CAPELLA DEL CEMENTIRI NOU DE BELIANES ADVOCADA AL SANT CRIST DE LA BONA MORT. LA VALL DEL CORB. L’URGELL. LLEIDA.

El Raul Pastó Ceballos publicava fotografies de la capella del Cementiri nou de Belianes , datat entre 1888-1910, a la Vall del Corb, a la comarca de l’Urgell, a Lleida.

No hi ha cap dada – com és mal costum – de l’autor d’aquest recinte, ni de la capella de la que tampoc es fa esment de la seva advocació que acostumava a ser la del Crist de la Bona Mort. En demanàvem dades al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya, ( Arxiu Gavín) , que ens confirmava l’advocació al Sant Crist.

http://www.patrimonifunerari.cat/mapa-funerari-de-catalunya/mapa-funerari-de-lurgell/belianes/

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=11963

https://ca.wikipedia.org/wiki/Cementiri_de_Belianes

Quan al topònim, el diccionari català valencià balear ens diu; etimologia incerta. Sembla un derivat llatí, amb el sufix -ānas, d'un nom personal que pot esser Bellius, Abellius o Abilius, segons Aebischer Topon. 68.

Altres però, defensen la seva procedència del nom de persona àrab Abu-l-Ayan.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellariari@gmail.com , tant les relatives a l’autor del fossar,com del origen i significat del topònim.

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita de la Vall del Corb, de la comarca de l’Urgell, ...., de Catalunya, ara que encara és possible.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

SANT BLAI DEL FONOLL. PASSANANT I BELLTALL. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballos retratava l 'església de Sant Blai, situada al Fonoll, al municipi de Passanant i Belltall , a la Conca de Barberà, patrimoni Gencat ens diu que és un petit edifici romànic segurament construït a les darreries del segle xii o inicis del segle xiii, tot i que no apareix documentat fins a l'any 1306.

Durant el segle XV li fou afegida una capella de planta rectangular a la paret nord, i posteriorment s'hi va construir un petit campanar d'espadanya damunt del contrafort.

L'any 1983 l'edifici fou objecte d'un restauració subvencionada per la Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya.

El Fonoll va ser un indret repoblat a darrers del segle xii a conseqüència del desmembrament progressiu de l'extens terme assignat al castell de Forès durant el segle XI.

L'església no apareix documentada fins al 1306, any en el qual un matrimoni es va fer donatiu de la capella.

A darreries del segle XIV dins l'edifici va instituir-se un benefici, el de Santa Llúcia, que es pot pensar va determinar la fàbrica de la nova capella.

Fa uns anys , l’església depenia del rector de Guimerà, que posava com a condiciono per a celebrar el culte, que tothom anés vestit. Sembla que en aquell moment van primer més mes conviccions naturistes que les religioses, i per les noticies que tenim a Sant Blai del Fonoll no s’hi celebren oficis religiosos.

L'església del Fonoll constitueix un exemple únic del romànic català. Degué ser construïda entre finals del segle XII i inicis del XIII, emplaçada dins del romànic tardà. Documentalment no es tenen notícies de la seva existència fins l'any 1306. La seva excepcionalitat rau en la irregularitat de la seva planta, amb una nau corbada i reforçada amb un enorme contrafort. L'estil rural de l'edifici s'adapta al desnivell del terreny, configurant un temple on la diferència de cota entre la façana principal i la posterior és de 2 metres. L'església està construïda en una sola nau de planta irregular amb un absis el•lipsoïdal amb una coberta de volta de canó apuntada que arrenca d'una imposta que recorre tot el perímetre interior de l'església. A la façana principal es troba la porta d'accés d'arc de mig punt, amb unes dovelles protegides per una motllura llisa. En aquest mateix mur destaca singularment el contrafort, de dimensions excessives per al volum de la construcció. L'exterior de l'església està construïda amb pedres regulars que conserven nombroses marques de picapedrer, sense ornamentacions però amb una motllura que, a mode de guardapols, recorre tot el perímetre exterior.

A la façana de l'absis es troba un element singular, que cridava l’atenció del Raul Pastó Ceballos, una finestra amb una creu a mode de gelosia, que llegia és l’únic exemple conservat a tota Catalunya. Li expressava els meus dubtes quan a que estem davant d’un element ‘original’.

El Fonoll va estat deshabitat durant més de seixanta anys, i no serà fins a l’any 1998 que començarà la seva “reconstrucció” relacionada amb la pràctica del naturisme.

Al segle XIV es va construir una capella al mur nord. De planta rectangular estava consagrada a Santa Llúcia. Aquesta nova construcció degué motivar l'excessiu contrafort construït a la façana meridional. Posteriorment es va construir el campanar d'espadanya. També es varen sobrealçar la nau i l'absis.

A l'interior de l'església es conservava una imatge gòtica de Sant Blai segurament del segle XIV, que actualment es troba a la parròquia de Passanant.

http://www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarragona/passanant-i-belltall/esglesia-de-sant-blai-de-fonoll

http://elfonoll.cat/

https://www.tarrega.tv/tag/emili-vives/

Jaume I portava fins a València el culte de Sant Blai, i la llengua pròpia de Catalunya.

https://actualitatvalenciana.com/sant-blai/

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita del Fonoll, de Passanant i Belltall, de la Conca de Barberà, de Guimerà , .., de Catalunya, ara que encara és possible.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

CAPELLA DE SANT ELIES. BALNEARI DE CARDÓ. BENIFALLET. L’EBRE JUSSÀ. TARRAGONA

Demanava dades de l’advocació d’un edifici situat dins al clos del que fou Balneari de Cardó que retratava l’any 1915 el Josep Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929), al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya / Axiu Gavín)

Em contestaven que es tracta de la Capella de Sant Elies, en culte l’any 1975.

L’Enciclopèdia Catalana a l’entrada https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0009194.xml , explica que l’any 1866 hi fou construït el balneari de Cardó, aprofitant vells edificis del convent i bastint-ne de nous. A més de l’hostaleria i altres dependències, hi ha la capella de Sant Elies, edifici potser del segle XIX que segueix la tradició d’un barroc senzill.

Patrimoni Gencat diu a l’entrada ERMITA DE SANT ELIES / Ermita de Santa Maria de Borboll
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=13400

Ermita de dos pisos: planta baixa, amb antic oratori, sagristia, vestíbul i unes escales que porten al primer pis on es trobava la cel·la, la cuina i altres habitacions. La seva planta és rectangular, és de reduïdes dimensions i està construïda amb carreus de pedra lligats amb morter.

Teulada de doble vessant i espadanya lateral sobre la façana.

Mentre el desert va servir de balneari, aquesta ermita va funcionar com a pavelló d'inhalacions i polvoritzacions. Es conserva en molt bon estat.

Idèntic text a : http://www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarragona/benifallet/les-ermites-del-monestir-de-sant-hilari

Al bloc http://senderes.blogspot.com/2016/06/ermites-de-cardo-2.html llegia ; sortim de davant de l'antic balneari per la carretera que ens hi ha portat en direcció contrària. Passem per sobre d'un pont i a la dreta, sota mateix, podem veure la font del Borboll, que també dóna nom a la primera de les ermites que trobem, també coneguda com Sant Elies.

Més gran que la resta, era també l'entrada principal a l'ermitori, venint de la part de Rasquera.

Tinc clar que NO PARLEM del mateix edifici, i que la tècnica del copiar/pegar , tant pròpia dels investigadors del REINO DE ESPAÑA, com en altres ocasions ha fet passar bou per bèstia grossa

Reprodueixo de : http://tivissaalaxarxa.blogspot.com/2008/04/card-de-monasteri-balneari-part-2.html

El que havia estat segurament com a capella privada del Prior s’habilita com a petita església per als hostes del balneari.

I; La planta baixa de l’ermita de Sant Elies, just al costat de la font del Borboll, la converteixen en pavelló de polvoritzacions i la planta superior en un pis de lloguer.

No s’esmenta Sant Elies a https://www.monestirs.cat/monst/bebre/be06hila.htm , on es recull ; més endavant es van aixecar les ermites de Santa Maria del Borboll,....

Sóc un mar de dubtes, contra l’estulta afirmació de que TOT es troba a internet, no veig altra cosa, que la mala pràctica del copiar/pegar.

Tinc clar però que l’església que retratava l’any 1915 el Josep Salvany Blanch, que tenen al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya datada als anys 50 del segle XX, i que retratava recentment el Raul Pastó Ceballos , és l’església de Sant Elies.

No tinc tampoc clar que la fotografia de 1989 , de Josep SÁNCHEZ FERRÉ, correspongui al mateix espai.

Des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) quan rebien la publicació em deien; no tenim tampoc clar que la fotografia de 1989 , del Josep SÁNCHEZ FERRÉ, correspongui al mateix espai.

Evidentment, aquesta fotografia es l’interior del convent de Sant Hilarió, en Josep Maria Gavín Barceló (Barcelona, 1930 ) la mateixa fotografia, sense cap canvi substancial.

No hi ha doncs cap dubte, es l’interior del convent de Sant Hilarió, i no el de la Capella de Sant Elies. Dissortadament en poc més de 30 anys, l’abandó i la incúria han fet la seva feina, i la imatge corrobora la terrible destrucció que ha patit.

Espero la vostra col·laboració a l’email coneixercatalunya@gmail.com per posar un xic de ‘llum’ , com heu pogut llegir de ‘fum i palla” dissortadament anem ben servits.

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita de Benifallet, de la Vall de Cardó , de la comarca de l’Ebre jussà, de Tarragona , ...., de Catalunya, ara que encara és possible. Eviteu coincidir amb els Borbons.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.
https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

EL MAS DE L’ANGUERA DE FALSET I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA MAREDÉU DEL ROSER . EL PRIORAT. TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballos retratava el mas de l'Anguera , a les afores del municipi de Falset , a uns 2 km en direcció a Bellmunt del Priorat.
S’explica que el nom de la capital de la comarca i del Priorat històric, fa referencia literal al fet que es tractava de la setena població que en formava part, FA EL SET [ FALSET]

https://territori.gencat.cat/web/.content/home/01_departament/documentacio/territori_urbanisme/paisatge/publicacions/Cataleg_paisatge_camp_tarragona/doc/cp_tgn_bloc6_11_20.pdf

Al Mapa de recursos culturals de la Diputació de Tarragona , s’explica que l’edifici s’aixecava a darreries del segle XVIII damunt de les restes d'una construcció anterior.
http://www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarragona/falset/mas-anguera

Cal destacar el sistema de conducció d'aigua, d'una notable complexitat i inversió per a la seva època.

En el conflicte bèl·lic que es generava per la rebel·lió dels militars feixistes encapçalats pel gen eral Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, fet ignominiós que els guanyadors batejarien – emprem el mot, perquè la Jerarquia de l’Església Catòlica va participar de forma activa i entusiasta – com “Guerra Civil” , el mas es va convertir en un hospital de campanya, i malgrat que fou un objectiu militar, sortosament no va ser malmès pels bombardejos.

El descriu com un conjunt format per diversos edificis. El principal, bastit amb maçoneria arrebossada i pintada, presenta una planta irregular on s'han anat afegint diversos cossos al llarg del temps. Consta de planta baixa, pis i golfes.

La façana principal es compon de tres portes, la principal de mig punt adovellada i amb la inscripció 1794, i una finestra, a la parta baixa. Al primer pis trobem dos balcons i quatre finestres, i una galeria formada per 13 finestres d'arc de mig punt a les golfes. D'aquesta construcció cal destacar també el sistema de subministrament d'aigua que es va realitzar mitjançant un aqüeducte que travessa el barranc i que arribava fins a una bassa amb uns rentadors annexes, i la capella que suposen dedicada a la Marededéu de la Mercè, orde en al que ingressaria la filla de la casa Mariana Trilla I Anguera ( Falset, 26 de Juliol de 1831 + Saragossa, 26 de Desembre de 1873)

https://www.mercedariasmisioneras.org/espiritualidad/co-fundadores/mariana-trilla-i-anguera/

En demanarem confirmació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín).

La capella, de petites dimensions, es troba adossada al cos principal i presenta una planta rectangular, una nau i absis poligonal. La nau està coberta amb volta de canó que arrenca d'un fris continu i llunetes. La façana es caracteritza per una porta cegada i un ull de bou a la part superior. Remata la construcció un campanar d'espadanya fet d'obra. L'edifici s'ha bastit de maçoneria i obra arrebossada i a l'interior el paviment és de rajoles i les parets estan enguixades.

Amb la resposta, Capella de la Marededéu del Roser, Mas d'Anguera, Falset, el Priorat, Tarragona, m’arribava una fotografia datada el 20-II-1977, en la que s’adverteix que en aquells temps el recinte es feia servir per a penjar els tomàquets d’hivern, tomacons com em diem els aborígens d’aquelles terres.

No és, ni de bon tros, el pitjor dels usos que hem vist aplicar als recintes religiosos.

Amb el nous usos de Mas de l’Anguera, intuïm que la destinació de la Capella de la Marededéu del Roser , no té relació amb els tomàquets d’hivern, deixava un missatge al telèfon 637051662 , agrairem però que si us és possible feu arribar el nostre prec als actuals propietaris.
https://www.domontsant.com/es/celler/mas-de-l-anguera-2/
Per endavant gràcies, coneixercatalunya@gmail.com

https://www.domontsant.com/es/celler/mas-de-l-anguera-2/
Cerqueu la publicació : FALSET I LES SEVES CAMPANES

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita de Bossòst, de la Vall d'Aran ...., de Catalunya, ara que encara és possible.

Eviteu-ho coincidir amb els Borbons, i feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

IN MEMORIAM. ESGLESIA VELLA DE SANT JOAN BAPTISTA DE VALLVERD . SARRAL. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA.

El Raul Pastó Ceballos retratava el runam esfereïdor de l’Església de Sant Joan Baptista de Vallverd , al terme de Sarral, a la comarca de la conca de Barberà, l’enciclopèdia catalana ens diu que no es tenen referències d’aquesta església anteriors al 1300, però és raonable pensar que ja existia en època romànica.

El primer esment del lloc i del castell de Vallverd és del 1073, en què el comte Ramon Berenguer I cedia Udalguer Ramon el lloc anomenat Bufalla (nom antic de Vallverd) per tal que hi bastís un castell.

L’església de Vallverd fou una sufragània tradicional de la parròquia de Rocafort de Queralt.

Actualment la primitiva església es troba en ruïnes i el culte es realitza en una capella moderna.

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-2144901a31.xml

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5429

M’explicaven que l’advocació que tenia l’Església abans de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, era a la Mare de Déu del Roser.

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2014/07/la-dissort-esfereidora-de-lesglesia-de.html

L’obsessió malaltissa dels professionals de la política del REINO DE ESPAÑA per concentrar municipis amb l’excusa d’estalviar despeses, ve de molt lluny. No s’ha constatat MAI cap estalvi, i SI en TOTS ELS CASOS, la pèrdua de la petita memòria, de la identitat dels col•lectius afectats, que en darrer terme és la raó ultima de TOTES les decisions d’aquesta mena. Centralisme i corrupció son indissociables.

Davant el dubte quan a l’advocació, Sant Joan Baptista, o la Verge del Roser – no son incompatibles – demanarem l’ajuda del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), i per descomptat de qualsevol persona i/o entitat tant de l’antic terme de Montbrió de la Marca, ara integrat a Sarral, com d’aquesta població, i àdhuc dels arxius de l’Església Catòlica.

Em confirmaven que l’antiga església parroquial estava advocada a Sant Joan Baptista.

I alhora que a l’església nova, de la mateixa advocació, s’hi venera la Marededéu del Roser.

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita de Sarral, de la Conca de Barberà, de Tarragona, .., de Catalunya, ara que encara és possible.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

LA RECONSTRUÏDA TORRE DE GUAITA I BADA DEL MAS DE MORENET, LA MUSSARA. VILAPLANA. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballos , visitava el mas dit de Morenet de recent reconstrucció, al Cingle del Grau del Cirerer, al nord de la Vilaplana, prop del repetidor de la Mussara, a la comarca del Camp jussà de Tarragona.

Patrimoni Gencat ens diu; antiga masia fortificada, situada en el replà que queda damunt del Cingle de la Conca i sota el del Paredot. Del conjunt, destaca la torre que segons la tradició és podria remuntar al segle XII-XIII, que fa 6,5 per 5,2 metres de mides exteriors, feta de carreus ben tallats a les cantonades i maçoneria, amb parets d'un gruix de 1,10 centímetres. No fa més de 5 metres d'alçada, el més probable però, és que fos més elevada. Façana amb una porta adovellada amb arc de mig punt, una mica descentrada. Volta en aquesta planta, finestra quadrada, nova o bé molt restaurada, al primer pis. La portalada de mig punt i els merlets són de factura recent i procedència incerta, les espitlleres de pedra sense tallar són autèntiques i podrien ser d'origen medieval. Havia estat coberta amb una teulada a dues vessants, substituïda ara per una terrassa amb merlets i petites gàrgoles modernes. Divisió interior de fusta, potser substituint un pis del mateix tipus. Xemeneia a l'interior, amb llar.

La recent reconstrucció del conjunt del mas ha permès deixar la torre, que possiblement data del segle XVI (encara que podria ser més antiga), exempta i vistent.


La tradició diu que el mas fou bastit aprofitant les restes d'una fortificació musulmana.

Un testament de l'any 1906 esmenta el Mas de'n Morenet.

El Registre de la Propietat de Reus de l'any 1921 l'esmenta com a partida de terra.

http://www.vilaplana.oasi.org/niv2.php?id=60

https://www.dipta.cat/RBIV/biblioteca/topomussara/files/assets/common/downloads/toponims.pdf

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita de Vilaplana , del Camp jussà de Tarragona, ...., de Catalunya, ara que encara és possible.

Eviteu-ho coincidir amb els Borbons, i feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

CAPELLA DEL COR DE MARIA DE MAS DELS MONRAVÀ AL TERME D’ALCOVER. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballos retratava la capella advocada al Cor de Maria, identificada erròniament com de Nostra Senyora del Sagrat Cor, promoguda l’any 1908 Pascual Monravà Cortadellas, i reformada l’any 1968 pel seu fill, l’arquitecte Josep Maria Monravà i López (Tarragona, 8 de maig de 1905 – Barcelona, 28 de febrer de 1999), mantenint la mateixa advocació.

En la recerca de dades topava amb un fet recurrent, els enllaços de Patrimoni Gencat NO FUNCIONEN :
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=2156
Fa masses dies que dura aquesta anomalia, tants, tants, tants, que començo a pensar en que és més fruit de la causalitat, que de la casualitat. Pobra Catalunya!

