L’AGUSTÍ. TAGAMANENT. EL VALLÈS ORIENTAL

 El Crisant Palau, pública imatges de l’Agustí, prop del Turó de Tagamanent. A la dreta del mas Bellver, al Serrat de l'Arenais.

La primera referència documental del topònim Agustini és del segle XII  en un capbreu de la parròquia de Tagamanent pel comte de Barcelona.

 En el fogatge del 1497 i posteriors del segle xvi apareix el cognom Agustí, on destaca Bernat Agustí com a batlle reial de Tagamanent.

La masia es va construir el segle XVII i l'estructura actual correspon a les reformes del segle XVIII .  En la llinda de la porta principal hi ha la inscripció «Ave Maria gratia plena Pere Agustí 1776». A la galeria hi ha la inscripció «Felis Agustini 1788» i a les llindes de les finestres de la pallissa s'hi llegeix «Dionís Rovira i Pera Agustí 1736».

Va ser la casa pairal de la família Agustí fins al segle XIX .

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2022/rec/55

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1724/rec/56

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2086/rec/16

Després de passar per diferents propietaris, va patir una davallada econòmica al segle XX i l'any 1943 consta com a abandonada i en runes. 

L'últim propietari  el Sr. Porter de Barcelona la va vendre a la Diputació de Barcelona,  que la convertirà en la seu del Museu Etnològic del Pla de la Calma.

https://www.lacalma.net/museu-lagusti/historia-masia-lagusti/

IN MEMORIAN. L’ESTUDI VELL. MOLLET DEL VALLÈS. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.

Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.

Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici.

Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.

En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.

En aquest estiu curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS SON PROVOCATS.

Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ

Facebook em diu que faig masses publicacions de caire cultural en llengua catalana, i m’adverteixen de suspensió.

L’Enrique Lorente Miguel, m’enviava una publicació :  Els centres educatius de Mollet. Una visió de síntesi (1845-2019)

https://raco.cat/index.php/Notes/article/view/348495/440153

https://www.facebook.com/photo.php?fbid=10225034848565607&set=p.10225034848565607&type=3

https://www.facebook.com/photo.php?fbid=10225034848125596&set=p.10225034848125596&type=3

https://www.facebook.com/photo.php?fbid=10225034858845864&set=p.10225034858845864&type=3

I un seguit d’imatges  que em permetrien quasi completar la relació d’edificis escolars anteriors  i/o coetanis a la dictadura franquista de Mollet del Vallès.

IN MEMORIAM. ESCOLES DE L’ATENEU OBRER MANRESÀ. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.

Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.

Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici.

Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.

En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.

En aquest estiu curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS SON PROVOCATS.

Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ

Facebook em diu que faig masses publicacions de caire cultural en llengua catalana, i m’adverteixen de suspensió

Llegia; L’Ateneu Obrer Manresà era l’entitat cultural més antiga de Manresa i una de les que tenia una vida social més activa. Realitzava una tasca educativa i també benèfica entre els membres de la classe treballadora. S’impartien en català classes d’ensenyament primari i més endavant es donaren cursos nocturns per a adults, útils de cara a la seva formació personal i professional

Durant l’etapa de l’alcalde Lluís Prunés Sató (Manresa, Bages 1894 - Mèxic, 1964) , el diputat Joan Selves Carner (Castelltallat, Sant Mateu de Bages, 4 de desembre de 1898 - Barcelona, 28 de juny de 1934) va vetllar per aconseguir una subvenció per les escoles d’ateneus obrers, en uns moments en què les reformes empeses pel govern republicà atenien més les qüestions socials. En una de les cartes s’expressà en aquests termes: “He visitat al Director General de 1ª Ensenyança al que he demanat una subvenció de l’Estat a favor de les escoles d’ateneus obrers del districte de Manresa. També he tingut èxit. M’ha promès una subvenció, però cal que urgentment m’enviïn la instància per separat cada ateneu de la comarca, amb especificació del  nombre d’alumnes i quantitat que cal subvencionar. Jo no recordo exactament quantes escoles hi ha en aquest concepte, però recordo l’ateneu de Manresa, de Navarcles, de Navàs, de St. Vicenç etc “.

Ajudeu-nos en la recerca dels edificis escolars  anteriors a la dictadura franquista, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com  

Catalunya us ho agrairà

 

ESCOLES DE L’ATENEU IGUALADÍ. L’ANOIA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

 

Ajudeu-nos en la recerca dels edificis escolars  anteriors a la dictadura franquista a la comarca de l’Anoia

Catalunya us ho agrairà

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.

Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.

Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici.

Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.

En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.

En aquest estiu curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS SON PROVOCATS.

Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ

Facebook em diu que faig masses publicacions de caire cultural en llengua catalana, i m’adverteixen de suspensió

Llegia; Les Escoles de l'Ateneu Igualadí van ser des de l'inici un dels elements més importants de l'Ateneu i s'iniciaren el setembre de 1863 amb classes vespertines per a adults. El 1864 s'inaugurà l'escola de dibuix i el 1871 començaren les classes de música. L'any 1890 començà l'escola diürna destinada a nois de més de 8 anys i l'any 1908 l'escola per a nenes en el nou edifici del carrer Sant Pau.

 

L'any 1915 els germans Jaume Garcia Fossas (Igualada, 1849 o 1854 - Barcelona, 5 de març de 1927) i Artur Garcia Fossas (Igualada, 28 de maig de 1860 - Barcelona, 20 de febrer de 1944) van donar 5.000 pessetes a l'Ateneu per la compra d'uns terrenys per a la ubicació de l'edifici d'un nou Palau Escolar.

 L'any 1917 lliuraren 20.000 pessetes per a l'adquisició d'una casa del carrer de l'Amnistia, per edificar les noves escoles i l'any 1918, Jaume costejà tot el mobiliari per a l'escola, a la memòria del seu fill, mort a conseqüència de la grip.

El nou Palau Escolar, obra d'estètica noucentista de 1919 de l'arquitecte Josep Pausas i Coll (Barcelona, 4 d'octubre de 1872 - 13 d'agost de 1928) s'inaugurà l’any 1920.

 Els Garcia Fossas també patrocinaren les colònies d'estiu per als alumnes pobres de les Escoles.

En els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM I DEMOCRÀTIC  de la II República , les escoles continuaren funcionant, fins que el 1939 l'activitat de l'Ateneu i de les Escoles s'aturà.

Qui perd els orígens, perd la identitat.

http://infoanoia.cat/manteniment-lescola-lateneu-enfronta-erc-junts-igualada/

 

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE L’ATENEU ENCICLOPÈDIC POPULAR. BARCELONA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.

Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.

Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici.

Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.

En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.

En aquest estiu curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS SON PROVOCATS.

Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ

Facebook em diu que faig masses publicacions de caire cultural en llengua catalana, i m’adverteixen de suspensió

Trobava una fotografia ; Adults i infants fan classe a l'Ateneu Enciclopèdic Popular, a Barcelona.

https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/ANC1-5-N-6414

La majoria dels arxius i la rica biblioteca de l'ateneu Enciclopèdic Popular  , es van perdre arran de la crema de la seu per les tropes franquistes d'ocupació el gener de 1939 que tenien la consigna d'acabar amb la cultura obrera i per això van cremar tots els seus documents, immobles i estris. Els que es van salvar foren duts a l'Arxiu de Salamanca.

Qui perd els orígens, perd la identitat.

Ajudeu-nos en la recerca dels edificis escolars  anteriors a la dictadura franquista a Barcelona Ciutat i al Barcelonès

Catalunya us ho agrairà

SANTA CECILÍA DE RAGORT. VALLFOGONA DE RIPOLLÈS

 

El Jaume Molins Juanola, pública una fotografia de Santa Cecília de Ragort, edifici religiós que  s´aixecava  al segle XII.

Al segle XV, per efectes del terratrèmol que va afectar a tota la comarca, va quedar molt perjudicada, i al segle XVII, tornava a ser en ruïnes; restaurada posteriorment, ha resistit fins els nostres dies, en que es troba molt malmenada i a punt d´enfonsar-se.

A principis del segle, es feien aplecs, que eren molt concorreguts per la gent del poble i de tota la Vall

La descripció ens diu ; ermita d´una sola nau amb arc triomfal des d´on comença l´absis. La part de l´absis es troba una mica enlairada per dos graons molt separats. La volta de pedra és una mica apuntada. Sobre el mur sud de la nau restà l´obertura, avui dia tapiada de l´antiga porta. La porta actual s´obre a ponent; tenim al damunt de la façana un campanar d´espadanya, que es veu sobreafegit. 

L´ermita es troba abandonada i quasi en ruïnes. Al damunt de la teulada a on manquen aquestes, han crescut arbres, que han introduït les seves arrels per la volta i els murs, fent perillar l´estabilitat de les estructures pontades. 

