El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, exerceix de notari gràfic, narrador
visual, en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i atesa la situació de “ presó
local RENOVABLE “, en
que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les
imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la
publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a
compartir-la amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de
tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, en matèria de divulgació del Patrimoni
històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la
publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
M’enviava fotografies de l’Església parroquial d’Adraén, advocada a Sant Martí de Tours, al terme de La Vansa i Fórnols, a la
comarca de l’Urgell sobirà.
La Maria-Lluïsa Ramos i Martínez s’esplaia explicant-ne la història :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0605601bn.xml
L’esment documental més antic pel qual es té constància del lloc d’Adraén
data del 835, i correspon a un precepte pel qual l’emperador Lluís el Piados, a
precs de Calort, abat de Sant Serni de Tavèrnoles, concedí la protecció i la
immunitat per al monestir de Sant Salvador de la Vedella; entre els indrets on
els monjos d’aquest darrer cenobi tenien possessions consta el lloc
d’Atrasenne, que cal identificar, sens dubte, amb Adraén. A banda d’aquesta
primera menció, es troba esmentada la parròquia d’Addragigno en l’acta de
consagració de la catedral d’Urgell.
De fet, s’han trobat poques notícies sobre l’església de Sant Martí
d’Adraén, i totes elles s’inclouen dins el segle XI. Una de les primeres
apareix en un document del 1007 pel qual el comte Ermengol I d’Urgell,
juntament amb el vescomte Guillem I d’Urgell, permutà amb els esposos Eldemars
i Bonadona els alous que tenien en diversos llocs del comtat, entre els quals
en figura un al terme de Sancto Martino de Adragenne, per l’alou que l’esmentat
matrimoni tenia a Priximià. Poc temps després una interessant escriptura datada
el 1019 informa de les concessions que el bisbe Ermengol de la Seu d’Urgell
atorgà als habitants i els clergues de Santi Martini de Adragen, consistents
bàsicament en excempcions fiscals relacionades amb els delmes que havien de
satisfer a Santa Maria de la Seu; així mateix, els fa concessió de diversos
alous perquè puguin celebrar cada any un aniversari.
Més tard, segons consta en una escriptura del 1046 en la qual es relacionen
els béns i els honors que Arnau Mir de Tost—fundador de la dinastia vescomtal
d’Àger— posseïa en feu de l’església d’Urgell, sabem que el dit noble
senyorejava sobre la parrochia de Adragen…, per donació que li havia fet cert
temps abans el bisbe Eribau, especificant-se el dret de poder-ho llegar en
testament.
Dins la segona meitat de l’onzena centúria, es té constància que un
personatge anomenat Guitard Bernat, en testament atorgat el 1063, llegà ad
Sancti Martini de Adragen, la quantitat d’un mancús d’or entre les nombroses
deixes que féu a moltes altres esglésies i monestirs, i especialment a la
catedral de la Seu d’Urgell. Una darrera notícia documental del segle XI,
corresponent al 1075, informa de la donació que Ramon Gomball va fer a Santa
Maria de la Seu i a la seva canònica d’un alou situat dins el terme parroquial
de Sancti Martini, in villa Adraien.
D’altra banda, pel que fa a la jurisdicció territorial, se sap que el lloc
d’Adraén formà part dels extensos dominis que componien el vescomtat de
Castellbò durant tota l’edat mitjana, i segons conta l’autor del Spill…, els
titulars de la dita casa vescomtal tenien la jurisdicció civil i criminal i el
mer i mixt imperi sobre la vila, la qual, dins l’organització administrativa
del vescomtat, restava inclosa dins el quarter de Ciutat (Castellciutat), i
disposava d’un batlle.
De la fi del segle XIV hi ha referència que el capellà d’Adraén pagà una
lliura i deu sous en concepte de la dècima que fou recaptada en la diòcesi
d’Urgell l’any 1391.
