LA SUDA DE TORTOSA. L’EBRE JUSSÀ

Pujàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergñes, fins a l’antiga fortalesa àrab de la Suda a Tortosa, que domina la ciutat per la seva situació estratègica controlant el pas de l'Ebre.

Llegia que va ser ampliada amb fortificacions en època medieval i fins al segle XVII. De l'antiga edificació es conserven les muralles, arcades d'accés al recinte, la nau del Polvorí en forma de volta, una sala amb finestres triforades, el pati d'armes i un important conjunt de galeries subterrànies. Les muralles són de planta irregular resseguint la topografia del terreny, un seguit de torres i bestorres, com la del diamant o torre de Túbal, reforcen els paraments. Les muralles i torres foren escapçades i modificades per poder fer front a les necessitats artilleres de l'època moderna.

El sector central, la torre de l'homenatge i el cos d'edificació que hi ha al seu darrera, ha estat reconstruït en estil neogòtic, en instal•lar-s’hi el Parador Turístic Nacional. Els murs i defenses es continuen pels puigs veïns.

El castell és situat a l'antiga acròpolis romana, l'origen de la fortificació és de l'època àrab, del temps d'Abd-al-Rahman III (Còrdova, 7 de gener de 891 - 15 d'octubre del 961) . Amb l'ocupació cristiana, el Castell tindrà la funció de presó pública de la ciutat. En temps de Jaume I es converteix es residència reial. Pere el Cerimoniós ordenarà fer obres realitzades al Palau Reial.

En decurs del conflicte bèl•lic que començava amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, l’Ebre esdevindrà tràgic camp de batalla en el que perdran la vida una munió de joves, qualificada com la ‘Quinta del biberó’, el Castell i la mateixa ciutat de Tortosa, foren objecte d'una greu destrucció.

Retratava la macabrilla que es conserva ara dins d’una urna de vidre al costat de la recepció del Parador Nacional.

Tortosa ha perdut gran part del seu patrimoni històric relacionat amb l’ocupació àrab per raons de pura subsistència física, les macabrilles per exemple es venien per un preu irrisori als col•leccionistes estrangers.

Recollim aquest fet patètic per deixar constància de la deixadesa de les Autoritats del REINO DE ESPAÑA pel que fa a la protecció del Patrimoni històric, particularment del que es trobava en terres catalanes.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

TRESORS DE L’ANOIA . L’ESCOLA MARQUÉS DE LA POBLA. CAPELLADES.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis ‘monumentals’- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

M’explicava el Miquel Giménez López que l’escola Marquès de la Pobla , va ser inaugurada el 14-05-1933, per la marquesa de la Pobla de Claramunt, Balbina Mas Santacana, vídua del primer marquès, Antoni Miquel i Costa, que va oferir l'escola a la vila.

L’arquitecte-director i autor del projecte fou l’arquitecte Domènec Sugranyes i Gras (1879-38) col•laborador d’ Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms,25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926) i encarregat de dirigir les obres de la Sagrada Família a la seva mort (1926-38) .

La descripció de patrimoni Gencat ens diu que es tracta d'un conjunt de tres edificis amb connexió entre ells. Els dos de cada costat, són simètrics, de planta quasi quadrangular i coberta a quatre vessants; són units per un edifici allargassat, més baix, amb l'entrada principal (porxada amb coberta de teules amb columnes jòniques i és acabada en terrat).

Els edificis de banda i banda presenten també entrada porxada amb coberta de teules recolzada damunt dues columnes, a un dels costats llargs. La façana està arrebossada presentant arrebossats de jardineres i garlandes damunt les finestres del primer pis. La coberta, a 4 vessants, presenta gran quantitat de mènsules i forma ràfec als quatre costats.

Em deia que tenen documents gràfics que expliquen la construcció d’aquest magnífic edifici, que li demanava per tal d’incorporar-los a la publicació.

Assolir un bon nivell d’informació del patrimoni històric és el que diferencià una ‘ Nació Civilitzada’ de la resta, Catalunya està dissortadament lluny encara de tenir aquesta consideració.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

EL MAS DE LA COMA DE SANT JAUME. MOIÀ

Llegia a la descripció de patrimoni Gencat ; entorn d'un nucli central del segle XVII s'han anat agrupant diverses dependencies de forma completament anàrquica com estables, femers, graners, ..., aquestes modificacions han canviat radicalment l'aspecte primitiu de l'edifici. Avui dia, malgrat estar habitada, presenta un aspecte força deixat. El parament és de pedra i fang.

A la façana de ponent, dues llindes porten sengles inscripcions de 1620 i 1812.

La retratava a darrera hora de la tarda del 14.01.2016, en primer terme s’aprecia el pou.

En allò que podia veure l’edifici manté l’aspecte ‘senyorial’ malgrat les magres condicions en que viu la pagesia al nostre país.

Les primeres notícies documentals d'aquest mas són del segle X, concretament cita l’enciclopèdia catalana l’any 1063, i explica que fou refeta l’any 1683.

la historia del mas la Coma, o la Coma de Sant Jaume, ha estat vinculada sempre a l’existència de l’església de Sant Jaume, designada tradicionalment com la primera parròquia de Moià, que retratava en un seu entorn bucòlic amb un ramat que pastura.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESCOLES I AJUNTAMENT / CEIP MADRENC, VILABLAREIX. GIRONÈS

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis ‘monumentals’- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Llegia a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Vilablareix&page=1&pos=6

Projecte de l'arquitecte Rafael Masó Valentí (Girona, 16 d'agost de 1880 - 13 de juliol de 1935) de desembre 1911. Construcció: gener - juny 1912.

Edifici de planta baixa i pis destinat a escola pública i ajuntament. L'edifici ha patit importants reformes i ampliacions a causa de l'ús continuat de l'equipament. La més remarcable és l'enderroc de la planta pis sobre el cos esquerra, buscant recuperar la idea original de Masó, i l'aixecament d'un cos superior més endarrerit.

Assolir un bon nivell d’informació del patrimoni històric és el que diferencià una ‘ Nació Civilitzada’ de la resta, Catalunya està dissortadament lluny encara de tenir aquesta consideració.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

Superava l’any 2015 , publicant únicament edificis escolars anteriors a la dictadura franquista les 500 entrades a : https://issuu.com/1coneixercatalunya/docs

Superava també les 3.000 entrades a :
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/

Superava les 5.000 entrades a :
http://relatsencatala.cat/autor/antonio-mora-verges/81299

Dit això, no us sonarà estrany si afirmo que em queden MOLTES COSES per a veure, retratar i descriure a Catalunya, oi?.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

CENTRE VILASSARENC. VILASSAR DE DALT. EL MARESME

Retratava el Centre Vilassarenc; reprodueixo del Mapa de patrimoni de Vilassar, edifici de planta rectangular amb mitgera per la façana dreta. Consta de planta baixa i pis i la coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral•lel a la façana principal, orientada al carrer Mestre Viladrosa.

Destaca la façana amb una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat, definits en planta baixa per tres grans obertures i un balcó corregut en la planta pis, també amb tres obertures. El coronament és amb una cornisa i una balustrada per damunt amb un petit frontó triangular al centre, on hi figura l'any 1890. El parament imita el maó vist hi ha esgrafiats geomètrics damunt l'obertura central de la planta baixa i les de la planta pis. A la del mig són lletres que diuen "CENTRE VILASSARENC"

Les parcel•les on ara s'aixequen el teatre i la seu, l'any 1861, eren propietat de Josep Piferrer i Mir, que les lloga durant 5 anys a Lluís Balius i Roig per fer-hi un teatre i un servei de begudes. L'any 1879 consta que el teatre es trobava en mal estat i a l'any següent Genís Trias i Cuyàs, forner de Cal Mosso, el compra per 6500 ptes. de l'època. El 10 d'octubre d'aquell mateix any de 1880, es crea la "Societat del Teatre de Vilassar", amb l'objectiu de construir-hi un nou teatre i finançada per 12 prohoms que actuen d'accionistes. Encarrega el projecte del teatre a Rafael Guastavino Moreno (Valencia, España, 1842 – Baltimore, EE. UU., 1908).

El 13 de març de 1881 s'inaugura amb l'obra "La flor de la madastra". L'any 1889 ho compra la societat de mutu auxili Centro Vilasanés, integrada per propietaris, industrials, encarregats i treballadors qualificats de la indústria tèxtil. Durant el final de la dictadura esdevé un centre cultural important pel poble; però entre 1985 i el 2002 resta tancat per adequar-lo a les normatives vigents. Finalment s'inaugura el 27 d'abril de 2002. El nom actual de l'associació és "La Massa, Centre de Cultura Vilassarenc".

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

PROJECTE NR ESCOLA GRADUADA / GRUP ESCOLAR / CEIP MARE DE DÉU DE NÚRIA. RIBES DE FRESER. EL RIPOLLÈS. GIRONA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis ‘monumentals’- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Llegia a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Ribes+de+Freser&page=2&pos=12

L'any 1923 l'arquitecte Rafael Sánchez Echevarria projecta una Escola Graduada pel municipi de Ribes de Freser. Aquest projecte però, no s'arriba a realitzar i l'any següent, Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 - 1951) elabora un nou projecte que es construirà entre 1925 i 1930. El 1936 l'edifici és ampliat, afegint-hi una planta, per l'arquitecte Josep Danés i Torras (Olot 1891 – Barcelona 1955). Arquitecte que torna a intervenir en l'edifici acabada la guerra per reparar-ne els desperfectes.

L'any 1955 Josep Maria Claret i Rubira (Girona, 1908-1988), com a arquitecte escolar, reforma i amplia l'edifici, tornant a intervenir-hi en els anys setanta.

Les escoles públiques de Ribes de Freser pertanyen a la mateixa tipologia utilitzada per Jeroni Martorell a Sant Joan de les Abadesses.

L'edifici consta de planta baixa i dos pisos en el seu cos central i de planta baixa i pis en els laterals. És un edifici simètric que va patir una modificació posterior (es va ampliar amb una planta), tot i que es reconeix que aquesta va ser molt encertada.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

Superava l’any 2015 , publicant únicament edificis escolars anteriors a la dictadura franquista les 500 entrades a : https://issuu.com/1coneixercatalunya/docs

Superava també les 3.000 entrades a :
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/

Superava les 5.000 entrades a :
http://relatsencatala.cat/autor/antonio-mora-verges/81299

Dit això, no us sonarà estrany si afirmo que em queden MOLTES COSES per a veure, retratar i descriure a Catalunya, oi?.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ANDREU APÒSTOL. LA SELVA DEL CAMP JUSSÀ. TARRAGONA

Retratava – amb força dificultats tècniques, i de forma parcial – l’església de Sant Andreu Apòstol de la Selva del Camp, la descripció ens diu ; edifici de grans proporcions, inacabat. No té façana principal. Obra de paredat amb reforços de carreus, excepte al carrer de l'Abadia, que és tota de carreus.

És una obra mestra de l'escola renaixentista del Camp de Tarragona.

Consta d'una nau amb capelles laterals comunicades. Arcs de mig punt i voltes de canó amb llunetes. Àmplia tribuna alta damunt de les capelles laterals. Gran capella del Santíssim en el costat de l'epístola. Cúpula a la capçalera. Porta lateral d'estil renaixentista, sense pas. A l'angle dret de l'església, als peus, hi ha una construcció amb finestres d'arc de mig punt, que possiblement haguessin estat part d'un edifici anterior.

L'església antiga, al mateix lloc que la actual, havia quedat petita a començaments del segle XVI, i s'hi feien sovint intervencions. Alguns documents parlen del mal estat de la volta de l'església i de les capelles de Sant Miquel i de Santa Magdalena (1546). L'arquebisbe manà a Jurats i poble (1568), que alcessin un nou temple, però no fou fins el 31 de desembre de 1581, després de diversos escrits de l'arquebisbe, quan el Consell determinarà treure a subhasta l'obra, que es va encarregar a Pere Blai ( Barcelona 1553 + 1621 ) . L'1 de maig de 1582 es reuniren, amb Pere Blai, el Prior d'Escaladei, l'ardiaca Gilo, i mossèn Jaume Amigó, rector de Tivissa, i acabaren la traça de l'església nova.
L’any 1616 Pere Blai contemplava la possible represa de les obres. Finalment però, l’església va quedar inconclusa.
Ens els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República , es varen destruir diferents objectes litúrgics i de mobiliari, entre ells el retaule major del segle XVII i l'orgue.

L’any 2003 es va col•locar un nou orgue per substituir a l'anterior

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

P/D

N’ m’ha estat possible consultar els fons de l’Arxiu de la Selva del Camp, el sistema no reconeix com a ‘vàlid’ l’email coneixercatalunya@gmail.com

MAUSOLEU DE CENTCELLES. CONSTANTÍ. EL TARRAGONÈS

Anàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés fins a la població de Constantí, ens hi portava el desig de veure i visitar Centcelles.

La primera construcció de què es tenen notícies a Centcelles és una gran vil•la rural bastida probablement al segle I aC de la qual es coneix part de la planta i, concretament, l'àrea termal conservada. Les estructures arquitectòniques d'aquesta fase de la vil•la es mantingueren en ús fins al segle III aproximadament.

A principis del segle IV es produí una remodelació de gran importància a la vil•la, amb l'erecció del mausoleu. En època medieval el mausoleu fou utilitzat com a capella, dedicada a sant Bartomeu, i posteriorment com a casa de pagès, funció que conservà fins a l’any 1958.

