CAN NUALART I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A SANT GERVASI I PROTASI. LA GARRIGA. VALLÈS ORIENTAL.

 

Francesc Blasi i Vallespinosa (Valls, Alt Camp, 23 de gener de 1875 - Barcelona, 1 d'abril de 1949), retratava ,Capella de Sant Gervasi i Sant Protasi i la Masia de Can Nualart. La Garriga. El Vallès Oriental.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/20902/

Existeix encara:
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=16572

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/28895

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-gervasi-i-sant-protasi-la-garriga

La capella actual sembla que és una reconstrucció feta al segle XVIII.

L’orientació de la capella romànica es canvia el 1900 posant l’altar a la banda de ponent.

https://www.alcaldesialcaldessesdelvallesoriental.net/ficha.php?id_alcalde=448

TOMÀS NUALART I BOSCH, Propietari rural i mestre d’obres amb títol expedit per l’Escola de Barcelona l’any 1871.

A l’arxiu municipal de la Garriga es guarden un centenar d’expedients signats per ell, tants com en obres va participar. Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com

Va ser un dels impulsors del Passeig de la Garriga. L’any 1877, amb gran visió estratègica i també comercial.

Tomàs Nualart Bosch  fou alcalde de la Garriga des de l’abril de 1909, fins al primer de gener de 1910.

No trobava els Goigs d’aquesta capella, ni cap imatge del interior, sou pregats  - si existeixen – de fer-nos-els arribar a l’email castellardiari@gmail.com

Els sants Gervasi i Protasi, màrtirs de Milà, són invocats contra la verola i, sant Protasi en particular, contra la potra  (hèrnia escrotal )   o trencadura

  Que  els Sants,  Gervasi ,  Protasi  i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE VILA-RUBLA , ADVOCADA A SANT SERNI. MONTFERRER I CASTELLBÒ. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

 

Trobava una fotografia datada l’any 1987,  - el sàtrapa fa anys i panys que va desaparèixer – i curiosament l’autor és “ desconegut “- L'ombra del feixisme és allargada. 

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/93558

Cap dada de la ubicació d’aquesta església, que  A.Moras, Antonio Moras Navarro,q.e.p.d,  fotògraf de Patrimoni, i llicenciat en història medieval, retratava l’any 1985

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15654

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-sadurni-de-vila-rubla-montferrer-i-castellbò

Edifici romànic d’una tipologia singular, semblant a d’altres d’aquesta zona, que s’aparten dels cànons tradicionals.

L’església de Sant Sadurní (o Sant Serni) és al centre del petit poble de Vila-rubla al qual s’accedeix des de Guils del Cantó per una pista que passa per Solans, o bé des del coll del Cantó per una altra pista que passa per Biscarbó.

El lloc de Vila-rubla, de l’antic terme municipal de Guils del Cantó, annexat posteriorment al de Castellbò, és situat a la vall de Biscarbó, a l’esquerra del riu de Solans, enfront del poble de Biscarbó de la comarca del Pallars Sobirà.

L’indret de Vilarrubia apareix esmentat en l’acta de consagració de l’església del monestir de Santa Cecília d’Elins del 1080. En el Spill… del vescomtat de Castellbò, redactat l’any 1519, queda recollida l’adscripció del poble de Vila-rubla a la batllia de Guils del primer quarter de Castellbò, i s’especifica que en el lloc de Vila-rubla hi ha dues castlanies.

La parròquia de Villarubea és citada al document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, mentre que l’església de Sant Sadurní, del deganat d’Urgellet, apareix relacionada entre les esglésies del bisbat d’Urgell visitades el 1312 pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, i en el llibre de la dècima d’aquesta diòcesi del 1391.

L’església de Sant Sadurní, sufragània de Sant Fruitós de Guils del Cantó i ara dins la demarcació parroquial de Noves de Segre, ha estat recentment restaurada, igual que el seu entorn.

L’església de Sant Sadurní de Vila-rubla és un edifici d’una sola nau, coberta amb una estructura d’embigat de fusta, i capçada a llevant per un tram de la nau, més estret que la resta i cobert per una volta de canó de perfil semicircular, que no es diferencia exteriorment del cos de la nau i que manté fins i tot el mateix nivell de coberta d’aquella. L’afegit interior d’un arcosoli, parcialment buidat en el mur, al cantó nord de la nau, prop de l’obertura absidal, desfigura aquest sector de l’edifici, i fa difícil la comprensió de l’espai original.

La porta s’obre a la façana de ponent, que és coronada per un campanar d’espadanya de dos ulls, i a la façana sud, davant de l’arcosoli esmentat, és situada una capella rectangular, afegida a l’obra original. Al costat de llevant d’aquesta capella es trobava una sagristia, també afegida, que amagava una finestra de doble esqueixada, situada prop de l’angle sud-est de l’església.

L’aparell és de reble sense elements destacables, llevat de la finestra de la façana sud, realitzada amb un aparell de pedra tosca, molt acurat, que contrasta poderosament amb la resta del parament, però sense senyals d’haver estat remoguda, fet pel qual hem de suposar que correspon a l’obra original.

  Que  Sant Sadurní i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

EDIFICI DE L’ ANTIC AJUNTAMENT DE GAUSAC. VIELHA E MIJARAN

 

Josep Maria Muñoz Lloret (Barcelona, 1959) , retratava  l’any 1985,  l’Antic Ajuntament de Gausac, a Vielha e Mijaran

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/96531

https://llegirencatala.cat/traductors/josep-m-munoz-lloret/

Vista lateral de la façana principal d'un edifici d'habitatge de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de pissarra a quatre aigües i doble nivell de mansardes, a la planta baixa porxada que sosté l'edifici d'arcs de mig punt sobre pilastres de secció circular.  Gausac va ser municipi independent fins al 1970, en que s’integrava “ manu militari “ a Vielha e Mijaran ,  i el seu terme comprenia el poble de Casau o la caseria de Sant Pèr.

L’edifici ha estat molt reformat modernament, sobretot pel que fa a la coberta.

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=11758

Quan al topònim:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=20221

A Catalunya  en l'àmbit del Patrimoni Històric, son pocs i cadascú va a la seva.  El Fons Estudi de la Masia Catalana, es va aturar per l'alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, perquè no s'ha continuat ?. 

Tot el material del  blog https://coneixercatalunya.blogspot.com/    està disponible lliurement

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

CAN PRATS. SANT LLORENÇ D’HORTONS. EL PENEDÈS SOBIRÀ.

 

Josep Maria Muñoz Lloret (Barcelona, 1959) , retratava l’any 1985, Can Prats, a  Sant Llorenç d'Hortons, al Penedès sobirà.

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/93309

 

https://escolaeuropeadhumanitats.com/ponent/josep-m-munoz-lloret/

Llegia que l'any 1908 el clergue francès Paul Joseph Buguet ( 25 març 1843 , Bellavilliers - 14 juny  1918 , Roma) responsable de la confraria dedicada a “L'obra expiatòria per al rescat de les ànimes abandonades del purgatori”  va comprar el mas. Aquesta associació tenia la seu a la capella Montligeon de la Bretanya. Monsenyor Paul Buguet va contractar l'arquitecte Josep Ros i Ros (Martorell, 1885 - Martorell, 19 de març de 1951) per dirigir les reformes i convertir un mas de caràcter tradicional i productiu en una casa d'estiueig a la moda.

L'any 1918 monsenyor Buguet va morir a Roma i deixà els béns a mans del senyor Josep Crasses i Coll, que va morir l'any 1976. Els desitjos de Paul Buguet eren crear una fundació que no s'havia fet.

Després d'uns anys d'incertesa sobre el futur de la casa, l'any 1991 els masovers que hi havia des de 1875, descendent de Maria Ferrer Ferran, besàvia de Josep Carreras, van poder adquirir la casa.

Actualment, Josep Carreras, propietari de Can Prats amb dos socis més es dediquen a la producció de cava sota les marques de Marquès de Gelida i Mas de l'Alzinar.

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8046

https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prats-0

http://www.gelida.org/fm/fm2000.htm

A Catalunya  en l'àmbit del Patrimoni Històric, son pocs i cadascú va a la seva.  El Fons Estudi de la Masia Catalana, es va aturar per l'alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, perquè no s'ha continuat ?. 

Tot el material del  blog https://coneixercatalunya.blogspot.com/    està disponible lliurement

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

LA CASA CLAUDI RIALP NAVINÉS. BARCELONA

 

Començava el dia amb les rutines clàssiques,  mantenir el meu Tamagochi – un rellotge despertador antic al que s’ha de donar corda cada dia -, fer exercici per combatre la eritrodisestesia ,  i un esmorzar “petit déjeuner”    seguint el regim  de 1200 calories que l’endocrí , Dr Gabriel Obiols Alfonso, m’havia prescrit.

Com amb el menjar, també en l’àmbit del Patrimoni feia  “ regim” i des de fa força temps, sortosament però,  en aquesta tasca per obra i desgràcia de la dictadura franquista,   " desconegut"  esdevenia un dels fotògrafs més prolífics, i pouava en les seves imatges

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/search/searchterm/Desconegut/field/publis/mode/exact/conn/and

Cal esmerçar esforços, tants com calgui, per retornar la memòria i la dignitat, als fotògrafs que la dictadura convertia en "   desconegut"  . Esperem les vostres aportacions a l'email castellardiari@gmail.com  

“Desconegut”    retratava Xalet de Sant Gervasi a Barcelona

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/7966/rec/4500

La digitalització dels Fons donava ocasió d’alterar les fonts gràfiques, eliminar qualsevol referencia a l’autor, al objecte retratat,.., la dictadura excel·lia en eficàcia en aquesta tasca miserable i genocida.

Demanava ajuda al Valentí Pons Toujouse, i em deia; és la casa Claudi de Rialp Navinés (Barcelona, 1862 – 1949), al que se li atorgava el títol de Baró de Rialp , pel  reial decret del 23 de juliol de 1925, el titular actual, IV Baró és José María de Rialp y de Sentmenat.  L’arquitecte fou Joan Rubió Bellver (Reus (Tarragona) - 24.04.1871 + Barcelona - 31.01.1952 )

https://www.arquitecturamodernista.cat/autors/joan-rubio-bellver

Esperem  a l'email castellardiari@gmail.com dades de l'autor "desconegut ", la " invisibilitat " era una més de les tècniques barroeres emprades per la dictadura franquista en la seva dèria de dessolar la terra catalana.

Trobem a la xarxa dades de “ persones”  quina petjada es redueix a endegar el genocidi del poble palestí a Gaza i Cisjordània,  o a perseguir grups objectivament identificables,  SEMPRE per raons econòmiques, disfressades amb arguments jurídics,  o pitjor encara amb raonaments espuris clarament inspirats e l’ideari feixista, i per descomptat llistes quasi infinites  de corruptes, presumptes i/o convictes, com és habitual en aquest dissortat reialme, oi?

Un clar exemple d'aquest  dèria genocida és el fallit projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana. 

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

ESGLÉSIA DE SANT LLORENÇ D’ADRI. EL GIRONÈS

 

Començava el dia amb les rutines clàssiques,  mantenir el meu Tamagochi – un rellotge despertador antic al que s’ha de donar corda cada dia -, fer exercici per combatre la eritrodisestesia ,  i un esmorzar “petit déjeuner”    seguint el regim  de 1200 calories que l’endocrí , Dr Gabriel Obiols Alfonso, m’havia prescrit.

Com amb el menjar, també en l’àmbit del Patrimoni feia  “ regim” i des de fa força temps, sortosament però,  en aquesta tasca per obra i desgràcia de la dictadura franquista,   " desconegut"  esdevenia un dels fotògrafs més prolífics, i pouava en les seves imatges

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/search/searchterm/Desconegut/field/publis/mode/exact/conn/and

Cal esmerçar esforços, tants com calgui, per retornar la memòria i la dignitat, als fotògrafs que la dictadura convertia en "   desconegut"  . Esperem les vostres aportacions a l'email castellardiari@gmail.com  

“Desconegut”   retratava Absis de l'església de Sant Llorenç d'Adri, Entre 1882 i 1929.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/10915/rec/7

L’església parroquial de Sant Llorenç d’Adri centra el nucli de masies del veïnat d’Adri, al qual s’accedeix des de Canet d’Adri.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-llorenc-dadri-canet-dadri

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/20868

Església d'origen romànic de planta rectangular.

El seu interior s'estructura en una nau, capelles laterals i absis semicircular.

Fotografia. Jordi Contijoch Boada.

 La fàbrica primitiva de l'església romànica és de carreus ben tallats. La part superior de l'absis presenta una franja amb pedres col·locades en dent de serra. El portal d'accés té la forma d'arc de mig punt i és format per tres arcs en gradació, el segon és suportat per columnes amb un senzill basament i un capitell amb motius florals esculpits.

Fotografia. Jordi Contijoch Boada.

Una escala lateral exterior dona accés al campanar, probablement del segle XVIII, igual que la coberta.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/20868

https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/03/goigs-sant-llorenc-adri-canet-dadri.html

Esperem  a l'email castellardiari@gmail.com dades de l'autor "desconegut ", la " invisibilitat " era una més de les tècniques barroeres emprades per la dictadura franquista en la seva dèria de dessolar la terra catalana. 

Trobem a la xarxa dades de “ persones”  quina petjada es redueix a endegar el genocidi del poble palestí a Gaza i Cisjordània,  o a perseguir grups objectivament identificables,  SEMPRE per raons econòmiques, disfressades amb arguments jurídics,  o pitjor encara amb raonaments espuris clarament inspirats e l’ideari feixista, i per descomptat llistes quasi infinites  de corruptes, presumptes i/o convictes, com és habitual en aquest dissortat reialme, oi?

Evitar el llenguatge escatològic per a referir-nos al REINO, és una gràcia que agraïm al bon Déu.   

Un clar exemple d'aquest  dèria genocida és el fallit projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana. 

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

MERCAT MUNICIPAL DE SANTS. BARCELONA

  

Començava el dia amb les rutines clàssiques,  mantenir el meu Tamagochi – un rellotge despertador antic al que s’ha de donar corda cada dia -, fer exercici per combatre la eritrodisestesia ,  i un esmorzar “petit déjeuner”    seguint el regim  de 1200 calories que l’endocrí , Dr Gabriel Obiols Alfonso, m’havia prescrit.

Com amb el menjar, també en l’àmbit del Patrimoni feia  “ regim” i des de fa força temps, sortosament però,  en aquesta tasca per obra i desgràcia de la dictadura franquista,   " desconegut"  esdevenia un dels fotògrafs més prolífics, i pouava en les seves imatges

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/search/searchterm/Desconegut/field/publis/mode/exact/conn/and

Cal esmerçar esforços, tants com calgui, per retornar la memòria i la dignitat, als fotògrafs que la dictadura convertia en "   desconegut"  . Esperem les vostres aportacions a l'email castellardiari@gmail.com  

Pere Falqués i Urpí (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1850 - Barcelona, 22 d'agost de 1916) era l’autor  l’any 1913, de l’edifici que retratava “ desconegut “  Lateral de l'edifici del Mercat Municipal de Sants amb un senyor a l'exterior”

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/625/rec/2497

L’any  2014 va finalitzar la remodelació del mercat a partir del projecte de l’estudi d’arquitectura PB2, dirigit per Josep Llobet i Bach (Sabadell, 1956) .

https://fbc.cat/ca/directors/index.html

https://ajuntament.barcelona.cat/mercats/es/mercat-de-sants

 Trobem a la xarxa dades de “ persones”  quina petjada es redueix a endegar el genocidi del poble palestí a Gaza i Cisjordània,  o a perseguir grups objectivament identificables,  SEMPRE per raons econòmiques, disfressades amb arguments jurídics,  o pitjor encara amb raonaments espuris clarament inspirats e l’ideari feixista, i per descomptat llistes quasi infinites  de corruptes, presumptes i/o convictes, com és habitual en aquest dissortat reialme, oi?

Esperem  a l'email castellardiari@gmail.com dades de l'autor "desconegut ", la " invisibilitat " era una més de les tècniques barroeres emprades per la dictadura franquista en la seva dèria de dessolar la terra catalana. 

Un clar exemple d'aquest  dèria genocida és el fallit projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana. 

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

IN MEMORIAM. CAPELLA DE L’APÒSTOL SANT PERE DE LES BOTGES. ÒDENA. L’ANOIA

 

Feia recerca de la capella de Can Sabaté d’Òdena, que aclaria està advocada a Santa Clara d’Assis, patrona del bon temps, dels matrimonis feliços, de la televisió i les telecomunicacions, dels clarivident  i dels  orfebres

https://www.santopedia.com/santos/santa-clara-de-asis

http://www.llaurado.info/santoral/agost/11/Santa-Clara-d-AssA%EF%BF%BDs-verge-i-fundadora/5392/

En la documentació que consultava hi havia una referència al que avui és un runam – un més dels que s’acumulen en aquesta dissortada pàtria  catalana  - .  Sant Pere de les Botges, de les Cadenes o d’Arboçar (Òdena)

La botja es fa a herbassars secs, terrenys pedregosos, vores de camins, guarets, sobre sols calcari preferentment i poc adobats, des de la zona baixa a la muntanya mitjana (1600 metres  s.n.m).

https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-les-botxes-o-botges

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/5865

https://www.diccionari.cat/GDLC/botja

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-pere-de-les-botges-de-les-cadenes-o-darbocar-odena

Es tracta d’un edifici en estat ruïnós i totalment abandonat.

Per bé que roman sense coberta, encara manté bona part dels murs perimetrals —alguns més esgavellats que els altres— que delimiten un edifici de nau única ampliada per un absis semicircular encarat a llevant. Tot i que l’obertura de l’absis és més estreta que l’amplada de la nau, tots dos cossos se solden directament, sense que hi hagi cap plec fent-ne la degradació. D’altra banda, cal ressaltar que, en aquest cas, el mur de l’absis (102 cm) és més gruixut que el mur de la nau (85 cm).

Només hi ha una finestra —i encara trossejada— situada al centre de l’absis, que té una sola esqueixada i és coronada amb un arc adovellat lleugerament apuntat, que només és patent als paraments interns. No queda cap rastre de la porta, tot i que al capdavall del mur sud hi ha un esvoranc que n’assenyala la situació.

L’aparell, de factura molt rústega, ha estat obrat amb blocs de pedra sorrenca, només desbastats en forma de paral·lelepípede, sense unificació de mides. Per bé que tendeixen a formar filades, els blocs es disposen irregularment, i alhora són equilibrats amb nombrosos tascons. Les cantonades són enfortides amb carreus més voluminosos, però també toscament treballats. En els paraments interns encara romanen enganxats a la paret alguns fragments d’arrebossat que, en un moment donat, enlluïren l’edifici.

Es tracta d’una obra senzilla i rústega, de caràcter rural, amb una datació incerta, en tot cas tardana. Però, ateses les característiques de l’edifici, hom també la podria incloure dins les obres de tradició romànica com a resultat d’una renovació total a partir d’un edifici anterior.

Aquesta església ja és una pura ruïna i, tenint en compte la seva situació, és molt probable que amb el pas dels anys acabi desapareixent.

Que l'Apòstol Sant Pere  i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME

 La Rosa Maria Andres Blanch, retratava l’any 1985 la capella de Can Barrau de Tiana:

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/9169

Edifici religiós d'una sola nau, coberta per una teulada de dos vessants molt inclinats.

Destaca especialment per la utilització d'elements de tipus historicista neogòtic. La seva façana, en la qual recau pràcticament tot l'interès, presenta un portal d'arc ogival, rematat en la part superior per un floró i altres motllures típicament gòtiques. Tres finestres decoren la part alta de la façana i il·luminen l'interior, totes elles ogivals, amb una petita traceria, vitralls i un guardapols superior. Corona tot el conjunt una creu de pedra.

La porta de fusta també està decorada amb elements de traceria gòtic

Cap dada de l’advocació que té/ tenia la capella, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com , dissortadament avui la ignorància en matèria religiosa – fins en l’àmbit del Patrimoni Històric - es considera un mèrit acadèmic.

El Mapa de patrimoni explica que una empresa la va comprar la finca i durant dos anys llargs va fer la restauració guardant les seves característiques originals i conservant vidres i vitralls.

Per dins l'han reformat totalment i convertit en estudis i apartaments d'una, dues i tres habitacions.

Cap dada de l’advocació que té/ tenia la capella, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com , dissortadament avui la ignorància en matèria religiosa – fins en l’àmbit del Patrimoni Històric - es considera un mèrit acadèmic.

En demanava informació al Josep Maria Toffoli i Carbonell , em deia  que estava advocada a la Sagrada Familia, estic a l’espera de la resposta del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ), per rebre – si és possible- imatges del interior.

Rebia del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ) Capella de la Sagrada Família. Casa Barrau. de Concepció Flaquer Vídua de Barrau. Tiana. Maresme. Data fotografia anys 1920...

Ens agradarà també – demanar no fa pobre – rebre els Goigs que es cantaven en aquesta capella a l’email castellardiari@gmail.com

Que  el  Sagrat Cor   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevni a l’Altíssim la pregaria dels  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

LA CASA AYMERICH DE CALLDETENES I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA AL SAGRAT COR DE JESUS. OSONA

 Feia recerca dels fotògrafs que col·laboraven amb el projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana, la major part d’ells citats parcialment , i trobava: L’elaboració del discurs pairalista a la Catalunya contemporània :  la contribució dels arquitectes i els estudiosos de la masia ( 1908-1936)*  Autor  Joaquim Maria  Puigvert i Solà, (1959-)

Dionís Baixeras i Verdaguer (Barcelona, 1862-1943), dibuixava  entre  1890 i 1936            , Vista general de la casa Aymerich, Calldetenes , Osona

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1346/rec/8

Roser Matheu i Sadó (Barcelona, 12 de maig de 1892 - 24 de desembre de 1985) la retratava l’any 1917 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1141/rec/9

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1165/rec/7

La casa era objecte de l'interès d'altres fotògrafs: 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/aymerich

A l'entrada de la capella , advocada al Sagrat Cor de Jesús – de la que ens agradaria rebre’n imatges a l’email castellardiari@gmail.com - s'aprecia una porta de petites dimensions, rematada a la part superior per dos carreus trapezoïdals, es cobreix amb dues llindes inclinades que no arriben a tancar-se a la part superior. Sobre aquest element es situen tres carreus disposats horitzontalment cobrint l'obertura. Al central s'ha gravat en un relleu un sagrat cor. Als laterals es llegeix la inscripció: Fili:Praebe: Cor: Tuum: Mihi. Va ser consagrada l'any 1913 pel bisbe e Vic, Josep Torras i Bages, Las Cabañas, 12 de septiembre de 1846-Vich, 7 de febrero de 1916) Torras i Bages, obra del mestre Periques, i destinada a celebracions de caràcter familiar: batejos, casaments etc.. Interiorment compta amb una figura del Sagrat Cor de guix sobre un petit altar.

Rebia del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ) Can Aimeric.  Capella del Sagrat Cor de Jesús. Calldetenes. Osona. Data fotografia 18-I-1970

https://patrimonicultural.diba.cat/element/laymerich

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=10665

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

El 30.5.2024 , s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció, NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia,.. NO,NO,NO,...

Que  el  Sagrat Cor   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevni a l’Altíssim la pregaria dels  , osonencs ,  amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.