dilluns, 31 de març del 2025

CAPELLA DE PUIGGRÓS, ADVOCADA A LA IMMACULADA CONCEPCIÓ. NAVÀS . EL BAGES

 

La masia de Puiggròs té una capella particular  advocada  a la  Immaculada Concepció,  que va ser construïda el 1619.


 Estava dotada amb un retaule barroc d’estil salomònic (corresponent a finals del segle XVII o principis del XVIII) el qual fou destruït en els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, acte criminal, que els historiadors feixistes qualificaven de “Guerra Civil” i alguns sectors de la Jerarquia Nacional Catòlica de “ Cruzada “

Posteriorment l’àvia de l’actual propietari, que era originària de les Borges Blanques, va encarregar un nou retaule que es va inspirar més o menys en l’antic, i que és el que avui es pot veure.


https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-immaculada-de-puiggros

Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

diumenge, 30 de març del 2025

ESGLÉSIA DE MONTEIA/MONTELLA, ADVOCADA A L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL. SALES DE LIERCA. LA GARROTXA SOBIRANA

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-miquel-de-montella-sales-de-llierca

https://monteia.cat/portals/0/monteia/Monteia,%20un%20mas%20de%20l'Alta%20Garrotxa.pdf

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/10/goigs-sant-miquel-ermita-de-monteia.html

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/10536

Llegia de l'església de Monteia/ Montella, advocada a l'Arcàngel Sant Miquel,   al terme de Sales de Lierca a la comarca de la Garrotxa;  edifici d'una sola nau, absis semicircular i campanar d'espadanya construïda a la vessant d'un marge, aprofitant el seu desnivell. És obrada amb carreus de pedra ben treballats i carejats, seguint filades regulars. La porta d'accés es troba a la façana sud, a través d'un arc de mig punt adovellat, que ha estat reformat amb posterioritat. A l'exterior, el ràfec hauria tingut una motllura aixamfranada a tota la zona de la nau.



El campanar d'espadanya es troba a la façana de ponent, lleugerament desplaçat cap a la cantonada sud. És senzill, d'un sol arc. En aquesta façana s'observa com les cantonades superiors no serien originals sinó reformes. Tot i que no se'n té constància, possiblement es va enderrocar amb la sèrie de terratrèmols del segle XV. Aquesta façana es troba parcialment coberta per nivells de terres que podrien amagar estructures o part d'aquest enderroc a sota.




Al interior s'observa una bancada correguda de dos nivells a les façanes sud i nord de la nau. I un petit mur que separaria la zona del presbiteri (aquest espai possiblement hauria estat reservat pels senyors del Castell de Sales de Llierca). A la nau, encara es conserva una pica baptismal.

Una motllura recórrer tota la nau a la zona de l'arrencament de l'arc. La volta és de canó apuntada.

Les restes de dos capcers esglaonats, de pedra més treballada, i d'una coberta de llosa, abaixada de nivell en la construcció arribada als nostres dies, constaten l'existència d'un temple anterior que es pot considerar del segle XI.

Un petit bloc de nínxols funeraris va ser construït possiblement ja a finals del segle XIX i hauria perdurat fins al segle XX.

El topònim  podria venir d'uns montïcùla 'turonada, pujolets' derivat de monticulus 'turonet'

Que l’Arcàngel Sant Miquel elevi a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

dissabte, 29 de març del 2025

CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DEL SAGRAT COR DE LA TORRE BARNOLA. SANT QUIRZE DEL VALLÈS

 El Juan Navazo Montero em feia notar  l’existència d’un edifici, possiblement una capella prop de la masia de Can Barnola al terme de Sant Quirze del Vallès. 




No se’n recull cap dada de Can Barnola  al Catàleg de Masies de Sant Quirze del Vallès : 

https://www.santquirzevalles.cat/temes/urbanisme/text-refos-poum-verificat-pel-ple-de-21-03-2024/contingut-del-text-refos/i-cataleg-de-masies-i-cases-rurals/i_poum_sqdv_trf_masies_sign.pdf

L’enciclopèdia Catalana en diu: 

Can Barnola .Edifici del municipi de Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental).

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/can-barnola

Feliu Barnola i Comas i la seva esposa Maria Dolors Vallribera i Gorina, constituïen una Fundació Benefica : 

https://fbpbarnola.cat/

https://fbpbarnola.cat/wp-content/uploads/2021/08/Escriptura-modificacio-ESTATUTS-27-desembre-20122.pdf

Ens agradarà tenir noticia d’aquest edifici, la confirmació, si és el cas ,del seu caràcter religiós, l’advocació que té o tenia, i si fos possible rebre’n imatges i si existeixen els Goigs a l’email castellardiari@gmail.com 

Els meus avis,  traspassats fa molts anys, havien estat masovers a Can Barnola. 

https://www.google.es/maps/place/Sant+Quirze+del+Vall%C3%A8s,+Barcelona/@41.5198354,2.0665013,270a,35y,90h/data=!3m1!1e3!4m6!3m5!1s0x12a4946f2ec3fde1:0x4871a1f15cdad313!8m2!3d41.5351704!4d2.0775711!16zL20vMGJrdGIx?hl=es&entry=ttu&g_ep=EgoyMDI1MDMxNy4wIKXMDSoASAFQAw%3D%3D

Rebia un email , en el que  em deien; 
Sóc un mussol de Sant Quirze i us escric per el tema de Can Barnola.

Jo puc confirmar que existeix un edifici independent a la masia que es o havia sigut una capella. Jo no hi he entrat mai, però he estat a la finca i a la porta mateix d'aquest edifici.

El que us puc dir és que des de fa un temps, tot és propietat dels amos del restaurant Can Ferran.

Rebia un email des del  Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), amb un parell d’imatges datades el  23-III-1985 : Capella de la Marededéu del Sagrat Cor de la  Torre Barnola, Sant Quirze del Vallès, Vallès Occidental



Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 

divendres, 28 de març del 2025

SANT BRIC DE TÀPIES. MAÇANET DE CABRENYS . L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-bric-de-tapies-macanet-de-cabrenys

https://xn--maanetdecabrenys-dpb.cat/esglesia-de-sant-bric/

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/19891

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/07/goigs-sant-brici-bric-o-bresc-macanet.html

 


Sant Brici, Bresc o Briç, successor de Sant Martí com a bisbe de Tours.

Església de planta rectangular d'una sola nau amb coberta a dos vessants i aparell de pedra sense treballar a excepció de les cantonades.

 Un campanar de cadireta de dos arcs de mig punt s'alça damunt el mur de ponent. Per altra banda l'única porta d'accés es troba en el mur de migdia, és amb llinda i l'element més remarcable el constitueix la ferramenta romànica que decora les batents de fusta. Tot i que a l'exterior cap element palesa una separació entre la nau i el presbiteri, a l'interior un arc ultrapassat de dovelles estretes i llargues, sostingut per pilastres rectangulars, adossades. Un altre arc de ferradura, en funció d'arc toral, divideix la nau en dues crugies. La forma ultrapassada també fou emprada a la volta que cobreix l'edifici, tota ella coberta de calç, igual que la resta de l'interior.


El fossar es recolza a l’edifici de l’església.

El sostre demogràfic s’assolia al cens de 1857 amb 1.832 ànimes, es tancava l’exercici 2024 amb 772 habitants de dret.

Només la independència del REINO DE ESPAÑA faria possible gestionar de forma sostenible el desplegament de la població per Catalunya, aquest anhel que sempre ha estat difícil,  amb l'actual govern esdevé impossible.

Que Sant Bric ,  successor de Sant Martí com a bisbe de Tours, elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 

 

dijous, 27 de març del 2025

EDIFICI DE L’AJUNTAMENT DE BELLCAIRE D’URGELL. LA NOGUERA.

 


La Maria Torrent i Solé, em feia arribar imatges de l’edifici de l’Ajuntament de Bellcaire d’Urgell, dissenyat per l’arquitecte Andreu Boyer Ruiz-Beneyán  que va néixer a Saragossa, l’any 1908, i del que ens agradarà tenir noticia del lloc i data del seu traspàs a l’email castellardiari@gmail.com , i si fos possible rebre’n una imatge

Cita també al Ramon Mostany i Novell, fill de Lleida, que  va ser un gran dibuixant de tinta i ploma, i que va treballar per Regions Devastades fent dibuixos dels edificis construïts i reconstruïts, i del que ens agradarà tenir noticia de la data de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com , i si fos possible rebre’n una imatge

https://www.iberlibro.com/Arcs-coberts-Guimer%C3%A1-Conjunt-hist%C3%B2ric-art%C3%ADstic/18286306433/bd

Havíem fet algunes publicacions gràcies a la  Maria Torrent i Solé:

IN MEMORIAM. EDIFICI DE LA CASERNA DE LA GUÀRDIA CIVIL. BELLCAIRE D’URGELL. LA NOGUERA.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2025/01/in-memoriam-edifici-de-la-caserna-de-la.html

IN MEMORIAM. EDIFICI DEL LICEU ESCOLAR DE BELLCAIRE D’URGELL. LA NOGUERA.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2025/01/in-memoriam-edifici-del-liceu-escolar.html

IN MEMORIAM. EDIFICI DE LA CASA DELS MESTRES. BELLCAIRE D’URGELL. LA NOGUERA.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2025/01/in-memoriam-edifici-de-la-casa-dels.html

Quan al topònim Bellcaire :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=7052

La condició de “frontera”   de Bellcaire en el  darrer conflicte bèl·lic que patíem a conseqüència de l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de l II República, comportava la quasi absoluta destrucció del Patrimoni històric, i la PAX FRANQUISTA,  gens interessada en Catalunya,  portava a pensar que en aquestes terres no hi havia res interessant.  Sortosament la Maria Torrent i Solé i algunes persones més decidíem “ posar llum a la foscor de la dictadura “ .

IN MEMORIAM DE SANT PERE DE PEDRÍS. BELLCAIRE DE NOGUERA, MAL DIT D’URGELL.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2025/01/in-memoriam-de-sant-pere-de-pedris.html

Dèiem suara; dissortadament els ajuntaments de pobles “ petits”, i/o aquells on manen  persones NO NASCUDES al poble, no acostumen, sovint  per manca de recursos econòmics, i en altres per manca d’interès, a publicar un Catàleg de PATRIMONI, com contempla la llei – que dissortadament no estableix cap sanció per no fer-ho -, coincideixo en l’afirmació de la Maria Torrent i Solé , que tenim el “ deure de recordar” ,   i evitar que  caiguin en l'oblit petites coses que han succeït i que no se'ls dona la importància que tenen. Els ho devem als nostres fills, nets, besnéts,...

dimecres, 26 de març del 2025

ERMITA DE SANT MARC DE CALLDETENES. OSONA

 

En els dies foscos que seguien a l’alçament del militars feixistes encapçalats pel general Franco conra el GOVERN LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , ser destruïda i restà abandonada.

Fou reconstruïda a partir del 1960 a iniciativa personal dels propietaris del mas Ponç -Josep Verdaguer i Ramon Mas- que a més a més va fer una imatge nova del sant perquè un llamp l'havia destruït.  Ens agradarà tenir noticia de l’autor de la reconstrucció de àdhuc de la nova imatge a l’email castellardiari@gmail.com

 


El 1985 es van canviar les portes de ferro i l'any següent es van recollir diners durant l'aplec per acabar de restaurar la capella.

