dissabte, 31 de maig del 2025

IN MEMORIAM. PARCERISSA I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A SANT PERE. EL NAVÈS QUE EL TEMPS I LA INCÚRIA S’ENDUGUÉ. EL SOLSONÈS

 No trobava com accedir al Catàleg de Masies de Navès.  Cercava dades de la masia Parcerissa, etimològicament  sembla derivat de parcer  -  el qui té en arrendament una terra amb condició de repartir-se'n els fruits amb un altre -  amb el sufix -issa (<llatí -īcĕa).

https://ca.wikipedia.org/wiki/Parcerissa

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/parcerissa

Cercava informació de la capella, avui quasi desapareguda, advocada a Sant Pere. Ens  agradarà tenir noticia de l’advocació concreta i si existeixen rebre un exemplar dels Goigs a l’emauil castellardiari@gmail.com

El sostre demogràfic de Navès , amb una  superfície de145,3 km² ,  el terme més gran de la comarca del Solsonès,   s’assolia al cens de 1857 amb 1766 ànimes. Catalunya en tenia 1.652.291, es tancava l’exercici 2024 amb 300 habitants de dret a Navès, i 8.012.231 a Catalunya. La caiguda demogràfica és antològica.

 




Imatges de la pàgina: https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/11-ermita-2/

En demanaré informació a : arxiu@bisbatsolsona.cat , arxiugavin@maristes.com , ajuntament@naves.cat

Que Sant Pere elevi a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

divendres, 30 de maig del 2025

ESGLÉSIA DEL PLA, ADVOCADA A SANT JOAN BAPTISTA. SANT MARTÍ DE LLÉMENA, EL GIRONÈS.

 

Sant Joan  Baptista del Pla (Sant Martí de Llémena) el Gironès ; llegia , senzill edifici d’una sola nau, coberta amb una volta de canó, de perfil lleugerament apuntat, i capçada a llevant per un absis semicircular, obert a la nau per un profund arc en gradació i cobert per una volta hemisfèrica que arrenca d’un petit relleix en el mur. 


L’interior ha estat redecorat, especialment l’embocadura de l’absis.

 

La porta s’obre a la façana sud, aixoplugada per un senzill porxo, i a l’absis s’obren dues finestres, la central de doble esqueixada molt matussera, i cap al sud, una altra, d’una sola esqueixada aparedada. A la façana sud de la nau, prop de l’absis, hi ha una altra finestra d’una sola esqueixada, i a la façana oest n’hi ha una quarta, totalment transformada.

 

Els murs són construïts amb petits carreus de pedra volcànica i rierencs disposats en filades uniformes, amb abundant morter de calç, que arriba a formar pràcticament un arrebossat dels paraments. El mur de la testera de ponent és coronat per un campanar d’espadanya de dos ulls.

 

Les característiques de l’aparell, i detalls com els de les finestres, permeten situar aquesta església com una obra rural del segle XI, sense excloure un arcaisme posterior


https://algunsgoigs.blogspot.com/2017/04/goigs-sant-joan-baptista-ermita-de-sant.html


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/21863


https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-joan-del-pla-sant-marti-de-llemena


Que sant Joan Baptista elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 

 

 

dijous, 29 de maig del 2025

TENIU DADES DE L’AUTOR DE L’ESCOLA DE SANT PONÇ?. CLARIANA DE CARDENER. EL SOLSONÈS, LA COMARCA MÀRTIR.

Llegia de l’edifici de l’Escola de Sant Ponç,  al poble de Sant Ponç, del municipi de Clariana de Cardener

Sant Ponç és una de les quatre entitats de població del municipi de Clariana de Cardener que malgrat no tenir cap nucli urbà, la construcció de l’embasament de Sant Ponç des de l’any 1949 fins al 1954, va fer que es construís un petit nucli de població per allotjar, inicialment, els obrers que van construir la presa i, després, els que l’havien de vigilar i fer el seu manteniment.

En aquest nucli hi ha l’antiga casa de l’Administració, habitatges pels obrers, quadres pels animals, l’escola i la caserna de la guàrdia civil reconvertits en xalets i segones residències.

