El Pere Julià Subirana publica un document gràfic excepcional, l’ església i convent de Sant Bartomeu, que formaven part d’un conjunt religiós situat al barri de les Escodines.
Tot i que originalment sols hi havia una església, erigida durant el segle XIII, a partir de 1582 s’hi va establir la comunitat dels frares caputxins de Manresa. Al llarg del segle XVII, es va construir i ampliar el convent i es va renovar l’església amb el característic estil barroc de l’època.
Tot aquest procés d’engrandiment i embelliment del conjunt religiós, va coincidir amb l’establiment del santuari de la Cova de Sant Ignasi, per part de la Companyia de Jesús, en les immediacions dels terrenys dels caputxins. Aquest veïnatge amb els jesuïtes va crear certes friccions entre les dues comunitats. El conflicte més important va sorgir arran de la reivindicació que els caputxins van fer de la presència de Sant Ignasi de Loiola en alguna de les balmes i coves de sota del seu convent.
Com altres convents de Manresa, el de Sant Bartomeu va passar a ser de titularitat pública l’any 1835, a causa de la coneguda desamortització de Mendizábal, fet que bàsicament va consistir en espoliar l’Església catòlica apostòlica i romana de bona part dels seus bens immobles, per a repartir-los entre els familiars, amics i saludats dels polítics corruptes que havien portat a la situació de ruïna total la Hisenda Pública.
Durant els anys posteriors, va actuar com a asil de beneficència, caserna, alberg de refugiats i, finalment, com a presó.
L’any 1863, l’església va passar a mans de les Germanetes dels Pobres.
L’estiu de l’any 1936, durant els primers mesos de la mal dita Guerra Civil – recordeu que començava amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República - va ser completament enderrocada.
A dia d’avui, les dependències que no es varen enderrocar, han sigut adaptades i condicionades per acollir-hi el Casal de les Escodines.
.jpg){kind=link}