La primera referència a les restes romanes de Centcelles es deu a Lluís Ponç d'Icard (1572) (nascut a Tarragona entre els anys 1518 i 1520 i mort el 23 de juny del 1587), els mosaics però, no foren descoberts de forma accidental fins a l’any 1877. Diferents autors, com Antoni Maria Gallissà i Soqué (Barcelona 1861 - 1903), Josep Gudiol i Cunill (Vic, Osona, 26 de desembre, 1872 - Vic, Osona, 10 d'abril, 1931 ) i sobretot Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 21 de desembre de 1850 – 27 de desembre de 1923), en feren els primers estudis entre 1901 i 1909, i desmentiren que es tractés d'un baptisteri. Les investigacions posteriors de l’Emili Junyent Sánchez , Pere Batlle Huguet (Reus, Baix Camp 1907 - Tarragona 1990) i especialment FRANCISCO CAMPRUBÍ ALEMANY demostraren que es tractava d'un mausoleu.

Finalment, el 1959 un equip de l’ Institut Arqueològic Alemany emprengué els treballs d'investigació i restauració del conjunt. La grandesa i sumptuositat decorativa d'aquest monument funerari, del tot inusual al món occidental romà, féu suposar a l'arqueòleg alemany Helmut Schlunk. - (Bottschow, Brandenburg, Alemanya, (avui Boczów, Polònia), 23 de juliol de 1906 - Endingen am Kaiserstuhl, Baden-Württemberg, Alemanya, 9 de octubre de 1982). Arqueòleg i historiador de l'Art alemany especialitzat en la Alta Edat Mitjana de Espanya i Portugal. Va ser el primer director de l’ Institut Arqueològic Alemany de Madrid entre 1943 i 1945 i des de 1954 fins a la seva jubilació el 1971 - , que podria haver estat el sepulcre de l'emperador Constant, fill de l'emperador Constantí, mort a Elna l'any 350.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; el conjunt de Centcelles es troba situat a un km del nucli urbà de Constantí, a la dreta del riu Francolí, i comprèn les restes d'una antiga vil•la rural del segle I aC (de la qual es conserva fonamentalment l'àrea termal) i un magnífic mausoleu del segle IV, l'element sens dubte més important del conjunt.

Les restes del gran mausoleu tenen planta rectangular i consten de dues unitats: una sala de planta gairebé quadrada, amb quatre lòbuls, que ha perdut la coberta original, i que comunica amb el segon espai, una construcció de planta circular de 10,66 metres de diàmetre, que té quatre nínxols als extrems de les diagonals i és coberta amb una magnífica cúpula feta de maons.

L'interior de la cúpula és revestit de mosaics policroms, de gran riquesa cromàtica, dividits temàticament en tres zones separades per sanefes geomètriques. La banda inferior presenta escenes de cacera, presidides pel senyor de la vil•la, tema molt corrent en la iconografia del segle IV. La central presenta escenes de l'Antic i el Nou Testament, separades per columnes salomòniques, i la superior representacions de les quatre estacions i altres figures humanes. Al cercle que tanca la cúpula els fragments conservats no permeten identificar amb seguretat el tema, malgrat que alguns autors han suggerit que podria tractar-se d'algun motiu religiós.

Tot i que només ens ha arribat una mínima part dels mosaics, la part conservada mostra una gran qualitat artística i tècnica i permet d'imaginar la magnificència del mausoleu en el moment de la seva construcció. Per sota de la cúpula decorada amb mosaic s'han conservat també restes de pintura, que harmonitzen compositivament amb el conjunt.

El conjunt es completa amb una cripta funerària situada al subsòl de la cambra, i que segurament devia allotjar el sarcòfag, i encara una altra a sota d'aquesta, més petita, que probablement tindria funcions de drenatge.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

GRUP ESCOLAR / ESCOLES NACIONALS / CEIP MESTRE ANDREU. SANT JOAN DE LES ABADESSES. EL RIPOLLÈS. GIRONA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis ‘monumentals’- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Llegia a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Sant+Joan+de+les+Abadesses&page=4&pos=32

Edifici projectat per l'arquitecte Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 - 1951) amb plànols signats l'any 1924.

Edifici simètric amb accés central i esglaonaments laterals. Presenta parets de càrrega amb les cantoneres de pedra treballada. A nivell del segon pis hi ha unes arcades de fàbrica de totxo que donen unitat a l'edifici.

La distribució interior respon a l'emplaçament, donant els accessos de les aules al carrer principal i les aules sobre els patis. D'aquesta manera tot el sector públic queda orientat a migdia.

L'any 1956 Josep Maria Claret i Rubira (Girona, 1908-1988) reforma l'edifici per instal•lar-hi calefacció.

La descripció tècnica ens diu; el Grup Escolar de Sant Joan de les Abadesses pertany a la mateixa tipologia que l'usada pel mateix arquitecte en el cas de Ribes de Freser.