Ens agradarà tenir noticia de l’autor de l’edifici de l’escola a l’email castellardiari@gmail.com

https://lafotodelpep.wordpress.com/2023/11/19/19-11-2023/#more-38856


Havíem demanat, fins ara sense èxit, dades de l’autor de l’església

https://relatsencatala.cat/relat/que-en-sabeu-de-la-nova-esglesia-de-sant-ponc-de-clariana-de-cardener-el-solsones-lleida/1057919

El sostre demogràfic de Clariana de Cardener s’assolia al cens de 1857 amb 573 ànimes, es tancava l’exercici 2024 amb 161 habitants de Dret.

La ciutat de Solsona assolia el sostre demogràfic al cens de 1787 amb 2751 ànimes.  El sostre demogràfic de la comarca del Solsonès s’assolia al cens de 1857 amb 16182 ànimes , es tancava l’exercici 2024 amb 15.359 habitants de dret.

Catalunya tenia una població de 1.652.291 habitants al cens de 1857, el Solsonès acollia l’1,10%

Catalunya té una població estimada  de  8.005.784 habitants , el Solsonès n’acull un 0,19%, la davallada és antològica i s’explica bàsicament pel desordre econòmic propiciat per la dictadura franquista i l’actual sistema de regnes de Taifes. La corrupció endèmica i sistèmica  del REINO DE ESPAÑA, si m’ho permeteu dir,  no ajuda gens.   

La República catalana – dins o fora – de la III República ESPAÑOLA és hores d’ara l´única esperança de poder revertir aquesta catastròfica situació.

Podeu entendre que una Catalunya econòmica i demogràficament molt inferior a l'actual aixeques un Patrimoni tant important, i que a dia d'avui, NO HI HA RECURSOS per a  documentar-lo mínimament ?.  Jo, humilment, NO.  


MAREDEDÉU DEL SOLER DE CLARIANA, DE LA TORRE, O DEL GARRIGÓ, MAL DITA SANTA MARIA. CLARIANA DE CARDENER. EL SOLSONÈS

Trobava entre el tresor dels Goigs marians del Bisbat de Solsona, un vers que reprodueixo ,
dedicat Santa Maria del Soler de Clariana :

Vostres fills Verge Maria
us professen ver amor
puix sou l’obra més perfecta d
de les mans del Creador

L’enciclopèdia de ‘Barcelona’ , diu en relació a aquesta esglesiola :

Església romànica del municipi de Clariana de Cardener (Solsonès), situada quasi al cim d'un petit puig (610 m alt.) coronat antigament per una torre de guaita, entre els masos del Garrigó , Soler i d'Astruc .

Demanava al Joan Escoda Prats, expert pel que fa a la localització de llocs, usuari habitual del G.P.S. , que prepares una sortida per arribar-nos fins aquest ermita, quin fidels – estimo que no massa anys enrere – feien gala d’un elevat nivell poètic.

Quan sortíem de Mura el termòmetre marcava per sota dels 0 graus, al llarg del matí, malgrat que lluïa el sol, en cap moment superàvem aquesta temperatura per les terres del Solsonès; li fa gràcia al Camarlenc de Mura, la meva denominació de ‘forat negre’ per aquestes i totes les comarques interiors, que si els barcelonins visiten, ho fan per excepció i no per norma.

Seguíem el curs del Cardener fins al mas Canet – on encara viuen – i remuntàvem la carena fins el trencall del Garrigó, el lloc avui abandonat i amb clares senyals de ruïna, havia estat el centre d’un veïnat de cases disperses que es reunien a l’església de Santa Maria.

L’Ajuntament de Clariana de Cardener, anticipant-se a les recomanacions fetes per la Presidència de la Generalitat de Barcelona, practica la política de fer més amb menys [ cosa que val a dir, considerem lloable ]; entenem però que l’estalvi en rètols indicadors, Santa Àgata, Santa Maria del Soler de Clariana,... a banda de ser econòmicament insignificant, treu rellevància a la tasca – per demés remarcable – esmerçada en restaurar aquests edificis històrics.

Trobàvem l’accés a la capella de Santa Maria del Soler – som gats vells, en tots els sentits – i podíem recollir imatges de l’exterior d’aquest senzill edifici , que consta d'una nau coronada a llevant per un absis semicircular.







Ens expliquen que desprès de la restauració feta el 1962, s’ha consolidat l'edificació del principi del segle XIII, molt modificada per reformes posteriors:

La coberta de la nau és de doble vessant, refeta amb bigues i rajola, que han dotat el conjunt de gran dignitat.

L'absis, de pedra picada a cops de maceta, és cobert cònicament amb lloses.

L'aparell és de carreuons escairats i ben ordenats, els quals palesen una cronologia del final del segle XI, o bé dins les formes rurals del segle XII.

Altrament – i ens dol particularment no poder veure-la – s’ha recuperat la imatge romànica de la titular, del mateix segle XII , fins aleshores arreglada/carregada/disfressada amb postissos que la desfiguraven.

Agrairem ens feu arribar una imatge de  la Marededéu del Soler de Clariana, mal dita santa Maria, per influencia herètica de l'església del REINO DE ESPAÑA que no accepta allò que s'acordava al concili d'Efes,   a l e.mail coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 


https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/08/goigs-la-mare-de-deu-del-soler-clariana.html?m=1

El sostre demogràfic de Clariana de Cardener s’assolia al cens de 1857 amb 573 ànimes, es tancava l’exercici 2024 amb 161 habitants de Dret.

La ciutat de Solsona assolia el sostre demogràfic al cens de 1787 amb 2751 ànimes.  El sostre demogràfic de la comarca del Solsonès s’assolia al cens de 1857 amb 16182 ànimes , es tancava l’exercici 2024 amb 15.359 habitants de dret.

Catalunya tenia una població de 1.652.291 habitants al cens de 1857, el Solsonès acollia l’1,10%

Catalunya té una població estimada  de  8.005.784 habitants , el Solsonès n’acull un 0,19%, la davallada és antològica i s’explica bàsicament pel desordre econòmic propiciat per la dictadura franquista i l’actual sistema de regnes de Taifes. La corrupció endèmica i sistèmica  del REINO DE ESPAÑA, si m’ho permeteu dir,  no ajuda gens.   

La República catalana – dins o fora – de la III República ESPAÑOLA és hores d’ara l´única esperança de poder revertir aquesta catastròfica situació.

 Felip V establia com un dret el de parlar en llengua castellana en els territoris amb llengua pròpia, País Basc, Catalunya i Galicia.

I, com un delicte el fer-ho en llengua basca, catalana o gallega en els seus territoris “ naturals”

Ara, el delicte ha esdevingut “ pecat venial “, que pot qualificar-se fins i tot com resistència a l’autoritat.

Els catalans – des de sempre – entenem que el tractament correcte de la Verge Maria és Marededeú, la forma SANTA MARIA, s’imposava a sang i fetge – com acostumen a fer-ho quasi sempre els ocupants - , és clarament masclista, i menystenidora del paper de la Marededéu.

Fa tants anys que tenim l’enemic a casa que bona part de la societat pateix el síndrome de 1714, antecessor de la síndrome d’Estocolm, que comporta assumir com a pròpies les tesis dels ocupants.



MAREDEDÉU D’OSSEA. NAVÈS. SOLSONÈS

 https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_d%27Ossea

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17390

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/castell-dossea-naves

Ossea , Antic castell i parròquia de Santa Maria del municipi de Navès (Solsonès), 2 km al N del poble, a l’actual masia de can Feliu.

La parròquia fou agregada a la de Linya El castell és esmentat ja el 1163

no ens ha acompanyat la fortuna pel que fa al topònim. Si per a uns és Ossea, transformació que derivat d’Orsera, per a altres podria tractarse d’Oceja, mentre que a la llinda de l’església, de 1799, es llegeix “Ozea”

Llegia; Església d'una sola nau construïda l'any 1799 i adossada a la casa. És de planta rectangular amb teulada a dos vessants. Al costat, hi ha un esvelt campanar que a la part superior té una sèrie de finestrals d'arc de mig punt, per a les campanes.

La porta orientada a l'est, es troba en la façana principal i en la llinda hi ha la data, molt esborrada, amb un rosetó dalt.

El tipus de construcció, és a partir d'un parament de pedres amb morter excepte a les cantonades i al marc de la porta, que són de pedra picada i escairades. No hi ha cap finestra.

A l'interior, hi ha un altar barroc-neoclàssic fet l'any 1799 i una talla moderna de Santa Maria.


Fotografia. Isidre Blanc

Ens agradarà rebre imatges de la talla antiga i moderna de la Marededéu a l’email castellardiari@gmail.com

El sostre demogràfic de Navès  s’assolia al cens de 1857 amb 1766 ànimes. Catalunya en tenia 1.652.291, es tancava l’exercici 2024 amb 300 habitants de dret a Navès, i 8.012.231 a Catalunya. La caiguda demogràfica és antològica.

 El Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos).   Es va  decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat  en el mateix concili.

L’església catalana, i les esglésies Orientals,  es refereixen a Maria com “ Marededéu”.

L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol,​ 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975),  pel que fa a la denominació " correcta"  de la mare de Jesús,  es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de  ‘sostenella y no enmendalla’.

Que la Marededéu, elevi a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional, i el clam de la humanitat perquè s’instauri per arreu la democràcia, la llibertat, la justícia,.., i s’eradiquin les injustícies 

dimecres, 28 de maig del 2025

ESCOLA LA SALLE I CAPELLA DE LA MAREDÉU DEL PORT. PREMIA DE DALT. EL MARESME. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

 

Llegia que Bonaventura Bassegoda i Amigó i (Barcelona, 16 de maig de 1862 - 29 de novembre de 1940) i el germà Geraldus foen els autors dels planols  d’aquest magnifici edifici de dues naus perpendiculars en forma de "T" capgirada.


La nau principal, orientada est - oest, és de tres crugies paral·leles a la façana, segons mòdul ABA. Els mòduls A contenen aules i dependències diverses; el mòdul B és el passadís central que travessa tot l'edifici i comunica les aules d'esquerra i dreta i les escales dels dos extrems. La nau perpendicular, orientada nord - sud, és d'una sola crugia i conté la capella i la biblioteca. Consta de semisoterrani, tres pisos i golfes.



Les dues cobertes són de teules àrabs a dues aigües interseccionades en creu amb els careners paral·lels a les façanes i amb finestres en mansarda.

La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició simètrica segons mòdul ABCBA: en el mòdul C hi ha l'accés central amb escala fins a la planta baixa, amb una porta d'arc de mig punt; en els mòduls A, hi ha accessos secundaris també elevats amb l'accés per escales; i els mòduls B amb tres fileres de set finestres i una filera d'obertures que corresponen al semisoterrani.

Els brancals, ampits i llindes de façana i finestres estan fets d'obra de maó vist; el pla de façana és de pedra coronat amb cornisa treballada.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com 


https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/02/la-salle-premia-de-mar-el-maresme.html

https://patrimoni.pdm.cat/arxius/carrers-i-places/edificis-i-bens-protegits/escola-la-salle

 Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional, i la de tots els pobles i persones que pateixen repressió . 

dimarts, 27 de maig del 2025

LA MASIA CAVALL I LA SEVA ESGLÉSIA ADVOCADA A SANT ANDREU I SANT PERE. NAVÉS. ELS SOLSONÈS

 

El sostre demogràfic de Navès , amb una  superfície de145,3 km² ,  el terme més gran de la comarca del Solsonès,   s’assolia al cens de 1857 amb 1766 ànimes. Catalunya en tenia 1.652.291, es tancava l’exercici 2024 amb 300 habitants de dret a Navès, i 8.012.231 a Catalunya. La caiguda demogràfica és antològica.

Al llarg dels anys hem tingut ocasió de visitar-lo, sempre però, hi ha racons per descobrir, com l’església de  Sant Andreu o Sant Pere del Cavall (Navès)

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-andreu-o-sant-pere-del-cavall-naves

Antic terme i masia ( mas de Cavall ) del municipi de Navès (Solsonès).

Situat al voltant de l’església de Sant Pere de Cavall, a l’esquerra del Cardener, travessat en aquest indret per l’antic pont de Cavall , sota els cingles de la Llosa de Cavall, aigua avall de la Rua de la Llosa de Cavall, congost per on el riu deixa la vall de Lord.

Als murs de migjorn del conjunt casa-església visibles actualment, hom s’adona d’una petita portalada tapiada amb un arc de punt rodó; és entre la casa i l’entrada al temple de l’any 1603. Aquesta portalada havia estat d’accés al petit edifici romànic, del qual només resta una petita part, accessible des de l’interior de la casa, per a la qual posteriorment devia servir de rebost.

A l’interior hi ha la volta i una part de l’arc toral, amagat a mà esquerra per unes parets posteriors, a causa del nou encarament que hom donà al nou temple, no ben bé perpendicular. L’obra és feta amb pedra tosca.

En el cas d’haver-hi hagut absis, caldria situar-ne l’emplaçament a l’interior del temple actual —fora d’ús, tanmateix— entrant a mà esquerra i sota el cor, tal com indica l’agermanament de parets d’ambdues èpoques.

https://guiacat.cat/es/restaurante/masia-cavall-naves



https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/1a/

Que Sant Pere ,  Sant Andreu i tot el col·legi apostòlic elevin a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

dilluns, 26 de maig del 2025

SANTUARI DE LA MAREDÉU DE SENTFORES. SANT MARTÍ DE TOUS. L’ANOIA

 

Llegia, Caseria i santuari (Maredéu  de Sentfores) del municipi de Sant Martí de Tous, Anoia.






Existia ja el 1329; la llegenda diu que la imatge fou trobada per un bou i un pastor de can Bossanya.

 El santuari estigué a càrrec dels jerònims de la Murtra de Badalona, entre el 1510 i el 1835.

 La seva església es reedificà el 1656 i s’amplià amb un cambril el 1777.

 Té una hostatgeria i casa d’ermitans al costat.

El Dilluns de Pasqua s'hi celebra l'Aplec de Sentfores. L'acte central és la missa d'ofici i finalitza amb un dinar.

És lloc de molta devoció comarcana.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/01/goigs-la-mare-de-deu-de-sentfores-sant.html

https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-la-mare-de-deu-de-sentfores

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/6186

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/sentfores

Que la Marededéu elevi a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

 

diumenge, 25 de maig del 2025

ERMITA DE SANT GERVÀS I SANT PROTÀS. LLIMIANA. EL PALLARS JUSSÀ.

 

Llegia de  l’església de Sant Gervàs. Aquesta església està poc documentada i consta com a Sant Gervàs i Sant Potràs del Castelló Sobirà (Gervasi i Protasi). Ja entrats en el segle XVIII la propietat eclesiàstica de Llimiana s’anava separant a favor de la independència dels pobles de la Vall. És una església d’una sola nau amb un sol absis, amb una absidiola gòtica annexada al nord en una reforma, al costat de la porta de entrada. A ponent de l’ermita, unes escales porten a una terrassa i un nivell inferior amb recinte amb porta, que és un edifici afegit al segle XVIII. 

 



L’interior de la capella està decorat amb pintures barroques.





https://www.facebook.com/photo?fbid=1064264432398420&set=pcb.1064264745731722


Sant Gervàs dona nom a la Serra, i no n’és l’única serra amb aquest topònim. No confondre amb la serra que trobem entre els termes de Pont de Suert i Tremp. Aquella serra també té la seva ermita.

 

Es celebra un aplec el dia 1 de maig amb una missa popular, processó des del castell, benedicció del terme, cant dels goigs, ball i dinar al mateix entorn.

 

Els dos sants i germans Gervàs i Protàs, fills de sant Vidal i santa Valèria, tot i néixer a Milà, han tingut un fort arrelament en la nostra terra, d'aquí que trobem que tenen ermites dedicades, i temples on se'ls ret culte. Gervàs fou assotat fins que va morir, mentre que Protàs fou decapitat. La seva devoció s'estengué i els vilatans els dedicà una ermita al seu honor a la qual acudeixen els fidels.

 

Vostres relíquies venera,

alegre sempre i ufana,

la vila de Llimiana,

la Vall i tota Noguera;

Puix miracles portentosos

los feu tan continuats:

Gervàs i Protàs gloriosos

siau nostres advocats.

En aquesta santa ermita

tenen vostra intercessió

los que amb molta devoció

venen a fer-vos visita.

 

La tradició diu que dues persones de Llimiana van emprendre un llarg viatge, i passats uns anys, quan van iniciar el retorn, el viatge es va complicar molt, fent perillar la seva integritat. Fou en aquelles circumstàncies que van encomanar-se als dos sants, i van fer promesa que si arribaven bé farien construir una ermita en honor seu, on poguessin rebre culte, i que aquesta l'aixecarien a l'indret primer on petgessin terra de Llimiana. Com que llavors el terme i la parròquia arribaven fins on hi ha l'ermita, que fou l'indret per on hi arribaren, és on la van construir.

 

També la Torre de Tamúrcia té ermita dedicada a sant "Girvàs", situada a 1.290 metres d'altitud, a la meitat de la serra que porta el seu nom (la serra de Sant Gervàs), i és d'una majestuositat imponent. L'ermita és un edifici petit d'arquitectura popular del segle XVII, d'una sola nau, i pintada de blanc, fet que la fa ressaltar en la serra a la qual ha donat nom. L'accés a l'ermita s'ha de fer caminant (una hora des d'on es pot deixar el tot terreny), ja que està molt aïllada i és difícil l'ascensió.

 

Als que amb bona devoció,

visiten la vostra ermita,

donau-los gràcia infinita

i als treballs consolació;

perquè digueu amb fervor

que d'ells sou consolador:

Socorreu a aquells que us criden,

que tots són vostres devots!

 

Els dos sants bessons Gervàs i Protàs han estat considerats els patrons dels herniats o "trencats", i a banda que així ho recullen i canten els seus goigs, ens parlen d'aquesta realitat diferents exvots que estan penjats de les parets de l'ermita. Eren moltes les mares que feien promeses per guarir els seus fills de trencadura. Quan un infant s'herniava, la mare el duia a coll a dalt de l'ermita amb la creença que així es guariria. Una estrofa dels seus goigs diu:

 

Sant Gervàs i Sant Protàs

pregant-vos agenollats,

perquè vulgau curar

a tots els infants trencats;

perquè les seves mares

no vegin semblants dolors:

Socorreu a aquells que us criden,

que tots són vostres devots!


Ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/06/goigs-sant-gervas-i-sant-protas-gervasi.html


Que sant Gervàs i sant Protàs elevin a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 

dissabte, 24 de maig del 2025

ESGLÉSIA DE SANT JOSEP OBRER. TORRENT DEL CAPELLÀ. SABADELL

  

Tenia la convicció d’haver fet alguna publicació de l’església del  Torrent del Capellà, al carrer de les Magnòlies, 19, de Sabadell,  advocada a Sant Josep, no sabia però trobar-la.

En teniu imatges?. Teniu dades del seu autor ?. Sou pregats de fer-nos-les arribar a l’email castellariari@gmail.com






https://misas.org/p/esglesia-de-sant-josep-obrer-torrent-del-capella-sabadell

Li tinc una particular devoció a Sant Josep,  que en un entorn absolutament masclista, aleshores i ara, feia costat a Maria. 

Li tinc una particular devoció a Sant Josep,  que en un entorn absolutament masclista, aleshores i ara, feia costat a Maria.

Josep ens diu als homes del segle XXI, que com ell hem d’acceptar la voluntat de Déu, que ho hem de fer sense escarafalls, amb senzillesa , que lluny del que pot semblar, la vida no es un camí de roses , que justament per això però,  es tant meravellosa.

La seva vida es la mostra palesa de la doctrina de Jesús, que es recull a Mc 9,35 “ si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots “.

Josep ho tenia clar i ens ha deixat el seu exemple, clar no vol dir fàcil evidentment  però, certament amic lector, si Josep ho va fer, perquè no ho podem fer nosaltres que comptem a més amb la seva intercessió

Que Sant Josep elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

divendres, 23 de maig del 2025

CAPELLA DE CASA LLOBETA, ADVOCADA A SANT QUIRZE I SANTA VICTÒRIA. NAVÈS. SOLSONÈS

 

El sostre demogràfic de Navès , amb una  superfície de145,3 km² ,  el terme més gran de la comarca del Solsonès,   s’assolia al cens de 1857 amb 1766 ànimes. Catalunya en tenia 1.652.291, es tancava l’exercici 2024 amb 300 habitants de dret a Navès, i 8.012.231 a Catalunya. La caiguda demogràfica és antològica.

Al llarg dels anys hem tingut ocasió de visitar-lo, sempre però, hi ha racons per descobrir, com l’església Sant Iscle i Santa Victòria de Casa Llobeta, al terme de Navès, a la comarca del Solsonès. 

Petita església situada dins dels límits de la finca Casa Llobeta, a la punta meridional de la Serra de Busa. Consta d'una nau de planta rectangular amb un absis allargat rematat exteriorment amb una forma arrodonida.

La porta d'entrada és d'arc adovellat de mig punt i se situa al mur sud. En aquest mateix mur, en la zona de l'absis, s'obre una finestra circular amb esplandit. A l'est, al centre de l'absis, s'obre una finestra d'arc de mig punt d'una esqueixada. Als peus de l'església, a l'oest, hi ha una petita finestra tapiada de doble esqueixada, i el mur està coronat per un campanar de doble espadanya de dos ulls mig ensorrat. El parament és de pedra irregular unida amb morter excepte la porta que és de grans pedres ben escairades. A la zona de l'absis es pot veure com el mur va ser sobrealçat en algun moment; el mur a la part inferior és de pedra regular ben tallada, mentre que la part superior, separada per una cornisa feta amb pedres trapezoidals, és més irregular. La teulada és a doble vessant i cobreix tota la nau i l'absis a un mateix nivell.

A l'interior la nau està coberta per una volta de canó amb llunetes amb dos arcs torals recolzats sobre pilastres llises. Un arc preabsidal de mig punt i un esglaó marquen el pas a l'absis que està cobert per una volta de canó amb llunetes, igual que la nau. Interiorment l'absis és pla, ja que un mur no deixa veure la part corbada i la finestra que són visibles des de l'exterior. Tot l'interior està arrebossat amb una capa de guix, el qual es troba molt malmès i ha caigut en molts llocs deixant al descobert la pedra. El terra està format per grans lloses de pedra. Al costat de la porta hi ha una pica d'aigua beneita.

Al costat sud de l'església hi havia un espai destinat a cementiri delimitat per un mur de pedra seca que es troba força deteriorat.

Ens agradarà rebre, si existeixen, uns Goigs a l’email castelladiari@gmail.com

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/06/goigs-sant-quirze.html

https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/24-ermita/

  Que sant Iscle i Santa Victòria    elevin a l’Altíssim la pregària el poble català per assolir la seva llibertat nacional.

dijous, 22 de maig del 2025

SANT DOMÈNEC DEL TOSSAL. PONTS. LA NOGUERA

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-domenec-del-tossal-ponts

https://www.ponts.cat/coneix-ponts/llocs-dinteres-1/sant-domenec-del-tossal

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/41370

Sant Domènec dels Tossals s'emplaça a mig vessant de l'obaga de Sant Domènec. Es tracta d'una església aïllada de nau única de planta rectangular sense absis diferenciat.

 


Fotografia de Xavier Esteve i Gràcia

Una portalada carreuada, amb arc de mig punt, s'obre a la façana oest. Sobre d'aquesta hi ha una petita finestra tipus espitllera. Corona aquesta façana una espadanya d'un ull d'arc de mig punt amb una creu de ferro forjat al capdamunt. La porta original, però, resolta en arc de mig punt, s'obre a la façana nord, de cara a la vall. A la mateixa façana, prop de l'extrem de llevant, hi ha una estreta finestra de doble esqueixada.

L'aparell, molt descurat, és format per reble irregular, amb un sector del parament -a la zona de la porta nord i en la façana oest-, resolt amb carreus escodats, que correspon clarament a una reforma de l'obra original. La teulada, és a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana de ponent i coberta de teula àrab.

A l'interior trobem una volta de canó de perfil apuntat, suportada per set arcs torals extremadament junts, construïts amb carreus escodats perfectament tallats.

 

Fotografia de Xavier Esteve i Gràcia

A davant de la façana de ponent hi ha els vestigis d'un porxo.

El 8 d’agost, festivitat de Sant Domènec de Guzmán, difusor del culte a la Verge del Rosari i patró de l’antic gremi dels espardenyers de Ponts, s’hi celebra un romiatge i una missa.

http://www.llaurado.info/santoral/agost/08/Sant-DomA%EF%BF%BDnec-de-Guzman-fundador/2107/

Si existeixen, ens agradarà rebre un exmplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

L'estructura de l'església de Sant Domènec pot ser considerada de gran singularitat en la regió on es troba, però, en canvi, té clars paral·lels a la zona de l'Ebre, com Sant Bartomeu de les Camposines (la Fatarella) o Santa Magdalena (Riba-roja d'Ebre).

Són edificis construïts, probablement dins del segle XIII, en els quals es poden veure ressonàncies d'arquitectura templera i d'estructures de l'antiguitat tardana del Pròxim Orient.

Que Sant Domènec de Guzmán elevi a l’ Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

dimecres, 21 de maig del 2025

CAPELLA DE LES SERRES, ADVOCADA A SANT MARTÍ DE TOURS. NAVÈS. EL SOLSONÈS

 

El sostre demogràfic de Navès , amb una  superfície de145,3 km² ,  el terme més gran de la comarca del Solsonès,   s’assolia al cens de 1857 amb 1766 ànimes. Catalunya en tenia 1.652.291, es tancava l’exercici 2024 amb 300 habitants de dret a Navès, i 8.012.231 a Catalunya. La caiguda demogràfica és antològica.

Al llarg dels anys hem tingut ocasió de visitar-lo, sempre però, hi ha racons per descobrir, com l’església romànica de les Serres, advocada a Sant Martí de Tours,  modificada d'una nau i absis desaparegut. Les seves mides són de 4,85x6,70 metres.


 La volta de la nau ha desaparegut.

 A la banda interior del frontis hi ha senyals d'haver tingut volta d'arrencada gòtica i coronament arrodonit.

Va ser convertida en pagesia, actualment abandonada i conserva només una part de la nau.

 L' absis, ha estat substituït per una construcció rectangular. La coberta del conjunt és avui a una vessant. El mur sud es conserva en tota la seva alçada i té encara la cornisa de pedres trapezoïdals amb bisell. El mur nord, està refet d'un metre del sòl en amunt i el frontis, està deformat per un pilar que sosté la teulada.

El parament és de grans carreus treballats a punta. La porta al mur sud, és d'arc de mig punt adovellada i està tapiada.

L'església està orientada a l'est.

Ens agradarà rebre imatges del interior a l'email castellariari@gmail.com 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17397

https://algunsgoigs.blogspot.com/2017/05/goigs-sant-marti-sant-marti-de-les.html

https://bd.centrelectura.cat/items/show/3255

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-de-les-serres-naves

https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/24-ermita/

  Que sant Martí l   elevi a l’Altíssim la pregària el poble català per assolir la seva llibertat nacional.