ESGLÉSIA PARROQUIAL DE GRA, ADVOCADA A SANT SALVADOR. TORREFETA I FLOREJACS. LA SEGARRA

 

L’església parroquial de Gra, advocada a  Sant Salvador , al terme de Torrefeta i Florejacs que retratava l’Assumpta Figueras Viñas, és un  edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada per arcs torals, i capçada a llevant per un absis de planta semicircular, cobert amb volta de quart d’esfera. El transsepte s’uneix amb la nau mitjançant uns arcs formers de mig punt.

A la façana ponentina hi ha el portal d’accés, d’estil classicista, i al seu damunt, una finestra rectangular; ambdós elements són fruit d’una reforma del segle XVIII. A l’angle nord-oest de l’edifici hi ha adossat el campanar, de planta quadrada i quatre ulls, alineat al pla de façana; en la unió del campanar amb la coberta de la nau hi ha una motllura que ressegueix el campanar a manera de cornisa. Tan sols dues finestres més al mur sud il·luminen l’interior de la nau; l’una, amb arc de mig punt monolític, es troba a l’absis, i l’altra, quadrada i petita, és al mur nord.

 L’aparell és de grans carreus regulars a les cantonades i de carreus i carreuons als murs de l’edifici, en general regulars i amb tendència a la uniformitat, cosa que fa pensar en una datació dins del segle XII.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-salvador-de-gra-torrefeta

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/26362

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Salvador_de_Gra

Que  Sant Salvador i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits,   ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

 

IN MEMORIAM DE L’ERMITA DE LA MAREDEDEU DEL REMEI DE BAIX. RIPOLL. EL RIPOLLÈS

 

Havíem publicat l’ermita del Remei de Dalt,  dels BRUCHS o del Prat, i ara tocava fer-ho amb la seva homònima de Baix, quines ruïnes es troben situades a tocar de la carretera que va de les Masies de Voltregà a Ripoll.

Patrimoni Gencat ens diu que  era un edifici  dels segles, XVII – XVIII,  de planta rectangular, del qual es conserven dempeus tres de les quatre parets, amb una alçaria aproximada de tres metres.

A la façana principal es pot veure la porta d'entrada amb la llinda i els brancals fets amb grans carreus de pedra i un arc de descarrega a sobre; a la part superior hi ha una rosassa. No es conserva la teulada però era a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal.

L'aparell és de pedres irregulars sense desbastar

L’havia retratat la Marta Fàbregas Espadaler l’any 2007.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/38406

Que la Marededéu del Remei  , elevi a l’Altíssim la pregaria dels aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos,  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

ERMITA DE SANT ROC DE LLAVORRE. LA GUINGUETA D’ÀNEU. EL PALLARS SOBIRÀ

 

La pàgina Pallars Sobira, actualitzava la seva fotografia de portada amb una bellíssima imatge de l’ermita de  Sant Roc de Llavorre, al territori de l'antic terme d'Unarre, integrat ara a la Guingueta d’Àneu.

Sant Roc va ser molt venerat arreu de Catalunya , “ Sant Roc i el gos, que mos guardo la tos”

L’ermita – el terme s’acostuma a emprar per referir-nos als edificis religiosos situats lluny de llocs hàbitats, en contraposició al de capella, que es pot referir a una part d’una església, o un edifici de mida petita situat dins un nuci urbà, o formant part d’una masia -  està  situada a 800 metres a l'oest-sud-oest del poble  de Llavorre, topònim  que faria referencia  a la seva ubicació física, al  vessant d'una vall   soleia, i més aviat seca;   a la carena que fa de contrafort nord-oest del Turó de l'Àliga.