Ambdues escoles estan situades en àrees climatològiques semblants.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

Superava l’any 2015 , publicant únicament edificis escolars anteriors a la dictadura franquista les 500 entrades a : https://issuu.com/1coneixercatalunya/docs

Superava també les 3.000 entrades a :
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/

Superava les 5.000 entrades a :
http://relatsencatala.cat/autor/antonio-mora-verges/81299

Dit això, no us sonarà estrany si afirmo que em queden MOLTES COSES per a veure, retratar i descriure a Catalunya, oi?.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

HOTEL MAS PASSAMANER. LA SELVA DEL CAMP. TARRAGONA

Llegia que aquesta mansió és una mostra de l'esplendor econòmic de la dècada dels anys 20 a Catalunya. Fou construït per Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 21 de desembre de 1850 – 27 de desembre de 1923) atenen l’encàrrec de l'empresari Joan Boquè i Reverter, president de la Cambra de Comerç de Reus, en una època de transició entre el modernisme i el noucentisme.

Joan Boqué i Reverter era fill de Joan Boqué Balsells, casat a Reus amb Cristina Reverter i Prats -hereva d'una merceria al carrer Manterols- i nét de Ramon Boqué, natural de la Selva del Camp i cordonero o "pasamaner" [persona que fabrica o ven objectes sumptuaris de seda, de mida petita, com floques, passamans, bosses, botons, etc.] d'ofici i descendent de Can Josep. Del seu avi Joan va heretar el Mas Passamaner i de la seva mare l'esperit empresarial que el portaria a fundar diverses empreses exportadores de vins i fruits secs, a més de Carburos de Terol, a regentar molins d'oli i farina i a ocupar una regidoria a l'Ajuntament de Reus i la presidència de la Cambra de Comerç.

El nom de la casa prové de l'ofici de la família d'origen del primer propietari, amb el que es coneixia la família a la contrada, encara que va ser amb els vins i els fruits secs com Joan Boqué i Reverter va forjar la seva fortuna.

L'empresari va morir solter el 1946 i va heretar la finca la seva germana Antònia, el fill, el sacerdot Salvador Clarinan Boqué - actualment retirat a Barcelona- la va vendre el 1963 per poders a un ex alcalde republicà del Morell, Josep Sanromà i Nicolau, qui al seu torn la va donar a la seva filla Júlia Fortuny i Sanromà. Finalment va ser adquirida per la família Ángel García Puertas , propietaris d'un altre edifici de característiques similars. Es tracta de La Posada Real de la Casa de l'Abat de Ampudia, situada a molts quilòmetres de distància, a la localitat d'Ampudia (Palencia), conjunt històric monumental

La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; edifici d'estructura clàssica, atribuït a Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 21 de desembre de 1850 – 27 de desembre de 1923), que es va construir adossat a una petita masia preexistent, i aquesta va quedar totalment integrada a la nova construcció per la part exterior. Es tracta d'un habitatge de grans dimensions amb façana asimètrica a tres nivells: el central, més alt, amb una torre rematada per un frontó trencat amb fornícula i teulada a doble vessat; el de l'esquerra, on s'ubica la porta principal, amb teulada a quatre vessants, i el de la dreta amb teulada a doble vessant. Com a element a destacar, el balcó de la primera planta flanquejat per columnes tornejades de maó, amb un mirador adossat de finestra geminada, amb el mateix tipus de columnes i capitells de pedra esculpida. La façana està decorada amb rajoles de color blau cel i esgrafiats, i a les obertures s'aprecien treballs d'obra vista a les cornises, columnes i altres elements arquitectònics, ceràmica vidrada als rosetons i reblons, i baranes de ferro forjat. Es conserva encara la fusteria original dels tancaments de portes, balcons i finestres, pintades en color blau. Actualment s'ha rehabilitat com a hotel de luxe i a l'entorn s'han afegit altres elements annexos.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESCOLES DE CAMPDEVÀNOL / CEIP PIRINEU (EDUCACIÓ PRIMÀRIA). EL RIPOLLÈS. GIRONA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis ‘monumentals’- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Llegia a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Campdev%C3%A0nol&page=3&pos=29

Edifici de planta baixa i pis amb obertures d'arc de mig punt. L'actual CEIP Pirineu està format per dos edificis: el d'Educació Infantil (reg. 5758) i el de Primària (reg. 5797), que ocupa l'edifici projectat per l'arquitecte Josep Riera Reguer ( Sant Julià de Vilatorta, 4 de juliol de 1903 + 19 d'octubre de 1994 ) l'any 1932 (segons consta en el Llibre de Registre de Visat del Col•legi d'Arquitectes) i ampliat l'any següent pel mateix arquitecte.

