Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars
anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en
aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “
senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.
Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones
i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva
comarca.
Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la
nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email
castellardiari@gmail.com
Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades
històriques relatives a l’edifici.
Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda
poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major
esforç.
En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.
En aquest estiu curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS
SON PROVOCATS.
Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ
Facebook em diu que faig masses publicacions de caire cultural en llengua
catalana, i m’adverteixen de suspensió.
Llegia; 15-gener-1921, el consistori compra un terreny situat a l'indret
conegut com Camp del Pedró. "Un mes més tard ja s'havien rebut els
plànols" (P.Borrat i A.Egea 2001, pàg. 88). La construcció de l'edifici va
anar a càrrec dels mestres d'obres Jaume i Josep Poch ( ens agradarà tenir
noticia del cognom matern i del lloc i data de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com, el mal
costum castellà de citar únicament amb el cognom patern, alhora que una mostra
clara de masclisme, evidencia una estultícia
quasi infinita - amb la col·laboració,
com a mà d'obra, de tot el poble. Els habitants de Vilanant a més finançaren
parcialment la construcció de les Escoles. El 15 de maig de 1926 es varen
inaugurar les noves escoles.
.jpg)
Actualment les
Escoles de Vilanant reben el nom CEIP Tramuntana i pertanyen a la ZER La
Garriga (format per les escoles d'Avinyonet de Puigventós, Cistella i
Vilanant).
Llegia que el
consistori deixava l’edifici per a usos escolars, el fet és del tot
extraordinari, i contrarià la mala costum de les administracions de fer-se amb els edificis escolars per a destinar-los a d’altres usos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada