La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; edifici d'una sola nau amb capelles laterals, orientada a llevant i amb la façana a ponent. Al costa de migdia hi té adossada la rectoria. L'església té un presbiteri quadrat. Totalment llis , al costat nord-est s'alça al campanar de planta quadrada, coronat per una balustrada i dos obertures a cada cara d'arc de mig punt. La façana, oberta a la plaça i a la torre de guaita medieval del castell d'Ardèvol és un exemplar propi de l'època: frontó triangular amb un petit nínxol que guarda la imatge de Sant Isidre. La porta té la següent inscripció a la llinda: "Sit Nomen Domini Benedictum anno 1688". El temple conserva alguns elements romànics en els murs.
Fotografia del interior de Jordi Contijoch Boada. 2002
Hom pensa que Santa Maria era alhora que la capella del Castell – del que resta únicament una torre – la parroquial d’Ardèvol; no hi ha però cap constància documental de l’existència d’una primera església romànica.
Joan Coromines i Vigneaux[ (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), defensa la tesis de que aquest topònim té origen en la llengua dels ibers, que es conserva parcialment encara en l’euskara que es parla a la Nació Basca. http://www.laiavilanova.org/Adjunts/l'euskera.pdf
ILDIBÊRIS / IRDÎBÊLI amb el sentit ‘ Vilanova’, el pas fins a l’actual Ardèvol, és la clàssica perversió fonètica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada