LA DESCONEGUDA CASA DE NÚMERO 12 DE LA PLAÇA MAJOR DE TORROELLA DE MONTGRI. L’EMPORDANET

  L’Olga Sacrest Roca, publica un parell de fotografies, una  de la façana de la casa de número 12 de la Plaça Major de Torroella de Montgri, i l’altra del seu magnífic rellotge de sol.  

Crida un xic l’atenció – no gaire però, això encara és el REINO DE ESPAÑA – que la casa datada als segles: XVI – XVIII, no tingui nom.

Patrimoni Gencat en diu; edifici situat a la banda nord de la plaça Major. És format per planta baixa, dos pisos i golfes. A la planta baixa hi ha dos dels arcs que formen el porxo que envolta la plaça; són de pedra, de mig punt. Al primer pis hi ha dos balcons amb obertures rectangulars, el de l'esquerra de tipus clàssic, amb pilastres i entaulament amb frontó triangular. La resta de les obertures són rectangulars, excepció feta de les que corresponen al pis de les golfes, que són de mig punt (dues d'elles modificades). 

La casa ha experimentat diverses modificacions al llarg dels anys. 

A la façana hi són visibles dues dates: el 1579 a una finestra del primer pis, i el 1725 al rellotge de sol.

Al nivell del segon pis hi ha, centrat, un rellotge de sol esgrafiat, que sembla signat, malgrat no sigui llegible la firma.

https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742

Estic un xic emprenyat, les normes “dictatorials” d’algunes pàgines locals, no poden ser “reclamades "  davant cap autoritat administrativa, ni judicial, això de facto, condemna a la mediocritat tant a la pàgina, com al nucli al que diu servir.

Costarà Déu i ajuda, que algun dia siguem alguna cosa més que un “ club”, oi?

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES DE MONTANT DE TOST. RIBERA D’URGELLET. L’URGELL SOBIRÀ. VEGUERIA DELS PIRINEUS.

 Havíem fet una crida a les pàgines L'ENYOR DELS TEMPS: La Seu i comarca, la seva gent i costums, i Fotos de la Seu d'Urgell i comarca Alt Urgell , per recuperar imatges i dades dels edificis que havien acollit les escoles.

Fèiem una reflexió que és dissortadament aplicable arreu de Catalunya.

 No espereu que ningú vingui a recuperar els vostres records, el que no feu vosaltres, quedarà per fer.

 

La Mercè Solanelles Ubach , em feia arribar un parell de fotografies de l’edifici que havia  aixoplugat l’escola Pública de Montant de Tost, nucli del municipi de la Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell, a la que hauria de ser des de fa MOLTS anys la Vegueria dels Pirineus.

 

 Rectoria a l'esquerra i pis del mestre damunt l'escola

Reiterem ara i aquí la nostra demanda de col·laboració per recuperar la memòria històrica, els hi devem als rebesavis, als besavis, als avis, als pares, i tenen  tot a dret a saber-ho el nostres, fills, nets, besnéts, rebesnéts,..., esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

Catalunya us ho agrairà.

Li aniria molt bé a l’Urgell sobirà, a la Cerdanya jussana, als Pallars jussà i sobirà i la Ribagorça sobirana, que desprès de més de 45 anys de la mort OFICIAL del sàtrapa, es fes el desplegament des de la Generalitat de Catalunya – que ha resultat ser tant o més centralista que el REINO DE ESPAÑA – de la llei de les Vegueries, està fora de dubte que de les necessitats que tenen les terres del Pirineu, en tenen més consciència els que viuen  aquí – encara – que la munió de funcionaris que distribueixen des de Barcelona les “ molles de pa “ de la inversió pública.

Els de Tortosa, que demanen també des de fa anys i panys  el reconeixement de la seva singularitat, “ la quinta província”,  tenen una dita “ el més tonto pot ser bisbe “ , Ermessenda de Valrà, formalment respectuosa de les jerarquies eclesiàstiques ho remata així  “  sap més un bisbe i un ase que un bisbe tot sol”

Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 

Cuideu-vos molt, els que es comprometien a fer-ho , NO SON BONA GENT

FOTOGRAFIA DEL FONS RAFAEL DEGOLLADA CASTANYS. EL POBLE ÉS VIDRÀ, HO IDENTIFICAVEM PER LA TORRE DELS FONS QUE PERTANY A LA MASIA DEL CAVALLER. L’OSONA SOBIRANA. EL BISAURA. GIRONA. CATALUNYA

 Havia penjat  a diverses pàgines de la Cerdanya , una fotografia del  Rafael Degollada Castanys [Puigcerdà, 02/09/1881 - Costes del Garraf-Sitges, 04/04/1938] , Grup de nens d’un poble d’alta muntanya que posen per al metge i excursionista Rafael Degollada Castanys [Fons Rafael Degollada Castanys | AFCEC]

https://www.galeriametges.cat/galeria-fotografies.php?icod=EGGG

El Gil Orriols, apunta , Vidrà?.

La Maria Efe Efe, afegeix; Sí senyor. La torre és idèntica a la del Cavaller de Vidrà.

Algú apunta que és Peramola, i trasllado la fotografía a  l'Hotek Can boix de Peramola , on deien; Hola Antonio, em comuniquen que no. No seria una foto de la nostra capella.

Trasllado la fotografia a l’Ajuntament de Vidrà, i em diuen;  Bona tarda! Correcte! Es Vidrà i la torre pertany a l’edifici del Cavaller!

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/vidr%C3%A0

Tinc publicades algunes coses de la casa ;

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/05/llocs-de-culte-al-mas-el-cavaller-de.html

http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/mas-el-cavaller-de-vidra-el-bisaura-osona-girona-catalunya/

De Vidrà també:

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2013/07/sant-hilari-de-vidra-losona-sobirana-el.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/05/les-escanes-vidra-el-vidranes-el.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/05/in-memoriam-del-moli-nou-de-vidra-el.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2013/07/santa-llucia-de-siuret-vidra-el-bisaura.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2013/07/mas-pubill-santa-llucia-de-siuret-vidra.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/08/ermita-de-sant-bartomeu-de-covildases.html

http://indretsescbergueda.blogspot.com/2015/12/santa-margarida-de-cabages-o-del-pujol.html

Ens queda feina :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_d%27Osona#Vidr%C3%A0

Cuideu-vos, els que tenen el deure i l’obligació de fer-ho, NO SON BONA GENT

SANTUARI DE JONCADELLA. EL BAGES

 

Ahir, 27.05.2021,   encara en el tradicional “ mes de Maria “ , tocava sortida, avui 28.05.2021,  li posen la segona dosis al Juan Navazo Montero, i el dilluns 31.05.2021 a l’Antonio Mora Verges.  Ens feia de sherpa, conductor i fotògraf “oficial” el Pere Albert Carreño, i fèiem la primera parada al Santuari de la Marededéu de Joncadella, Patrona del Bages, on coincidíem sortosament amb el  Josep Maria Coll Alay, que forma part de l’Associació d’Amics de Joncadella, i  que vetllava perquè la col·locació de les noves campanes es fes de forma correcta

Del Santuari se’n ha escrit molt i bé

https://www.cecb.cat/producte/el-santuari-de-la-mare-de-deu-de-joncadella/

https://www.joncadella.net/historiajoncadella.html

https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-i-hospederia-de-joncadella

https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-romanic-santuari-de-joncadella

https://patrimonicultural.diba.cat/element/troballa-de-la-mare-de-deu-de-joncadella

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5143/rec/1

https://relatsencatala.cat/relat/santuari-de-la-mare-de-deu-de-joncadella/1041254

https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0034753.xml

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1103401cm.xml

Patrimoni  Gencat explica que el Santuari de Joncadella és un dels centres de devoció mariana del Pla de Bages,  car Santa Maria és considerada patrona d'aquesta comarca.

 

Des de l'Edat Mitjana la verge de Joncadella ha estat advocada per la pluja i les calamitats; la tradició ens parla de la imatge "trobada" al segle XI al lloc de "Jonchadella".

L'església fou una de les set parròquies vinculades a Santa Maria de la Seu de Manresa i el nomenament de rector depenia de la Seu.

 

L'any 1879 va perdre el seu caràcter parroquial i esdevingué una sufragània de Santpedor i després de Sant Martí de Torroella conservant, però, les prerrogatives de cementiri i baptisme.

La descriu com; construcció religiosa, aquesta església només té una nau però amb capelles laterals.

 Construïda entre 1748 i 1772 pel mestre d'obres manresà, Joan Espluga, fou bastida a partir d'un projecte creat per l'escultor Josep Sunyer Raurell (Manresa, Vegueria del Bages, ~1673 - Manresa, 1751).

 

L'obra nova substituí un edifici romànic del qual tant sols se'n conserva una porta d'arc de mig punt.

 

L'any 1807 fou dissenyat i construït el retaule major pels germans  Jaume i Tomàs Padró Cots , les dates no coincideixen amb la peripècia vital d’aquests artistes :

http://dbe.rah.es/biografias/38320/jaume-padro-i-cots

https://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Padr%C3%B3_i_Cots

En els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, fou cremada la talla gòtica de la Verge de Joncadella ; la imatge és una reproducció inspirada en la talla original obra de Julia FABREGAS I DACHS (1886-1966)

De les pintures fetes per Francesc Morell Cornet ( 1846-1916) únicament es salvaven dues obres.

https://www.raco.cat/index.php/Dovella/article/view/20040/19880

Les pintures de l’altar son obra del Miquel Esparbé i Franch  (Manresa, el Bages,  1942)

Us reprodueixo una nota històrica i un exemplar dels Goigs :

Fèiem allò que toca quan es va Maria, agrair i demanar, ella és la millor mitjancera que podríem trobar amb l’Altíssim.  

Quedem en deute amb el Josep Maria Coll Aloy, al que farem arribar per enllaç amb aquesta publicació

IN MEMORIAN DE L'ESCOLA PÚBLICA DE GAVARRA. COLL DE NARGÓ. L’URGELL SOBIRÀ, QUE SOMNIA LA “ VEGUERIA DELS PIRINEUS “

  

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?

 

 

 

En aquesta ocasió , m’enviava imatges de l’edifici que acollia l’escola  de Gavarra , nucli de població del municipi de Coll de Nargó, a la comarca de l’Urgell sobirà.

Quan al topònim Gavarra, el diccionari català  valencià balear defensa que etimològicament  és de procedència  preromana; el radical *gab-, segons Gauchat, devia significar ‘cretlla, tall’, i és abundant en la toponímia pirenenca (BDC, xvii, 66 i ss.); cal relacionar gavarra amb el basc gaparra ‘esbarzer’, d'on segurament ve el català gavarra i gavarrera. (Cf. Rohlfs Gasc. 15).

Aquest patrimoni immaterial -  Catalunya fou capdavantera en aquest àmbit de l’educació -  , del que n’havíem anat recollint  imatges i dades en d’altres indrets  d’aquesta comarca , NO FORMA  PART  habitualment  dels  catàlegs de Patrimoni, en aquells municipis – pocs – que en compliment de la llei, en confegien :

 

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/02/edificis-escolars-anteriors-la.html

 

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/12/in-memoriam-de-lescola-de-bellpui.html

 

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/11/in-memoriam-les-escoles-graduades-de-la.html

 

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/11/capella-de-la-rectoria-i-possiblement.htm

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/03/in-memoriam-escola-publica-de-toloriu.html

 

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/03/in-memoriam-edifici-de-lescola-publica.html

 

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/01/in-memoriam-de-lescola-de-la-parroquia.html

 

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2020/12/edificis-escolars-de-catalunya_31.html

 

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2021/03/in-memoriam-escola-publica-del-nucli-de.html

 

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/02/edificis-escolars-de-catalunya.html

En la nostra recerca dels edificis escolars anteriors i en molts casos coetanis a la dictadura franquista , voldríem comptar amb la col·laboració de totes les persones que van néixer en un poble petit, del que en massa ocasions van haver de marxar per guanyar-se les garrofes.

