L’aspecte actual – malgrat les successives i no sempre respectuoses reformes - d'una nau capçada per un abisis semicircular i d'estil clarament romànic, el devem a una reforma dels segles XII-XIII.
Encara al segle XVII s'hi féu alguna actuació, consistent en l'enderroc de la primitiva volta de la nau i la construcció del campanar d'espadanya.
De la construcció d'estil preromànic, se'n conserven alguns trams de mur i unes interessants pintures, descobertes arran de les obres de restauració l’any 1983
Del temple – que qualifico com ‘ fantasia romànica ` , a primera vista, en destaca un absis amb finestra i un campanar de cadireta, de construcció posterior.
La porta d’entrada es troba en una de les façanes laterals, la més propera a la masia. És una porta de doble arquivolta escacada que dóna a una única nau.
Ens havien explicat però , que el veritable tresor de l’ermita és a dintre, i com la nostra visita coincidia amb la preparació d’una cerimònia matrimonial a l’aire lliure, ens hem de conformar amb una imatge digital i una explicació.
L’interior és auster, de línies depurades i senzillesa absoluta. Tota la decoració de l’ermita es concentra en les restes de pintures que s’entreveuen a les parets. Aquest conjunt pictòric, que reprodueix imatges de les sagrades escriptures, està datat entre els segles IX i X. El seu valor històric recau en què són unes de les pintures preromàniques més antigues de Catalunya.
Esperem accedir a l’interior en una propera ocasió.
