Patrimoni Gencat ens diu que de l'església original resta un absis semicircular de reduïdes dimensions, que s'obren a un espai de planta quadrada, cobert a una vessant a l'exterior, i que fa les funcions de nau. L'espai és cobert amb volta de canó. L'aparell es disposa regularment, i l'absis és decorat amb arcuacions cegues i lesenes i un fris de dents de serra sota el ràfec de la teulada.
Fotografia de Gustau Erill i Pinyot
L'accés, a llevant, s'articula en una portalada de dos arcs en gradació i s'obre directament sobre l'espai interior. L'estranya aparença de sant Martí fa pensar que estem davant d'una estructura incompleta, que formava part d'un conjunt anterior de projecte més ambiciós i ordenat possiblement a partir d'un transsepte, amb capçalera triabsidal.
L'edifici és de planta quadrada, de 3'5 x 3'5 m, feta amb carreus ben escairats, ordenats en filades regulars, ornamentat amb arcuacions llombardes, i amb una petita absidiola a l'est. L'accés s'hi practica per ponent, existint, a més, una porta tapiada al nord que possiblement connectava amb un altre àmbit constructiu, ara desaparegut.
Durant les obres de restauració de l'església, es portaren a terme dues actuacions:
D'una banda, es van tallar els arbres que amagaven l'edifici i es practicà una rasa perimetral al nord i est de l'edifici per fer-hi un drenatge que impedís la penetració de la humitat a la capella. En aquestes tasques es va fer un seguiment dels treballs en previsió de l'aflorament d'estructures, sobretot al nord. No es van trobar indicis de cap estructura, estant tot cobert d'un estrat de graves i sorres de riu.
D'altra banda, es va procedir a desmuntar el llosat, orientat a un vessant, al sud. Després de treure les lloses de coberta, va aparèixer un nivell de runa, pedres i terra que cobria una coberta plana, a mode de terrassa, amb un paviment de lloses irregulars lligades amb argamassa de calç. Un cop documentat el teulat, es va procedir a cobrir-lo reomplint els espais buits amb material de construcció i col·locant, a sobre, les lloses de coberta lligades amb ciment.
Amb aquesta intervenció es pretenia resoldre la incògnita d'aquest singular edifici, que sembla que formava part d'un conjunt més gran, restant, actualment, una capella lateral o una part del transsepte.
La capella de Sant Martí de la Torre es troba situada als afores de la torre de Capdella, a prop de la cruïlla de la carretera que porta als nuclis d'Astell, Obeix i Aguiró.
A la Plaça de l'Església de la Torre de Cabdella, la (Pallars Jussà) hi ha un edifici del segle XVIII , que amb la mateixa advocació , substitueix a la primitiva església de Sant Martí de la Torre que donà nom al municipi.
Catalunya té – encara - , malgrat la seva forçada pertinença al REINO , un important Patrimoni Històric i/o Artístic
que és malgrat el desinterès de les administracions públiques, el millor actiu
que tenim per atreure persones interessades per la cultura – que n’hi han, i
moltes -; Barcelona ja exerceix com a pol d’atracció d’un turisme d’alcohol – i
altres drogues - , sol i platges, que va foragitant als antics residents. Cal potenciar la Catalunya de “ veritat”,
enfront del Parc temàtic barceloní, oi?.
Que Sant Martí de Tours, porti davant l'Altíssim, la nostra sempiterna
pregaria, Senyor, allibera el tu poble !!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada