El santuari del Boscalt és una ermita ampla, d’una nau amb capelles laterals, crida particularment l’atenció la torre-campanar; en els darrers anys s’ha refet el teulat, i s’ha iniciat l’arranjament de l’interior.
dimecres, 30 de novembre del 2022
SANTUARI DE SANTA MARIA DEL BOSCALT. CAVA . L'URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS
El santuari del Boscalt és una ermita ampla, d’una nau amb capelles laterals, crida particularment l’atenció la torre-campanar; en els darrers anys s’ha refet el teulat, i s’ha iniciat l’arranjament de l’interior.
IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA DE L’ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU DE PELACALÇ. VENTALLÓ. L’EMPORDÀ SOBIRÀ
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=20388
Llegia que l’església de l’Assumpció
de la Marededéu de Pelacalç al terme de Ventalló, és un edifici d'una sola nau
amb absis semicircular capçat a ponent. La nau està coberta amb volta de canó
mentre que la de l'absis és de quart d'esfera, amb un gran arc triomfal de mig
punt adovellat. L'interior està completament transformat i adaptat al seu nou
ús, distribuït en dos nivells i amb els murs de pedra vista a mode de sòcol. A
l'exterior, les obertures han estat modificades i es concentren a la façana
principal i a l'antiga zona absidal. La façana presenta un gran portal de
construcció moderna, d'arc rebaixat adovellat. Està cobert amb un voladís
rebaixat bastit amb maons i teula, amb una placa commemorativa al centre amb la
data de construcció 1598 i la de reforma 1997, emmarcant la imatge de la verge.
Damunt del portal hi ha una finestra restituïda a imitació del portal. Les
finestres de l'absis són cinc, rectangulars i dues d'elles han estat obertes
recentment. Al mur de tramuntana hi ha una nova obertura rectangular.
L'aparell està bastit tant per pedres sense treballar com per pedres ben
escairades, procedents de l'antic castell medieval de Pelacalç. A les
cantonades hi ha carreus ben desbastats.
Històricament era sufragània de Santa Maria de l'Om, antiga parroquial de
Pelacalç.
Durant la Guerra dels Segadors (1640), el temple fou saquejat i no es tornà
a restaurar.
El 1665 es traslladaren les piques baptismals a Montiró, i el 1683 ja no hi
havia culte.
Actualment és de propietat privada i es dedica a magatzem.
dimarts, 29 de novembre del 2022
IN MEMORIAM. ESCOLA DE CANELLES. FÍGOLS I ALINYÀ. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS
Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.
Em sobta – encara – la critica ferotge no ja dels que tancaven les escoles durant la dictadura, sinó dels seus fills, nets o besnéts, que defensen la tesis de que el passat no s’ha de remoure.
Alguns d’ells tenen cognoms MOLT catalans, i de ben segur que porten la roba interior amb els colors de la senyera
Malgrat això – que no és un tema baladí - tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.
Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici, i val a dir-ho, sovint el desinterès per part de les direccions per aquestes “ qüestions històriques”
Val a dir que alhora que la presencia a casa nostra de persones foranes, la concentració de la població autòctona en àrees urbanes ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.
En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.
Fa més el que vol que el pot. Catalunya, i per descomptat els vostres descendents, us demanaran comptes per la vostra inacció
Si us agrada compartiu-la tant com us sigui possible.
El Jordi Vila Juncá, publica una fotografia de l’edifici que havia aixoplugat
l’escola de Canelles de Segre , un nucli de població del municipi de Fígols i
Alinyà, a l'Urgell sobirà, situat gairebé tot a l'esquerra del Segre entre
aquest riu, a ponent, i la serra del Port del Comte, sud-est, on confronta amb
la comarca del Solsonès.
El terme municipal és drenat pels rius de Perles i de Canelles.
La majoria de les cases s'ha refet o reconstruït de nou, encara que n'hi ha
unes quantes que estan en runes. D'altres estan tancades d’ençà que els
habitants autòctons van marxar a viure a Organyà o Oliana, principalment, cap
els anys setanta.
S'hi troba l'església de Sant Marc i Santa Eulàlia, actualment sense culte.
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/01/esglesia-parroquial-de-sant-marc-i.html
dilluns, 28 de novembre del 2022
IN MEMORIAM. EDIFICI DE L’AJUNTAMENT I ESCOLES D’ARGENTONA. EL MARESME
Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars
anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en
aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “
senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.
Em sobta – encara – la critica ferotge no ja dels que tancaven les escoles
durant la dictadura, sinó dels seus fills, nets o besnéts, que defensen la
tesis de que el passat no s’ha de remoure. Alguns d’ells tenen cognoms MOLT catalans,
i de ben segur que porten la roba interior amb els colors de la senyera
Malgrat això – que no és un tema baladí - tenim força material que posem a
disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari
d’edificis d’almenys la seva comarca.
Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la
nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email
castellardiari@gmail.com
Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades
històriques relatives a l’edifici, i val a dir-ho, sovint el desinterès per
part de les direccions per aquestes “ qüestions històriques”
Val a dir que alhora que la
presencia a casa nostra de persones foranes,
la concentració de la població
autòctona en àrees urbanes ajuda
poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major
esforç.
En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.
Fa més el que vol que el pot. Catalunya, i per descomptat els vostres
descendents, us demanaran comptes per la vostra inacció
Si us agrada compartiu-la tant com us sigui possible.
El Salvador Rodríguez Alonso, publica una fotografia.
Cases consistorials i escoles públiques. Argentona. Colecc. Puig iCadafalch.
El meu infinit agraïment al Salvador Rodriguez Alonso, i al Joan Dalmau
Juscafresa que em feia arribar l’enllaç de facebook.
diumenge, 27 de novembre del 2022
ESCOLES DE VILAMACOLUM ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ
Sortia de l’Hospital Quirón Salut de Sabadell, on havia estat objecte d’una intervenció quirúrgica per part de l’equip del Dr. Eduardo Viteri de Velasco, i de l’exquisida atenció del personal de la sisena planta, i em trobava un allau de temes pendents al meu ordinador, entre els que m’era particularment plaent el missatge del bon amic Joan Dalmau Juscafresa, que m’enviava imatges de l’edifici de les escoles de Vilamacolum
Espero poder posar-me al dia, en el termini d’un mes.
Quan al toponim: https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=46859
Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.
Em sobta – encara – la critica ferotge no ja dels que tancaven les escoles durant la dictadura, sinó dels seus fills, nets o besnéts, que defensen la tesis de que el passat no s’ha de remoure. Alguns d’ells tenen cognoms MOLT catalans, i de ben segur que porten la roba interior amb els colors de la senyera
Malgrat això – que no és un tema baladí - tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.
Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com
Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici, i val a dir-ho, sovint el desinterès per part de les direccions per aquestes “ qüestions històriques”
Val a dir que la presencia a casa nostra de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.
En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.
Fa més el que vol que el pot. Catalunya, i per descomptat els vostres descendents, us demanaran comptes per la vostra inacció
Si us agrada compartiu-la tant com us sigui possible.
Llegia que Carles de Camps i d'Olzinelles (Barcelona, 15 de setembre de 1860 - Sant Sebastià, 11 d'abril de 1939) segon marquès de Camps, va fer diversos donatius per a la construcció de les Escoles de Vilamacolum, construïdes per José Mauné Alay, i de les que ens agradarà tenir noticia a l’email castellardiari@gmail.com de l’autor del seu disseny.
dissabte, 26 de novembre del 2022
SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE LA SALUT. LES PLANES. BARCELONA
La Montserrat Anguila Presas, publica un parell de fotografies del Santuari
de la Mare de Déu de la Salut, església neoromànica
situada al barri de Mas Guimbau, a les Planes , on passa molt desapercebuda en trobar-se
ubicada en un solar boscós i un carrer força estret.
Va ser projectada pel reconegut arquitecte Enric Ferran Josep Lluís Sagnier
i Villavecchia, marqués de Sagnier (Barcelona, 21 de marzo de 1858- Barcelona 1
de septiembre de 1931), l'any 1927 i es va poder enllestir, dos anys després,
gràcies a l'esforç dels veïns que començaven a poblar la zona, ben comunicada
gràcies a la seva proximitat amb l'estació de les Planes.
Va ser construïda amb pedres de la
pedrera de Can Castellví, a Collserola.
L'interior de l'absis està decorat amb frescos pintats per Carles Llobet i
Raurich (Barcelona, 1897 — Barcelona, 1984), fill de Carles Llobet Busquets
(Lleida, 1857-1927) l'any 1948.
divendres, 25 de novembre del 2022
IN MEMORIAM. ESCOLES DE VILANOVA DE MEIÀ EN ELS PRIMERS ANYS DEL SEGLE XX. LA NOGUERA.
Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars
anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en
aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “
senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.
Em sobta – encara – la critica ferotge no ja dels que tancaven les escoles
durant la dictadura, sinó dels seus fills, nets o besnéts, que defensen la
tesis de que el passat no s’ha de remoure. Alguns d’ells tenen cognoms MOLT
catalans, i de ben segur que porten la roba interior amb els colors de la
senyera
Malgrat això – que no és un tema baladí - tenim força material que posem a
disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari
d’edificis d’almenys la seva comarca.
Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la
nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email
castellardiari@gmail.com
Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades
històriques relatives a l’edifici, i val a dir-ho, sovint el desinterès per
part de les direccions per aquestes “ qüestions històriques”
Val a dir que alhora que la
presencia a casa nostra de persones foranes, la concentració de la població autòctona en àrees urbanes ajuda poc a la nostra tasca,
per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.
En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.
Fa més el que vol que el pot. Catalunya, i per descomptat els vostres
descendents, us demanaran comptes per la vostra inacció
Si us agrada compartiu-la tant com us sigui possible.
El Francesc Cardona Fonoll, em feia arribar un parell de fotografies :
Alumnes de l'escola privada religiosa de Vilanova de Meià any 1911 ,
exercia de mestre el vicari Ramon Virós .
Alumnes de l’escola pública de xiquetes Vilanova de Meià any 1911 .
Al cens de l’any 1910, consten a Vilanova de Meià 1529 veïns, i es tancava
l’exercici 2021 amb 427, aquesta pèrdua de població del 72,07%, del tot
injustificable atorga a aquestes imatges “ locals” la categoria de documents d’interès
“nacional”, pensem que bona part d’aquelles persones refeien la seva vida lluny
de Vilanova de Meià, i que possiblement alguns dels seus descendents fora d’aquesta
publicació del Francesc Cardona Fonoll, no n’haguessin tingut coneixement.
Reiterem la nostra petició de col·laboració “ urbi et orbe” , i deixem
constància del nostre agraïment al Francesc Cardona Fonoll.
dijous, 24 de novembre del 2022
IN MEMORIAM. SANT ANTONI ABAD DE LA RUA. ABELLA DE LA CONCA. PALLARS JUSSÀ.
dimecres, 23 de novembre del 2022
ESGLÉSIA PARROQUIAL DE PAU ADVOCADA A SANTA MARTI DE TOURS. L’EMPORDÀ SOBIRÀ
La Montserrat Anguila Presas, publica fotografies de l’Església de Sant
Martí de Pau és d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular.
L’edifici presenta dos sectors de datació diversa, pertanyents a dues
etapes del romànic ben diferenciades.
Del temple primitiu es manté dreta la part oriental, o sigui, l’absis,
cobert amb una volta semisfèrica que comunica per un doble plec de mig punt amb
un curt fragment de la nau antiga, cobert amb una volta de canó.
La nau actual, molt més alta i de força més amplada que la primitiva,
pertany a la reconstrucció romànica més tardana. La diferència de dimensions
afavorí que tot el sector antic conservat restés, enterament, com a capçalera o
presbiteri després d’una reforma tan important. El tram de la nau antiga
subsistent restà convertit en un cor o espai presbiteral que introdueix
l’absis.