Des del 2000 que la tradició de l'aplec de Sant Marc s'està recuperant de forma consistent, de tal manera que aquesta data ha quedat fixada com una de les festivitats més importants del calendari de Calldetenes



. Actualment, es celebra missa commemorativa i aplec el diumenge més proper al dia de Sant Marc.

Cada dilluns de Pasqua, els integrants del grup de caramelles hi pugen per cantar les seves cançons.

https://www.calldetenes.cat/el-municipi/turisme/llocs-dinteres/ermita-de-sant-marc.html

https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marc-evangelista

https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/02/goigs-sant-marc-calldetenes-osona.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/06/xi-caminada-de-lafmmo.html

dimarts, 25 de març del 2025

HOSTAL LA SERRA. LLAÉS. RIPOLL. EL RIPOLLÈS

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/4181

https://laserradellaers.blogspot.com/

https://www.vallgesbisaura.com/territori/cases-de-pages/cases-de-pages-la-serra/

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1225

https://www.ripoll.cat/poum/CATALEG%20MASIES%202008%20(Aprovaci%C3%B3%20definitiva).pdf

Mas de planta rectangular i teulat a dues aigües, de planta i dos pisos. Té la porta d´entrada a ponent, a la planta baixa, amb les obertures emmarcades per carreus. Hi ha dues cabanyes de teulats a dos vessants a ponent, conservades genuïnament, amb arcs de pedra a la planta i amb obertures a l´herbera a migjorn, en la més apropada al mas.


La casa fa al nord una torreta de teulat a quatre vessants.

A llevant, una vivenda adossada amb teulat a dos vessants, amb una eixida mirant al sud i amb un pati al davant, que té a dintre un petit volum a un vessant.

Hi ha un altre petit adossat, a dos vessants, en la part inferior del mas, en aquesta banda.

 Al nord hi ha una cabanya de teulat a dues aigües, amb un arc de pedra a l´herbera i, per sota, una porta de fusta a la cort.

Té una era enrajolada al davant

Quan al topònim Llaés:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=23325

LLAERS. RIPOLL. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA


IN MEMORIAM. EL GRAU DE LLAÉS. RIPOLL. EL RIPOLLÈS


SANT JAUME DE BARRETÓ. LLAERS. RIPOLL. EL RIPOLLÈS. GIRONA


ESGLÉSIA DE SANT BERNABÉ DE LES TENES I/O DE LLAÉS. RIPOLL.



Ho trobava escrit com LLAERS I LLAÉS.

Tenim un rerepaís  que cal divulgar, dissortadament però, tenim també , des de fa més de 300 anys,  el jou  pesat de la nostra pertinença al REINO DE ESPAÑA, que únicament s'ha preocupat  d'espoliar-nos. 


dilluns, 24 de març del 2025

IN MEMORIAM. PRIORAT PREMOSTRATENC DE BONREPÓS & SANTUARI DE LA MAREDEDÉU & EDIFICI DE LA DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE LLEIDA. GAVET DE LA CONCA. EL PALLARS JUSSÀ.

 

La finca de Bonrepòs actua com a centre d’informació i d’educació ambiental al que hi pot accedir tothom i també es dedica a l’explotació agrícola amb superfícies de cereals i farratges. A més, acull el Centre d’Estudi de la Vaca Bruna, únic d’aquestes característiques a Catalunya amb l’objectiu de mantenir i millorar la raça bruna dels Pirineus.


L’any 1995 la Diputació de Lleida va restaurar l’església de la Mare de Déu de Bonrepòs al terme de Gavet de la Conca, a la comarca del Pallars jussà. Entre altres intervencions, es va reconstruir l’absidiola del mur sud, de la qual només es conservava el basament, i es van repicar els murs de la part romànica de l’edifici


De l’antic priorat premostratenc del Bonrepòs, avui només se’n conserva visible l’església, totalment incorporada a la part baixa d’un dels edificis del complex agrari.