De l’excel·lent treball de l’ Anna Isabel Serra Masdeu (Alcover, el Camp sobirà de Tarragona, 1969 ) el Mas de Monravà :
https://core.ac.uk/reader/39132454

Reprodueixo ; l 'església, de Nostra Senyora del Sagrat Cor, és un edifici de de reduïdes dimensions, de planta rectangular i té un petit porxo davanter. Esta construïda a partir del totxo, fusta, pedra i formigó. El Cor de Maria és la denominació correcta.

De I ‘interior, cal destacar-ne una creu, llums i reixes treballades amb ferro pel Sr. Casellas, de Tarragona. Ens agradarà tenir noticia del seu nom , cognom matern, i del lloc i data del seu naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmail.com

La llum entra a partir d'unes vidrieres.

La façana és molt senzilla, té un petit òcul i esta coronada per un campanar d’espadanya.

En demanarem imatges del interior, i àdhuc la confirmació de l’advocació de la capella al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín).

Rebia puntualment la resposta en la que em feien una precisió ; l’advocació de Nostra Senyora del Sagrat Cor no es correcta, ja que en aquesta advocació del Sagrat Cor , es Jesús qui té el Cor, i la Marededéu no, en canvi en l’advocació del cor de Maria es la Marededéu qui té el Cor i Jesús no.

Data fotografia 29-XII-1974. Capella del Cor de Maria, Masia Monravà, El Remei (Alcover), Alt Camp. Tarragona.

Per descomptat, si algun lector/lectora te més dades sou pregats de fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmail.com

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita d’Alcover, de la comarca de Camp sobirà de Tarragona, .., de Catalunya, ara que encara és possible.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

IN MEMORIAM. EL MAS DE CERCÓS. L’ALEIXAR. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballos retratava el runam esfereïdor del que fou la gran masia de Cercós , situada en un replà una mica alterós, vora el camí de carro de l'Aleixar a Castellvell i davant de la riera de Salvià.

Patrimoni Gencat ens els descriu com un edifici molt espaiós , en el que malgrat les reformes, es mantenen indicis d'antiguitat. Planta rectangular, obra de paredat. Sembla que l’Isidre Pàmies i Borràs, àlies Cercós (l'Aleixar, Baix Camp, 16 de desembre de 1843 - la Mussara, Baix Camp, octubre de 1873), feu construir mines i passos secrets, com a sortides d'urgència del mas. Probablement fou el moment en que la casa es feu encerta manera forta.

El més interessant de l'edifici vell són les golfes, obertes amb una sèrie d'arcs rodons correguts, la major part d'ells cegats amb maons, fets amb rajoles.

Sota l'arrebossat es veu el parament, de paredat en la part inferior i de rajola en l'alta, sota el ràfec de poca volada, que s'ha mantingut en l'ampliació gran feta a la esquerra de la porta, d'arc rodó.

No consta l’advocació de la capella de la casa, com és mal costum en aquests temps en que de l’acció mecànica del copiar/pegar en diuen fer investigació històrica. Farem consulta al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), i per descomptat cridem des de coneixercatalunya@gmail.com a qualsevol persona i/o entitat, a col·laborar per recuperar la història de la casa.

La resposta, no tenim documentada cap capella al mas de Cercós de l’Aleixar, recolzava la tesis de que la destrucció de de la propietat, possiblement per motius polítics, cal situar-la abans de la dècada dels 70 del segle XX .

Intuïm que la opció política que defensaven els propietaris, explica – encara que no justifica - l’estat d’incúria i abandó de la masia, i àdhuc la manca de dades històriques.

Recordem que fins a 1978 l’excusa que les Administracions Locals esgrimien davant la manca de Catàlegs patrimonials, era que el ‘régimen ‘ - es referien així a la dictadura del general Franco – posava pals a les rodes; el sàtrapa moria ‘oficialment’ a Madrid, el 20N de 1975, i quasi 45 anys desprès, la situació pel que fa a la documentació del patrimoni històric és la mateixa. Fa pudor, oi?.

Tarragona ostenta el tristíssim rècord de tenir indocumentat el major nombre de masies de Catalunya. Cal reconèixer aquí la displicència absoluta de bona part dels polítics ‘professionals’ que hem patit, i patim durant aquest període que s’entesten en qualificar com democràtic.

Està clar que la Catalunya ‘moderna’ – com diuen els entesos - té poc a veure, quasi res, si som sincers, amb la que desenvolupava un dret civil ‘diferenciat’ , que regulava un món bàsicament agrícola, en el que la masia era la ‘unitat de producció familiar indivisible’.

És del tot evident que a mesura que s’ampliava el ventall d’activitats econòmiques , s’anava reduint la importància d’aquestes ‘unitats de producció familiar indivisibles’, fins a esdevenir anacròniques de forma general a partir de la segona meitat del segle XX.

Altrament criteris com ‘ el comerç de proximitat’, ‘ la producció sostenible’ , i fins el concepte mateix de ‘ fer país’ – compra a casa, ven a casa i faràs casa – , topaven amb el sistema de producció capitalista, que té com a objectiu únic el benefici econòmic en el termini més curt possible.