Era tradició fer-hi un aplec, com en altres llocs del Pallars sobirà. 

https://monnaturapirineus.wordpress.com/2015/05/18/els-aplecs-a-les-valls-daneu/

Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) deia de Llavorre ,  en  el Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar , publicat entre 1846 i 1850 ;  és una localitat amb ajuntament situada a la Vall d'Àneu, en un coll envoltat d'altes muntanyes. El clima és fred i ventilat, i s'hi pateixen pulmonies i reumes. Tenia en aquell moment 6 cases i l'església parroquial de Sant Miquel, servida per un rector ordinari. Una mica distant del poble hi havia l'ermita de Sant Roc, i prop del poble hi havia fonts d'aigües molt fortes. Les terres són fluixes, pedregoses i muntanyoses, i té cap a l'est i sud-oest muntanyes altes amb pins i avets, però també n'hi ha de totalment despoblades. S'hi collia blat, sègol, ordi, fenc i patates. S'hi criava tota mena de bestiar, especialment vacum. Hi havia caça de llebres i perdius i pesca de truites excel·lents. Comptava amb 9 veïns (caps de casa) i 55 ànimes (habitants).

La pàgina de l’Ajuntament de la Guingueta d’Àneu, diu que a Llavorre, hi ha ,  8 empadronats,  7   residents.

https://guingueta.ddl.net/el-municipi/els-nuclis/llavorre

Que Sant Roc, elevi a l’Altíssim la pregaria dels aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

ESGLÉSIA DEL CARME - CONVENT DEL CARME. TÀRREGA. L’URGELL JUSSÀ

L'església del Carme de Tàrrega,  és un petit i auster temple situat a llevant de la plaça homònima a la qual, de fet, dona nom.

Fotografia. Ramon Queralt Boldú ( Igualada, Anoia, 1971)

Patrimoni Gencat ens diu que els murs són de pedra calcària irregular i la coberta és de teula àrab a dues aigües, sent la coberta amb encavallades de fusta. L'entrada de l'església a través de la porta en arc rebaixat és precedida per un modest atri suportat sobre quatre pilars. A l'esquerra de la façana s'alça el campanar de planta quadrada, format per dos cossos i coronat per una balustrada de pedra. En una cantonada del mur, hi ha un escut carmelità que data 1610, assenyalant el moment d'edificació de l'edifici que es conserva.

A l'interior, consta d'una nau única de planta basilical i no hi ha capelles laterals. El cor és poligonal i amb una alçada superior respecte la nau. L'interior de l'església ha sofert modificacions importants, ja que ha estat dividida en dues plantes, una superior i una altra inferior, talment una cripta, de mida més reduïda. A la banda dreta, es conserva el claustre quadrat del segle XVIII, destacable pels arcs de mig punt i sostingut per columnes dòriques.

https://www.monestirs.cat/monst/urgell/ur16carm.htm

Que la Marededéu del Carme , elevi a l’Altíssim la pregaria dels aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/05/goigs-la-mare-de-deu-del-carme-tarrega.html

 Que la Marededéu del Carme   i  Sant Antoni de la  Sitja,,  elevin a l’Altíssim la pregària dels gitanos,  aragonesos, asturians , valencians,  bascos, gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos, palestins , inuits, hawaianesos  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

EN RECORDANÇA DE LA DORMICIÓ DE LA MAREDEDÉU A LA BASÍLICA DE LA MAREDEDÉU DE VALLDEFLORS. TREMP. PALLARS JUSSÀ

 

Tenia ocasió de recuperar una imatge de la Dormició de la Marededéu, que es conserva encara a la Basílica de la Mare de Déu de Valldeflors, a l’altar de Sant Bonifaci en una urna.

https://parroquiavalldeflors.org/la-basilica/

Per alguna raó que se’m escapa, l'església catòlica,  evita les representacions " humanes" de la Marededéu,  com aquesta de la Dormició o la imatge de  la Marededéu de la LLet, que encara és la Patrona de molts llocs.

Diria – i a fe de Déu que m’agradaria equivocar-me -  que " l'eslésia&empresa"  cada cop s'allunya més i més del missatge evangèlic.