L’espai actual de la nau té una volta apuntada i seguida, que es clou a
força més alçada que la primitiva.
La marcada diferència formal i estilística entre la nau i el sector de
capçalera, més antic, resta palesa també en observar les estructures i els
elements restants.
A causa de l’arrebossat de l’interior, els paraments romànics només són
visibles a la cara externa dels murs, llevat dels punts on s’afegeixen altres construccions.
L’aparell de la part més antiga —absis i fragment de nau— és rústec, de
pedres només escantonades o sense treballar, de mida força petita i escollides
per disposar-les amb tendència a formar filades regulars, la qual cosa
s’aconseguí només en fragments reduïts. S’hi barreja la pissarra, la quarsita i
el granit; entre les pedres és molt visible el morter que les lliga. Les
cantonades entre l’absis i la nau són fetes amb carreus no gaire grossos,
escairats però sense polir. A l’absis es conserva una cornisa bisellada poc
sobresortint i tallada en granit, ja molt erosionada. Sota la teulada actual hi
ha els extrems de les lloses de la coberta anterior.
Al fons de l’absis resta, bé que molt malmesa, aparedada, una finestra
d’una sola esqueixada, però d’amplada considerable. És visible només
exteriorment. Ha restat l’arc de mig punt monolític i alguns carreus, molt
grossos, dels muntants. Pels elements que subsisteixen sembla que aquesta
finestra pot ésser considerada dins la tradició de la tipologia corrent en els
edificis de l’Empordà i el Rosselló, del que hom pot anomenar “cicle de Sant
Pere de Rodes”.
Per les característiques esmentades, el sector oriental o de capçalera, més
primitiu, de l’església de Pau pot ésser situat probablement en un moment força
reculat dins la primera meitat del segle XI.
La nau d’època romànica més avançada fou construïda amb carreus grossos de
granit, ben escairats i polits, que foren disposats en filades perfectament
uniformes. Una cornisa de quart de cercle incurvat corona els paraments de
carreuada. La diferència d’amplada entre els dos sectors d’època distinta fa
que al punt d’unió es formin, a cada costat, unes cantonades molt destacades.
La façana, a ponent, és l’element més notable de l’edifici. El mur resta
emmarcat per uns ressalts verticals, angulars, a cada extrem; la cornisa
assenyala els vessants del frontó; hi ha també un sòcol que ressalta. La porta
d’entrada és situada al centre, precedida per quatre graons de pedra. És de
cinc arcades de mig punt en gradació, amb una llinda i un timpà; té dues
columnes amb capitells esculpits a cada costat. Una motllura incurvada divideix
horitzontalment la façana; des dels ressalts angulars esmentats continua,
seguida, tot al llarg del mur i també damunt els capitells i la llinda del
portal.
Damunt la porta hi ha un finestral de doble biaix, amb el vessant extern
degradat per un doble arc de mig punt.
La nau de l’església de Sant Martí de Pau, amb la seva façana, és una obra
romànica que, pels elements descrits, pot ésser considerada bastida a la segona
meitat, avançada, del segle XII o, potser, ja dins el segle XIII.
El campanar que es dreça damunt l’extrem occidental de la nau és el
resultat d’afegitons i refeccions diverses. La part emplaçada sobre el vessant
de tramuntana del frontis és la que presenta una estructura més antiga. Ésuna
espadanya de pilastres grosses i de dues arcades de quart de cercle, feta amb
grans carreus com els dels paraments de la nau. Tanmateix, per la manera
d’integrarse en l’obra romànica, sembla poder-se deduir que l’espadanya fou
bastida amb posterioritat. La part restant de l’actual campanar consta d’altres
arcs de rajols i murs; la teulada que té actualment és mig esfondrada i exigeix
una intervenció, igualment que —amb menys urgència— el conjunt de les cobertes
de l’església.
En construir-se les capelles laterals, sobretot les del costat de
tramuntana, foren utilitzats els grossos carreus i altres elements dels
fragments dels murs romànics que s’esbotzaren, la qual cosa resta ben evident
en aquests cossos afegits.