Tothom té coll avall, de forma expressa o tàcita que el present que patim, ens l’hem guanyat ‘col•lectivament’ , oi?.

Quan a l’origen el topònim, i la “justificació” de l’escut heràldic , l'ala de gules dels Alemany, senyors de Guimerà, a la comarca de l’Urgell.

http://www.aleixar.altanet.org/el-poble-el-municipi/historia-i-tradicions/el-nom-i-lescut

http://historiesaleixar.blogspot.com/2015/07/les-masies-josep-pamies-i-miguel_8.html

https://blocs.tinet.cat/lt/blog/racons-de-mon/category/178/general/2014/11/05/el-mas-de-cerc-s-a-l-aleixar

https://www.dipta.cat/RBIV/biblioteca/guiaaleixar/files/assets/common/downloads/aleixar.pdf

http://www.albiol.info/isidre-pamies-i-borras-cercos/

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita de l’Aleixar, del Camp jussà de Tarragona, ...., de Catalunya, ara que encara és possible.

Eviteu-ho coincidir amb els Borbons, i feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

LA QUADRA DE CAN COGULL I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A SANT ANTONI DE PÀDUA I SANT MAGÍ. VALLVERD. SARRAL . LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA

Fotografia. Montserrat Rumbau Serra 

El Raul Pastó Ceballos retratava parcialment la façana de la capella de la Mare de Déu del Roser , originlment de Sant Antoni de Pàdua i Sant Magí, del Mas del Cogul, a Vallverd de Queralt, sovint anomenat simplement Vallverd, poble de l'antic terme de Montbrió de la Marca, actualment pertanyent al de Sarral, a la Conca de Barberà.

Patrimoni gencat diu en relació al Mas del Cogul , que és un dels pocs exemples de la comarca de casa pairal amb capella dins el recinte.

La construcció, de pedra irregular i grans dimensions, té poques obertures a les façanes laterals i posterior, mentre que a la façana principal s'obren balcons i una portada amb arc de mig punt rebaixat.

La capella , advocada a  Sant Antoni de Pàdua i Sant Magí del mas del Cogull , és de traçat senzill, de nau única i absis pla.

A la façana conserva un rudimentari campanar d'espadanya i a l'interior es guarda una imatge de la Mare de Déu del Roser de tradició barroca.

Fotografia.  Joan Fuguet Sans (Barberà de la Conca, 1940)

Dins la capella es conserven dos altars barrocs del segle XVIII.

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita de Sarall , de la comarca de la conca de Barbera, de Tarragona, .., de Catalunya, ara que encara és possible.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

dissortadament  aleshores i ara, no s’atura   la "monotonia criminal"  que alhora  fa que un exercici de sadisme,  bona part dels mitjans de comunicació audiovisuals, recullin les raneres de mort, de nens, dones, ancians,.., davant l'absoluta indiferència de la mal dita "societat civil"

Ah!, només te dret a defensar-se Israel, que com recordava l ’ António Manuel de Oliveira Guterres (Lisboa, 30 d’abril de 1949), també té, i des de fa molt anys , el dret d’ofendre als Palestins.  

Les mares palestines que veuen morir els seus fills com a conseqüència dels atacs israelians, de fam, de desatenció sanitària, …, i els infants assassinats, son veritables sants.

Que Sant Antoni de Pàdua, Sant Magí,  la Marededéu   i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

EL MONUMENT ALS MARINERS DESCONEGUTS DE CAMBRILS QUE PERDIEN LA VIDA LA NIT DEL 31 DE GENER A L’1 DE FEBRER DE 1911. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA

Quan passegis per davant del port de Cambrils, veuràs un grup escultòric que podem qualifica de “peculiar”.

Evoca la memòria de les víctimes marineres de l’any 1911, conegut com “l’Any de les Desgràcies" . La nit del 31 de gener a l'1 de febrer de 1911, es van donar una sèrie de condicions meteorològiques que van convertir el que va començar amb un capvespre plàcid en una nit infernal. Aquella nit es va desencadenar la tempesta perfecta a la costa mediterrània, des de Barcelona fins a València, amb un resultat tràgic de 140 pescadors i mariners morts, escopits a les platges a l'alba.

https://www.revistacambrils.cat/opinio/11076/1911-lany-de-les-desgracies

http://elmareselcami.blogspot.com/2011/01/1911-lany-de-les-desgracies.html

https://nusosdexarxa.wordpress.com/2011/01/23/la-mar-recorda-lany-de-les-desgracies/

https://www.cambrils.cat/biblioteca/fons-local/historia/moments-historics/1911-el-temporal

https://www.ccma.cat/324/cent-anys-del-temporal-de-les-desgracies-que-va-engolir-una-vuitantena-de-pescadors-catalans/noticia/1046706/

https://www.cambrils.cat/cultura/sabiesque/art-public/1911-2011-en-el-pla-de-les-serenes


El monument 'En el Pla de les Serenes' . Any: 2011, està situat al passeig marítim de Cambrils, a l'altura de les Escales Reials del port de Cambrils.

