliments a les cases més necessitades.
La baronessa Maria Lluïsa d’Ara i Zamora, vídua de Miquel Vidal (mort per enverinament), va casar-se en segones núpcies amb Ciril Franquet i Beltran ( La Serra d'en Galceran, la Plana Alta, 9/07/1809- Barcelona, abril de 1870) , que fou tinent i càpita de la primera companyia durant el setge, i més tard diputat a Corts, Governador civil de Tarragona, Málaga, Saragossa i Barcelona (1854), i el major propietari de Gandesa, en fer-hi relació per la causa liberal, i portar l’administració dels seus béns.