El sostre demogràfic dels conjunt de municipis que s’integren avui al terme de Gavet de la Conca, s’assolia al cens de 1857 amb 1.927 ànimes, es tancava l’exercici 2024  amb 259 habitants de dret.

Una pèrdua demogràfica del 86,56% , no es dona ni en una explosió atòmica. 

Únicament l’assoliment de la llibertat nacional, farà possible implementar polítiques per revertir aquest despoblament salvatge.   



https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/07/goigs-la-mare-de-deu-de-bonrepos-sant.html

Que la Marededéu elevi a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

diumenge, 23 de març del 2025

ESGLÉSIA DE FONTFREDA, ADVOCADA A L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL “ PRINCEP DE LES MILICIES CELESTIALS “ . MAÇANET DE CABRENYS. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-miquel-de-fontfreda-macanet-de-cabrenys

https://empordaturisme.com/es/patrimonio/iglesia-de-san-miguel-de-fontfreda/

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/38743

Llegia de l’església de Fontfreda, advocada a l’Arcàngel Sant Miquel;  edifici situat a uns quatre quilòmetres al sud del poble.

És una església d'una sola nau amb absis semicircular.

El Josep Salvany Blanch [Martorell, 1866 - Barcelona, 1829] de qui tenia l’honor de confegí una breu biografia per al Col·legi de metges, la retratava l’any 1920.



 https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/6142/rec/2

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/6214/rec/8

La volta de la nau és de canó, feta de rocall i calç.

A l'interior trobem una pica baptismal de granit, semioval i romànica.



Fotografia de l’altar de la Marta Lloret Blackburn (la Garriga, 1982)

 L'absis és cobert amb una volta de quart d'esfera.

L'accés es fa a través d'una porta al mur de migdia, de mig punt adovellada. Sobre la porta hi ha un marc recobert de pedra, amb una creu en relleu. Damunt la façana de ponent es dreça el campanar de cadireta amb dues arcades de mig punt. Donen llum al temple, una finestra al centre de l'absis i una altra al centre del frontis, de doble esqueixada i arc de mig punt. A la façana sud hi ha una sagetera i dos ulls de bou.

A la part superior de l'absis hi ha un fris de dents de serra i el mur de migdia és decorat amb una cornisa incurvada.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/01/goigs-sant-miquel-macanet-de-cabrenys.html

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/05/oracio-sant-miquel-del-papa-lleo-xiii.html

El sostre demogràfic de Maçanet de Cabrenys s’assolia al cens de 1857 amb 1.832 ànimes, a Catalunya constaven aleshores 1.652.291 habitants;   es tancava l’exercici 2024 amb 772 habitants de dret al terme de Maçanet de Cabrenys  , i 8.012.231 habitants de Catalunya a 1 de gener del 2024.

La despoblació extrema de la Catalunya interior, únicament es podria intentar revertir des d’un estat  lliure, independent i democràtic, que dissortadament estem lluny d’aconseguir.

Que l’Arcàngel Sant Miquel , elevi a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

dissabte, 22 de març del 2025

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA D’ESTIULA, ADVOCADA A SANT PERE & SANT FELIU. LES LLOSES. GIRONA.

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-feliu-destiula-les-llosses

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/3945

Sant Pere i sant Feliu són dos màrtirs que sovint van junts per raó de la festivitat i, per tant, l’església podia molt bé tenir des de bon principi els dos titulars; així, veiem que l’any 1319, era denominada de Sant Pere i Sant Feliu, advocació que prevalgué des del segle XVIII.

El primitiu edifici fou refet l’any 1640 i totalment transformat el 1731, quan hom engrandí i sobrealçà la nau, i fou construït un campanar i dues capelles laterals

L’església consta d’una única nau, coberta amb volta de canó, la qual segueix l’eix llevant-ponent. La nau eixampla lleument els laterals mitjans, on hi ha unes petites capelles poc profundes. Sobreposat a una d’aquestes capelles, a l’exterior, hom afegí al mur de migdia la sagristia i un campanar baix de dos pisos, separats per un fris.

 


La porta d’entrada es troba al cantó de migjorn, i sota l’estucat que l’envolta sembla endevinar-se la volta antiga

 L’interior ha estat tot enguixat i repintat. Ens apradarà rebre’n imatges, així com un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

L’estat de conservació de l’església és bo, per tal com actualment serveix per al culte a la casa de colònies que hi ha al seu costat

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/vall-destiula

Quan al topònim Estiula :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=18058

El sostre demogràfic de les Lloses s’assolia al cens de 1857 amb 1.831 ànimes, es tancava l’any 2024 amb  199 habitants de dret.  La despoblació “ salvatge “  únicament es podria intentar revertir en una Catalunya lliure i sobirana.

divendres, 21 de març del 2025

SANT PERE SESTRONQUES. ANGLÈS. LA SELVA. GIRONA

 Trobava a faltar un llacet de color rosa ( per completar la visió endolcida d’aquesta ermita de Sant Pere, dit de Sestronques, que s'ha datat de finals del segle X). El topònim ens fa pensar en una primera construcció de fusta; TRONCA f. Conjunt de troncs. . Etimològicament deriva d'una forma del llatí vegeu. *trŭnca, pl de trŭncu, ‘tronc’. Del sentit de pluralitat, la terminació -a ha pres valor d'augmentatiu, i per això la tronca es considera més gruixuda que el tronc.


La descripció ens diu : Edifici aïllat de planta rectangular, d'una sola nau unida a un absis semicircular, coberta a doble vessant a laterals.

La façana principal, a ponent, consta d'una porta de fusta emmarcada de pedra amb un arc de mig punt de dovelles petites i poc treballades. Sobre l'actual porxo- fruit de la reforma i/o ‘reconstrucció’ de 1994, anteriorment el temple presentava un aspecte lamentable i fins i tot es va esfondrar part de la coberta de la nau - s'obre una petita i allargada espitllera i, sobre la teulada, s'alça un campanar d'espadanya d'un sol ull, també cobert amb una petita teulada de doble vessant.


La façana septentrional conté una interessant finestra d'arc de ferradura, ‘descoberta’ en la restauració d'ara fa onze anys. Els voltants estan arranjats acuradament i enjardinats. Fins i tot s'han fet uns aterrassaments per una total contenció de la base de l'ermita.


La nau està unida a l'absis per mitjà d'un arc triomfal de mig punt que arrenca d'una senzilla imposta. L'absis està cobert amb volta de quart de cercle i la nau amb una senzilla estructura de fusta.

A l'interior hi ha un banc de pedra al llarg de les parets laterals de la nau.

Tant els interiors com els exteriors són fets de pedra vista.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/04/goigs-sant-pere-ermita-de-sant-pere.html

No trobava enlloc cap dada de l’autor de la reforma, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

 El Josep Castanyer  Arnau em deixava un comentari  ; l'ermita  de Sant Pere Sestronques estava en ruïna.

El Sr Tomàs Feliu de Cendra ( 1920 + 2005 ) , que tenia la casa pairal allà a prop i esta dins la propietat, la va fer reconstruir en agraïment al Senyor per l’alliberament de la seva filla Maria Àngels Feliu Bassols (Olot, 1958  ), que va patir un llarg segrest.

Això és el que tinc entès.

https://www.lavanguardia.com/sucesos/20050501/51262808263/muere-atrapado-por-un-motocultor-el-padre-de-la-farmaceutica-de-olot.html

https://naciodigital.cat/osona/societat/els-feliu-lelectricitat-que-ve-dolot_1245734_102.html

Etimològicament el topònims Anglès, derivaria d’un adjectiu llatí vegeu *anglensis. Això es pot deduir d'un document de l'any 860 que ens parla d'una església «constructa in pago Gerundense... in loco qui dicitur Vallis Anglensis» (cfr. Alsius Nomencl. 98). En un doc. de l'any 899 surt la forma Vallis Anglesis (ap. Villanueva Viaje, xiv, 222); i en un del 949 trobem «valle que dicitur Anglés» (Villanueva Viaje, xiv, 307).

