Demanava informació a l’Ajuntament de Sant Joan les Fonts de l’església que
els retornava el bisbat de Girona, de la que no en fa esment la noticia “Ad
pompam vel ostentationem” de la
televisió de Catalunya :
https://www.ccma.cat/324/el-bisbat-de-girona-cedeix-tres-ermites-a-municipis-perque-no-les-podia-mantenir/noticia/3133367/
L’església de Girona començava a retornar al poble el que és del poble, i
ho feia com pertoca, modificant la titularitat dominical dels edificis, amb
l’única reserva de poder celebrar funcions litúrgiques, si algun dia, els
fidels poden oblidar com se’ls va trair – per garantir-se una “nomina” de
l’estat, i els beneficis socials que
això comporta -, no és cert allò “ de que més va tard que mai” com bé deia
l’Ermessenda de Valrà, m’agrada però, que sigui l’església de Girona,
l’església catalana per excel·lència , la primera en fer aquest reconeixement.
Déu els ho tindrà present.
Mons. FrancescPardo i Artigas( Torrelles de Foix , el Penedès sobirà, 26 de juny de 1946) és des del 16 de juliol
de 2008, bisbe de Girona.
Em confirmaven que la “ generosa “ cessió patrimonial es concreta en les ruïnes de la capella de
la Mare de Déu de Montros, al cim del Mont-ros, a 632 metres d’altitud, al
contrafort nord-occidental de la serra de Sant Julià del Mont, situades a
l’extrem oriental del terme, dintre la parròquia de Begudà.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=10662
N’escriuen la Maria Lluïsa Ramos i Martínez i l’ Eva Bargalló i Chaves a:
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0435001.xml
L’església de la Mare de Déu de Mont-ros es troba molt malmesa, fins al
punt que la volta que cobreix l’edifici és esfondrada.
Com tantes esglésies de la comarca ha sofert algunes modificacions que
n’han alterat la planta i l’aspecte originaris.
La planta primitiva correspon a una església d’una sola nau amb l’absis
semicircular orientat a llevant. Posteriorment hi fou afegida la sagristia, que
és adossada al mur de tramuntana i que comunica amb el temple mitjançant una
porta que dóna a la nau, i el campanar d’espadanya, sobre el mur de ponent de
l’edifici, que fou sobrealçat i modificat.
La porta d’accés a l’edifici és oberta al mur de ponent. És flanquejada a
cada costat per una finestra que, segons Josep Murlà i Giralt
(Olot 1950) , són d’època posterior. La porta és d’arc de
mig punt i adovellada. A més de les dues finestres esmentades, il·luminen el
temple unes altres quatre obertures de doble esqueixada emplaçades a la façana
de migdia, tres obertes a la nau i una a l’absis.
L’interior del temple és cobert amb volta de canó seguida a la nau i de mig
cercle a l’absis. Aquest darrer és tapat per uns murs construïts posteriorment
que transformen l’espai semicircular amb un altre de trapezoïdal.
A l’exterior, l’absis és sustentat per tres contraforts que impedeixen
l’esfondrament d’aquest.
Davant mateix de la porta, segons es percep en un dibuix del final del segle
XIX fet pel pintor Josep Berga i Boada (Olot,
19 de març de 1872 — Sant Feliu de Guíxols, 16 de juliol de 1923), hi havia un
porxo, del qual només resten actualment vestigis dels murs laterals.
L’aparell dels murs, que no presenta cap tipus d’ornamentació, és format
per uns carreus de mida diversa, ordenats en filades. Si partim d’aquest
factor, podem datar l’església al segle XII
Segons la llegenda, fou un bou del Mas Rovira de Cortals qui va trobar la
primitiva imatge d'alabastre o fusta. La passada centúria, la imatge, era de
terra cuita i va resultar molt malmesa en caure un llamp al temple l'any 1895.
L'actual, és de finals del segle passat i va sortir del taller de l'escultor
Moner d'Olot
Mossèn Josep Maria Viñolas Esteva, en publicava els Goigs :
https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/05/goigs-la-mare-de-deu-de-mont-ros-beguda.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/09/capella-castellera-de-la-marededeu-de.html
Aneu a la Garrotxa