Que la Dormició de la Marededéu , elevi a l’Altíssim la pregaria dels aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

CAPELLA DE L'ADORACIÓ PERPÈTUA DEL REIAL MONESTIR DE SANTA ISABEL. BARCELONA

  

La Vicky Ens, pública una perspectiva de la que identifica com  l'església de Sant Vicenç de Sarrià, que sorprèn força.

El Jòram De Cal Fuster , em feia un comentari  ; Antonio Mora Vergés La de la foto és la Capella d'Adoració Perpètua del Reial Monestir Santa Isabel 

https://www.nazaret.tv/video/45/ceremonia-de-inauguracioacuten-capilla-de-adoracioacuten-perpetua---monasterio-santa-isabel

Ens agradarà rebre a l'email castellardiari@gmail.com dades de l'autor de la reforma/adaptació del temple a la nova funció. 

Llegia que l'església de Sant Vicenç de Sarrià és citada per la documentació des de l'any 987, el temple anterior a l'actual  però, fou bastit, en els mateixos terrenys, entre 1379 i 1403.

Aquella església estava sota la jurisdicció eclesiàstica de l'abadessa del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes. El retaule major d'aquella església gòtica, pintat entre 1455 i 1460 per Jaume Huguet i el Mestre de Castelsardo, es conserva parcialment en el MNAC.

L'any 1779 es decidí dotar l'antiga vila d'una església de majors proporcions i s'encarregà el projecte al mestre de cases barceloní Josep Mas Dordal  (Artés, ? - Barcelona, 1808). Una Reial Cèdula d'Obres emesa l'any 1781 permeté l'inici d'unes obres que es perllongarien fins a l'any 1816. Tanmateix, l'església fou beneïda el 1789, quan es donaren per acabats els treballs de la façana principal, tot i quedant per erigir la torre nord.

L'any 1936 en els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República,  l'arxiu i l'església foren incendiats i es destruí la seva decoració interior, inclòs el gran retaule major obrat per Nicolau Traver entre 1788 i 1793. Tanmateix, al transsepte es conserva el retaule del Roser, una interessant obra salomònica tallada per Agustí Pujol entre 1617 i 1619.

L'any 1940 l'arquitecte Lluís Bonet i Garí (el Cros, Argentona, Maresme 5 d'agost de 1893 - Barcelona 1993) restaurà l'església i construí un nou tabernacle al presbiteri, decorat amb pintures al fresc de Josep Obiols i Palau (Sarrià, Pla de Barcelona, 1894 - Barcelona, 1967) .

Que Sant Vicenç    i  Sant Antoni de la  Sitja,,  elevin a l’Altíssim la pregària dels gitanos,  aragonesos, asturians , valencians,  bascos, gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos, palestins , inuits, hawaianesos  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

ESGLÉSIA DE CERBI, ADVOCADA A SANT SADURNI. LA GUINGUETA D’ÀNEU. PALLARS SOBIRÀ

 

A la Festa Major de Cerbi , terme de la Guingueta d'Àneu,  al Pallars sobirà, és costum desprès de lacelebració litúrgica , que es dugui a terme el repartiment de coca beneïda, comretratava la Pepita Alsina Puiggròs.

Quan al topònim,  escrit en V, etimològicament  d'un derivat de CERVUS amb el sufix romànic compost -ARICIUS 'puig dels cervos o isards'

De l’església parroquial, advocada a Sant Sadurní, en diuen a PatrimoniGencat; edifici de nau única, molt irregular degut a les transformacions que ha patit. La capçalera es troba a l'est i és rectangular i la porta, a l'oest, és d'arc apuntat. Presenta una torre campanar poc elevada a sobre la porta, on apareixen dos arcs de mig punt a la part superior lleugerament desplaçats del centre, els quals tenen les campanes. La torre campanar està coberta a dues vessants i la nau està coberta amb volta de canó.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25483

A l'exterior ses poden observar contraforts, capelles i altres dependències adossades en diferents moments que es distingeixen pels tipus d'aparell utilitzat.

Pica baptismal sostinguda per un peu cúbic amb els angles tallats a bisell sobre un peu troncocònic. La pica monolítica presenta una part inferior cònica decorada només amb uns bossells i una part superior cilíndrica decorada amb un fris gravat format per uns cercles amb rosetes, de sis pètals, inscrites, un motiu molt repetit als Pirineus.

Conserva una talla de fusta del Crist Crucificat, de tradició gòtica.

Durant el treball de camp de l'any 2020, encarregat pel Departament de Cultura, s'observa que a l'exterior de l'edifici apareixen vestigis d'un revestiment exterior fet d'estuc de morter de calç. També s'observen modificacions puntuals, en els paraments posteriors de l'església, la coberta i l'accés a la nau. Els murs s'han construït amb pedra vista i morter de calç pel rejuntat, utilitzant més morter de calç del que s'utilitza pels rejuntats de la resta de l'església. La coberta s'ha reformat de forma concreta seguint l'estil arquitectònic pallarès, però encara hi ha presència biòtica en llocs puntuals de la teulada, i respecte l'accés a l'edifici hi ha un arc apuntat, de pedra artificial i una porta de fusta massissa.

Que Sant Sadurní , elevi a l’Altíssim la pregaria dels aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE LES GERMANES ROSELL CAPDEVILA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. VILANOVA I LA GELTRÚ . EL GARRAF

  

Fa anys que fem recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, que representava per a la història de Catalunya, i àdhuc de la humanitat, una catàstrofe només comparable al Diluvi Universal.

L’ Aleix Salvó Rivero, pública una fotografia de la casa de les Germanes Rosell Capdevila, i explica que era la seu de la seva escola particular molt avançada per l'època (principis del segle XX).

Entre les seves ensenyances, dedicades a l'educació de les noies, era l'esperanto.

La seva casa era un veritable museu perquè les germanes, Eulàlia i Teresa, recopilaven tota mena d'objectes de tradició cultural i folklòrica de Vilanova i Catalunya.

http://www.patrimonivng.cat/patrimoni/germanes-rosell-teresa-i-eulalia-rosell-i-capdevila

https://www.vilanova.cat/doc/doc_20315953.pdf

Vilanova i la Geltrú reconeixia l’extraordinària vàlua intel·lectual i personal  d’ambdues germanes.

CREU DE TERME D'ESTERRI D’ÀNEU. PALLARS SOBIRÀ.

 

Joaquim Morelló i Nart (Esterri d'Àneu, Valls d'Àneu, Pallars Sobirà, 26 de setembre de 1858 - Barcelona, 15 d'abril de 1926) recollia la tradició oral que la Creu de Terme d’Esterri d’Àneu fou construïda pels francesos que ocuparen Esterri l'any 1623.  Cal donar credibilitat al insigne patrici que l'any 1925 deixà un llegat testamentari , i es creà la Fundació Joaquim Morelló, institució benèfica que tenia com a funció donar asil als vells pobres i atenció als malalts pobres de la Vall d'Àneu, coneguda popularment com l’Asilo Morelló. Als anys trenta es construeix l'edifici que havia de tenir la funció d'hospital. La seua primera funció va ser refugiar els mateixos habitants d'Esterri d'Àneu durant el gran aiguat de 1937. Més tard va ser utilitzada pels refugiats del conflicte bèl·lic que s’iniciava amb l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República

http://www.xtec.cat/cda-vallsdaneu/fundacio/index.html

La creu de pedra que  retratava l’Ester Gonzalez Vidal , descansa sobre una columna alta amb capitell. La columna té una base octogonal amb tres esglaons, que fa elevar encara més la creu. Aquesta base, la columna i el capitell són de pedra.

Dins d'un espai ovalat hi ha esculpit en alt relleu un Crist de factura tosca, clavat en una creu llatina. 

