dimecres, 31 d’agost del 2022

ESCOLA PÚBLICA DE VILADAMAT. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.

 

Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.

 

Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com


Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici.


Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.


En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.


En aquest estiu curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS SON PROVOCATS.

 

Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ

 

Facebook em diu que faig masses publicacions de caire cultural en llengua catalana, i m’adverteixen de suspensió.


Llegia;  El primer projecte d'escoles per a Viladamat data del 1935, quan l'arquitecte Isidre Bosch Batallé (Vilanna, Bescanó, 1875 - Girona, 1960) redacta un projecte d'escoles públiques de nens i de nenes, el projecte però, queda aturat a causa de la revolta dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC  de la II República – l’únic fins al present que es pot reivindicar així - , i tardarà  més de vint anys a fer-se realitat. Està clar que al sàtrapa i als seus l’educació no els semblava- ni els sembla – una qüestió prioritària.


Finalment les escoles varen ser construïdes en els anys 1955-1956 probablement pel mateix  arquitecte Isidre Bosch Batallé (Vilanna, Bescanó, 1875 - Girona, 1960) (segons fonts municipals).


 L'any 1965 s'acusa un deteriorament irreversible del sostre de l'escola fet que obliga a la seva reparació. Aquesta obra s'encarrega a l'arquitecte Josep Maria Claret i Rubira (Girona, 1908-1988), el qual aprofita per fer un pis nou sobre el cos central per ubicar-hi l'Ajuntament.




L'octubre de 2004 l'Ajuntament es trasllada a un nou edifici cedint tot l'espai a l'escola, que actualment rep el nom de CEIP Viladamat i pertany a la ZER Tramuntana.


De la memòria històrica se’n parla molt – massa - , i dissortadament per a la seva recuperació, no es fa quasi res.  

dimarts, 30 d’agost del 2022

IN MEMORIAM. ESCOLA PÚBLICA DE VILALL0NGA DE TER. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA DEL RIPOLLÈS

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.


Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.


Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com


Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici.


Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.


En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.


En aquest estiu curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS SON PROVOCATS.

Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ


Facebook em diu que faig masses publicacions de caire cultural en llengua catalana, i m’adverteixen de suspensió.


Llegia  que  l'any 1916 l'Ajuntament de Vilallonga de Ter inicia els tràmits per a la construcció d'una escola pública. Fins aquell moment les aules estan situades en locals mancats de les condicions òptimes per a l'ensenyament. El consistori encarrega la redacció del projecte d'"Escuelas elementales para ambos sexos" a l'arquitecte Juli M. Fossas Martínez, (Barcelona, 1868-1945) , que el lliura l'any 1917. L'edifici fou inaugurat a finals de 1918.

 


El mal estat de conservació de l'edifici porta a pensar en el seu enderroc i en la construcció d'un nou equipament, i  l'any 1963 l'edifici modernista és enderrocat.

 

L'any 1962 l'arquitecte Josep Maria Pla Torras ( 10-9-1933/ + 8-2- 2020) projecta la nova escola, o Escola Nacional de Vilallonga de Ter, actualment CEIP La Daina (integrat a la ZER La Vall del Ter). https://www.diaridegirona.cat/opinio/2020/02/20/josep-maria-pla-torras-48739943.html

 

 De la memòria històrica se’n parla molt – massa - , i dissortadament per a la seva recuperació, no es fa quasi res.  

 

 

dilluns, 29 d’agost del 2022

IN MEMORIAM. ESCOLES MUNICIPALS DE SANT FELIU DE GUIXOLS. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA.

 Trobava una imatge “Aspecte de l'Ajuntament, amb les Escoles Municipals al darrere i la Plaça del Mercat al davant, a inicis del segle XX.




Aquest edifici va ser enderrocat entre finals dels anys 30 i inicis dels 40 degut als danys que va patir durant el bombardeig de l'any 1938. (Ed. Àngel Toldrà Viazo) | AMSFG”


IN MEMORIAM DE L’EDIFICI DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DE SANT FELIU DE GUIXOLS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. CASA CONSITORIAL. L’MPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/07/in-memoriam-de-ledifici-de-les-escoles.html

https://www.socsantfeliudeguixols.com/06-passeig-del-mar-antiga-casa-llagustera/


IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA AL MONESTIR. SANT FELIU DE GUIXOLS. EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA. CATALUNYA

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2017/01/in-memoriam-de-lescola-publica-al.html


IN MEMORIAM DE LES ESCOLES DE SANT FELIU DE GUIXOLS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA. CATALUNYA

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/10/in-memoriam-de-les-escoles-de-sant.html

 

ESTUDIS NOUS- ESCOLA GAZIEL -. SANT FELIU DE GUIXOLS. 



https://raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/85979/110982


GRUP ESCOLAR / ESCOLES GRADUADES / CEIP GAZIEL

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Sant+Feliu+de+Guixols&page=1&pos=1


Agustí Calvet "Gaziel", periodista i escriptor guixolenc

http://arxiumunicipal.guixols.cat/attachments/article/6119/arxiu_guixols_gaziel_tallers_historia.pdf


De la memòria històrica se’n parla molt – massa - , i dissortadament per a la seva recuperació, no es fa quasi res.  

diumenge, 28 d’agost del 2022

IN MEMORIAM. ESCOLES PÚBLIQUES DE SANT MIQUEL DE LA VALL. GAVET DE LA CONCA. EL PALLARS JUSSÀ.

 Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.


Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.

Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici.

Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.

En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.

En aquest estiu curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS SON PROVOCATS.
Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ

Les publicacions pretenen fomentar la recuperació de la memòria històrica, son per tant de lliure disposició/reproducció per aquest fi.

El Francesc Cardona Fonoll,   publica una fotografia “  Escoles publiques de Sant Miquel  de la Vall,  Pallars Jussà”.




Sant Miquel de la Vall, forma unitat geogràfica amb Sant Martí de Barcedana, molt proper, i Sant Cristòfol de la Vall, a ponent de la mateixa vall, una mica més allunyat.


 El barranc de les Moles, afluent del de Barcedana és el que articula la vall on es troben els tres pobles, denominada des d'antic Vall de Barcedana.


Sant Miquel de la Vall havia tingut escoles públiques, de nois i de noies, però ja fa anys que foren tancades, i avui dia els infants del poble, i dels dos pobles veïns, van a l'escola a Tremp.


L'únic mitjà de transport públic que passa pels tres pobles de la vall és el transport escolar organitzat pel Consell Comarcal del Pallars Jussà, que duu els nois d'aquests pobles a l'escola a Tremp.


No hi ha cap carretera de la xarxa primària o secundària que passi per Sant Miquel de la Vall. Ara bé, una carretera local asfaltada surt de Llimiana cap a llevant i mena a Sant Cristòfol de la Vall primer (2 km.), després a Sant Martí de Barcedana (1,5 km. més), des d'on en surt una altra que mena en poc tros a Sant Miquel de la Vall (1 km.).

 

De Sant Martí de Barcedana, la pista o carretera continua cap al sud-est, i mena a Mata-solana i l'Hostal Roig, on entronca amb la carretera L-913, inacabada carretera que havia d'enllaçar Vilanova de Meià amb Llimiana.


Ajudeu-nos en la nostra recerca dels edificis escolars anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista.  Esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com


Catalunya us ho agrairà. 

dissabte, 27 d’agost del 2022

ESCOLA PÚBLICA DE RIUDARENES. LA SELVA. EDIFICIS ESCOLARS DE CATALUNYA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.


Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.


Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com


Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici.


Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.


En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.


En aquest estiu curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS SON PROVOCATS.

Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ


Facebook em diu que faig masses publicacions de caire cultural en llengua catalana, i m’adverteixen de suspensió.