Patrimoni Gencat ens la descriu ; edifici d'una sola nau, amb capçalera plana
orientada a ponent i coberta per tres trams de volta de creueria, separats per
dos arcs faixons perllongats per pilastres cap als murs laterals de la nau. El
tram central presenta dues capelletes adossades, a banda i banda de l'espai
central, configurades com dues grans fornícules poc profundes, obertes als murs
laterals de la nau i coronades per arcs de mig punt. Un fris motllurat recorre
tota la nau a l'alçada de l'arrencada de la volta. La capçalera del temple, on
se situa l'altar major, només es diferencia de la resta de la nau pel fet de
trobar-se a un nivell superior que se salva amb dos graons. Tot l'interior es
troba arrebossat i pintat de color blanc, amb pilastres, els arcs faixons i les
motllures ressaltades amb colors ocres.
El temple presenta dues obertures al mur oriental oposat a l'altar major.
D'una banda la porta, en arc de mig punt i contornejada per grans carreus de
pedra i de l'altra, al mateix mur i a un nivell superior, una finestra de mig
punt.
Els paraments externs són de reble, amb restes d'arrebossat de calç, i les
cantonades són realçades amb carreuat. La coberta és de teula a doble vessant,
amb ràfec força sortint i amb imbricacions. Coronant la façana oriental hi ha
un campanar d'espadanya de dos ulls.
A l'interior del temple hi ha un cor de fusta en alt, als peus de la nau, i
una pica beneitera situada sobre un peu d'obra modern davant de la porta
d'accés de l'església. Es tracta d'una peça antiga, procedent possiblement de
l'antiga església parroquial, situada als afores del poble, tot i que de
datació incerta. Es tracta d'una pica de forma semiesfèrica, amb la part
superior contornejada per una motllura de mitja canya i amb una sèrie de
triangles en relleu a la meitat inferior.
En aquesta ocasió el Jordi Vila Juncá, retratava també l’edifici que havia
acollit l’escola d'Adraén , des de l’any 1919 .
Adraén, o Adrahent, és un nucli del municipi de la Vansa i Fórnols, a l'Alt
Urgell, a la vall de la Vansa. A 1.434 metres d'altitud és el poble més alt de
la vall del riu de la Vansa i actualment té 7 habitants, segons li explicaven
els de Cal Pei.
L’església parroquial d’ Adraén , advocada a Sant Martí de Tours, l’havia
retratat A.Moras l’any 1983
Hem demanat a Patrimoni Gencat – que no fa constar A. Moras, en la llista
d’autors - , a l’Arxiu Nacional de
Catalunya , al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de
Catalunya ( Arxiu Gavín) , al Bisbat d’Urgell,.., DE MOMENT SENSE RESPOSTA
dades del fotògraf/a A.Moras, que durant la dècada dels anys 80 del
segle XX, duia a terme una excepcional tasca a la comarca de l’Urgell
sobirà; no en sabem res, i necessitem dades, nom, cognom matern, lloc de
naixement traspàs - si s’escau – d’aquest fotògraf/a a l’email
coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , per descomptat si en
teniu noticia sou pregats de fer-nos-la arribar
Dissortadament no trobareu enlloc
gaires dades dels edificis escolars que hi havia al pobles, viles i ciutats de
Catalunya, per aquesta raó, us esperonem a afegir-vos a la nostra recerca dels edificis
escolars de Catalunya anteriors molts de ells a la nefanda dictadura franquista, també, també a que compartiu aquesta entrada amb TOTS
els mitjans informatius, locals,
comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació; en matèria de divulgació del Patrimoni
històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la
publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Us esperonem, més encara si és
possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats
sanitàries CATALANES per evitar
l’extensió de la Covid.19, afegim la
intercessió de Sant Martí de Tours, , davant l’Altíssim , i
confiem que així, podrem aconseguir que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa
amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions
físiques i/o psíquiques, i aquells que
no tenen una bona situació econòmica.