La tesis que s’imposava alhora de fer l’escut recull que l'etimologia del nom de la vila, deriva del llatí tardà "eclesiis", és a dir església.

Escut caironat: d'argent, 2 esglésies d'atzur posades en faixa acompanyades d'una cabra arrestada de sable al cap, i d'un om arrencat de sinople a la punta. Per timbre una corona mural de vila.


En l’explicació ‘tècnica’ d’aquest blasó – que podria firmar perfectament Walter Elias Disney (5 de desembre de 1901, Chicago, 15 de desembre de 1966 ) - aprovat el 18 de desembre de 1986 i publicat al DOGC el 26 de gener de l'any següent amb el número 795, llegia : Les esglésies representen els dos antics pobles que formaven el municipi, Anglès i la Cellera de Ter, ja que aquest darrer estava unit a Anglès fins l’any fins 1788. La cabra de sable prové de les armes parlants dels vescomtes de Cabrera, els senyors de la vila en època medieval. Finalment, l'om és un senyal parlant provinent de les armes dels Olmera, senyors de la vila al segle XVIII.

Que l'apòstol Sant Pere elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 

dijous, 20 de març del 2025

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE MAS PALOU & SANTA MARIA D’ABELLA DE LA CONCA, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU. EL PALLARS JUSSÀ.

  

http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/A_2100/2130_SMMasPalou/SMMasPalou.htm


El Mas Palou  d’Abella de la Conca, serva restes de l'església de Santa Maria, actualment integrada en els edificis de la casa, però visible a través de la porta exterior adovellada, està integrada en els edificis que formen el Mas Palou, antigament anomenat Mas de Santa Maria, de manera que només es manifesta a l'exterior a través de la porta i d'un contrafort del mur de ponent. Tot i que ha rebut moltes transformacions, el seu origen, per l'aparell que se n'aprecia, és medieval, d'època romànica. És d'una sola nau, amb porta oberta a migdia

Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com , i si fos possible, imatges antigues de l’església, i de la imatge que s'hi venerava. 

No en trobava informació a l’Enciclopèdia catalana

No ens cansarem de recordar que el  Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos).   Es va  decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat  en el mateix concili.

L’església catalana, i les esglésies Orientals,  es refereixen a Maria com “ Marededéu”.


L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol,​ 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975),  pel que fa a la denominació " correcta"  de la mare de Jesús,  es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de  ‘sostenella y no enmendalla’.

El sostre demogràfic del Pallars jussà  s’assolia al cens de 1857 amb 28.861 ànimes,  es tancava l’exercici 2024 amb 13.301 “ habitants de dret”, eufemisme que vol fer passar “ bou per bestia gossa “ , per raons diverses – algunes d’ordre fiscal –hi ha persones que s’empadronen en un lloc  on no viuen.

El REINO DE ESPAÑA no té entre les seves prioritats el Patrimoni històric de Catalunya.

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 

 

dimecres, 19 de març del 2025

ESGLÉSIA DE RIU, ADVOCADA A SANT FELIU. MONTAGUT I OIX. LA GARROTXA. REFLEXIÓ SOBRE L’ESGLÉSIA CATALANA I L’ENSENYAMENT

 

L’església catalana desenvolupava una gran tasca en els petits pobles de Catalunya, recordo que m’explicava una dona molt gran a Matamala,  al Ripollès,  on anava a escola a la casa rectoral.

Per fer la comunió calia “ estudiar” la doctrina , i  per a fer-ho, llegir era obligat, els rectors i vicaris, s’ocupaven d’ensenyar les primeres lletres, als nens i nenes, habitualment de forma segregada.