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/VistaImatge?codImatge=74963

La volta en algun punt ja es troba prenyada amb el conseqüent perill que comporta.

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/santa-cecilia-de-regord

Catalunya en matèria de Patrimoni Històric és un poble mesell, en el que succeeixen alhora de forma simultània, l’ensulsiament d’edificis com l’ermita de Santa Cecília, es troben “ palanques màgiques” per inscriure jugadors de futbol  

IN MEMORIAM. ATENEU POLYTECHNICUM. BARCELONA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.

Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.

Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici.

Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.

En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.

En aquest estiu curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS SON PROVOCATS.

Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ

Facebook em diu que faig masses publicacions de caire cultural en llengua catalana, i m’adverteixen de suspensió.

http://calaix.gencat.cat/handle/10687/50040?locale-attribute=en

https://redescubriendomibarcelona.blogspot.com/2019/06/29052019-casa-castanyer-antic-atheneum.html

Trobava una fotografia: Classe a l'Ateneu Polytechnicum

https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/ANC1-585-N-8746

Esperem la col·laboració  de tothom en la nostra recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a  la dictadura franquista.

Envieu-nos imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

Catalunya us  ho agrairà

SANT BARTOMEU DE CAMPOSINES. LA FATARELLA. LA TERRA “NOBLE”. TARRAGONA

 

Sant Bartomeu de les Camposines és una ermita de la Fatarella on els veïns de la rodalia acudeixen en romiatge el dia del sant patronal. Antigament havia estat església parroquial d'un petit nucli de població conegut per les Camposines, de manera que al seu costat encara hi ha vestigis d'algun edifici que formava part d'aquest nucli

https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/ACRE340-81-N-13

Sant Bartomeu forma part d'un grup de temples petits de la Terra Alta i de la Ribera d'Ebre que per la seva tipologia han estat qualificats de singulars.[1] Estilísticament pertanyen al romànic tardà o protogòtic. Foren bastits el segle XIII durant la colonització de les terres de l'Ebre per iniciativa del comanador templer de Miravet d'acord amb el bisbe de Tortosa. Són petits, de planta rectangular i capçalera plana i construïts de carreuada i maçoneria. A la base dels murs perimetrals, a manera de sòcol, tenen una bancada de pedra des d'on s'eleva una estructura d'arcs de diafragma transversals, de contorn apuntat, que aguanten una coberta de lloses de pedra sobreposades.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Bartomeu_de_les_Camposines#/media/Fitxer:S._Bartomeu_Camposines.jpg

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-bartomeu-de-les-camposines-la-fatarella

Quan al topònim Camposines :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=12351

I la Fatarella:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=18517

IN MEMORIAM. ESCOLA NACIONAL “ LA VILA” . BANYOLES. EL PLA DE L’ESTANY. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.

Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.

Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici.

Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.

En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.

En aquest estiu curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS SON PROVOCATS.

Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ

Facebook em diu que faig masses publicacions de caire cultural en llengua catalana, i m’adverteixen de suspensió.

Trobava una fotografia; Vista general d'una part dels alumnes de les Escoles Nacionals, "La Vila" l'any 1938

https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/ACPE180-10-N-3892

Edifici de les Noves escoles a l’espai on hi havia el Convent dels Servites de Banyoles.

Durant deu anys el solar va estar sense ús, fins que l'Ajuntament decideix (el 1884) edificar-hi unes noves escoles. Les obres no comencen fins el 1897, i s'inauguren el 1890.

Les aules hauran de compartir espai amb altres serveis municipals: correus i telègraf, jutjat de pau (fins el 1971) i Museu Darder (des de 1916)

L'any 1958 amb la inauguració de l'actual escola Baldiri Rexach perd l'ús docent i l'espai es destina a Museu Darder, Escola d'Arts i Oficis, Academia Abad Bonito i Escola de Formació Professional (1971-1987).

http://www.elpuntavui.cat/article/28933-lescola-amb-dos-noms-fa-50-anys.html

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Banyoles&page=3&pos=22

No és però,  fins l'any 1990 que tot l'espai és ocupat pel Museu Darder.

IN MEMORIAM. EDIFICI DE L’ANTIC AJUNTAMENT DE LA POBLA DE SEGUR, QUE AIXOPLUGAVA TAMBÉ LES ESCOLES PÚBLIQUES DE NENES I DE NENS. EL PALLARS JUSSÀ.

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.

Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.

Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici.

Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.

En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.

En aquest estiu curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS SON PROVOCATS.

Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ

Facebook em diu que faig masses publicacions de caire cultural en llengua catalana, i m’adverteixen de suspensió.

 

Trobava una fotografia; Vista del centre de la població presidida per l'església dedicada a la Mare de Déu de Ribera i la Plaça de l'Arbre. A l'esquerra del temple parroquial la casa de l'ajuntament que alberga als baixos l'oficina de correus i telègrafs i les escoles de nens i nenes. A la dreta, el cafè Mundial.

https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/ACPS210-100-N-142

Edifici de l'antic Ajuntament de la Pobla, l'any 1950, al carrer de Sant Miquel del Pui entre l'Església i casa la Paulina.

Foto de Silvio Gordó. Arxiu Nacional de Catalunya

IN MEMORIAM. ESTACIÓ DEL TRAMVIA. TIANA. EL MARESME

 

El Josep Maria Toffoli Carbonell, publica una fotografia de l’edifici que havia donat  aixopluc a l’estació del tramvia a Tiana.  

Llegia que l’edifici fou dissenyat inicialment per exercir com lloc  d’aturada del tramvia, i per a la venda de bitllets del mateix, essent emprat des del seu inici, l'any 1915, fins la seva supressió, l'any 1955.

 Actualment acull botigues.

 Tiana ja tenia la seva carretera des de l'any 1907, i el 1913 arribava l'electricitat a Tiana, cosa que va permetre col·locar enllumenat elèctric als carrers de Tiana, i va substituir els vells fanals de petroli que des de l'any 1882 il·luminaven tènuement els nostres carrers.

Amb la carretera i l'electricitat a Tiana, el que era l'alcalde de Tiana, Joan Garí Botey  ( Tiana, 1873 – 1939) , va poder tirar endavant un ambiciós projecte per a Tiana, un tramvia que enllacés Tiana amb l'estació de Montgat.

El tramvia va ser inaugurat el 1916 i Joan Garí va ser nomenat fill predilecte de Tiana (únic fill predilecte en la història de Tiana).

El tramvia permetia desplaçar-se als obrers que acudien a les fàbriques de Montgat i Badalona, i connectava Tiana amb l'estació i la platja de Montgat. Per a aquest ambiciós projecte, Joan Garí va comptar amb la col·laboració de diversos propietaris i veïns de Tiana que, si bé per una banda van veure millorades les seves comunicacions, per una altra banda van veure revaloritzades les seves propietats quan Tiana va millorar el seu enllaç amb Montgat i Barcelona.

L'aparició del tramvia va suposar la desaparició immediata de la tartana lo Peral, d’en Feliu Barbeta Rovira(Barcelona, 1860 - Tiana, 1916) ,  que durant molts anys havia realitzat la mateixa funció.

https://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/20-tianencs-del-segle-xx/feliu-barbeta-i-rovira.html

Després de quasi quaranta anys de servei va desaparèixer definitivament el tramvia, i va quedar en el record de tots els tianencs com a un fort símbol de la vila.

La pèssima situació econòmica i social del REINO, em feia pensar en un relat bíblic.  Gn 41,14-36,  Josep interpreta els somnis del faraó:

Vaig veure sortir del riu set vaques grasses i boniques, que anaven pasturant entre els joncs. Darrere d'elles en van sortir unes altres set, escarransides, lletges i magres: enlloc d'Egipte no n'he vistes mai de tan lletges.  Les vaques magres i lletges es van menjar les set vaques grasses que abans havien sortit del riu.  Quan ja les tenien dintre, no es notava que les haguessin engolides: continuaven tan escarransides com abans

Els hereus del franquisme encarnen les “ vaques  lletges i magres “, i la ciutadania del REINO fa el paper de les “ vaques grasses “. D’ençà de l’any 2004mn l’inefable José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) al GOBIERNO, i el silencia còmplice de la resta de partits, sindicats i  altres col·lectius, la “desamortització social “ agafava embranzida, i amb poc més de 18 anys s’aconseguia que més d’un terç de la ciutadania visques en la quasi misèria.  

Aprofiteu els darrers dies de “ vaques grasses” per voltar  , retratant alhora que el nostre Patrimoni Històric,  els edificis escolars de Catalunya, i fent-nos arribar  aquestes imatges a l’email castellardiari@gmail.com