La Josefina Casadesús Bascompte, retrata la Capella de la Trinitat de Vilalta, a Santa
Maria de Merlès.
https://www.facebook.com/photo/?fbid=7097331500380193&set=pcb.7097331670380176
La propietat de Vilalta abasta un
ampli patrimoni:
https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilalta-0
https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-vilalta
https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vilalta
https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vilalta
https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-doli-de-ginebre-de-vilalta
https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-trinitat-de-vilalta
La capella és de planta rectangular, amb absis carrat i coberta amb teulada
de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i coronada per un campanar
d'espadanya d'un sol ull que conserva una campana. Està construïda amb murs de
maçoneria de pedra arrebossats i cantonades diferenciades de carreus de majors
dimensions.
A la façana principal, orientada al sud-oest, hi ha adossat un ampli porxo
de teulada de doble vessant, tancat per un baix mur frontal amb una columna de
pedra i una paret lateral amb un porta d'accés emmarcada amb pedra. La façana
presenta un portal d'arc de mig punt adovellat amb un guardapols motllurat que
el ressegueix. A la clau de l'arc hi ha la data de 1552 esculpida en baix
relleu i amb un gran motiu figuratiu al centre també esculpit en baix relleu
que representa la Santíssima Trinitat. A la dreta del portal, pràcticament
adossat a ell, hi ha una escala de cargol de fusta que condueix a un primer
pis. A la part superior de la façana, sobre el porxo, s'hi obre un òcul i més
amunt una finestra apaïsada.
A la zona de l'absis, orientat al nord-est, hi ha una petita finestra
emmarcada amb monòlits de pedra, sota el carener. A la façana sud-est s'hi
adossa un petit cos que sobresurt perpendicularment de teulada d'una vessant.
https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-santissima-trinitat
L’Isidre Puig i Boada (Barcelona, 20 d'abril de 1891 - Barcelona, 13 de
juliol de 1987) retratava la masia l’any 1932, per al Fons Estudi de la Masia
Catalana
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/873/rec/25
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/814/rec/2
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/713/rec/4
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/888/rec/8
El Fons Estudi de la Masia Catalana, a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
La pèssima gestió politica i econòmica, la corrupció , i altres " patologies " especifiques del REINO DE ESPAÑA, donaven lloc a la desamortització dels drets socials i polítics de la ciutadania - penseu per exemple en l'Indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM) aprovat l'any 2004, és l'índex de referència a l'Estat espanyol pel càlcul del llindar d'ingressos en certes circumstàncies (com ara ajudes per l'habitatge, beques, subsidi d'atur…) , això explica que ara, pagesos i ramaders, es manifestin arreu per reclamar que se’ls doni un tracte humà, amb unes administracions acostumades al MANDO y ORDENO, que traslladen la SEVA FEINA als ciutadans, que els imposen la CITA PRÈVIA, que NO els atenen en situacions de necessitat, i que els aboquen al patiment infinit i/o la mort en llarguíssimes LLISTES D’ESPERA, .., ens temem que caldrà fer alguna cosa més que tallar carreteres, autovies i autopistes.
Colpeix la lectura de noticies com " Decenas de personas jalean a los narcos mientras asesinan a dos agentes de la Guardia Civil en Barbate" . El nostre condol a les famílies.
Tantes va es gerró a sa font, que acaba per deixar-hi s'ansa o es coll. Qui ho vulgui entendre que ho entengui.