Jordi Vilá Juncá publica una
fotografia de la façana de l’Església parroquial de Miravall, advocada a la Mare de Déu de la Concepció.
El terme de les Valls d’Aguilar fou
“creat “ l’any 1972 quan la ranera de la
dictadura s’intuïa irreversible , comprèn els antics termes de Noves de Segre,
Castellàs, la Guàrdia d’Ares i Taús. El nom adoptat pel nou municipi no és prou
adequat, ja que, si bé comprèn la vall del riu de la Guàrdia o d’Aguilar i les
de la seva conca (el riu de Castellàs i el de Solans), Taús pertany a la conca
de la Noguera Pallaresa i no a la d’Aguilar.
L’església de la Mare de Déu de la Concepció, que era sufragània de la de
Baén, és romànica; ha estat modificada. Té una nau, capçada per un absis
semicircular, i dues capelles laterals a manera de transsepte.
Patrimoni Gencat , inusualment s’esplaia explicant-nos que l'església de la
Mare de Déu de la Concepció de Miravall és un edifici que en l'estat actual
planteja nombrosos interrogants, de tal manera que resulta difícil destriar
quina part correspon a l'estructura original i quina part correspon a afegits
posteriors.
És un temple d'una sola nau, coberta amb volta de canó, coronada a llevant
per una testera plana, que tanca l'obertura d'un absis semicircular, cobert amb
una volta de quart d'esfera i considerablement més baix que la nau, motiu pel
qual devia construir-se aquesta important testera, tapant l'obertura absidial,
on s'obria una finestra actualment paredada. Prop de testera actual, en els
murs nord i sud, s'obren sengles capelles rectangulars, cobertes amb una volta
de canó, de perfil semicircular, que presenten cadascuna, una finestra de doble
esqueixada, orientades a llevant. Pel seu aspecte, sembla que aquestes capelles
haurien de respondre a afegits tardans, però l'estructura de les finestres,
idèntiques a la que s'obre al fons de l'absis, i sobretot, el fet que no
s'observa cap discontinuïtat entre els paraments exteriors de les capelles i
els de la nau, plantegen seriosos dubtes sobre el procés constructiu , i no pot
descartar-se que l'edifici respongui a un únic procés constructiu, almenys pel
que respecta a la nau i les capelles.
Al centre de la nau hi ha una gran llosa rectangular, amb tres creus
gravades i una anella de ferro que possiblement dóna accés a una cripta.
La porta, en arc de mig punt, s'obre a la façana de ponent, i damunt
aquesta porta hi ha una finestra de doble esqueixada que és potser l'element
més netament medieval que conserva l'edifici. En el mur meridional de la nau,
prop del mur que tanca la nau per llevant, hi ha una finestra de doble
esqueixada que està paredada.
L'aparell és de reble, irregular en tots els paraments, i no hi ha elements
decoratius que permetin establir un marc referencial per a un tipus
constructiu.
És difícil establir una cronologia. La finestra de ponent respon a formes
pròpies del segle XI, d'altra banda però les capelles laterals sabem que són
més tardanes però no és possible datar-les
Des de la baixa edat mitjana, el lloc de Miravall formà part de la senyoria
dels vescomtes de Castellbò, els quals gaudien de tota la jurisdicció sobre
l'indret. Dins de la divisió administrativa del vescomtat de Castellbò,
Miravall estava integrat dins de la batllia de la Vall d'Aguilar, del quarter
de Castellbò.
No es coneixen notícies antigues referents a l'església de la Mare de Déu
de la Concepció de Miravall, que era sufragània de la de Berén, excepte pel que
fa a la creació d'un benefici a la capella de la Santa Creu de dita església,
l'any 1750.
El topònim és clarament descriptiu de la posició en la que està el nucli
del llogaret de Miravall situat en un
coster a l’esquerra del riu de Castellàs, enfront d’Espaén.
El Miquel Pujol Mur, i la Maria Rosa Planell Grau – la parella romànica - ,
tenien ocasió d’accedir al interior de l’església, i ens expliquen les seves
impressions a :
http://indretsescbergueda.blogspot.com/2013/09/mare-de-deu-de-la-concepcio-miravall.html
Malgrat la incúria de les administracions i amb TOTES les mesures de
prevenció que calgui, mentre us sigui
possible sortiu a conèixer Catalunya
Cuideu-vos molt, ja sabeu que els atacs contra Catalunya i els catalans, o contra la seva llengua i la selva cultura, encara els surten de franc als seus autors.