 

La Mancomunitat de Catalunya ,  i desprès la Generalitat durant la II República, intentaven millorar la vida arreu de pobles, viles, i ciutats.

 

 La dictadura a requeriment dels capitalistes que van finançar l’alçament armat, buidava pobles i viles, per facilitar-los “ un exercit de reserva de mà d’obra barata “.  Ara, quan les màquines substitueixen aquesta mà d’obra, el  sistema no els dóna cap alternativa.

 

Esperem a  l’email castellardiari@gmail.com les fotografies i les histories dels edificis que acollien les escoles abans de la dictadura franquista i en molt casos fins anys desprès de la seva implementació.

 

No espereu que ningú vingui a recuperar els vostres records, el que no feu vosaltres, quedarà per fer.

Dissortadament, constatem que tant la premsa que s’autoqualifica de “catalana i democràtica” , com l’hereva de la premsa del “ movimiento”, no tenen gaire interès en aquesta tasca de recuperació de la memòria històrica.

 

Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

Cuideu-vos molt, els que es comprometien a fer-ho , NO SON BONA GENT

ERMITA DE SANT SALVADOR. ALENTORN. ARTESA DE SEGRE. LA NOGUERA.

  

El Ramon Pons publica una fotografia de l’ermita de Sant Salvador del nucli d’Alentorn, al terme d’Artesa de Segre, a la comarca de la Noguera.

Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici  del segle XIX , d'una nau encastada sota una balma. Es troba adaptada a aquesta roca, amb tres façanes, essent la lateral reforçada per dos contraforts i amb accés per la de llevant. El portal, descentrat, té una llinda amb arc rebaixat i dues petites espitlleres als laterals, Un petit campanar de cadireta a sobre el carener que s'uneix amb la balma i conté una campaneta. Hi ha restes de murs més antics pels voltants de la capella.

http://www.artesadesegre.cat/som-patrimoni/bens-culturals/ermita-de-sant-salvador

A primera vista em recordava l’ERMITA TROGLODÍTICA DE SANT GREGORI. FALSET.EL PRIORAT. TARRAGONA. CATALUNYA, quina història podíem completar gràcies alFrancesc Vaqué Capdevila, i a un munt d’hores per trobar les fotografies, totavegada que hi ha un àlbum únic a FALSET VA DE RETRO.

Esperem trobar també la col·laboració  a l’email castellardiari@gmail.com de la bona gent d’Alentorn i d’Artesa de Segre.

Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 

Cuideu-vos molt, els que es comprometien a fer-ho , NO SON BONA GENT

ERMITA DE SANTA BRÍGIDA. AMER. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

 El bon amics Sergi Campas Canalias – al que n’hi devem una els del coneixercatalunya.blogspot.com – retratava aquest esglesiola aïllada, situada dalt d'un espadat amb unes vistes excel•lents de la vall d'Amer i les rodalies.

La construcció consta d'un edifici original de planta rectangular amb absis semicircular, coberta amb una teulada de doble vessant a laterals, i d'un adossat a la part de l'absis amb forma de pentàgon irregular i tres plantes. La coberta interior de l'ermita és de volta de canó i la de l'absis, de quart d'esfera.

El Toni Gimenez Martínezen publicava una imatge del interior. 

A causa de la naturalesa del terreny l'ermita està orientada al sud-est. Tot el conjunt està sobrealçat, perquè damunt de la volta de l'església hi ha unes golfes amb el mateix nivell de teulada que la edificació unida a llevant. Aquesta edificació té una porta d'accés exterior amb permòduls i llinda de fusta, feta de blocs de pedra sorrenca. La façana principal conté la porta, dues obertures petites i el campanar de cadireta amb la campana Marieta. La porta és adovellada i feta de blocs ben escairats de pedra sorrenca. Sobre la porta, hi ha dues finestres petites, un de la nau, a l'alçada del cor, i l'altra de les golfes. La façana de migdia té una sola obertura, si no comptem l'obertura de l'adossat. La façana oriental conserva restes d'un rellotge de sol mig despintat de color vermell i blanc. Al costat mateix de l'ermita, al vessant nord, hi ha una font de cisterna anomenada de Sant Bernat i les restes d'una antiga construcció adossada a aquest costat. El ràfec està format per dues fileres, una de rajola i una de teula.

Edifici original del segle XI i reconstruït al segle XVII. Originalment fou una capella dependent del monestir d'Amer. És molt possible que durant els terratrèmols de 1427 s'enderroqués total o parcialment, com indiquen les diferents parts constructives a l'interior i a l'exterior. 

Mn. Josep Maria Viñolas Esteva (  Salitja , la Selva, Girona. 10-03-1966. ) 

Publica els Goigs d’aquesta ermita. 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/08/goigs-santa-brigida-verge-amer-la-selva.html

A Santa Brígida. Cada primer diumenge del mes de Febrer, els amerencs organitzen un aplec d'excursionistes i devots. Aquest aplec ha estat reconegut com a festa tradicional i, a més d'escoltar els goigs cantats de Santa Brígida, mejar rocs i ballar sardanes, s'hi fa el concurs de xiulet amb cargolina. El 2001 fou restaurat pel grup d'excursionistes amerenc "Esquelles". Aquesta mateixa entitat excursionista s'encarrega d'organitzar l'aplec des de 1972. Actualment, a les proximitats de l'ermita es practica l'escalada i el parapent.

 Santa Brígida és una santa irlandesa dels segles V-VI d.C. Brighid singnifica en gaèlic "la més forta".

TRAVESSERES. LLES. LA CERDANYA JUSSANA. LLEIDA, LA PROVINCIA “ ESPOLIADA”.

 

Un fotògraf anònim – no puc entendre aquesta desídia  en el seu moment pel Fons, Estudi de la Masia Catalana, i ara pel Centre Excursionista de Catalunya - , retratava cap als anys 1930 “Vista general de Travesseres i muntanyes nevades al fons”

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/6107/rec/66

Travesseres (abans Travesera) és una entitat de població del municipi cerdà de Lles de Cerdanya.

El lloc és esmentat ja l'any 839.

 

El seu patró és  l’apòstol  Sant Jaume, i aquesta és l’advocació de la seva església parroquial.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=7756

La seva festa major se celebra el quart cap de setmana de juliol.

 

Travesseres és el poble més meridional i de menor altitud del municipi de Lles.

El castell, possessió dels vescomtes cerdans, fou cedit als de Castellbò, al segle XI .

La seva església parroquial de Sant Jaume data en origen de l'època romànica, però ha sofert nombroses modificacions.

La seva talla policromada, una majestat, és al Museu d'Art de Catalunya.

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0717102.xml

Dins el seu terme hi ha el balneari de Senillers, que recull i serveix les aigües que brollen de cinc fonts, amb característiques diferents: del Païdor, de la Muntanya i del Riu (alcalines-silicatades), dels Brians (sulfuroses) i del Ferro (sulfuroses i ferruginoses).

El lloc ja es coneixia com a Sanillers l'any 1030.

 

Arreu de Catalunya, anem deixant el mateix missatge; No espereu que ningú vingui a recuperar els vostres records, el que no feu vosaltres, quedarà per fer.

Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 

Cuideu-vos molt, els que es comprometien a fer-ho , NO SON BONA GENT

IN MEMORIAM. ESCOLA SANT LLUIS, DITA TAMBÉ ESCOLA DE LES ESCALES DE SANT JOAN. MONTCADA I REIXAC. EDIFICIS ESCOLARS DE CATALUNYA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA.

 

La Marta Walter-Perera m’explicava que havia anat a l’escola dita de Escola Sant Lluís,  o Escola de les Escales de Sant Joan,  situada sota el baixador de Sant Joan, al costat de les escales d’accés a l’andana, en un carrer conformat per edificis d’alçades diferents a causa de la substitució de les edificacions.

Reprodueixo de : https://patrimoni.montcada.cat/patrimoni-arquitectonic/can-tauler/

L’any 1886, Jaume Taulé, habitant de Barcelona, a la Rambla de les Flors núm. 14, 2n pis, va sol·licitar el permís a l’Ajuntament de Montcada i Reixac per construir una casa en el solar de la seva propietat situat al carrer de Balmes, a tocar de les escales de Sant Joan. L’edifici fou destinat a habitatge d’estiueig del peticionari i la seva família. D’aquest projecte no se’n conserven els plànols ni tampoc cap notícia de l’arquitecte.

L’any 1887, Taulé va sol·licitar permís per prolongar el seu habitatge fins a les escales de Sant Joan, convertint l’actual porta d’accés al jardí en una habitació més de la casa. El projecte, que segons sembla finalment no es va dur a terme, fou encarregat al mestre d’obres Felip Badosa i Franch. Dels plànols, datats el 6 de gener de 1887, podem deduir que l’edifici era format només per planta baixa.

Anys més tard, el 1890, Taulé va dur a terme obres de reforma en la seva propietat. En primer lloc, va tancar, amb 14 metres de mur i reixa, el jardí de la casa situat a tocar de la línia de ferrocarril de Sant Joan de les Abadesses, just al darrere del baixador. El projecte fou encarregat a Antoni Ferrant, mestre d’obres. Un any més tard, tancava també el solar de la seva propietat situat al davant de l’edificació, a l’altra banda del carrer Balmes, al peu de la carretera de Ribes. En aquest cas, el disseny de la tanca fou a càrrec de Felip Badosa i Franch, autor d’alguns projectes al carrer Major (cases Bofill -1890-) i al carrer Bogatell (Cases Codina -1885 i 1886- i Badosa -1886-).

Tot i que no s’ha conservat cap testimoni de la remunta del pis i de la decoració de la façana, gràcies a fotografies de l’època sabem que en els primers anys del segle XX l’edifici ja presentava l’aparença actual.

Durant bona part d’aquest segle XX l’edifici feia la funció d’escola pública unitària anomenada Escola Sant Lluís i Escola de les escales de Sant Joan.

Actualment acull un casal de cultura per el barri.

Com diu el Valentí Pons Toujouse,  autor dl blog MODERNISME una més.

https://www.lactual.cat/opinio/mala-praxi-part-iberdrola_45562_102.html?fbclid=IwAR0w9UE7qYEvH2MdDe1XXTf-pPbmm07FG--nmG7TY8PFqEdkgezUS21OPc8

Ahir ens retornaven la titularitat del comptador del gas.

Sembla que aquesta mena “ incidències “ son molt habituals, en deia el tècnic que la gent ha de DENUNCIAR més, a la OMIC, a la justícia ordinària, a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència i explicar-ho allà on sigui possible.

Les GRANS EMPRESES ho posen difícil perquè als mitjans que recullen critiques se’ls retira la publicitat.

Valoreu la possibilitat de fer boicot a IBERDROLA, NATURGY, ENDESA, i a les seves filials. Hi ha alternatives honestes.

La veritable força – no en som prou conscients – la tenim els consumidors.