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-de-pau
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=19948
Quan a l’edifici de les escoles publiques, els anys 1928 i 1935 es varen
realitzar dos projectes de l'arquitecte Pelayo Martínez Paricio (Figueras, Girona,
15 d’octubre de 1898 - Figueras, 13 de juny de 1978), que no s'acabaren de
realitzar per culpa dels fets sediciosos
del 18 de juliol que donaria lloc a un conflicte bèl·lic que els feixistes i la
l’Església Catòlica batejarien com a guerra civil, i com CRUZADA.
L'edifici projectat posteriorment per l'arquitecte
Josep Maria Claret i Rubira (Girona, 1908-1988) l'any
1959, acaba sent un edifici similar als dos dissenyats per Pelayo que, en
essència, són dues versions del mateix.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=38159
dimarts, 22 de novembre del 2022
ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LES CASES D’ALCANAR. EL MONTSIÀ.
la Paquita Gil
Valldeneu, publica fotografies de l’Església de Sant Pere de les Cases d’Alcanar
que havia estat sufragània de la Parroquial d'Alcanar, advocada
a l’Arcàngel Sant Miquel, en l’actualitat però, ha esdevingut parroquial del
nucli de les Cases.
Patrimoni Gencat
ens diu que és un edifici de planta rectangular amb només una nau, sense
capelles.
Els murs, fets de
maçoneria arrebossada, a l'interior es divideixen en quatre sectors mitjançant
pilastres, amb capitells de tipus corinti, que es corresponen amb els quatre
trams de la volta.
Una imposta
sostinguda per petits permòdols decoratius recorre els murs diferenciant-los de
la coberta; a sobre, petites finestres amb arc de mig punt, volta de creueria
sexpartida, determinada per arcs de mig punt i dividida en quatre trams pels
arcs torals que es recolzen a les pilastres dels murs laterals.
Al presbiteri de l'església hi ha pintures i tapissos decorant els murs: al costat de l'Evangeli hi ha una pintura de la Verge del Remei, i una de la Pesca Miraculosa al de l'Epístola. Al mur del fons, tres tapissos representen Jesús sobre les aigües, el Petó de Judes i la Verge i el Nen rodejats d'àngels.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=6231
dilluns, 21 de novembre del 2022
IN MEMORIAM. LES ESCOLES “NACIONALS” DE LA POBLA DE LILLET. EL BERGUEDÀ.
Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars
anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en
aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “
senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.
Em sobta – encara – la critica ferotge no ja dels que tancaven les escoles
durant la dictadura, sinó dels seus fills, nets o besnéts, que defensen la
tesis de que el passat no s’ha de remoure. Alguns d’ells tenen cognoms MOLT
catalans, i de ben segur que porten la roba interior amb els colors de la
senyera
Malgrat això – que no és un tema baladí - tenim força material que posem a
disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari
d’edificis d’almenys la seva comarca.
Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la
nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email
castellardiari@gmail.com
Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades
històriques relatives a l’edifici, i val a dir-ho, sovint el desinterès per
part de les direccions per aquestes “ qüestions històriques”
Val a dir que la presencia a casa nostra de persones foranes, ajuda poc a
la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.
En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.
Fa més el que vol que el pot. Catalunya, i per descomptat els vostres
descendents, us demanaran comptes per la vostra inacció
Si us agrada compartiu-la tant com us sigui possible.
Les Escuelas Nacionales, durant els anys posteriors a 1939, van estar
ubicades en un edifici, actualment de pisos, a la plaça Ramon d’Urtx.
ELS DARRERS CANVIS DE FACEBOOK ENS COMPLIQUEN LA VIDA, OI?.
Algú li hauria de dir al Mark Elliot Zuckerberg (White Plains, Nueva York;
14 de maig de 1984) que s’està foten un tret al peu
Les publicacions pretenen fomentar la recuperació de la memòria històrica,
son per tant de lliure disposició/reproducció per aquest fi.