A l'anvers, també inscrita en un espai oval, hi ha una figura femenina (possiblement una Mare de Déu) amb les mans creuades sota el pit i una estranya faldilla.

La creu es troba en una placeta generada per la intersecció del carrer Major i del carrer Cap de la Vila.

Que les advocacions representades a la Creu de terme d’Esterri d’Àneu , elevin a l’Altíssim la pregaria dels aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

CAPELLA DE CAN PAPIOL, ADVOCADA SANTA CONSTANÇA. VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF

 

Llegia que la casa disposa d'una petita capella privada, d'estil neoclàssic i presidida per una urna amb la relíquia de Santa Constança, on s'oficiaven tot tipus de cerimònies religioses familiars, fet que denotava l'elevada posició social dels Papiol i la seva privilegiada relació amb l’Església.

Fotografia.  MARIA ROSA FERRE

El sostre és de volta seguida de llunetes laterals, com es feia durant el segle XVIII.

Les decoracions de les parets estan dedicades a la figura de la Marededéu.  

https://www.flickr.com/photos/angela_llop/14121648527

https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Capella_de_Santa_Constan%C3%A7a,_Can_Papiol_-_1.jpg

Mossèn Josep Maria Viñolas Esteva, publica els goigs d’aquesta capella.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2018/06/goigs-santa-constanca-can-papiol-de.html

Que santa Constança , elevi a l’Altíssim la pregaria dels aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

LA CASA DEL CARRER MAJOR DE LA POBLETA DE BELLVEÍ A LA TORRE DE CABDELLA ÉS OBRA DEL JACINT GOMÉZ PORTELLA “ EL CARLÍ”. EL PALLARS JUSSÀ.

L’Ester Gonzalez Vidal, publicava fotografies d’un habitatge unifamiliar entre mitgeres, edificat a la plaça Major de la  Pobleta de Bellveí, al terme de la  Torre de Cabdella, a la comarca del Pallars Jussà.

El comentari de Patrimoni Gencat, em semblava del tot inadequat, i àdhuc impropi d’un Organisme de la Generalitat de Catalunya.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25194

Està clar que dissortadament hi ha qui no fa  bé fa la seva feina, oi?.

En demanava més informació a ;

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2023/07/teniu-dades-de-ledifici-misterios-de-la.html

I, em sorprenia – relativament-  un dels comentaris – molt desafortunats – que em deixaven a la publicació “..algo bastante normal si fue construida en la época de Franco.. “.   Al Pallars, com per arreu, l'estultícia s'encomana més que la Covid

Sortosament el Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME  i del  INVENTARI GENERAL DEL MODERNISME , entre altres excel·lents  publicacions, em confirmava que l'autor era el mestre d’obres, escultor i pintor, Jacint Gómez  Portella  ( Madrid, 1876 + la Pobla de Segur, 14.01.1960), del que en  tenim dades i imatges, gràcies al seu besnét Guillermo Berlanga Carlos.  

Ho farem saber a l’Ajuntament de la Torre de Cabdella, al que també en demanava informació, i del que no rebia resposta.

 

  

TENIU MÉS DADES DE L’ESCOLA MODEST SAYÓS / ESCOLA SALESIANA DE LA MAREDEDÉU DE RIPOLL?. EL RIPOLLÈS

 

Llegia que l’escola Salesiana  de  la Marededéu de  Ripoll té el seu origen en el col·legi que en Modest Sayós – ens agradarà tenir noticia del cognom matern i el lloc i data de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com, cal eradicar aquest mal costum castellà de citar, oi?. -  va fer construir en la seva finca, entre els anys 1932-1933, i que s’anomenà Mútua de Sant Hou.

 La intenció d’en Modest Sayós era que aquesta escola, destinada en principi a nens de la població i en especial a nens pobres, fos regida per una comunitat religiosa; però mentre això no va arribar la van regir els capellans diocesans que residien a Ripoll.

Aquesta situació va perllongar-se fins ben enllà d’acabat el conflicte bèl·lic que s’iniciava amb l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM  i DEMOCRÀTIC  , temps en què els capellans van haver d’amagar-se i l’edifici fou destinat a altres usos.

 No sabem amb exactitud amb quins ordres religioses es va contactar. Sí sabem que ho feren amb la Congregació dels Salesians, a instàncies molt probablement dels membres ex alumnes de la institució, amb la qual es va arribar a un acord a primers del l’any 1953.

 La comunitat salesiana amb seu a Barcelona, accedí a venir a Ripoll, amb la convicció que era convenient i necessari instal·lar-se a Ripoll, ja que hi podien oferir un ensenyament de qualitat, el seu ideari seria molt ben acceptat i hi podien sembrar una bona llavor.

Tot estava a punt per a la inauguració oficial de les “Escuelas Salesianas de Santa María de Ripoll, acte que se celebrà el dia 3 d’octubre de 1954.

Em confirmava el Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME  i del  INVENTARI GENERAL DEL MODERNISME , entre altres excel·lents  publicacions, que als anys  1950 del segle XX  va actuar  a l’edifici  l'arquitecte Josep Riera de Reguer  ( Barcelona - 1927 + Sant Julià de Vilatorta , Osona  19.10.1994 )

Fotografia. Enric 

Ens  agradarà rebre imatges i dades de la capella  l’email castellardiari@gmail.com 

L’escola Salesians Ripoll, ha passat per diferents etapes al llarg dels més de cinquanta anys d’història, sobretot a conseqüència dels diferents plans d’ensenyament, de la davallada demogràfica de la comarca i del procés renovador en les institucions religioses.

https://ripoll.salesians.cat/historia/

https://www.naciodigital.cat/elripolles/noticia/15988/salesians-oficialitzen-cessio-edifici-modest-sayos

Que la Marededéu de Ripoll ,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels aragonesos, asturians , valencians,  bascos, gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos,... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

 

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE GARÒS, ADVOCADA A SANT JULIÀ. NAUT ARAN.

 

L’església parroquial de Garòs, advocada a  Sant Julià, centra el nucli antic,  es d’origen romànic, fou reformada  a fons  però, en el segle XV.

El campanar es del 1.619, i per les “seves dimensions” sembla una torre de defensa.

L’altar major és barroc (any 1.774), conserva un interessant crist detalla, una imatge de Maria gòtica i una creu processional d’argent.

El cementiri queda tancat per una reixa de forja renaixentista.

Celebra la festa major el 16 d’agost per Sant Roc i el 28 d’agost per Sant Julià.

Quan al topònim:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=20044

Que Sant Julià ,  elevi a l’Altíssim la pregària dels aragonesos, asturians, aranesos,  bascos, gallecs, catalans, valencians, sahrauís, palestins, gal·lesos, escocesos, ucraïnesos, hawaianesos, afganesos,  ..,  i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

 

ESGLÉSIA DE SANT PAU DE FONTCLARA. PALAU-SATOR.L’EMPORDÀ JUSSÀ

 

L’estiu d’aquest 2023 m’està costant de passar-lo,  i el meu costum de pouar en el Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya m’ho fa més passador.  

https://www.monestirs.cat/monst/baemp/bp19spau.htm

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-pau-de-fontclara-palau-sator

Llegia que actualment  Sant Pau és l’església  parroquial del poble de Fontclara, situat 1quilometre al nord-est del seu cap de municipi, vora una petita serra, formada per turons poc enlairats sobre la plana al·luvial del Daró; el C.O.A.C de Girona, en diu;  Església romànica tardana, amb afegits de capelles laterals i portalada del XVII. Edifici d'una sola nau amb absis de planta semicircular, decorat externament amb lesenes i faixes llombardes. Hi ha tres finestrals de doble biaix. La coberta de la volta és apuntada i seguida, però l'arc triomfal és de mig punt i la coberta de l’absis és de volta de quart d'esfera.

Fotografia . Jordi Contijoch Boada

Al mur meridional hi ha la portada primitiva, d'arc de mig punt de dovelles curtes. La porta actual, en el frontis, és oberta en època tardana: pilastres i frontó amb boles ornamentals i la imatge del patró en baix relleu; a la llinda hi ha gravat l'any 1639. També són fruit de reformes la finestra d'aquesta façana i l'espadanya que la corona.

A la nau hi ha dues capelles laterals afegides a cada banda, dues estan cobertes per volta apuntada i dues més per volta de creueria, sobre una de les quals hi ha un escut i una inscripció datada el 1627.

El parament romànic és de carreus petits i rectangulars.

 Al presbiteri hi ha pintures murals (segle XIII): Pintures murals romàniques a la capçalera de l’església de Sant Pau de Fontclara. Decoració conservada parcialment, al fons de l'absis i a l'arc triomfal. A la part superior de la conca absidal hi ha la figura del Pantocràtor dins la mandorla i envoltat pels símbols del Tetramorf. A sota, el primer registre de l'hemicicle, hi ha una franja on es disposen els dotze apòstols assentats en un banc seguit. Pere i Pau es distingeixen al centre. En el segon registre, menys ben conservat, hi ha escenes de la vida pública de Crist. L'arc triomfal té a la part central, superior, la representació de l'Agnus Bei, dins un cercle. A l'intradós, sis rectangles a cada costat, emmarquen els vint-i quatre ancians de l'Apocalipsi, representats per parelles.

Fotografia . Jordi Contijoch Boada

Que l’apòstol  Sant Pau , que ens ha precedit en el retorn a la casa del Pare, elevi a l’Altíssim la pregària dels aragonesos, asturians, aranesos,  bascos, gallecs, catalans, valencians, sahrauís,  palestins, gal·lesos, ucraïnesos  ..,  i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

ERMITA DE LA MAREDEDÉU DEL REMEI DE DALT , DELS BRUCHS, O DEL PRAT. RIPOLL. EL RIPOLLÈS.

 

L’Enciclopèdia Catalana  ens diu a l’entrada

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/el-remei-13

Santuari ( la Mare de Déu del Remei ) del municipi de Ripoll (Ripollès), fins el 1970 del de la Parròquia de Ripoll.

És situat als vessants meridionals de la serra del Catllar, al veïnat dels Brucs. Havia estat anomenat del Prat (sembla que el féu bastir la mestressa del mas de Puiggrau, cognomenada Prat).

Esmentat al segle  XVII, fou ampliat al XVIII i al XIX, destruït el 1936 i reedificat el 1947.

https://latira.cat/capella-del-remei/

 Era conegut pel Remei de Dalt, en oposició al Remei de Baix , santuari bastit prop de la carretera de les Llosses, actualment arruïnat

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/38406

Del Remei de Dalt, del que en publicava una imatge la Montserrat Anguila Presas,  en diuen a Patrimoni Gencat:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/42096

Es protegeix la totalitat de l'edifici. No es permet cap ampliació de la volumetria, ni la supressió de cap element arquitectònic ni tampoc l'edificació de cap construcció a l'entorn més immediat.

Enviava un email a  comunicacio@enciclopedia.cat

Imatge errònia a :

 https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/el-remei-13

La fotografia és del Remei de Creixenturri

Afegia els següents enllaços :

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/04/el-remei-de-creixenturri-camprodon-el.html

Aquí teniu la de la del Remei de Dalt, o dels BRUCHS

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/10/goigs-la-mare-de-deu-del-remei-veinat.html

Que la Marededéu del Remei de Dalt, dels Bruchs o del Prat  , elevi a l’Altíssim la pregaria dels aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins ,hawaianesos, afganesos,    ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.