IN MEMORIAN DE LA SOCIETAT RECREATIVA CULTURAL L’ALIANÇA DE CUBELLES. EL GARRAF. CATALUNYA

Retratava una façana que identificava erròniament amb la de L’Aliança de Cubelles, i de la que en demanava informació a l’ajuntament de Cubelles.

Trobava una nota de premsa en la que apareix la façana de l’Aliança

https://www.eixdiari.cat/societat/doc/13085/comunicat-de-laliana-de-cubelles.html

Apareix també a la pàgina 41 de 52 de:
http://www.cubelles.cat/files/doc7576/guia-cubelles-esp.pdfhttp://ptop.gencat.net/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=70657&fromPage=loadhttp://aliancacubelles.com/activitats.htmlhttps://blocs.mesvilaweb.cat/elbarrinaire/?p=268558

http://www.cubelles.cat/pl448/coneix-cubelles/historia-cubelles/col-leccio-local/id65/100-anys-de-la-societat-l-alianca-cubelles-1914-2014.htm?fbclid=IwAR0sF7gvbjusZFVFsSaLY_z4Xl5Hw6OSI73CSNZ0hVK5sBw_FzZmE5Zaess

http://www.cubelles.cat/files/doc7576/guia-cubelles-esp.pdfhttp://ptop.gencat.net/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=70657&fromPage=loadhttp://aliancacubelles.com/activitats.htmlhttps://blocs.mesvilaweb.cat/elbarrinaire/?p=268558

https://www.onvaig.cat/vols-descobrir-el-temple-de-la-cultura-de-cubelles/post/77

Fundada per l’indiano Pere Escardó Pedro ( Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del lloc i data de naixement i traspàs ) l’any 1914.

A la Societat Recreativa i Cultural l'Aliança s’hi desenvoluparen activitats de teatre, caramelles, cinema i futbol.

Al 1918 es va constituir una cooperativa de consum.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República , l’edifici fou confiscat i se’n va fer càrrec la CNT, tot i que s’hi va continuar fent activitat de cinema.

A partir de 1939, l’Aliança va monopolitzar la vida cultural després de la dissolució del Círcol Cubellenc, identificat amb ERC.

Fins a mitjan anys 60 s’hi feia una activitat considerable: ball en dates festives rellevants, el ball de la festa major (fins 1944), concerts i obres de teatre, i es continuà amb les projeccions de cinema.

A partir de 1976, es formà a l’Aliança un grup opositor a la Central Tèrmica i s’hi feren també mítings polítics i actes informatius de la transició.

Durant els anys 80 i 90 es va establir un conveni amb l’Ajuntament per usar la sala en actes puntuals com el Concurs de Roses, el carnaval, la Festa Major i la representació dels pastorets.

A partir del 2004 l’Aliança entrà en una situació crítica, necessitada d’obres considerables per poder seguir fent activitats.

El 2011 el ple de l’Ajuntament va declarar l’edifici com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).

El 2010-2011 es van fer la primera fase d’obres al local de l’Aliança. La segona fase, que consistiria en la reforma general de tot l’edifici resta de moment paralitzada per manca de pressupost.

http://www.cubelles.cat/files/doc7576/guia-cubelles-esp.pdf
http://ptop.gencat.net/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=70657&fromPage=load
http://aliancacubelles.com/activitats.html
https://blocs.mesvilaweb.cat/elbarrinaire/?p=268558

A darreries de l’any 2017 constaven 14.715 habitants a Cubelles. El creixement quantitatiu està fora de dubte, tant com la pèrdua qualitativa, entre altres en l’àmbit del patrimoni històric, artístic i/o cultural, del tema ‘ambiental’ amb els nombrosos nuclis ‘residencials’ millor no fer-ne esment

Esperem noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’autor de l’edifici de l’Aliança, i d’aquest edifici ‘anònim’ ; en ambdós casos en cal saber el nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs,.., com també de l’actual responsable de la reforma

EL FRESC DE LA CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA ASSUMPTA DE CUBELLES. EL GARRAF

Retratava l’altar de la capella de la Mare de Déu de Montserrat de l’església parroquial de Santa Maria Assumpta de Cubelles.

Llegia al plafó informatiu ; la decoració és de Joan Montcada Planes (Barcelona, 24 d’agost de 1925 — Barcelona, 18 d’octubre de 2017)

A la pàgina :
http://www.cubelles.cat/pl253/actualitat/noticies/hemeroteca/id5677/mor-pintor-joan-montcada-planes.htm?fbclid=IwAR1eHxUxIXtBaKGUiudHbxWp9MmPjbBMkyKkrx_vL0riGoj4Y7FwB5PrPXE

Joan Montcada Planes va ser l’autor de la pintura mural de l’altar de la Mare de Déu de Montserrat de la parròquia de Santa Maria Assumpta de Cubelles (1960-61)

També va pintar el retaule de l’altar dels Sants Patrons, Abdon i Senén (1952), i una pintura original de la Verge del Roser, quan l’altar del Roser es restaurà després de la victòria del sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República.
Ens agradarà rebre imatges d’aquestes obres a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

Joan Montcada Planes (Barcelona, 24 d’agost de 1925 — Barcelona, 18 d’octubre de 2017) es va iniciar a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i va ser deixeble de Nolasc Valls Martí ( Barcelona, 1888 — Barcelona, 1980 )

Joan Montcada Planes és l’autor dels frescs que es troben a l’església de Betlem de Barcelona, a Tortosa, Vinaròs, Cubelles, Castelló de la Plana, Sant Jaume de Remolins, Olivella, Diputació de Barcelona, Puigcerdà i la facultat de Belles Arts de Barcelona, entre d’altres. El seu vessant artístic el va portar a treballar amb ceràmica i vitralls, alhora que va mostrar interès per la poesia.

Montcada inicià la docència a la Llotja i el 1968 obtingué la càtedra de dibuix a l’Escola de Belles Arts, de la qual fou sotsdirector (1974-77). Fundà el grup Betepocs i fou professor de l’Escola de Pintura Mural de Sant Cugat, on filmà el documental Curs de Primavera 1967 (1967). Guanyà, entre altres, una beca d’investigació de la Fundació March de Madrid (1972-73). Va exposar a llocs diversos com Maó, Sitges, Capellades i Barcelona. A partir de 1960, dissenyà i construí estels tridimensionals, activitat que el dugué a participar en els festivals internacionals d’aquest art des del 1988 (França, Gran Bretanya, Noruega, Tailàndia, Japó, etc.). Sobre aquesta temàtica creà l’audiovisual de doble projecció L’estel: Estructura amb capacitat de vol en col·laboració de la seva filla, Marta Montcada Escaiola ( Barcelona, 1961).

Pensem que cal ‘posa en valor’ el patrimoni històric i artístic que Catalunya conserva – encara - , i en aquest sentit voldríem trobar per arreu, la col·laboració de la ciutadania, tal i com ho hem fet a Blanes.

Esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

DE CAN TRAVESA I DEL VALUÓS PATRIMONI INDOCUMENTAT DE LES FONTS. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

De Can Travesa, que ‘tècnicament’ pertany a Sant Quirze del Vallès, NO EN TENEN INFORMACIÓ a l’Ajuntament.

Recordem obiter dicta allò que es recull a  :

Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local.

Artículo 25, 2, a) Urbanismo: planeamiento, gestión, ejecución y disciplina urbanística. Protección y gestión del Patrimonio histórico. Promoción y gestión de la vivienda de protección pública con criterios de sostenibilidad financiera. Conservación y rehabilitación de la edificación

Mutatis mutandis però, en no establir-se cap sanció per incompliment , s’entén d’aplicació l’article 26 en els terme que cantava la Trinca

https://www.youtube.com/watch?v=jXJSJHwNRPo

Tampoc els de : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Vall%C3%A8s_Occidental#Sant_Quirze_del_Vall%C3%A8s

Lògicament tampoc els de Terrassa, i aquí fins semblaria lògic, oi?. https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Terrassa

En parlen els de : https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-6676-cat-cases_modernistes_a_les_fonts.htm

I el bon amic Valenti Pons Toujouse, apunta en la bona direcció quan diu “torre que presenta un modernisme peculiar, ja que és més propi del Liberty italià que del modernisme català”.
http://blogs.descobrir.cat/modernismededinsiforadecatalunya/2018/01/05/les-fonts-sant-quirze-can-travesa/

El Raul Travesa Solsona, m’explica que la casa l’aixecaven uns francesos, i que és còpia fidel d’un edifici a Marsella. Cap dada però, dels promotors, ni del autor.

Esperem que alguna ànima caritativa de Marsella, vegi aquesta entrada, posi el traductor – si no entén la llengua catalana - , i ens aclareixi l’autor de la casa Marsellesa i de retruc aquesta de les Fonts al sector que depèn de Sant Quirze del Vallès; el que paga més impostos i rep menys serveis; normalment ens queixem del maltracte fiscal del REINO DE ESPAÑA, a les Fonts es queixen I MOLT del maltracte de l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.

Per trobar l’autor de Can Travesa necessitem la col·laboració d’algun lector, i per solucionar els problemes dels veïns de les Fonts, suggerim – tot i que això provoca urticària als partits polítics del REINO DE ESPAÑA- que es faci una consulta als veïns, perquè decideixin on volen pagar els impostos.

Això, potser, potser, potser, els permetria tenir un fossar propi, i no haver d’anar a fer un tomb post mortem per la C58.

 

  Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

CAPELLA VOTIVA DE SANT SEBASTIÀ A CORCÀ. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Llegia; l'esglesiola, al vessant meridional de puig Rodó, es construí , com moltes dels nostres pobles dedicades a sant Sebastià-advocat contra la pesta i les contagis-, a la sortida i a poca distància, del nucli de població, vora el camí. En aquest cas, el camí és d'origen antiquíssim. Sembla que en aquest paratge hi havia una cruïlla de les vies d'època romana que travessaven les terres del Empordà jussà, una de les quals , dita encara "el Camí d'Empúries" portava des d'aqueta antiga ciutat fins a enllaçar amb la via Augusta prop de Girona, i descriuen una àmplia corba per comunicar els hàbitats de la plana.

A uns 400 metres al Nord de la capella hi ha la vila romana de Puig Rodó on recentment s'han efectuat algunes companyes d'excavació; a darreries del segle passat hi ha notícies de la troballa de mosaics policroms.

Patrimoni Gencat ens diu ; petita capella d'una nau i capçalera semicircular, volta de llunetes i teulada de doble vessat. L'edifici té l'eix de Sud a Nord, amb l'absis a l'extrem septentrional.

Al frontis hi ha la porta, amb llinda monolítica, acompanyada de les característiques dues finestres, a banda i banda, enreixades, que servien per què els vianants poguessin veure l'altar quan la capella era tancada. Sobre la porta s'obre un òcul i la façana és coronada per una espadanya d'un sol arc.

Foto del interior Jordi Contijoch Boada

Els murs són remolinats.

Ens agradarà rebre noticies d’aquesta capella a a l’email coneixercatalunya@gmail.com

IN MEMORIAM DE LA COOPERATIVA LA SALVADORA. CUBELLES. EL GARRAF. CATALUNYA

A Cubelles, a la comarca del Garraf – i a molts altres llocs de Catalunya – constates que NOMÉS coneixen la llengua castellana ja pots fer PERFECTAMENT una vida normal.

Retratava l’edifici del carrer Colom, 7 que aixopluga la Biblioteca, la seu de la ràdio local i l’Arxiu Històric.

En diuen a :

http://www.cubelles.cat/files/doc7576/guia-cubelles-esp.pdf

Cooperativa La Salvadora

La primera cooperativa de consumo de Cubelles fue impulsada por el círculo Cubellenc y fue fundada en 1913 con el objetivo de la compraventa, fabricación o elaboración de todo tipo de bienes de consumo y la implementación de la ayuda social y los préstamos entre los socios. Se radicó en este edificio en 1917 y permaneció allí hasta su disolución, en 1939.

Cubelles tenia un cens de 737 habitants l’any 1930

En la década de 1950 y 1960 fue una fábrica de textil de Llorenç Aviñó. Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del cognom matern, i del lloc i data de naixement i traspàs d’aquest fabricant. Cubelles tenia un cens de 759 habitants l’any 1950

En 1983 fue expropiada por el Ayuntamiento y se convirtió en la actual Casal de Cultura.

Per descomptat cap dada de l’autor d’alguna de les reformes que devia patir l’edifici, ni dels artesans que hi van treballar.

No sobta que la nota estigui en llengua castellana, ja ho deia el ‘rei mentider’
https://rexvalrexblog.wordpress.com/2016/06/02/el-rei-llegint-mentides-sobre-la-llengua-que-ens-van-imposar-per-forca-2001/

No en trobava informació en aquest text legal que suposadament vol ser el Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Cubelles :
http://ptop.gencat.net/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=70657&fromPage=load

Tampoc el amics de https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Garraf#Cubelles que recopilen dades de Patrimoni Gencat en fan esment.
https://blocs.mesvilaweb.cat/elbarrinaire/?p=268558

http://treball.gencat.cat/web/.content/05_-_economia_cooperativa/publicacions/documents/aproximacio.pdf

https://www.eixdiari.cat/societat/doc/13561/reflexio-sobre-el-llibre-de-joan-vidal-i-urpi.html?showdesktoppage=true

A darreries de l’any 2017 constaven 14.715 habitants a Cubelles. El creixement quantitatiu està fora de dubte, tant com la pèrdua qualitativa, entre altres en l’àmbit del patrimoni històric, artístic i/o cultural, del tema ‘ambiental’ amb els nombrosos nuclis ‘residencials’ millor no fer-ne esment

VISITA AL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DEL REMEI DE CALDES DE MONTBUI. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Visitàvem el Santuari del Remei, la Maria Ruiz Moreno, la Mercè Mora Vergés, la Dolors Casellas Mora, i l’Antonio Mora Vergés, les retratava a les tres des de cambril de la Mare de Déu.

Retratava també els rellotges de sol que hi ha a les façanes del mati i la tarda del Santuari de Nostra Senyora del Remei a Caldes de Montbui, al Vallès Oriental.

El Mapa de patrimoni explica que son del tipus vertical declinant. El primer d'ells es troba ubicat a la façana principal orientada sud-oest, en la torre del campanar. Aquest està decorat al fresc utilitzant un color de tonalitat terrós, amb un fons més clar color sorrenc. De mides rectangulars, presenta una orientació sud-oest Les línies horàries de 1 a 6, són en xifres aràbigues. Del gnòmon de ferro surt una decoració esgrafiada amb motius florals. Per damunt del gnòmon es pot llegir la llegenda "Hora dolça, pelegrí. De la joia amb la Mare!" ; per sota de les línies horàries, es pot llegir una segona llegenda "Indicis umbra notat vibrante, huc sole, fugaces, quas, trahas, Matre beante, moras." "Signat "T. Viñas". Per sota segurament la data en que fou realitzat, que no es pot llegir clarament. Molt ben conservat.

Les ombres dels plataners limiten en ambdós casos, més en el primer però, que puguin acomplir la seva missió de marcar l’hora.

El segon rellotge també es troba a la torre del campanar, concretament a la façana orientada a migdia. És del tipus vertical declinant, de traçat rodó, formant una esfera que consta d'una línia d'un centímetre de gruix pintada de color negre, dins de la qual, a cinc centímetres hi ha un altre cercle també d'un centímetre de gruix, del mateix color. Dins d'aquest doble cercle és on es troben les xifres àrabs de l' 1 al 4 en ordre ascendent al costat dret, i del 5 al 12 en ordre descendent al costat esquerra. A l'interior d'aquest, un sol pintat de color negre, amb vuit puntes, ulls, nas i boca oberta, de la qual surt el gnòmon, una vareta senzilla de ferro i les línies horàries. Per sota d'aquest, en un rectangle amb fons blanquinós i delimitat per una línia negra amb dos cors en dos dels extrems (en sentit diagonal) d'un centímetre de gruix, una llegenda on es pot llegir: "JO SI NO TINC SOL, TU SI NO TENS FE, ¿ES QUE VALEM RE?". Molt ben conservat. No està signat.

Retratava també la imatge de la Mare de Déu del Remei, obra de la casa Argullol de Canet de Mar

No trobava cap dada de l’edifici del restaurant del Remei. Ens agradarà tenir noticia del seu promotor i del seu autor, noms, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Caldria reivindicar l’obra de l’arquitecte Adrià Casademunt i Vidal. (1857-1922)

I, recuperar – si més no en imatges - l’obra de Feliu Mestres i Borrell (Barcelona, 30 de gener de 1872 - 15 de febrer de 1933)

CAPELLA DE SANT ANTONI DE PÀDUA. CUBELLES. EL GARRAF. CATALUNYA

Cubelles no superava el miler d’habitants fins al cens de de 1970, en que figuren 1.563 veïns. a darreries de l’any 2017 n’hi havia 14.715. Aquestes xifres confirmen que és MOLT difícil, trobar persones nascudes a Cubelles, de pares/avis nascuts també a la població.
Retratava la capella advocada a Sant Antoni de Pàdua, patrimoni Gencat ens diu que és un edifici entre mitgeres de dimensions reduïdes.
Construcció d'una sola nau, amb coberta a dues vessants, de teula. L'estructura de la façana és d'una gran simplicitat. Té una porta d'accés rectangular, als costats de la qual hi ha petites finestres quadrades. La resta de la façana és llisa, emblanquinada, excepte una minúscula obertura circular situada a la part superior.

El conjunt es completa amb un campanar d'espadanya que presenta una única obertura d'arc de mig punt i coronament a dues vessants.

D'acord amb l' inscripció que figura a la llinda de pedra de la porta, la capella de Sant Antoni de Pàdua va ser construïda l'any 1694 per Marià Gassó. Entenc que la Maria Gassó, de la que ens agradarà saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com el cognom matern i el lloc i data de naixement i traspàs, en realitat va ser la promotora, i per descomptat voldríem saber, també, el nom, cognoms i lloc i data de naixement i traspàs del mestre d’obres

http://www.cubelles.cat/files/doc7576/guia-cubelles-esp.pdf
http://ptop.gencat.net/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=70657&fromPage=load

Retratava pel forat de ventilació l’interior amb la petita CANON Ixus, i em sorprenia la seva bellesa, també, també, ens agradarà saber les dades dels artesans i/o artistes que en van ser autors.

Traslladarem aquestes preguntes a arxiu@cubelles.org i serveistecnics@cubelles.cat

IN MEMORIAM. SANTA MARIA D’EROLES. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Arribar-se fins al Pallars demana temps, capacitat, diners,..., i molt a contracor, aquestes comarques, la veïna Ribagorça, l’Urgell sobirà i la Cerdanya jussana, son sens dubte les ‘menys’ documentades al coneixercatalunya@gmail.com , per aquesta raó quan el Josep Vives i Domingo, s’oferia a retratar el patrimoni immoble, en una ‘joint venture’ com la que tenim amb el Josep Auge Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955) en relació a Blanes em semblava perfecte.

L’esplèndida fotografia amaga la realitat ‘tristíssima’ d’Eroles

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=25220

L'església parroquial de Santa Maria d'Eroles es troba situada dins el nucli d'Eroles, a la part occidental del mateix.

Església d'una sola nau, coberta amb volta de canó suportada per dos arcs torals i un arc presbiteral, en forma d'arc rebaixat. L'absis, de forma semicircular, és una de les parts originàries de l'església, tot i que ha estat molt modificat, havent sofert la incorporació del campanar i la porta d'accés en el seu lloc, capgirant així la orientació del propi temple. Campanar dividit per línies d'imposta i amb restes d'una medalla en la seva part superior. En la mateixa línia del campanar es situa la porta d'entrada a la que s'accedeix mitjançant unes escales. L'arc de la porta d'accés presenta les dovelles arrebossades i emblanquinades.

Es poden diferenciar en l'absis les restes del paredat originari, amb carreus ben tallats i polits disposats molt ordenadament. A més, conserva un petit fris de mènsules triangulars, algunes en molt mal estat.

Les capelles dels diferents laterals també són modificacions posteriors, així com altres dependències annexes que es troben en molt mal estat de conservació.

Interiorment es troba totalment arrebossada i emblanquinada.

Fotografia del interior. Jordi Contijoch Boada

En una referència del 1012, el comte Sunyer i la seva muller, donen al monestir de Santa Maria de Gerri un conjunt de béns, entre els quals s'hi troben l'església i l'alou d'Eroles. Possiblement aquesta sigui la primera referència històrica que documenta l'existència de la parròquia de Santa Maria.

Posteriorment, l'any 1314, el temple apareix com una de les parròquies titularitat de l'ardiaconat de Tremp. Dos segles després, l'any 1526, la parròquia comptava amb una certa rellevància, ja que tenia com a sufragània l'església e Fígols.

Posteriorment, l'església ha sofert moltes modificacions, com l'annexió de la rectoria a la façana de migjorn, datada del 1868.

Quan al topònim en diu el diccionari català valència balear; planell, tros de terra plana damunt una muntanya. Aquest significat pot esser l'originari de molts de topònims en què figura el mot erola, i especialment: Eroles: poblet situat en la Conca de Tremp; Collserola (=coll s'erola), muntanya situada prop de Barcelona; en documents molt antics apareix serra cerola (=serra s'erola) com a nom de l'actual Tibidabo (cf. un doc. de l'any 988 ap. Balari Oríg. 74). En un document del 1054 es llegeix: «prope barchinonam... in montes de ipsa erola», i en un del 1124: «a cacumine montium de ipsa erola usque in mare» (Balari ibid.).

Poseu el Pallars, Lleida, Catalunya a la vostra agenda.

LA MARE DE DÉU DEL ROSARI DE L’ESGLESIA PARROQUIAL DE LES FONTS, OBRA DE FRANCESC JUVENTENY BOIX. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

Havia fet una brevíssima explicació sobre la historia de l’església de la Mare de Déu del Rosari, Excelsa Patrona del Barri de les Fonts, on li eren dedicades l’església parroquial, i les capelles de Can Falguera – encara activa - , i la de Can Fonollet, avui dessacralitzada de facto.

L’Artur Travesa Solsona, en regalava un exemplar d’un opuscle que es publicava el 22 de juliol de 2001, en ocasió del cinquantenari de la Benedicció de l’església.

El 22 de juliol de 1951, Gregorio Modrego Casaús (El Buste, Aragó, 17 de novembre de 1890 - Barcelona, 16 de gener de 1972) arquebisbe de Barcelona, beneïa l’església parroquial de les Fonts, advocada a la Mare de Déu del Rosari, i també de forma expressa la imatge confegida per l’escultor Francesc Juventeny i Boix ( Montcada i Reixach,1906 + Cerdanyola, 27 d’agost de 1990)

https://www.raco.cat/index.php/Notes/article/viewFile/23960/23794

Francesc Juventeny i Boix, no figura – encara – a l’Enciclopèdia Catalana, la seva absència com la de l’arquitecte Emili Sala i Cortés (Barcelona 22 de febrer de 1841 - la Garriga 7 de juny de 1920), i tants i tants altres Catalans Excepcionals, constitueix una ‘omissió del tot imperdonable.

Hi han més imatges a l’església de Les Fonts, un bancs de magnifica factura, i una majòlica que corona el temple, de tot plegat, ens agradarà rebre informació sobre els seus autors a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE DE CASTELLAR. CASTELLAR. AGUILAR DE SEGARRA. EL BAGES. CATALUNYA

Tornàvem el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenc Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ), al terme d’Aguilar de Segarra, a la comarca del Bages.

El Josep Olivé Escarré té una col·lecció de fotografies 13X18 en color de quasi 3.000 monuments i indrets de Catalunya, que voldria cedir a alguna Institució i/o entitat pública, de moment les gestions amb l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall, estant ‘en punt mort’, i del tot enterrades amb el Centre d'Estudis de Castellar - Arxiu d'Història, Castellar del Vallès, i amb l’ Arxiu Nacional de Catalunya.

Havíem recollit imatges del mas on va néixer Lluís Muncunill i Parellada (Sant Vicenç de Fals, Bages, 25 de febrer de 1868 – Terrassa, 25 d'abril de 1931), i dinàvem a Ca L' Isclet, Rajadell, abans de prosseguir la recerca de Sant Esteve de Castellar.

A l’estació de Rajadell, trobareu Ca L' Isclet i Cal Miliu, no us equivocareu si dineu en qualsevol del dos, potser, potser, a Ca L' Isclet els caldria reforçar la plantilla, no massa lluny al terme de Fonollosa hi ha el Moli De Boixeda, si visiteu – que cal fer-ho i és de justícia – Fals, no deixeu d’arribar-vos-hi. Explicar quelcom d’aquestes cases és ‘ fer país’, i per descomptat visitar-les és quasi una obligació.

Sortíem de Ca L' Isclet i agafàvem la ‘carretera vella’ que mena fins Aguilar de Segarra, i abans d’arribar al petit nucli de Castellar – que ja es veu des d’aquí - , a la dreta de la carretera, en una petita elevació, entre la carretera i l’autopista, hi ha un grup d’edificis, entre els quals queda encerclada i quasi invisible la capella/església de Sant Esteve.

No se’n fa esment a la llista de monuments; Aguilar de Segarra, no disposa – encara – d’un Cataleg de Patrimoni en línia; i l’Enciclopèdia Catalana, a la que enviarem la fotografia en diu; Sant Esteve, antigament a cura dels masos Calcina i Morera; i el Cardener afegeix, la capella de Sant Esteve és molt antiga i ha estat refeta moltes vegades. Tot i que sembla que no conservi cap resta romànica, surt esmentada l'any 1078.

Substituïa l’església parroquial de Sant l’Arcàngel Sant Miquel del Castell, i manté avui un culte esporàdic, la festa del Sant, la Festa Major ,...

Poseu Catalunya en el vostre punt de mira.

CASA ESTEVE. LES ARENES. SANT ESTEVE DE CASTELLAR. VALLÈS OCCIDENTAL. JOIA DEL MODERNISME CATALÀ.

https://www.diba.cat/documents/429042/b857fa27-797b-475b-949a-d8e06308319b
Habitatge aïllat situat en solar de grans dimensions, amb terrassa, jardí i zones d’esbarjo orientats a migdia. Edifici principal compacte, de dues plantes i golfes des de l’accés, i una planta més sota rasant per salvar el desnivell del terreny, amb coberta a dues vessants paral·leles a les façanes principals. Aquestes presenten els capcers esglaonats amb formes arrodonides als cantons, destaca l'òcul central (inscrit en un rombe i decorat amb elements vegetals), que correspon a la zona de les golfes, i el conjunt de set finestrals amb arc d’ogiva de la planta primera, tota l’ornamentació és d’estil modernista amb elements eclèctics. Adossats a la façana, i en l'espai que resta entre la porta d’accés i les finestres, hi ha dos bancs d'obra amb el respatller de formes ondulants.

El garatge, petit volum separat de l’edifici principal, presenta una teulada de ceràmica de colors.

Si hem de creure la documentació ‘oficial’ ‘aixecava de forma furtiva, i quasi ‘màgica’; malgrat això descartem TOTA participació, ‘celestial’ o ‘demoníaca’, i ateses les proporcions de l’edifici, ens fem ressò de la hipòtesis que defensen alguns historiadors de l’art, que n’atribueixen l’autoria a Joan Rubió i Bellver ( Reus, 24 d'abril de 1870 + Barcelona, 30 de novembre de 1952), que havia col·laborat amb l’Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms, el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926) . El primer projecte en el que coneixem que va intervenir va ser a la Casa Calvet. També, va col·laborar a la cripta de la Colònia Güell, en el viaducte de l'edifici Bellesguard, en el Park Güell, i en les obres de restauració de la catedral de Palma. Es tracta de la col·laboració més madura entre aquests dos arquitectes i aquestes obres les acabarà el mateix Rubió. En un principi, només s'encarregava de les qüestions d'estabilitat però la seva intervenció es va tornar més específica des del moment en què Gaudí va abandonar les obres per una discussió amb el canonge Antoni Maria Alcover i Sureda (Santacirga, Manacor, 2 de febrer de 1862 – Palma, 8 de gener de 1932) cap al 1912. Rubió desenvoluparà algunes idees començades per Gaudí: els vitralls, confessionaris, llampades i la restauració de la capella de Sant Bernat.

Ens agradaria confirmar aquesta interessant hipòtesis que atorgaria a Castellar del Vallès un plus de ‘qualitat’, tenim identificats edificis de :

Joan Martorell i Montells (Barcelona, 1833 - 1906)Arquitecte

Emili Sala i Cortés (Barcelona 22 de febrer de 1841 - la Garriga 7 de juny de 1920) Arquitecte

Antoni de Falguera i Sivilla (Barcelona, 1876-1947) Arquitecte

Josep Graner i Prat (Casserres, Berguedà, 1844-1930) Mestre d’obres

Demanem a la família una imatge i/o fotografia.
Josep Perich i Fruitós ( San Esteban de Castellar, 19 de novembre de 1869 + Castellar del Vallès, octubre de 1949)Mestre d’obres

Afegir un Joan Rubió i Bellver ( Reus, 24 d'abril de 1870 + Barcelona, 30 de novembre de 1952) estaria molt bé, oi?.

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MIQUEL DE CASTELLAR. TERME D’AGUILAR DE SEGARRA, COMARCA DEL BAGES. CATALUNYA

Llegia que existeix un document del segle X, encara que una mica dubtós, que anomena el castell de Castellar. La primera notícia fiable, però de Castellar, apareix en el testament de Seguí i el seu fill de l'any 1022 on s'explica que Castellar termeneja amb Seguers i Puigfarners.

D'aquesta església en depenia com a sufragània les de Sant Julià de Puigfarners, Sant Pere i Sant Feliu de Seguers (actualment del municipi dels Prats de Rei) i la de la Mare de Déu de les Coromines.

Patrimoni Gencat en fa un descripció quasi telegràfica; església d'una sola nau rectangular amb capelles laterals, construïda a finals del segle XVIII, sobre la primitiva església romànica dels segles XI i XII. De l'església primitiva només es conserven les parets de la nau, la coberta i una part del campanar, de torre quadrada ornada amb arcuacions llombardes en els quatre costats.

El sostre demogràfic d’Aguilar de Segarra s’assolia al cens de l’any 1930, amb 700 habitants, i em meravellava la contemplació d’una fotografia de l’any 1918 en la que es veu una gentada en ocasió de la celebració de la comunió de la quitxalla. Avui aquest és un indret solitari – fins les imatges religioses han marxat – on únicament pugen/pugem alguns excursionistes, i les persones interessades en el patrimoni, que volen fer la visita del Castell i l’Església

http://www.castelldecastellar.cat/normal-informacio-practica-com-arribar-al-castell-de-castellar-horaris-de-visita-demanar-visita.aspx

https://www.aguilardesegarra.cat/Castell_de_Castellar.html

http://bagesturisme.cat/activitat/el-castell-de-castellar/

http://www.castelldecastellar.cat/

Ens ha costat localitzar l’església de Sant Esteve de Castellar, de la que llegim ‘ Sant Esteve és molt antiga i ha estat refeta moltes vegades. Tot i que sembla que no conservi cap resta romànica, surt esmentada l'any 1078’. L’Enciclopèdia Catalana ens diu ; Sant Esteve, antigament a cura dels masos Calcina i Morera

No apareix a la relació de Monuments: https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_d%27Aguilar_de_Segarra

L’Església de Sant Esteve de Castellar ha fet i fa funcions de parròquia en substitució de Sant Miquel del Castell.

ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ VELL. EL GIRONÈS. CATALUNYA

Retratava l’edifici de l’Ajuntament de Sant Martí Vell, que havia acollit també les escoles publiques.

L’Església de Sant Martí, comparteix la petita Plaça, que en forma de terrassa, que corona el poble.

La façana presenta una portalada renaixentista amb frontó triangular sostingut per columnes sobre plint, un rosetó central i una galeria a la part alta de dotze arcs de mig punt que s'allarga tot el frontis. Al costat dret hi ha un rellotge de sol (1588) i una inscripció del segle XIV. El campanar, adossat a l'absis, d'estil gòtic tardà (finals segle XVI) té planta quadrada i s'hi sobreposa un cos octogonal, amb finestrals ogivals entre pilastres rematades per pinacles, i coberta en forma de piràmide.

Patrimoni Gencat ens la descriu com un edifici d'una sola nau de tres trams, quatre capelles i capçalera poligonal. Coberta de volta de creueria i claus esculturades amb les dates 1589 i 1590. Les mènsules també mostren relleus representant lleons. El parament és arrebossat i una de les capelles té un fresc mal conservat.

Fotografia del interior de Jordi Contijoch Boada

El temple actual data del segle XVI però en el testament de Gilabert de Cruïlles (1035) es fa referència a la parròquia de Sant Martí de Tours. De fet fou bastit sobre un altre més antic, amb planta de tipus carolingi, que es pot veure encara al costat del campanar. El 1229 és citada en l'homenatge prestat per Berenguer de Mazala a favor de Guillem, de Sant Climent. L'any 1372 té lloc la redempció del bovatge al rei Pere III. Finalment és anomenada al Sínode de la Diòcesi de l'any 1691.

El rector mossèn Enric Bahi Regincós ( 1931 + 5 juliol ? ) -fa traslladar el 1963 el cementiri i apareixen elements del XVIII.

En depèn el santuari dels Àngels situat al mateix municipi.

Ens agradarà rebre més noticies d’aquesta església , i àdhuc del poble de Sant Martí Vell a l’email coneixercatalunya@gmail.com

QUE EN SABEU DE L’ESGLÉSIA ‘NOVA’ DE SANT VICENÇ DE FALS?. FONOLLOSA. EL BAGES. CATALUNYA

Quan retratava l’Església NOVA de Sant Vicenç de Fals, al terme de Fonollosa, a la comarca del Bages, al cor del ‘forat negre’ de Catalunya, ja intuïa que trobaria algunes dades relatives al passat, i cap del present i/o del futur.
https://www.acrfals.com/acrqui-1.htm
https://www.acrfals.com/acrinf_patrimoni_arquitectonic.pdf
http://avfals.blogspot.com/

Voldríem saber qui va ser l’autor de l’edifici de l’Església, del campanar, del rellotge, ..., els amics de Inventari de Campanes, no en fan esment ;http://campaners.com/php/campanar.php?numer=6567

Església del segle XX. Consta d'una nau. Té el frontis arrebossat pintat d'un color moradenc, amb un portal d'arc de mig punt, un òcul a mitja alçada, i una cornisa angular amb creu al cim. Al seu davant s'hi troba un porxo arquejat que aixopluga el portal i que es prolonga pels laterals per un sostre horitzontal sobre bigues.

Campanar coetani del temple; no és una torre sinó un pilar de planta quadrada (1'45 x 1'45 metres) aixecat amb blocs carreuats de pedra artificial blanca; dues campanetes pengen d'una estructura metàl·lica formada per quatre pilars.

Rellotge de sol.

Ho preguntarem a avfals@gmail.com i també al Consistori de Fonollosa.

Si en sabeu la resposta feu-nos-la arribat a coneixercatalunya@gmail.com

Ah!, poseu Fals, Fonollosa, el Bages, Catalunya , al vostre punt de mira.

IN MEMORIAM DE L’ENGINYER ARNAU IZARD LLONCH. EDIFICI DE LA FIRA DE SABADELL

Poc s’imaginava l’enginyer Arnau Izard i Llonch. -(Sabadell, 1897-1993), fill del també enginyer Francesc Izard i Bas. -(Sabadell, 1872-1957), que l’edifici que havia fet aixecar l’Electricidad – empresa que es va constituir l'any 1911 - , per a la fabricació de material elèctric com turbines i alternadors, evolucionaria com ho ha fet; l'empresa va ser absorbida l'any 1962 i va canviar de nom en diverses ocasions fins que va passar a formar part de la multinacional ABB, de manera que fins que va tancar (1998) es va denominar ABB Asea Brown Boveri

L'any 2007 la seva rehabilitació va ser guardonada amb un Premi Bonaplata en la categoria de restauració del patrimoni industrial.

Actualment, el recinte és ocupat per la Fira Sabadell, un centre firal i de congressos que ofereix múltiples possibilitats per a tot tipus d'activitats

Ho pensava el diumenge 7.10.2018, mentre en el hall que batejava amb el seu nom, es duia a terme una Ballada Country

Sabadell ha viscut molts canvis – pocs per a bé, en el pensament de molts sabadellencs -, i m’atreviria a dir que aquest sigui possiblement un dels menys desfavorables. Tot son punts de vista, oi?.

Fons de la família. Maria Valls Izard

CAPELLA DE SANT ISCLE I SANTA VICTÒRIA DEL CASTELL DE MILLARS. MADREMANYA, EL GIRONÈS. CATALUNYA

Llegia que la primera notícia documental referent a l'església data de l'any 1279, on es fa constar que els delmes del veïnat eren destinats a la construcció d'una capella.

Un segle més tard (1387) es parla de l'estat ruïnós de l'edifici.

El 1511 ja hi havia un cementiri per a infants.

La visita pastoral del bisbe Aries Gallego (Possessió, 11 de juny de 1556, Renuncia 25 d'octubre de 1565) parla de dos altars, els de Sant Iscle i Santa Victòria i el de la Mare de Déu. L'any 1560 ja està fet el campanar.

A principis del segle XVII, malgrat la oposició dels curats de Madremanya, s'obté el permís per a enterrar adults al cementiri, que subsistirà fins el 1880.

Al segle XVIII es construeix la sagristia, desapareguda amb la restauració.

L'any 1936, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, és objecte de saqueig; se salven les pintures de Pere Mates (segle XVI).

A la reforma de 1969 de l'arquitecte Camil Pallàs Arisa (Sant Julià de Vilatorta, 1918 - Roda de Ter, 1982) es destapa l'absis dels cossos adossats i s'emblanquina l'interior suprimint una pintura mural de Guillem Soles (1940). Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del cognom matern d’aquest pintor, i del lloc i data del seu naixement i traspàs .

Patrimoni Gencat ens diu ; capella de creu llatina amb capçalera semicircular adossada al castell de Millars. L'absis amb arcuacions llombardes dividides en tres trams per pilastres, és a la part més antiga i s'enllaça amb el creuer del temple per mitjà d'una paret que s'eleva més amunt de la teulada. A l'interior, a la part del creuer, els nervis de rajols vermella mostren un motlluratge d'estil gòtic (segle XIV). El mur ha estat emblanquinat. El campanar de planta quadrada, quatre obertures d'arc de mig punt (segle XVI) i coberta piramidal de rajola vidriada groga i verda.

El pòrtic és un afegit posterior (segle XVIII) cobert amb volta i al capdamunt té un cos afegit de rajola amb un balcó que il·lumina una estança del castell.

Ens agradarà rebre imatges del interior a l’email coneixercatalunya@gmail.com