Aquest mateix edifici va ser ampliat de nou per Riera Reguer el 1966 (aixecant un pis per a tres aules) i el 1971 Josep Maria Claret i Rubira (Girona, 1908-1988) amplia el conjunt amb dues noves aules.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

Superava l’any 2015 , publicant únicament edificis escolars anteriors a la dictadura franquista les 500 entrades a : https://issuu.com/1coneixercatalunya/docs

Superava també les 3.000 entrades a :
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/

Superava les 5.000 entrades a :
http://relatsencatala.cat/autor/antonio-mora-verges/81299

Dit això, no us sonarà estrany si afirmo que em queden MOLTES COSES per a veure, retratar i descriure a Catalunya, oi?.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT GENIS. VILASSAR DE DALT. EL MARESME

Llegia que l’església parroquial de Sant Genis de Vilassar, fou incendiada l’any 1936, com una més de les conseqüències derivades de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República, essent derruïda l’any 1941.

La nova església es bastí seguint els plànols d'Antoni Fisas Planas ( Sarrià, Barcelona, 1896 — Barcelona, 1953 ) l’any 1943.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu; edifici religiós; destaca per la seva marcada tendència al classicisme italianitzant. La construcció està formada per una nau central i dues laterals, de menys alçada, amb un petit creuer i cimbori de base polièdrica.

Al conjunt sobresurt especialment la façana que té un frontó superior, pilastres adossades amb capitells corintis, nàrtex amb tres arcs de mig punt i columnetes clàssiques, similar a les "loggie" florentines del Renaixement i que tant d'èxit tingueren al noucentisme. Hi ha també alguns esgrafiats sobre la façana.

Dins l'església ens trobem amb una decoració mural de Fidel Trias Pagès (Sabadell, 18 de novembre de 1918 - 27 de gener de 1971) .

A l'exterior, conserva alguns elements de la construcció anterior, com el portal lateral, del segle XVI.

Portal lateral , única part conservada de l'antiga església del segle XIV. Tallat en pedra. Es manté fidel a l'esquema gòtic, malgrat que no va flanquejat per cap pinacle. Presenta arquivoltes a la part superior, formades a mig punt. Sobre el floró central hi ha un relleu esculpit d'un àngel. La línia de la imposta està esculpida amb petits relleus. Inicialment el timpà possiblement allotjava algun grup escultòric. És el tipus de portal més freqüent del primer terç del segle XVI, amb motllures als brancals.

El Josep Salvany Blanch el retratava l’any 1912

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

LA BASSA I EL MOLI DE LA VILA. CAPELLADES. L’ANOIA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant la bassa de molí de planta sensiblement triangular de Capellades, la descripció de patrimoni Gencat ens diu quan a la superfície, que l’alçada del triangle està al entorn de 100 metres, la base de planta corba 45 metres orientada de nord a sud. Els murs interiors de la bassa són de mamposteria, folrats en alguns trams amb formigó. El perímetre de la bassa està protegit amb una barana de ferro de brèndoles verticals. A continuació, ressegueix el contorn una vora d’uns dos metres formada amb paviment de lloses irregulars. Està voltada d’una àmplia zona enjardinada per l’esbarjo dels capelladins, amb un parc infantil i un monument dedicat al caputxí Fra Bernadí de Capellades ( Capellades ? + Costa Rica 1899).

La Bassa constitueix un dels paratges naturals de la vila i la seva formació es deu a l’existència de punts d’aflorament de l’aqüífer Carme-Capellades.

Al fons l'estructura típica dels edificis coneguts com a "molí paperer": base rectangular i plantes altes calades de finestretes que deixaven pas a l'aire que eixugava l'estesa del paper mullat, eixit de la tina i escorregut a la premsa.

Al segle XVII era l'antic molí paperer anomenat "Molí de la Vila", al costat de la "Bassa", font natural amb un cabal de 12 milions de 1 diaris.

A principis de segle, el Molí encara quedava fora de la vila.

L'any 1961, sota el patronatge d'un grup d'industrials paperers, fou inaugurat el Museu a la Vila de Capellades.

A partir de 1982 s'integra a la Xarxa de Museus Comarcals i es vincula al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya impulsat per la Generalitat de Catalunya.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESCOLES PÚBLIQUES / CEIP DR. ROBERT. CAMPRODON. EL RIPOLLÈS. GIRONA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis ‘monumentals’- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Llegia a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Camprodon&page=1&pos=3

Les escoles públiques de Camprodon són obra de l'arquitecte Bartomeu Agustí Vergés ( 1904/1944 )

El novembre de 1933 l'Ajuntament de Camprodon aprova la construcció d'una escola de 6 graus segons projecte de l'arquitecte Josep Maria Sagnier i Vidal-Ribas, II marqués de Sagnier (Barcelona, 16 de agosto de 1890 - ibídem, 25 de abril de 1978) (vegeu arxiu plànols). L'octubre de 1936 té lloc l'aprovació del projecte definitiu, obra de l'arquitecte Bartomeu Agustí Vergés amb l'aparellador Mariano Surinach Guardia. L'edifici s'inaugura oficialment el 17 de juliol de 1938.

