Anàvem sota un sol d’injustícia, l’Antonio Sensada Parcerisa , l’Angel Ruiz Moreno, i l’Antonio Mora Vergés, el primer ho feia exercint les en funcions de sherpa.
Ens havíem aturat al túnel del carrilet , que no forma part del patrimoni immoble de Gironella , com tampoc el petit rentador públic, o la Capella de Sant Antoni. Manifestava en ocasió d’aquella visita la meva estranyesa pel que només puc qualificar com a ‘badada’ de l’Ajuntament, al que li escau poc per aquesta raó, el tractament de ‘Magnífic’.
Trobava una minsa, i reiterada – per efecte del copiar/pegar - informació de la dita Torre de Cal Bassacs , respecte del tractament quasi familiar ‘Cal’ l’entenc per l’origen berguedà d’aquesta família.
S’explica d’aquesta’ torre’, que fou concebuda com un habitatge senyorial per als propietaris de la fàbrica de filats i teixits de Cal Bassacs (1865), a finals del segle XIX o principis del segle XIX , segons les idees dominants del moment (arquitectura historicista) amb alguns elements modernistes com xemeneies i teulades amb rajoles formant dibuixos.
No hi ha – pel que sembla – cap certesa respecte de l’arquitecte director de l’Obra, se li adjudica a l’ Alexandre Soler i March (Barcelona, 1874 - 1949).
El projecte presentat l’any 1861 per aixecar les fàbriques el signava Josep Maria Folch i Brossa, Mestre d'obres, titulat el 1855. Costa de creure tanta ‘relaxació’ administrativa – és quasi de Jutjat de Guàrdia, no conèixer el nom de l’arquitecte que aixecava la casa - quasi quaranta anys més tard.
Als anys 50 del segle XX, en el moment més àlgid del feixisme l'edifici fou convertit en col•legi de
los hermanos de Cristo trabajador i s'hi varen fer força modificacions.
No fou mai el centre escolar de Cal Bassacs, ja que l’escola existia l’any 1925 i fou reformat l’any 1935 anomenant-se aleshores Escola Bassacs, la victòria del feixisme la convertirà en
Escuela Nacional Bassacs, als anys 70, s’anomenarà,
Escuela Graduada Mixta Bassacs, l'any 1987- ja en temps de la dita
‘democraciola’ - va tornar a canviar de nom i es va dir
Escola Pública Basssacs, l’any 1991
Col•legi Públic Sant Marc de Cal Bassacs; actualment és el
CEIP Sant Marc.
Fins a l’any 1954 en que s’inaugura
l’església de Santa Maria de Bassacs, obra de Ramon Masferrer Homs, fill de Gironella, els serveis religiosos es feien a la Capella – innominada - de la torre de Cal Bassacs. I encara anys abans, tothom s’havia de desplaçar fins a Gironella.
Rebia de l’Arxiu Gavin del Monestir de les Avellanes, una fotografià de la Capella dedicada a la Puríssima Concepció de Maria, de la dita aleshores ‘ Casa Fusté’ , la imatge correspon possiblement a l’època en que fou oficiada a la capella de la torre, al setembre de 1919 , la boda de Salvador Fusté Teixidor -
joven y acaudalado ingeniero industrial- , fill de Josep Fusté Teixidor i Concepció Teixidor Bassacs, amb Bernarda de Martín i Llobet, de noble família de Berga.
El nostre particular agraïment al Josep Sansalvador Castellet, de l’Arxiu Gavín, del Monestir de les Avellanes; 25612 - Os de Balaguer - Lleida
http://arxiugavin.wordpress.com/
http://monestiravellanes.wordpress.com/
http://www.monestirdelesavellanes.com/
Tel. 973 438 006 extensió 1340
Fax. 973 438 038
Mòbil 689 52 02 78
Cap els anys 60/70 una bona part del jardí fou ocupada per una nova nau, actualment part del magatzem de la fàbrica.
Llegim de la descripció tècnica : Edifici estructurat en planta baixa i quatre pisos superiors, de planta pràcticament quadrada, destacant sobretot la façana principal, orientada a migdia, amb una entrada monumental i una petita torre a ponent.
L'interior s'organitza a partir de l'escala senyorial.
Les plantes distribueixen les diverses funcions de l'edifici: la planta baixa amb la capella i els locals de serveis. A la planta noble es troben els menjadors i sales.
A la segona les habitacions dels propietaris.
A la tercera les habitacions del servei .
La construcció és de pedra deixada a la vista, unida amb morter i de majors dimensions a les cantonades.
Els balcons de la planta noble tenen una interessant decoració floral i amb motllures.
En general presenten un estat de degradació molt sever.
Els capitells florals els trobem a la part baixa de l'edifici.
Llevat de fer-li ràpidament un repàs en profunditat , i assegurar-ne un manteniment regular, la dita Torre de Cal Bassacs té els dies comptats.
No serà el primer edifici històric malmès al Berguedà, si això us serveix de consol.