Aquest grup escultòric, que formen sis elements, commemora en el seu centenari a les víctimes de 1911, conegut com "L'Any de les Desgràcies", ja que al llarg de 1911 van morir molts pescadors del litoral català i valencià, diversos d'ells de Cambrils. Caldria concretar els “diversos”, amb noms i cognoms, bé està que fem ‘monuments’, per honorar la memòria ens sembla que “diversos” és una indignitat.

Fa poc més d'un segle, la nit del 31 de gener a l'1 de febrer de 1911, es van donar una sèrie de condicions meteorològiques que van convertir el que va començar amb un capvespre plàcid en una nit infernal. Aquella nit es va desencadenar la tempesta perfecta a la costa mediterrània, des de Barcelona fins a València, amb un resultat tràgic de 140 pescadors i mariners morts, escopits a les platges a l'alba.

Els tres pescadors representen les ànimes. A les seves mans hi duen paneres plenes de peix per anar a vendre, com es feia antigament.

Les dues sirenes alçades majestuoses simbolitzen la bonança i la tempesta. La Dolça i la Calma d'aquest mar.

Éssers mitològics metàfores també dels elements: el sol i la lluna, determinants a l'hora de sortir a pescar.

El petit Adrià, és el símbol del present i del futur; la nota de color i de tendresa. Infància i innocència que observa l'escena des d'un pla de serenor.

David Callau Gené (Cambrils, 1973

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita de Cambrils, de la comarca de Camp jussà de Tarragona, .., de Catalunya, ara que encara és possible.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

EL MOLI FARINER DE L’ALBIÓ AL RIU CORB. LLORAÇ. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballos retratava les restes d un dels molins d'Albió (el Molí de Dalt) , localitzat vora el pont que travessa el riu Corb, hom defensa que l’explotaren, i potser el construïren, els templers.

Patrimoni Gencat ens diu; edifici excepcional que conserva pràcticament sencera la seva estructura medieval a més de les séquies, la bassa i el cacau .

Construcció de planta quadrada i aparença turriforme, té soterrani, tres pisos i golfa, tots construïts de carreu molt ben aparellat, tant els murs com les voltes i els arcs.

El soterrani, que és on hi havia el rodet, està cobert d'una volta de canó apuntada.

Al damunt hi ha la planta baixa, que era sala de moles, coberta també amb volta de canó apuntada.

Els dos pisos superiors eren magatzem de gra i habitació del moliner; ambdós van coberts amb una armadura de cabirons que recolzen en els murs i en arcs diafragma que parteixen les estances pel mig.

Finalment, la golfa o sostre mort va coberta de teula mitjançant una encavallada de fusta. El tret més curiós d'aquesta peça és que està proveïda de tres finestres. La del mig és una lladronera oberta en el punt més alt de la façana, que devia tenir una funció defensiva.

Amb aquest element el molí adopta un aire militar gens habitual en una construcció industrial.

En matèria de divulgació del patrimoni històric de Catalunya la feina és molta, i els obrers son pocs:

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/07/moli-o-castell-de-la-sinoga-sant-marti.html

https://upcommons.upc.edu/handle/2099.1/10011

https://www.flickr.com/photos/angela_llop/6885215495

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita de l’Albió, de Llorac, de la Conca de Barberà, de Tarragona, .., de Catalunya, ara que encara és possible.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

ESGLÉSIA DE SANT SADURNI. LA ROCA. EL VALLÈS ORIENTAL.

El Crisant Palau‎ publica un parell de fotografies d’èpoques diferents de l’església parroquial de la Roca del Vallès, advocada a Sant Sadurní.

les dades històriques diuen que el temple fou fet consagrar el 932 per Emma, abadessa de Sant Joan de les Abadesses, que sembla que repoblà el territori amb gent de la vall de Sant Joan , l’anay 1559 seria totalment renovada.

Aquesta església, que és la que ens ha pervingut, és d'una nau (dividida en tres trams coberts amb volta de creueria), amb dues capelles laterals per banda, construïdes entre els contraforts, que sobresurten de la fàbrica de l'edifici; l'absis és poligonal i la porta, a la façana de ponent, és del tipus del gòtic tardà, amb detalls renaixentistes. Les mènsules que sostenen les arqueries i les gàrgoles del capdamunt dels contraforts són esculpides, com també ho són les claus de les voltes.

L'església posseeix un magnífic retaule barroc dedicat a sant Sadurní i col·locat a l'altar major.