L'octubre de 1967 té lloc una ampliació a càrrec de l'arquitecte José Canela Tomàs ( 1912 + 14.07.1992 ) . I el febrer de 1975 una reforma del menjador a càrrec de l'arquitecte Carlos Abadias Susin.

La descripció tècnica ens diu; Les Escoles Públiques de Camprodon varen ser construïdes segons les modernes prescripcions pedagògiques i higièniques.

Edifici aïllat format per un cos rectangular i tres ales adossades perpendicularment en la part posterior. El cos principal es desenvolupa en dues plantes a la part central i tres en els laterals, les ales posteriors presenten dues plantes. La coberta inicialment havia sigut plana essent ara inclinada i de teula àrab. Les façanes són arrebossades i pintades.

De l'interior es destaquen les pintures murals "Els Quatre Continents" obra dels artistes Josep Morell Macias (Sant Esteve d'En Bas, 1899 - Barcelona, 1949) i Darius Vilàs i Fernández (Barcelona, 1880 - 1950)

L'actual CEIP Dr. Robert constade dos edificis. En el més modern s'hi ubiquen les aules d'Educació Infantil i l'antic (de B. Agustí), hi ha les altres aules d'Educació Primària, l'aula d'informàtica, secretària, l'aula de mestres, la biblioteca compartida amb l'aula de música, l'aula taller, la cuina, el menjador.....

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

Superava l’any 2015 , publicant únicament edificis escolars anteriors a la dictadura franquista les 500 entrades a : https://issuu.com/1coneixercatalunya/docs

Superava també les 3.000 entrades a :
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/

Superava les 5.000 entrades a :
http://relatsencatala.cat/autor/antonio-mora-verges/81299

Dit això, no us sonarà estrany si afirmo que em queden MOLTES COSES per a veure, retratar i descriure a Catalunya, oi?.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

LA TORRE DIAZ. EL BRUC. L’ANOIA

Llegia a patrimoni Gencat que la casa d'estiueig de planta rectangular, un pis i una torre adossada, al número 1 del carrer del Bruc del Mig, va ser obra de l’arquitecte Ricard Giralt i Casadesús ( Barcelona 1884 + 1970 ), per encàrrec de J. Diaz Vidal - data del projecte 7 de gener de 1913 - ; quan a la descripció tècnica explica que en conjunt presenta una composició arquitectònica de composició harmònica amb un cert esperit de mediterranisme, façanes blanques, al mateix temps però, s'hi poden observar elements del colorisme modernista com són: la xemeneia recoberta de rajoles de ceràmica, la teulada de teules envernissades de colors blau i groc, i també el treball de maó vist dels terrats, sobretot la barana i la columna salomònica i els arcs de les obertures fets amb maó repintat. La terrassa i els porxos són construccions molt posteriors. Restaurada al 1991.

No sabia trobar-la al Mapa de Patrimoni del Bruc.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

COL•LEGI DE LES MONGES FRANCISCANES. SANT CUGAT DEL VALLÈS. VALLÈS OCCIDENTAL

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis ‘monumentals’- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Llegia que l’arquitecte Fernando o Ferran Cels Granell, del que únicamebt trobava :
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1924/07/15/pagina-2/33270111/pdf.html?search=Fernado%20Cels%20Granell
va ser l’autor del col•legi de les Monges Franciscanes de la

Rambla Ribatallada, 14-16 de Sant Cugat del Vallès, del qjue ens diu la descrpció tènica; Edifici de planta rectangular, que segueix els esquemes de l'arquitectura escolar avançada de l'època de la Mancomunitat. Els serveis i les aules estan organitzats entorn d'un pati central i dos de laterals, els quals estan coronats per un frontó escalonat. Destaca la utilització del totxo com a element decoratiu. La façana es arrebossada en blanc.

Fotografia de la Gemma Estrada Pinell de l’any 1983
Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del lloc i data de naixement de l’arquitecte Fernando o Ferran Cels Granell. Assolir un bon nivell d’informació del patrimoni històric és el que diferencià una ‘ Nació Civilitzada’ de la resta, Catalunya està dissortadament lluny encara de tenir aquesta consideració.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

Superava l’any 2015 , publicant únicament edificis escolars anteriors a la dictadura franquista les 500 entrades a : https://issuu.com/1coneixercatalunya/docs

Superava també les 3.000 entrades a :
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/

Superava les 5.000 entrades a :
http://relatsencatala.cat/autor/antonio-mora-verges/81299

Dit això, no us sonarà estrany si afirmo que em queden MOLTES COSES per a veure, retratar i descriure a Catalunya, oi?.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

IN MEMORIAN DE L’ESCOLA PÚBLICA DE SANT GABRIEL DE GRIONS. SANT FELIU DE BUIXALLEU. LA SELVA. GIRONA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :

Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – i de religiosos, uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.

Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2

I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.

La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.

Retratava l’edifici de les antigues escoles de Sant Gabriel de Grions, al terme de Sant Feliu de Buixalleu, comarca de la Selva, Girona.

No en trobava cap dada, sou pregats d’explicar-nos, a l’email coniexercatalunya@gmail.com quan es van fer, qui en va ser l’autor, i qualsevol anècdota que ens permeti evocar aquella època.

Hi havia escola també a la Sant Feliu de Buixalleu :
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/01/antigues-escoles-de-sant-feliu-de.html

Hi ha falta de confirmació a Sant Llorenç de Gaserans.

Sou pregats de fer-nos arribar les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L’experiència – tenim recollides més 600 escoles – em diu amb hon roses excepcions com aquesta és difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, i deixant constància del meu personal agraïment al Josep Estivill Pérez, arxiver municipal de Constantí, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

Assolir un bon nivell d’informació del patrimoni històric és el que diferencià una ‘ Nació Civilitzada’ de la resta, Catalunya està dissortadament lluny encara de tenir aquesta consideració.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

CASA JOSEP CALVO VERDONCES. EL BRUC. L’ANOIA

Llegia a patrimoni Gencat que l’any 1914, Josep Calvo i Verdonces, escenògraf i dibuixant ( València, 1841 + Barcelona 1924 ) comprà un terreny a Joan Elias i Creus per a edificar-hi una casa.

La idea del projecte i la organització interior de l'edificació va ser obre del mateix Josep Calvo i Verdonces , essent l'arquitecte Ricardf Giralt i Casadesús ( Barcelona 1884 + 1970 ) , l'autor del projecte.

L’any 1915 es construeix una primera part, l’ant 1925 s'edifica la torre amb un petit angles anteriorment destinat a jardinet, i l’any 1930 s'allarga l'edificació cap al torrent.

La descripció tècnica ens diu ; casa d'estiueig unifamiliar entre mitjaneres formada per dos cossos, un de planta baixa i pis i una torre adossada de planta baixa, pis i golfes. A la façana s'observen elements decoratius que recorden l'estil gòtic com són els emmarcaments de finestres. La torratxa, construïda posteriorment, segueix un estil neogòtic molt clar en l'arc del balcó. Tant a l'exterior com a l'interior està ornamentat amb rajoles de ceràmica. Al menjador és característic el sostre d'embigat de fusta on el fris de la paret està decorat amb inscripcions de consells d'elogis a l'art i a la vida.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESCOLES NACIONALS DE CERDANYOLA DEL VALLÈS. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis ‘monumentals’- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Eduard Maria Balcells i Buïgas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965) va ser l’autor l’any 1912 del projecte de l'edifici de les Escoles, bastit en estil noucentista, que va donar nom al carrer.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; Edifici de planta rectangular. Té les façanes laterals al carrer de les Escoles. És una construcció d'una sola planta, amb coberta de teula a dues vessants amb el carener paral•lel al carrer, i pati posterior. Els dos frontis mostren uns estructura simètrica amb coronament mixtilini. Ambdós frontis tenen cossos annexos més petits. Totes les obertures de l'edifici són rectangulars. El ràfec és suportat per bigues de fusta. És remarcable la decoració del parament, amb esgrafiats simples que mostren elements relatius a les matèries escolars.

http://www.cerdanyola.cat/recursosweb/documentos/urbanisme/cataleg/Q4-48.pdf

Fotografia Amador Álvarez

Assolir un bon nivell d’informació del patrimoni històric és el que diferencià una ‘ Nació Civilitzada’ de la resta, Catalunya està dissortadament lluny encara de tenir aquesta consideració.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

Superava l’any 2015 , publicant únicament edificis escolars anteriors a la dictadura franquista les 500 entrades a : https://issuu.com/1coneixercatalunya/docs

Superava també les 3.000 entrades a :
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/

Superava les 5.000 entrades a :
http://relatsencatala.cat/autor/antonio-mora-verges/81299

Dit això, no us sonarà estrany si afirmo que em queden MOLTES COSES per a veure, retratar i descriure a Catalunya, oi?.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...