TORRE JOSÉ MIARNAU NAVÀS. SALOU. TARRAGONÈS

La capital de la ‘Costa Daurada’ manté una mínima part d’aquell patrimoni històric, que s’aixecava amb la voluntat de fer d’aquest indret un lloc de ‘qualitat’, i que la curtesa de mires i/o la visió de negoci de curta volada, han transformat en una destinació de ‘quantitat’, de la que en destaquen els mitjans internacionals, les borratxeres dels ‘estudiants’ anglesos.

Jose Miarnau Navàs ( Gràcia * , 21 desembre de 1872 - Reus ( al Mas Miarnau ) 09.01.1934 ),

Gràcia * , com Sant Martí de Provençals, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sants i les Corts s'integren el 20 d'abril de 1897 a la Ciutat de Barcelona, en virtut del Decret d'Agregació. Afegeixo que de ‘forma democràtica’ com acostumen a fer-se les coses al REINO DE ESPAÑA

Encarregava al seu fill José Miarnau Ciurana (Vilaseca de Solcina, 05 de setembre 1901 + Barcelona, 25 de novembre 1982 ), a darreries del primer feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera ), aixecar el xalet, de planta quadrada i tres pisos, on hi destaquen les tres torres quadrades decorades amb una franja d'esgrafiats geomètrics- que emmarquen la façana principal i la del carrer Illes Balears-, la galeria del tercer pis, i l'entrada porxada amb cinc arcs rebaixats de mig punt, sobre columnes toscanes. A la planta baixa trobem un porxo decorat amb motius geomètrics pintats sobre la paret. Aquest porxo està delimitat per unes arcades suportades per columnes dòriques, sobre les quals s'hi col•loca una terrassa orientada cap el mar.

Les façanes principals que dóna al carrer Illes Balears, estan emmarcades per dues torres situades als extrems de la construcció. El conjunt es completa amb una sanefa de motius geomètrics de color marró contrastant amb el blanc que domina en la resta del parament. Sobre les finestres de la planta noble es realitzen unes decoracions que combinen els motius clàssics i les rajoles. A la façana principal s'observa una imatge de la Verge de la Pineda ( Advocació de la Mare de Déu venerada a Vilaseca de Solcina, avui encara ) realitzada en rajola, i rematada per un ràfec.

La teulada és de teula àrab i a quatre aigües sobre les torres i d'un sol vessant en la resta del perímetre. La cornisa està suportada per uns tornapuntes de fusta i conté un entramat de fusta decorat amb rajoles. Recorda vagament algunes construccions estiuenques de la cornisa cantàbrica.

Li devem també al Josep Miarnau Navàs, fundador l'any 1891 de Construccions Miarnau, que entre finals del segle XIX i començament del segle XX, aixeques ‘ Villa Dolores’, més coneguda com mas Miarnau, que acull actualment la seu del Centre d’Innovació i Formació Permanent de la Fundació de la Universitat Rovira i Virgili.

Ens agradarà saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com les dades del mestre d’obres i/o arquitecte autor d’aquell edifici, que reformava per al seu ús actual, l’arquitecte Gabriel Bosques Sánchez.

IN MEMORIAM DELS EDIFICIS ESCOLARS DE PALS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Li demanava al Joan Dalmau Juscafresa que afegís a la seva excel·lent tasca de recerca en l’àmbit del patrimoni històric/o artístic, els edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, que estimo pel cap baix en més de 4.000.

Comptava a Pals a la valuosa col·laboració del NARCÍS SUBIRANA FELIU ( Pals, 1956) http://www.pals.cat/portal/attachments/article/260/9.%20NSF.pdf

carrer Abeurador,34

carrer Enginyer Algarra,42

Antic edifici que va ser escola, està en uns carrerons a l'esquerra pujant al Pedró de Pals.

Edifici on es va fer escola a la Plaça Major,2 davant l’ajuntament.

escola de nenes al carrer Samaria,26 cantonada amb el carrer Quermany,13,

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Pals&page=3&pos=28

ESCOLES DE PALS / CEIP QUERMANY

Edifici de planta baixa i coberta a quatre aigües construït gràcies a l'aportació de Josep Torres Jonama. Aquest personatge va fer fortuna a Amèrica i en retornà va fer construir escoles a Palafrugell, Mont-ras, Pals i Regencós. Totes les escoles segueixen el model de Palafrugell, tot i que de dimensions més petites. El sistema constructiu fou importat pel mecenes des d'Amèrica, i reflecteix les escoles que aleshores es construïen allà.

Josep Torres i Jonama (1857-1946) després d'acumular certa fortuna a Nova York, va seguir l'exemple dels rics llegendaris de Nord Amèrica que destinaven grans quantitats a fundacions de cultura i beneficència. Sempre va recordar el seu poble natal, Palafrugell, sobretot el primer quart del segle XX, en què la situació de l'asil, l'hospital i les escoles era especialment delicada. Per millorar l'estat d'aquestes institucions va concedir importants ajuts econòmics, una de les aportacions més destacades va ser la compra dels terrenys i construcció de les escoles, que un cop acabades va donar a l'ajuntament (vegeu Escoles Torres Jonama de Palafrugell, reg. 4453)

Escoles construïdes l'any 1925 pel constructor Miquel Briasi Torrent (1882-1956), seguint el projecte portat d'Amèrica per Torres Jonama. Aquest financia el 50 % del projecte, la resta va a càrrec del consistori.

L'any 1956 Josep Maria Claret i Rubira (Girona, 1908-1988), com a arquitecte escolar, projecta un edifici per a parvulari i habitatge pel mestre en el solar de les escoles. El conjunt ha patit diverses ampliacions posteriors.

Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com més dades de la història d’aquestes escoles.

VILA ENRIQUETA. SALOU. TARRAGONA. TESTIMONI D’UN SOMNI QUE EL VENT S’ENDUGUÉ

Vila Enriqueta és una de les cases d'estil senzill que es varen construir a Salou a les darreries del segle XIX.

La casa està construïda amb planta baixa, amb porxo d'arcs rebaixats, i finestra d'arc rebaixat. La planta noble té una terrassa i a la part de la torratxa un balcó semicirculars, la teulada està coberta a dues vessants.

La casa s'estructura a la manera de planta de creu llatina i, al braç del creuer que dóna al mar, es pot veure el nom de la vila.

Va ser seu de la comandància republicana durant la Guerra Civil.

https://www.salou.cat/ca/la-nostra-ciutat/urbanisme-i-planejament/planejament/el-poum/poum-cataleg-de-bens-protegits.pdf

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=12337

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2013/07/les-cases-del-passeig-jaume-i-de-salou_1151.html

No trobava cap dada del promotor, ni de l’autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

No trobava tampoc – potser és més fàcil trobar una agulla en un paller, oi?. - ningú per a preguntar-li on era l’edifici que acollia les escoles públiques i/o privades abans de la dictadura franquista, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya @gmail.com

Recordem SEMPRE que Salou havia de ser NIÇA, i Espanya una REPÚBLICA. Els esdeveniments es torçaven, la República es tornava dictadura [Democràcia Orgànica], i Salou passava a ser un més dels recipients on col·locar la matèria ‘orgànica’.

EDIFICI SOL MAR & MAR SOL. A LA MEMÒRIA DE L’ARQUITECTE DOMÈNEC SUGRAÑES GRAS. SALOU. TARRAGONA

Retratava les restes il·lustríssimes de l’edifici Sol Mar & Mar Sol, de Salou.

https://www.salou.cat/ca/la-nostra-ciutat/urbanisme-i-planejament/planejament/el-poum/poum-cataleg-de-bens-protegits.pdf

Llegia a : http://www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarragona/salou/edifici-sol-i-mar-mar-i-sol

És un dels primers edificis d'apartaments construïts a la costa catalana. Va ser iniciat l'any 1925, amb un projecte de l'arquitecte Domènec Sugrañes Gras (Reus, 12 de desembre de 1878 - Barcelona, 9 d'agost de 1938). Ocupa tota una illa de cases tot i que una de les façanes és d'època contemporània. La resta presenta façanes de planta baixa i dos pisos, amb un nivell més als angles, a mode de torres.

El projecte, construït en vàries fases i que ocupa tota una illa, és obra de Domènec Sugrañes (Reus, 12 de desembre de 1878 - Barcelona, 9 d'agost de 1938), l’arquitecte insígnia de Salou.

És un edifici emblemàtic per partida doble: perquè es tracta del primer bloc d’apartaments d’estiu de lloguer de Catalunya, i perquè es va salvar de l’enderroc gràcies a una campanya ciutadana l’any 2001. Tot i això, va ser completament reformat i molt mutilat i es va reinaugurar el 2006. De l’original només en sobreviuen tres façanes amb els seus magnífics esgrafiats, dolçament noucentistes, contemporanis dels del mas Llevat de Reus.

L'edifici "Sol i Mar" va ser el primer bloc d'apartament de Salou, i probablement a Catalunya, construït expressament per al lloguer d'estiuejants.

L'edifici té planta baixa i dos pisos i ocupa l'illa situada entre els carrers de Ponent, Joan Miró, de l'Església i del Mestral en el solar que antigament havia ocupat la primera Duana del port de Salou, al segle XVIII.

El conjunt de l'edifici és noucentista, sobretot els esgrafiats de gerros i decoració floral, de colors ocre i blanc, a la façana. Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del nom, cognoms, lloc de naixement i traspàs del mestre esgrafiador.

Cal destacar que les cantonades de l'illa queden remarcades amb unes torres de planat baixa i tres pisos. Afegir, que és interessant la solució donada a l'entrada dels apartaments, on apareixen quatre escales, amb forma propera a una de cargol, que pugen als diferents pisos de la casa. Aquestes escales, amb forma poligonal, tenen baranes de fusta molt artístiques i decoració de manises als esglaons. Els sostres presenten embigats de fusta i les xemeneies són de ceràmica.

Cal felicitar a tothom que participava en la destrucció del patrimoni històric i/o artístic de Salou, abans i desprès del 30 d’octubre de 1989 data en que una sentencia del Tribunal Supremo del REINO DE ESPAÑA atorgava a Salou la independència administrativa de Vilaseca de Solcina.
Vergonya salouencs, vergonya catalans !

NOTRE DAME DE LA MER. SALOU. TARRAGONA

Llegia a http://www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarragona/salou/esglesia-de-santa-maria-del-mar

L'església de Santa Maria del Mar és una típica església del segle XVIII que mostra un estil de transició del Barroc cap al Neoclassicisme. La solució de la portada podem dir que és purament barroca encara que d'estil popular. Però, per una altra banda, l'acabament de la façana ens mostra un frontó triangular molt del gust del moment, amb un ull enmig que es repeteix, però de dimensions més grans a la façana. La porta d'accés a l'església presenta una llinda adovellada i pilastres toscanes a ambdós costats. El frontó està partit i a sobre hi ha una fornícula superior amb la imatge de la Verge. Té un ampli creuer i girola a la capçalera. A la portada trobem un petit detall al·lusiu a la vida marinera: una barca amb mariners.

Interiorment, el presbiteri és decorat amb realistes frescos de Güell [Hortensi Güell (Reus, el Baix Camp, 1876 - Salou, el Tarragonès, 1899)?] El baptisteri acull una interessant decoració mural de factura d'avantguarda, que inclou elements de collage i que ocupa completament aquest espai. Formen un conjunt de pintures de caràcter al·legòric, obra de Grau-Garriga [Josep Grau-Garriga (Sant Cugat del Vallès, 18 de febrer de 1929 - Angers, País del Loira, 29 d'agost de 201l)?]. Daten de l'any 1964.

La seva construcció va ser promoguda pel Gremi de Mariners Matriculats i va ser autoritzada per l'arquebisbe de Tarragona, Pere de Copons i de Copons, (/Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1675 — Tarragona, Tarragonès, 1753 ), el 14 de febrer de 1752. Va ser beneïda, amb gran solemnitat i festa, el 31 d'octubre de 1766.

AFCEC 1900.1925

Originàriament tenia només una sola nau i campanar d'espadanya, L'any 1919 es va construir la sagristia, i entre 1930 i 1932 l'actual campanar.

A començaments de la dècada dels 50 del passat segle, la petita església marinera es mostra insuficient i es realitza un ambiciós projecte d'ampliació que transformaria el temple fins a l'aspecte actual. Es basteixen dues naus laterals, un creuer i una capella semicircular darrera de la capçalera.

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com dels mestres d’obres i/o arquitectes, autors del temple i de les successives reformes. Per la naturalesa de l’edifici excloem que sigui obra del maligne – que des de sempre ha tingut bona ma en afers de construcció -, i ens sembla que fer constar ‘ desconegut’ en un edifici com aquest, és força escandalós, oi?.

El PATRIMONI HISTÒRIC CATALOGAT DE SALOU I/O EL CONFLICTE ENTRE LA PROPIETAT PRIVADA I L’INTERÈS GENERAL

Entrava a la finca de número 26 del carrer Nord de Salou, per tal de retratar una torre de l’aigua amb característiques modernistes.

M’havia precedit – com és costum pel que fa als edificis modernistes – el Valentí Pons Toujouse, que defensa una possible atribució a l’arquitecte Domènec Sugrañes i Gras, també escrit Domènech Sugranyes, (Reus, 12 de desembre de 1878 - Barcelona, 9 d'agost de 1938), autor en aquesta zona almenys de :

Casa Bonet, a Salou (1918).
Torre Loperena, a Salou (1924)
Apartaments Sol i mar, a Salou (1925)
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2013/08/les-cases-del-passeig-jaume-i-de-salou.html
Casa Verd i Blau a Cambrils

http://vptmod.blogspot.com/2017/05/salou-diposit-daigua.html

Coincidia amb un veí que en llengua castellana em deia que l’obra està en una propietat privada, i m’anunciava que l’any que ve, entenc que es referia a l’any 2019, es faran obrers per barrar-hi l’accés.

Per aturar la seva agressivitat li oferia trucar al 112, i quan començava la marcació amb el meu mòbil , de forma nerviosa ho refusava la seva esposa.

Des del tontisme estan convençuts que els alemanys, francesos, italians, grecs, .., i per descomptat els catalans, parlem una llengua diferent a la castellana amb l’única intenció de mortificar-los.

Espero que Salou compti amb alguna Associació Cívica, que reivindiqui el dret de pas fins aquesta i altres edificacions d’interès, si cal fent un vial ad-hoc-. Altrament incloure un edifici en el Catàleg de Patrimoni quin sentit té?.
https://www.salou.cat/ca/la-nostra-ciutat/urbanisme-i-planejament/planejament/el-poum/poum-cataleg-de-bens-protegits.pdf

Catàleg de Bens Protegits , fitxa B-02, pàgina 92 i següents.

Encara que hi ha poca cosa a salvar pel que fa al patrimoni històric a Salou, ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de que almenys en aquest cas, el Consistori garanteix el dret públic de pas.

EDIFICI DE LA CAMBRA DE COMERÇ, INDUSTRIA I NAVEGACIÓ DE TORTOSA. ANTIGA CASA BRUNET/BANÇ COMERCIAL DE BARCELONA/ACADÈMIA COTS. TORTOSA. L’EBRE JUSSÀ [BAIX EBRE]. CATALUNYA

El Manuel Gálvez Barragan publica una fotografia de l’edifici que acull avui la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa , , situat Tortosa al carrer Cervantes, 7, cantonada, carrer . Teodor Gonzalez. Tortosa – L’Ebre jussà. (Baix Ebre).

http://ilercavonia.wikia.com/wiki/Casa_Salvador_Brunet_i_Sala

Obra de Josep M. Vaquer Urquizú , m.o. de l’any 1913, aixecada per encàrrec de Salvador Brunet Sala , el Mapa de Recursos explia que és un edifici contundent, eclèctic i barroquitzant tant a l'interior -sobretot a l'escala- com a l'exterior. La casa trenca el pes del seu volum amb la decoració de les pilastres i els frontons que, amb les motllures i la cornisa superior, l'hi donen un cert dinamisme. La seva massa pètria dialoga amb la menys carregada Casa Segarra, de Pau Monguió Segura Monguió (nascut a Tarragona (Catalunya) el 10 de juliol de 1865 i mort a Barcelona el 21 de gener de 1956) , situada al xamfrà contrari, com a exemples de corrents paral·lels dins el Modernisme, l'un floral i més depurat, i l'altre absolutament ‘horror vacui’. Ambdues comparteixen el coronament amb balconadura i una tribuna-mirador, o boínder, al pis principal en el xamfrà.
L'edifici va ser dissenyat per a vivenda dels propietaris que van llogar els baixos al Banc Comercial de Barcelona.

Requisat en els dies foscos que seguien a la sedició els militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República l pels anarquistes de la CNT-FAI, a la postguerra el va llogar l'Acadèmia Cots i en l'actualitat acull la Cambra de Comerç de Tortosa.

Faig servir sempre que puc – i fins que ho prohibeixi l’article 155, i/o els partits de l’eix del mal – paraules de la llengua catalana, jussà, sobirà; el castellà no té mots específics per referir-se a qüestions orogràfiques, i utilitza els adjectius, ALTO/BAJO, que son del tot inapropiats al meu entendre, i que s’imposaven ’ manu militari’ – com tot el que ve de Madrid – en fer la descripció comarcal.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

IN MEMORIAN DE LES ESCOLES DE VILASECA DE SOLCINA ANTERIORS A LA DICTAURA FRANQUISTA. TARRAGONA. CATALUNYA

Anàvem a Vilaseca de Solcina a comprar fruita – és una vella tradició que mantenen encara alguns pagesos que ofereixen els seus productes a l’entrada de casa seva -. Préssecs, figues, i dades d’una escola anterior a la dictadura franquista, regentada per monges que a dia d’avui és un domicili particular.

Ens agradarà rebre informació de l’Ordre religiosa d’aquelles monges, i tantes dades com sigui possible de la història d’aquella escola a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

El Pep Aleu Sendra, em deixa un comentari al facebook ; eren de la Presentació, i en aquest edifici a baix a la dreta també hi va haver les oficines de la Caja de Ahorros y Pensiones de Catalunya y Baleares

Hi havia també una escola a la Plaça de l’Estudi, que acull ara altres serveis públics.

http://www.diaridetarragona.com/costa/38452/vila-seca-tendra-un-centro-formativo-de-adultos-en-las-escoles-velles

Vilaseca de Solcina, tenia 3101 habitants al cens de l’any 1900 , i 21.993 quan es tancava l‘any 2017. Com massa poblacions de Catalunya ha crescut de forma exponencial, i no s’ha tingut la cura que calia amb la seva història i el seu patrimoni.

Vergonya Vilasecans, vergonya catalans !

IN MEMORIAM DE COL·LEGI I LA CAPELLA DEL SAGRAT COR DE CAMBRILS ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL CAMP JUSSÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Feia molt de temps que cercava conèixer l’autor de l’edifici de l’escola i la capella del Sagrat Cor de Cambrils, de la que em facilitaven imatges des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/08/capella-del-sagrat-cor-de-jesus-del.html

El meu signe de zodíac és capricorn i em definia a mi mateix en una entrevista com ‘tossut’, li hagués escaigut millor potser com deia José María Escrivá Albás (Barbastre, província d'Osca, 9 de gener de 1902 - Roma, 1975), declarat Sant per l’església catòlica el 6 d'octubre de 2002 amb el nom de Josep Maria Escrivá de Balaguer, substituir-ho per la ‘ santa obstinació ‘.

Llegia ; http://www.revistacambrils.com/index.php?reportatge=true&c_noticia=4173
El 14 de desembre de 1880 l’arquebisbe de Tarragona Benet Vilamitjana i Vila (Sant Vicenç de Torelló, província de Barcelona, 1812 - Tarragona, 1888 ) posava la primera pedra de l’escola del Sagrat Cor, en una finca propietat de la família Vidal Gimbernat L’empresa estava promoguda per l’advocat i canonge cambrilenc Benet Vidal i Gimbernat (1827-1907), que també es va preocupar de trobar alguna congregació religiosa disposada a establir-se en aquest col·legi i 1895 donar ensenyament de franc als nens i les nenes del poble. La construcció de l’edifici va durar sis anys, amb el finançament d’algunes de les principals famílies del municipi, fins que, el gener de 1887, hi van començar les classes les religioses carmelites de Santa Joaquima de Vedruna. El mes de maig d’aquell mateix any, iniciaven també classes els religiosos Fills de la Sagrada Família de Jesús, Maria i Josep. Les dues congregacions, dedicades a l’ensenyament de nenes i nens, respectivament, es van distribuir en les dues meitats de l’edifici, a banda i banda de l’església.
L’autor va ser el mestre de cases Francesc Ribot del que ens agradarà rebre més dades, cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercataluya@gmail.com

http://www.cambrils.cat/arxiu/fitxers/documents/documents-del-patrimoni-cultural/documents-de-el-document-del-mes/comunicat-del-cens-d2019alumnes-de-l2019escola-vedruna-1953

La presència dels religiosos Fills de la Sagrada Família de Jesús, Maria i Josep, s’acabava abruptament el diumenge 28 de juliol de 1895, a les quatre de la tarda, els religiosos de la Sagrada Família van visitar l’ermita de la Mare de Déu del Camí per acomiadar-se de la imatge i, ja de nit, es van dirigir a peu cap a Reus, acompanyats pels guardes rurals i quatre veïns del poble. En aquesta ciutat, el pare superior –Josep Manyanet– ja havia previst de construir un nou col·legi per traslladar-hi la comunitat cambrilenca. Clanxet va escriure aquesta conclusió: “Les sucedió a esta pobre gente lo de la fábula de la oveja y el lobo, que bebiendo éste en la parte superior del arroyo, decía que la oveja le enturbiaba el agua. Los de la Sagrada Familia habiendo hecho mucho bien durante los ocho años que permanecieron en Cambrils, fueron también víctimas del lobo de la envidia”.

No va ser fins al 1900 quan van arribar els Germans de les Escoles Cristianes de La Salle, després que les religioses carmelites de Santa Joaquima de Vedruna es traslladessin a l’edifici que ocupen actualment al carrer de les Creus obra de l’arquitecte RAMON SALAS I RICOMA (Tarragona, 1848-1926). Font : l’excel·lent treball del Dídac Gordillo Bel, L’EDIFICI DE LES ANTIGUES ESCOLES D’AMPOSTA EN RELACIÓ AMB ALTRES OBRES DE RAMON SALAS I RICOMA

ESCOLA L’EUCARIA. SANT MARTÍ DE TOUS. L’ANOIA.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Havíem fet una visita a Sant Martí de Tous l’any 2010, i en relació a la masia dita l’Eucaria , http://www.eucaria.com/ havia trobat les següents dades :

La família Vilà va vendre en data 08-06-1925 la finca a l'Escola Pia de Catalunya que en el període 1926-27 la va fer servir com col•legi per a estudiar-hi els nois que volien ser escolapis i encara eren molt joves.

El Gener de 2001 l'Escola Pia signa la venda de la finca que esdevindrà un Restaurant, que defineix el lloc d'aquesta manera :

Pau, silenci, natura, ocells, olors, flors, pagesos, camps, arbres, animals, passejar, badar, pensar, imaginar, jugar, disfrutar, descansar, menjar...

Això es l'Eucaria, casa pairal, antiga residencia d'estiu d'un Indiano i actualment reformada com a restaurant. Situat en una vall privilegiada amb vistes a la muntanya de Montserrat.

D’aleshores ençà no he trobat cap dada d’aquest ‘Indiano’, ni tampoc de l’autor de l’esglesiola neogòtica de la Sagrada Família.

Sou pregats de fer-nos arribar qualsevol informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El Josep Olivé Escarré, als seus 89 anys, ‘flipa en colors’ davant la diversitat monumental i/o paisatgística de Catalunya.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

LLOTJA VELLA DEL PORT. BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

El Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955) em feia arribar unes fotografies de la llotja vella del port de Blanes, quan encara s’hi duien a terme les subhastes del peix.

No trobava cap dada de l’autor d’aquest edifici que acollia la subhasta i magatzem del peix, i que fou construït a finals dels anys trenta i s'utilitzà fins els anys setanta, quan es va habilitar una altra llotja nova, també reformada als anys noranta.

Patrimoni Gencat ens diu ; edifici de planta rectangular i planta baixa adossat a d'altres instal·lacions del port. Té coberta a dues aigües i està dividit en dues parts. La primera eren i són magatzems i té grans finestres i portes amb arcades de mig punt molt rebaixades i emmarcades de rajol. La segona part és oberta a l'exterior i era l'espai de llotja.

Aquest lloc està format per cinc arcades pel costat ample i tres pel curt, totes rebaixades i separades per pilars fets de rajol que contrasten amb la resta de la construcció pintada de blanc. El sostre interior està fet a base de formigó en forma de bigues adaptades a la triangulació de la coberta. Sobre l'arcada central del costat curt existeix un òcul, també emmarcat de rajol, que dóna llum a l'interior de la llotja.

No hi ha cap dada tampoc al COAC de Girona :

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Blanes&page=6&pos=57

Habitualment aquests edificis que acollien serveis públics els dissenyava el mestre d’obres i/o arquitecte municipal. Ho preguntarem a l’Arxiu de Blanes.

A l’evangeli de Lluc 2:52 , llegim : Jesús creixia en edat i saviesa, i tenia el favor de Déu i dels homes. De Blanes dissortadament no podem afirmar el mateix, oi?.

SANT ISCLE I SANTA VICTORIA. COM ARRIBAVA LA SEVA DEVOCIÓ A SANT ESTEVE DE CASTELLAR?.

Un els més bells carrers de Castellar del Vallès és el de Sant Iscle - i Santa Victòria -; avui encara una persona del carrer guarda a casa seva una imatge que expliquen estava a l’església barroca, o potser va ser ‘salvada’ de la follia destructiva que es desfermava amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República.

Sant Iscle o Aciscle (? - Còrdova, 17 de novembre de 303), junt a la seva germana Santa Victòria, foren dos cristians cordovesos que per les seves creences els apressaren i martiritzaren, en temps de l'emperador Dioclecià.

La llegenda explica que després de ser arrestats, els dos germans van ser torturats i, segons la tradició, Victòria va ser assagetada i Iscle morí decapitat.

Una passió tardana, del segle X, narra que el prefecte de la ciutat, Dió, va ficar-los en un forn encès, on els germans van romandre pregant i cantant himnes. Dió va fer que els lliguessin pedres i els va fer llençar al Guadalquivir, on van surar fins a arribar a la ribera. Penjats sobre una foguera, les flames no van tocar-los i, desviant-se, van cremar i matar centenars de pagans que assistien al turment. Finalment, van ser morts: amb sagetes, ella, i decapitat, ell.

Nascuts a la Corduba , a la província romana de la Bètica, se’ls reivindica com andalusos. Al-Àndalus o l'Àndalus (en àrab الأندلس, al-Andalus) és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Pensem que el nom del carrer té relació amb el camí que menava fins a l’ermita dels Sants que es troba prop del Santuari de la Mare de Déu de la Salut, a la que dedicàvem una publicació.

Agrairem les vostres aportacions a l’email castellardiari@gmail.com i/o coneixercatalunya@gmail.com

Reflexions sobre el patrimoni immoble de Catalunya. El Rotllo de Cassà de la Selva, la botiga de l’Anastasi Miralles a Castellar del Vallès, i les cases de la Papallona de Granollers i Barcelona.

El Joan Dalmau Juscafresa fa una excel·lent tasca de divulgació del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, publicava recentment:
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/2018/08/el-rotllo-cassa-de-la-selva-el-girones.html

Joan Dalmau Juscafresa

Del que patrimoni Gencat en diu; Edifici entre mitgeres de dues plantes. Hi ha un habitacle al pis i un bar en la planta baixa. Cal destacar la forma circular de les obertures en façana que recorden els tractaments formals del modernisme sobretot en alguns edificis comercials. La façana és tota arrebossada i pintada. Atribuïda a l’arquitecte Isidre, BOSCH BATALLER ( Vilanna, 1875-1960 )

No confirma aquesta dada el Col·legi d’Arquitecte de Catalunya a Girona :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Cass%C3%A0+de+la+Selva&page=3&pos=27

A Castellar del Vallès tenim un edifici extraordinàriament similar :
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/02/breu-historia-del-numero-20-de-la.html

Antonio Mora Vergés

Respecte del qual hom considera que té relació almenys amb altres dos edificis:
http://vptmod.blogspot.com/2009/11/barcelona-granollers-casa-de-la.html

Barcelona.Valentí Pons Toujouse

Granollers. Valentí Pons Toujouse

No dubtem pas que l’edifici de Cassà de la Selva sigui de l’arquitecte Isidre, BOSCH BATALLER ( Vilanna, 1875-1960 ), ni tampoc de la relació entre la casa de Granollers i la de Barcelona, atribuïda la primera a Josep Graner i Prat (Casserres, Berguedà, 1844-1930), i confirmada l’autoria de la segona per aquest mestre d’obres que deixava la seva empremta a Castellar del Vallès.

En matèria de patrimoni històric a Catalunya estem a les beceroles.

LA QUINTANA. ORISTÀ. EL LLUCANÈS. OSONA. CATALUNYA

Retratava la façana de la Quintana, des del davant de la capella de la Mare de Déu dels Dolors, Patrimoni Gencat ens diu ; masia situada al sud-oest del nucli urbà d'Oristà, a tocar de la riera Gavarresa. És una masia de dimensions molt grans formada per un volum principal amb diverses estructures adossades a l'est i multitud d'estructures i edificis al voltant donant origen a un conjunt complex. El volum principal, de planta baixa, primer i segon pis, i golfes està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb molt morter, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals.

La façana principal, orientada a l'est, presenta una composició totalment simètrica. A la planta baixa hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra motllurada al centre, amb dues finestres apaïsades emmarcades amb monòlits de pedra motllurada a cada costat. Al primer pis hi ha tres balcons emmarcats amb pedra bisellada i amb arc de descàrrega de lloses a plec de llibre, essent el balcó central el més gran. Al segon pis es repeteix la composició amb tres balcons emmarcats amb pedra bisellada, tot i que en aquest cas els tres són de la mateixa alçada. A les golfes hi ha únicament una finestra emmarcada amb pedra bisellada al centre. La façana sud presenta, a nivell de planta baixa, dues línies d'obertures, la inferior és de tres obertures apaïsades emmarcades amb monòlits de pedra motllurada i la superior de tres obertures quadrades emmarcades amb monòlits de pedra motllurada. Al primer pis hi ha tres balcons i dues finestres emmarcats amb pedra bisellada, una gran balconada emmarcada amb un arc de mig punt de pedra treballada i, a l'extrem dret, una galeria de dues obertures d'arc de mig punt amb un pilar central bisellat amb motllures al capitell i la base. Al segon pis hi ha a sis balcons emmarcats amb pedra bisellada i dues finestres reformades.

La façana est té adossades multitud d'estructures construïdes majoritàriament amb murs de maçoneria de pedra, alguna és més antiga que el volum principal. En la part visible de la façana del volum principal hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada amb una finestra emmarcada amb pedra motllurada just a sobre a nivell de planta baixa. Al primer pis hi ha la continuació de la galeria de la façana sud, en aquest cas amb tres obertures d'arc de mig punt, una tapiada, sustentades amb pilars de pedra bisellada amb motllures a capitell i base. Al segon pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, i una finestra, també emmarcada amb pedra bisellada, a les golfes. La façana nord té adossat a l'esquerra un volum de planta baixa i primer pis. Aquesta part conserva, a nivell de planta baixa, una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i un portal d'arc deprimit convex emmarcat amb pedra motllurada i amb la data de 1780 inscrita junt amb una creu a la llinda. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i una finestra emmarcada amb pedra motllurada, i al lateral, en la façana d'aquest volum encarada a l'est, es conserva una petita finestra amb acabament superior d'arc de mig punt, emmarcada amb un sòl monòlit. Pel que fa a la façana del volum principal, s'hi observa a nivell de planta baixa quatre finestres emmarcades amb monòlits de pedra motllurada, entre els quals sobresurt una estructura de maçoneria de pedra que conserva dos desaigües de pedra, un ràfec motllurat i tres pilars bisellats a l'extrem superior que actualment no sustenten res. Al primer pis hi ha un balcó emmarcat amb pedra bisellada que dóna accés a la terrassa que forma l'estructura adossada, amb una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a cada costat, a més de quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i dues petites obertures circulars. Al segon pis hi ha sis finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals emmarcada amb monòlits, i una petita finestra amb acabament superior d'arc de mig punt emmarcada amb un sòl monòlit, idèntica a la que es conserva en el volum adossat.

Fent camí a Rocaguinarda retratava des de la distància la Quintana i la seva capella de la Mare de del Dolors.

Oristà, el Lluçanès, Osona, Catalunya, conserven encara un riquíssim patrimoni històric i/o artístic que s’hauria de ‘posar en valor’.

Del REINO DE ESPAÑA no en podem esperar res, i als catalans ens cal posar-nos les piles, i fer realitat allò que de nosaltres deien els refranys ‘ els catalans de les pedres en fan pans’.

CAPELLA DE SANTA ANNA DEL CONVENT DELS CAPUTXINS. BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Quan em regalaven “la Ruta les Ermites de Blanes” :

https://www.blanescostabrava.cat/wp-content/uploads/2018/07/ERMITES_es.pdf

Trobava a faltar l’església de Santa Anna del Convent que l’ordre dels Caputxins tenia en aquesta ciutat, del que a l’Enciclopèdia Catalana ens diuen; fou important per a la vila la fundació del convent de caputxins el 1583, bastit al puig de Santa Anna, per iniciativa, sembla, dels jurats blanencs.

El 1609 s’instituí la festa de Sant Elm, patró dels mariners, que el 2 de juny anaven en processó al convent. Aquest esdevingué un important centre de devoció.

El 1631 els fidels oferiren el retaule que decorà l’altar major, obra de l’artista Battista da Palma, genovès radicat a Barcelona

En podeu trobar algunes dades mes a :

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=6412

I encara podeu visionar una fotografia de 1929 del Josep Gaspar i Serra (Manresa, 1892 - Barcelona, 12 de gener de 1970)

http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/ref/collection/gaspar/id/267

On s’aprecia el campanaret de Josep Font i Gumà (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 23 de gener de 1859 - 4 de juliol de 1922), que afectat per un llamp seria descartat definitivament per l’ Isidre Puig i Boada (Barcelona, 1891 - 1987) que va dirigir la construcció d’una capella dintre les ruïnes del temple franciscà, beneïda l’any 1949

L’antic Convent acull avui una prestigiosa empresa de restauració :

https://jubanyevents.com/ca/espais/el-convent-blanes

La blanenca que em feia arribar aquestes imatges s’estima més que no fem aparèixer les seves dades.

Em recomana adreçar-nos a arxiu@blanes.net

I demanar més dades a :

Arxiver: Antoni Reyes Valent

Tècnic: Aitor Roger Delgado

Administració: Joaquim Roura Roger, Carme Pellicer i Fina Serra

Com així farem.

Quan es refaci “la Ruta les Ermites de Blanes” ens agradarà veure-hi també la capella de Santa Anna de l’antic convent dels Caputxins.

https://www.blanescostabrava.cat/wp-content/uploads/2018/07/ERMITES_es.pdf

http://www.bcncatfilmcommission.com/es/location/convent-de-blanes

https://www.vanitatis.elconfidencial.com/noticias/2013-06-20/xavi-hernandez-se-casa-con-una-periodista-el-proximo-13-de-julio-en-blanes_255257/

https://jubanyevents.com/ca/espais/el-convent-blanes

http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/ref/collection/gaspar/id/267

Com la immensa majoria dels que viuen a Blanes, no vaig néixer aquí.

Reivindicar el santoral catòlic, apostòlic i romà, i amb ell la CULTURA

Havíem endegat una publicació diària al Diari de Castellar del Vallès
https://www.facebook.com/search/top/?q=diari%20de%20castellar%20del%20vall%C3%A8s

Ens semblava però, que calia fer alguna cosa més, i conseqüents amb la petició que adreçàvem als lectors :

Ajudeu-nos en la recerca de imatges dels Sants.

Malgrat que sembla que avui la ‘ciència’ ha eliminat la ‘religió’, en realitat el que succeeix és que l’empobriment cultural es vol vestir de ‘progres’ ,oi?.

Allunyeu-vos del ‘tontisme’ com de la pesta bubònica.

Obríem un pàgina ad hoc al facebook Santoral catòlic, apostòlic i romà
https://www.facebook.com/Santoral-cat%C3%B2lic-apost%C3%B2lic-i-rom%C3%A0-2187216244857489/?modal=admin_todo_tour

Esperem poder ajudar a tots aquells que si mes no, volen continuar amb les tradicions de la seva infantesa i joventut, celebrant no únicament els aniversaris, sinó també, i m una mostra de ‘normalitat’ la onomàstica de les persones que s’estimen i/o amb les que es relacionen.

IN MEMORIAM DEL DOCTOR JOAN PUIG VALLS. SANT FELIU DEL RACÓ, SANT ESTEVE DE CASTELLAR DEL VALLÈS.

No trobava cap dada de l’autor d’aquest edifici que el Catàleg de Patrimoni ens descriu així; edifici de planta baixa i dos pisos, amb coberta plana, originàriament 1899, unifamiliar. Façana a carrer de composició simètrica amb baixos amb portal central en arc escarser i una finestra a cada costat. Planta primera amb balconada correguda i tres balconeres, la central en arc de mig punt. Planta segona amb tres balcons, amb balconera central també en arc de mig punt. Motllures a nivell de forjats unificant balcons. Fris amb respiralls, mènsules que suporten la cornisa i barana de terrat a base de gelosia amb pilastres. Acroteri central destacat amb frontó en arc i element decoratiu central. Gerros ornamentals sobre les pilastres de les cantonades.

Façanes laterals amb la mateixa composició però amb finestres més petites.

La Torre Puig és una casa senyorial que va fer construir el doctor Joan Puig Valls (Sabadell l'any 1843 + Sant Feliu de Racó, Sant Esteve de Castellar, 14 de gener de 1924), i que va anar a Argentina a exercir la seva carrera de metge; en poc temps es va fer amb una gran clientela i el seu nom va ser molt conegut, aconseguint una gran fortuna. La seva mare, que vivia a Sabadell, va caure greument malalta i la Soledat, la germana del doctor Puig, va portar la mare a fer la convalescència a Sant Feliu del Racó i la dona es va recuperar tan bé que la Soledat va escriure al seu germà donant-li notícies de la situació i la salubritat del poble. Arran d'aquests fets el doctor Puig va començar a invertir al poble tot comprant terrenys i fent construir diferents habitatges.

El doctor Puig es va casar amb la Beatriu Cabal; quan la parella arriba a Sant Feliu del Racó ja s’havia construït més de la meitat de la casa coneguda com la torre Puig i, com que en aquells moments no hi havia llum, per tal que els seus propietaris veiessin la finca i la casa quan van arribar al poble, de nit, es va fer foc a la plaça per il·luminar la zona.

Quan el doctor Puig s'instal·la definitivament a Sant Feliu del Racó una de les seves preocupacions és buscar aigua pel poble i va fer construir molts pous. Amb el temps, per la seva dedicació a Sant Feliu, se li va dedicar la plaça central del nucli agregat .

El doctor Puig desitjava que el poble fou conegut i que hi acudís la gent per recuperar la salut tal i com ho havia fet la seva mare. El doctor Puig va donar terrenys per ampliar la plaça del poble i l’Ajuntament va fer la paret actual i es va tapar el xaragall o torrent que hi passava.
També va aconseguir el traçat de l’actual carretera que va de Castellar a Sant Feliu des del “Pal” fins a la plaça.

El doctor Puig va morir el 14 de gener de 1924 i fou enterrat a Sant Feliu del Racó on li dedicaren la plaça del poble amb una placa on es mostrava l’agraïment dels vilatans.

Joan Puig i la Beatriu Cabal van tenir un fill, en Josep Puig Cabal; i durant la Guerra Civil van ser perseguits i foren objecte de nombroses burles i mofes per la qual cosa el fill va tornar cap a Amèrica on, finalment, hi va morir.

A mitjans dels anys cinquanta cada planta de la torre fou ocupada per una família diferent.

A Sant Feliu del Racó – com arreu – hi havia aleshores i ara persones molt valuoses :
https://www.raco.cat/index.php/placavella/article/viewFile/337062/427932

El que avui es coneix com a Centre Feliuenc, del que no trobava cap dada del promotor, de l’autor i de la seva història – i n’esperem rebre informació a castellardiari@gmail.com - també pertanyia als terrenys que formaven la Torre Puig.

EL SOLER DE TORRELLES DE LLOBREGAT.

Tenia noticia de que Jaume Palet Roig ( Torrelles de Llobregat, 1923 + 2015 ) va ser el promotor de la reforma que l’any 1969 es feia a la masia familiar del Soler de Torrelles.

Ens agradarà tenir noticia de l’arquitecte i/o mestre d’obres que en va ser autor.

Quan a l’excel·lent treball : file:///C:/Users/Usuario/Downloads/Soler-de-Torrelles-treball-2010%20(1).pdf

A la pàgina 16 es fa una proposta d’escut parlant amb la següent composició :

Un sol referint-se als Soler, un riu o riera que passava pel mig de la propietat i els còdols o palets de riu que es refereix als Palet.

D’aquesta nissaga - no necessàriament d’aquesta branca familiar – trobava a : http://www.armoria.info/libro_de_armoria/PALET.html

Catalán. De sinople, una torre, de plata sobre ondas de agua, de azur y plata, siniestrada de dos lobos andantes de sable, puestos en palo. [V. de Cadenas ].

Catalán. De plata, dos cuervos, de sable, puestos en faja. [V. de Cadenas].

Quan no es fa referència al títol nobiliari, hom suposa que estem davant de la ‘petita noblesa’ els cavallers.

TENIU IMATGES DEL SAFAREIG PUBLIC DEL CARRER DE LES BASSETES?. CASTELLAR DEL VALLÈS

A les darreries del segle XIX Sant Esteve de Castellar tenia uns 3.500 habitants, i únicament hi havia un safareig públic, el del carrer de les Bassetes que estava situat a l’aire lliure, sota la font del mateix nom, la qual té o tenia, dues piques o bassetes que al sobreeixir omplen/emplenaven aquest safareig que avui en dia s’utilitza com a bassa de reg pels horts del voltant
Ens agradaria rebre’n imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com i castellardiari@gmail.com

Imaginen que les famílies del Pla anaven a rentar al riu Ripoll.
Ens agradaria rebre’n imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com i castellardiari@gmail.com

https://www.raco.cat/index.php/placavella/article/viewFile/337052/427922

Teniu dades dels safareigs de la Baixada de Palau?. Quan es van fer?. Qui en va ser l’autor?.

A Sant Esteve de Castellar, i desprès a Castellar del Vallès, s’ha fet una excel·lent feina de destrucció del patrimoni històric i/o artístic, tant, tant, tant, que ni en el supòsit MOLT improbable que TOTHOM comences a fer recerca, es imaginable que es pugues ‘recuperar’ una mínima part.

Havíem fet un article sobre l’aigua l’any 2003; aquell any es va ‘declarar’ internacionalment l’any de l’aigua, i recordo que acabava trobant una fotografia a la pàgina de www.guimera.info , la publicació d’aquell post em portaria a col·laborar amb aquesta associació que malda per fer ‘visible’ la Vall del Corb, la comarca de l’Urgell, la província de Lleida, i la nació catalana.

SANTA MARIA DE VILAFORTUNY. CAMBRILS. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA. CATALUNYA

Anàvem la Montserrat, la Maria Jesús, el Feliu, i l’Antonio que exercia com a sherpa, i que demanava al Feliu que retrates l’esglesiola de Santa Maria de Vilafortuny de la ens diu el Mapa de Recursos Culturals de la Diputació Provincial de Tarragona: edifici senzill, de reduïdes dimensions, d'una sola nau amb arcs de pedra, coberta de fusta a dues vessants, i absis semi-circular amb contraforts. Al costat de ponent, hi ha les restes de l'antic cementiri de Vilafortuny.

En aquest fossar hi ha enterrat l'escriptor Joaquim ROCA i CORNET (Barcelona, 6 de febrer de 1804 - 1873) .

Edificada en el segle XVI, després de la destrucció de la primitiva església de Vilafortuny. El 1575 l'arquebisbe Cervantes de Gaeta autoritzà els veïns de Barenys i Vilafortuny a construir una nova església, a condició d'enderrocar les ja existents i bastir-la apartada del mar. Tot i que va ser saquejada pels corsaris el 1582, encara subsisteix i és considerada la titular de Vilafortuny. A la capella del Mas d'en Bosc se celebrava, a l'agost, un aplec fins el 1950, que s'ha tornat a recuperar els darrers anys.

http://relojesdesol.info/files/Relojes-de-sol-de-Cataluna-VI.pdf

Li demanava també – m’havia deixat la targeta de la meva màquina de retratar a casa – que fes una fotografia de la façana del Mas del Bosch i del rellotge de sol, del que ens agradaria tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de la llegenda que lluïa.