L’estat començaria a preocupar-se de l’educació, quan la creixent influència de l’església catòlica,  posava en risc,  les  corruptes estructures que gestionaven – i continuen gestionant -   “ la res pública “.

Ningú, amb un minin d’enteniment, entén – més enllà d’interessos personals  - , el recolzament de les Jerarquies eclesiàstiques als sediciosos feixistes en la seva revolta contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República.

L’església romana, no es va alinear ni amb el feixisme italià, ni amb el nazisme  alemany.

La situació de secularització , desafecció i àdhuc descreença, te les seves arrels, en la signatura  de la  CARTA COLECTIVA DE LOS OBISPOS ESPAÑOLES

  https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf

Res però, pot amagar la tasca que s’havia fet en el camp de l’educació a Catalunya, que ens deixaria fins testimoni en la parla quotidiana, avui encara diem “ escola” al que ajuda al prevere en les funcions litúrgiques. Al REINO  se’ls anomena MANAGUILLOS.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/09/goigs-sant-feliu-ermita-de-sant-feliu.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-feliu-de-riu-montagut-de-fluvia

Llegia de Església situada a l'antic poble de Riu, advocada a Sant Feliu, està ubicada  en el sector nord-oest de la serra de Guitarriu, sobre la riba esquerra de la riera de Sant Aniol.


 És una construcció del romànic tardà, d'una sola nau amb volta apuntada.


 L'absis és semicircular i presenta una finestra de doble esqueixada al centre i un fris senzill, sostingut per mènsules, sota la cornisa. A migdia hi ha dues finestres de doble esqueixada. La part més interessant és a ponent, on hi ha la porta d'ingrés formada per tres arcs en degradació amb una llinda i un timpà llis, i una finestra de dos arcs de mig punt en gradació i doble esqueixada, delicadament decorada amb un semicercle de dents de serra i el reixat d'època, i el campanar d'espadanya de doble obertura. Conserva en un batent de la porta la ferramenta original romànica amb les formes de la forja catalana del romànic: cintes de ferro planes que s'obren en volutes i divideixen la porta en plafons. Les parets són construïdes amb pedres regulars i ben treballades, seguint filades ben estructurades.


La pica d'oli conservada a l'interior de l'església, és l'únic element decoratiu present dins del temple. La seva destinació originària, era la de contenir oli. Posteriorment, s'hi va esculpir un calvari popular amb Crist crucificat, la Verge i Sant Joan, i per damunt dels braços de la Creu, un sol a l'esquerra i una lluna a la dreta. Les seves mides són; 62 cm d'alçada, una amplada total de 45 cm, una amplada interior de 35 cm i una profunditat de 73 cm.


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/10028

 

dimarts, 18 de març del 2025

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE CARRÀNIMA. ABELLA DE LA CONCA. EL PALLARS JUSSÀ.

 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/08/goigs-la-mare-de-deu-de-carramia-o-de.html

https://www.viasona.cat/goigs/goigs-a-la-mare-de-deu-de-carramia-abella-de-la-conca

Llegia, La Mare de Déu de Carrànima o de Carràmia és un santuari situat a 1.624 metres  d'altitud, al cim de la serra de Carrànima, que separa les valls d'accés a Bóixols i del riu d'Abella. Pertany al terme municipal d'Abella de la Conca, del Pallars Jussà.

Se'n té esment almenys des del 1657, però del santuari antic, amb prou feines en queda res.

El temple actual data de l'any 1959, quan es construí el nou edifici per tal de substituir el vell, en part malmès durant el llarg combat de la Conca Dellà de la darrera guerra civil, estiu del 1938.





Fou restaurat a principis dels vuitanta, del segle XX.

Qual al topònim:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=13131

Que la Marededéu, elevi a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional, i el clam de la humanitat perquè s’instauri per arreu la democràcia, la llibertat, la justícia,.., i s’eradiquin les injustícies