Llegia; Des de mitjans del segle XIX a Riudarenes les aules estaven habilitades en cases particulars llogades per l'Ajuntament; les males condicions d'aquests locals serà una queixa constant en els informes dels diversos inspectors d'ensenyament de l'època.


L'any 1927 l'Ajuntament, assabentat dels decrets oficials que impulsaven una campanya de construccions escolars i que permetien la seva edificació sense gravar fortament els pressupostos municipals, decideix començar els tràmits. El novembre d'aquest any, l'Ajuntament demana a l'arquitecte escolar de Barcelona Jeroni Martorell que visiti el poble per realitzar un primer informe. El de 10 de desembre el ple de l'Ajuntament decideix encarregar l'obra a l'arquitecte barceloní Bienvenido Rius Teixidor (1872-1949) ,  i pocs mesos després el propi alcalde, Lluís Ribera, cedeix els terrenys on s’edificarà l'escola. El 3 de juliol de 1928 l'arquitecte Rius presenta els plànols i pressupost de l'obra, que seran aprovats pel ple de l'Ajuntament sis mesos després. Les obres comencen el març de 1929 i s'inauguren el 15 de setembre d'aquell mateix any.




L'any 1947 s'aprova la construcció de dos habitatges per a mestres, que s'edificaran a la ctra. de Santa Coloma. Aquests habitatges, acabats l'any 1951, han estat enderrocats i en el seu lloc hi ha la Plaça Ernest Lluch.


En els anys seixanta, amb el creixement demogràfic, l'escola queda petita. L'any 1962 l'Ajuntament decideix l'ampliació de les escoles i la construcció d'un nou habitatge per al mestre. L'ampliació la fa l'arquitecte escolar Josep Maria Claret i Rubira (Girona, 1908-1988) l'any 1964, i es concreta amb la construcció d'un cos de planta baixa, destinada a escolar, i pis, per habitacle per al mestre. Aquesta ampliació s'inaugura l'abril de 1966.


L'any 1967 el mal estat de la construcció fa necessària la reparació d'algunes estructures, segons dictament de l'arquitecte provincial Josep Claret. L'any 1969 es construeix un porxo i s'amplia l'edifici de parvulari, i el 1970 es construeix una tanca. L'any següent es construeix el menjador escolar a l'ala oest de l'edifici.


L'any 1981 es rehabilita l'edifici i els alumnes han de ser allotjats en aules provisionals en diferents llocs del poble. En els anys noranta s'hi fan noves obres de rehabilitació.


Girona, gràcies al C.O.A.C disposa d’una base de dades en la que podeu trobar més de 1500 edificis escolars. 


Iniciatives com aquesta s’haurien de poder donar també, a la resta de províncies catalanes, oi?

 

 

divendres, 26 d’agost del 2022

CASA DE L'ANTONI BARRAL VIVES. IGUALADA. L'ANOIA

 

El Daniel Fernández,  publica fotografies   de la Casa Barral, al carrer Concepció, 8-10,  i Baixada del Calot, 2 , d’Igualada capital de la comarca de l’Anoia.




https://www.diba.cat/documents/429042/b41d8fbf-e970-48a1-a649-9a8a747c91ae

Antoni Barral i Vives, fabricant de “curtidos” [pells adobades], propietari de la casa del carrer de la Concepció, demanà llicència per modificar la façana i enderrocar un mur d’un antic pati, fer-ne un de nou i tancar-lo amb una reixa de ferro que arribà fins a la casa del propietari Ramon Sala i Ribera.

 El projecte, del 20 de març del 1922, el signa Josep Pausas i Coll, arquitecte municipal d’Igualada.

L’obra finalitzà el 1924, segons inscripció a la façana.


Josep Pausas Coll (Barcelona – 1872 +Barcelona - 13.08.1928 ). Va ser  arquitecte Municipal Igualada (1911/28), Vallbona d'Anoia (. 1913/28), Santa Coloma de Queralt (1921/28)

https://www.arquitecturamodernista.cat/autors/josep-pausas-coll

Casal situat junt a les que foren les antigues muralles romanes de la ciutat. Conserva unes característiques molt urbanes de l'arquitectura rural catalana. Destaca la construcció feta amb aplacat de falsa pedra i la incorporació, a petita escala, de totxo vermell i pedra com a motius de decoració principalment a les motllures de les finestres. Aquestes es troben en el primer pis amb un arc fals escalonat, al segon descansen uns lleugers arcs escarsers i al tercer i últim pis tornem a trobar-los els mateixos de la primera planta.


Finca amb front a dos carrers ocupada per un habitatge plurifamiliar de PB+2 i soterrani, de planta quasi quadrada, amb dues façanes alineades a carrer, fent cantonada, i dues posteriors obertes a un pati mitger, en L, amb jardí.




Les façanes a carrer presenten composició ordenada segons eixos verticals, alternant finestres i balcons, i obertures amb guardapols. Paraments arrebossats amb estuc imitant carreus i coronats amb una sèrie de frontonscapcers de perfil ondulat, igual que els guardapols, que signifiquen l’edifici dins el llenguatge noucentista.


Sobre el portal hi ha una inscripció amb les inicials A i B, sobreposades, i al gablet de sobre hi ha la data de 1924.


 A través d’un barri amb portal i reixa, alineat al carrer Concepció, s’accedeix al jardí posterior. La façana posterior, a sud, presenta grans obertures vidrades formant galeries.


La pèssima situació econòmica i social del REINO, em feia pensar en un relat bíblic.  Gn 41,14-36,  Josep interpreta els somnis del faraó:


Vaig veure sortir del riu set vaques grasses i boniques, que anaven pasturant entre els joncs. Darrere d'elles en van sortir unes altres set, escarransides, lletges i magres: enlloc d'Egipte no n'he vistes mai de tan lletges.  Les vaques magres i lletges es van menjar les set vaques grasses que abans havien sortit del riu.  Quan ja les tenien dintre, no es notava que les haguessin engolides: continuaven tan escarransides com abans


Els hereus del franquisme encarnen les “ vaques  lletges i magres “, i la ciutadania del REINO fa el paper de les “ vaques grasses “. 


D’ençà de l’any 2004 l’inefable José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) al GOBIERNO, i el silencia còmplice de la resta de partits, sindicats i  altres col·lectius, la desamortització social “ agafava embranzida, i amb poc més de 18 anys s’aconseguia que més d’un terç de la ciutadania visques en la quasi misèria.  


Aprofiteu els darrers dies de “ vaques grasses” per voltar per Catalunya, retratant alhora que el nostre Patrimoni Històric,  els edificis escolars de Catalunya, i fent-nos arribar  aquestes imatges a l’email castellardiari@gmail.com


dijous, 25 d’agost del 2022

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA A L’EDIFICI DE L’ANTIC AJUNTAMENT DE SANT JAUME DE LLIERCA. LA GARROTXA

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.


Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.


Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com


Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici.


Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.


En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.


En aquest estiu curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS SON PROVOCATS.

Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ


Facebook em diu que faig masses publicacions de caire cultural en llengua catalana, i m’adverteixen de suspensió.


Llegia; per informacions municipals, no contrastades, sembla que a l'antic edifici de l'Ajuntament (c. Indústria) també hi havia hagut escoles.

 



L’edifici acull en l’actualitat un espai sociocultural ,dotat de biblioteca i sala de conferències

La pèssima situació econòmica i social del REINO, em feia pensar en un relat bíblic.  Gn 41,14-36,  Josep interpreta els somnis del faraó:




Vaig veure sortir del riu set vaques grasses i boniques, que anaven pasturant entre els joncs. Darrere d'elles en van sortir unes altres set, escarransides, lletges i magres: enlloc d'Egipte no n'he vistes mai de tan lletges.  Les vaques magres i lletges es van menjar les set vaques grasses que abans havien sortit del riu.  Quan ja les tenien dintre, no es notava que les haguessin engolides: continuaven tan escarransides com abans


Els hereus del franquisme encarnen les “ vaques  lletges i magres “, i la ciutadania del REINO fa el paper de les “ vaques grasses “. 


D’ençà de l’any 2004 l’inefable José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) al GOBIERNO, i el silencia còmplice de la resta de partits, sindicats i  altres col·lectius, la “desamortització social “ agafava embranzida, i amb poc més de 18 anys s’aconseguia que més d’un terç de la ciutadania visques en la quasi misèria.  


Aprofiteu els darrers dies de “ vaques grasses” per voltar per Catalunya, retratant alhora que el nostre Patrimoni Històric,  els edificis escolars de Catalunya, i fent-nos arribar  aquestes imatges a l’email castellardiari@gmail.com





dimecres, 24 d’agost del 2022

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE LA COLÒNIA DE SANT ROMA DE SAU. VILANOVA DE SAU. OSONA

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.


Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.


Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com


Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici.


Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.


En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.


En aquest estiu curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS SON PROVOCATS.

Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ


Facebook em diu que faig masses publicacions de caire cultural en llengua catalana, i m’adverteixen de suspensió.


El Jaume Autet Crous, em deixava un comentari al facebook; l’edifici de l’escola  de la colònia de Sant Romà de  Sau està caient a trossos.



Fotografies cedides per Manena Vilanova


Fotografies cedides per Manena Vilanova

https://www.naciodigital.cat/osona/galeria/4519/foto/181963


Sant Romà de Sau havia estat una colònia per als tècnics que feien el manteniment de la presa de Sau i la seva central hidroelèctrica.


A partir dels anys 90 va quedar pràcticament abandonada després que els processos d'automatització i control telemàtic des de Barcelona fessin innecessària la presència dels empleats, tant de la Generalitat com de l'empresa elèctrica.


L'Ajuntament de Vilanova de Sau ha estat molts anys negociant amb l’Agència Catalana de l'Aigua perquè el poblat tingués alguna mena d'utilització i no es convertís en el lloc devastat que és ara.

 

El petit nucli de Sant Romà comptava amb unes 20 cases habitades i tenia escola, piscina, pista de tennis, caserna de la Guàrdia Civil i una església d'estil neoromànic.


Actualment es troba en un estat lamentable de conservació.


Una parella d’okupes s'hi van instal·lar fa uns anys.


Una de les poques construccions que aguanten pràcticament intactes és la torre dels enginyers, que està igual que quan va ser abandonada l’any 1975.


La tardor de 2014 semblava que Sant Romà tindria una segona vida mercès la seva venda per subhasta, però els dos terminis oberts per la Generalitat han quedat formalment deserts.

https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/43203/subhasta/poble/sant/roma/sau/queda/deserta


Ningú ha pagat dos milions d'euros per un poble  fantasma.


Quan al topònim Sau, Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997)defensa que procedeix del   indoeuropeu SAUE: arrel SEU/SOU/SAU 'vessar-se, caure en devessall”

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=37805


Queden “ tresors” dempeus a la Colònia:

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/11/la-nouvelle-eglise-de-sant-roma-de.html


Llegia; es confirma que l’església del pantà de Sau és la més antiga del món que es conserva dreta dins de l’aigua.

https://www.magradacatalunya.cat/2021/08/28/es-confirma-que-lesglesia-del-panta-de-sau-es-la-mes-antiga-del-mon-que-es-conserva-dreta-dins-de-laigua/


El Ramon Vilar Masachs, m’havia enviat una fotografia de l’edifici que havia aixoplugat l’escola de Sau, que no resistia els embats de l’aigua com l’església de Sant Romà.

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/03/in-memoriam-escola-de-sauosona.html


Alhora que agraïm la col·laboració del Jaume Autet Crous, del Ramon Vilar Masachs,  us esperonem  a afegir-vos a la nostra recerca. Esperem les vostres imatges i dades a l'email castellardiari@gmail.com 


Catalunya us ho agrairà.

dimarts, 23 d’agost del 2022

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE MONT-RAL ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.


Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca, en aquest  cas EL ALTO CAMPO DE TARRAGONA / L’ALT CAMP DE TARRAGONA o en la llengua que s’enraonava en aquestes terres fins a l’any 1714 , el CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA

 

Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com


Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici.


Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.


En aquest estiu curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS SON PROVOCATS.


Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ


Facebook em diu que faig masses publicacions de caire cultural en llengua catalana, i m’adverteixen de suspensió.

 

El poble de Mont-ral que dóna nom al terme, és a la banda de llevant d’un turó situat al mig del terme, al cim del carener que parteix les aigües dels vessants del Riu Brugent i del riu de la Glorieta.


 L’església parroquial de Sant Pere ad Vincula, patró del poble, és al cim d’un turó de 888 metres  d’altitud. La primitiva construcció és d’estil romànic i conserva en bon estat l’absis i la portalada lateral d’accés al temple. Fou reformada al segle XVIII, època de la qual data la construcció del campanar actual, que ha sofert sovint les batzegades dels llamps. Una balconada, disposada al davant de la porta, permet de contemplar tota la plana del Camp. Darrere l’absis hi ha el cementiri, arrebossat als murs de l’antiga casa parroquial.


Les cases, algunes malmeses i d’altres arranjades com a segona residència, s’esglaonen al vessant solà del turó, al llarg del carrer Major.


A l’extrem superior d’aquest hi ha el refugi Musté-Recasens.


 El poble celebra la seva festa major el tercer diumenge d’agost.

 

Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), explica d’aquest topònim;  MONTEM REGALE(M) 'muntanya pertanyent ala jurisdicció reia; l'evolució suposa REGALE > real, amb la posterior reducció vocàlica ral com en camí ral (DECat vil, 21a21ss.); la variant reial reflecteix la influència de rei (ib. 213bl5). J.G.

Llegia;

https://www.diaridetarragona.com/camp/lajuntament-de-mont-ral-compra-per-39000-euros-lantiga-escola-20220401-0062-YJDT202204010062




https://www.elvallenc.cat/comarques/lantiga-escola-de-mont-ral-sera-un-nou-equipament-per-al-poble/?fbclid=IwAR0RIfazqzX3jzJZ7WIct7cOPFYK3h6Yy31hDGmQ8DdB2rRQlfrui2GsaLY

Havíem visitat  la població en companya  del Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 )

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/03/esglesia-parroquial-de-sant-pere-ad.html


La pèssima situació econòmica i social del REINO, em feia pensar en un relat bíblic.  Gn 41,14-36,  Josep interpreta els somnis del faraó:




Vaig veure sortir del riu set vaques grasses i boniques, que anaven pasturant entre els joncs. Darrere d'elles en van sortir unes altres set, escarransides, lletges i magres: enlloc d'Egipte no n'he vistes mai de tan lletges.  Les vaques magres i lletges es van menjar les set vaques grasses que abans havien sortit del riu.  Quan ja les tenien dintre, no es notava que les haguessin engolides: continuaven tan escarransides com abans


Els hereus del franquisme encarnen les “ vaques  lletges i magres “, i la ciutadania del REINO fa el paper de les “ vaques grasses “. 


D’ençà de l’any 2004 l’inefable José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) al GOBIERNO, i el silencia còmplice de la resta de partits, sindicats i  altres col·lectius, la “desamortització social “ agafava embranzida, i amb poc més de 18 anys s’aconseguia que més d’un terç de la ciutadania visques en la quasi misèria.  


Aprofiteu els darrers dies de “ vaques grasses” per voltar per Catalunya, retratant alhora que el nostre Patrimoni Històric,  els edificis escolars de Catalunya, i fent-nos arribar  aquestes imatges a l’email castellardiari@gmail.com