Fou obrat per Antoni Comas i data del 1620; consta d'un cos de cinc compartiments i d'una predel·la.

S'hi representen, en relleu esculpit, pintat i daurat, escenes de la vida de la Verge i de la de sant Sadurní. També, al sòcol, n'hi ha del Nou Testament.

L'església de Sant Sadurní de la Roca, durant la guerra de Successió, fou utilitzada com a caserna per les tropes de Felip V.
En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes que encapçalats pel general Franco s’alçaven contra el govern LEGÍTIM I DEMOCRÀTIC de la II República, i que aconseguien per eterna vergonya la col·laboració de la Jerarquia de l’església nacional catòlica, amb alguna nobilíssima exempció com l’Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), Sant Sadurní va patir danys severs :

https://www.yumpu.com/es/document/read/12237918/el-martiri-dels-temples-patrimoni-cultural-arquebisbat-de-barcelona

https://pagines.uab.cat/recercaixa.artenperill/content/la-roca-del-vall%C3%A8s-esgl%C3%A9sia-parroquial-de-sant-sadurn%C3%AD

Cap dada, com és molt mal costum, de l’autor de la reforma/reconstrucció que es duia a terme desprès de la victòria militar dels revoltats feixistes. Ens agradarà tenir noticia de l’autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

En la visita que fèiem l’any 2009
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/07/villa-amorozo-la-roca.html

retratàvem únicament l’exterior , sense ressaltar de manera especial les múltiples gàrgoles d’aquest temple parroquial, que mereixeria sens dubte la seva inclusió en una guia de monuments que cal conservar, i per descomptat juntament amb

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/07/santa-maria-de-malanyanes.html, i http://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/07/santa-agnes-de-malanyanes.html, potenciar com atractius del turisme cultural.

Sant Sadurní ha rebut alguna ‘bona noticia’:
https://www.somvalles.cat/noticia/19290/lesglesia-de-sant-sadurni-de-la-roca-torna-a-lluir-el-retaule-major

Arribeu-vos a , a la Roca del Vallès, .., volteu per Catalunya, ara que encara és possible.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, com deien a bombo i plateret , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

ESGLÉSIA DE SANT JOSEP I LA DE LA MARE DE DEU DE LA LLET. SANT GALLARD. LES PILES. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballos retratava l’església del nucli de Sant Gallard al terme de les Piles a la comarca de la Conca de Barberà, Patrimoni Gencat diu que està o estava, dedicada a la Mare de Déu de la Llet i va pertànyer fins a 1957 al bisbat de Vic. A partir d'aquesta data passà al bisbat de Tarragona.

Altres fonts diuen que l’advocació de l’església és a Sant Josep i a la Mare de Déu de la Llet, i que és sufragània de la parròquia de Santa Coloma de Queralt, advocada a Santa Maria.

La definició quasi telegràfica explica que és un edifici rectangular en volta de pedra i dos altars laterals, un a banda i banda.

La porta sembla d'una època posterior.

La resta del conjunt sembla romànic.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=12947

Arribeu-vos a les Piles, la Conca de Barberà,.., volteu per Catalunya, ara que encara és possible.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, com deien a bombo i plateret , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

CASA DEL MARQUÈS DE CAMPS. SALT . GIRONÈS

El Valentí Pons Toujouse em feia arribar una fotografia publicada al facebook per l’ Arxiu Municipal de Salt de la CASA DEL MARQUÈS DE CAMPS

Cessió Josep M. Oliveras. Autor THOMAS BARCELONA (09/09/1902) CAT.AMS.100.1949

Llegia a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=salt&page=1&pos=6

1604/ restaurat per l'arquitecte Francesc d'A. García i Corrons (1844-1882).

Casa i finca propietat de la famiília dels Camps els quals a partir de mitjans segle XVIII adquireixen molt poder en l'àmbit rural i els cercles polítics de les comarques de Girona. L'antic mas del segle XVII el XIX amplia les seves propietats i alhora experimenta i innova en tècniques agrícoles. El resultat final de la seva arquitectura és la suma de la construcció històrica i les incorporacions d'elements goticitzants, alguns procedents d'altres construccions amb la intenció de ennoblir el conjunt.

El mateix arquitecte Francesc d'A. García i Corrons (1844-1882) realitzà el projecte de l'oratori particular de Pelai Camps Matas , primer Marquès de Camps (1828-1889), segons concessió pontifícia del 1878.

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/bcsalvany/id/4549/rec/1482

Us deixo un enllaços molt interessats :

http://www.revistadegirona.cat/recursos/1988/0129_082.pdf

https://www.catalunyamedieval.es/casa-del-marques-de-camps-salt-girones/

https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_del_Marqu%C3%A8s_de_Camps

Arribeu-vos a Salt, a Girona, .., volteu per Catalunya, ara que encara és possible.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, com deien a bombo i plateret , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !