Em permeto la llicència de fer servir un adjectiu inexistent, però que d’una forma gràfica anuncia al lector, que la persona de qui parlarem, fou sens dubte molt per endavant en relació als seus coetanis.
Va néixer a Barcelona el 17 de maig de 1.867, i després de desenvolupar una intensa activitat econòmica, amb incidència més que notable pel que fa al coneixement de Catalunya, en el període previ a la Guerra Civil, va lliurar l’ànima al Senyor l’1 d’octubre de 1.956, a l’edat de 89 anys.
Potser com ningú més, va capir la importància que tindria la imatge, i des de 1905 va iniciar una intensa activitat d’edició de postals fotogràfiques, que sota les sigles A.T.V , acabarien deixant-nos el record de la major part de pobles, i mots elements ornamentals i paisatgístics, no tant sols de Catalunya, sinó també de Mallorca.
Fou l’Àngel Toldrà qui amb un contracte de tres anys, portaria al nostre país al Luciano Roisin, que treballaria per ell durant aquest període. El francès desenvoluparia posteriorment una activitat frenètica que el portaria a recollir imatges per arreu d’Espanya.
Des de la seva seu del carrer Canuda 41-43 de Barcelona, l’Àngel Toldrà, que venia del món de les calcomanies, els cromos i les estampes, esdevindria el motor d’una activitat quin resultat ens permet avui, recordar com era aquella Catalunya, que l’incivisme d’uns i altres , acabaria convertint, en runes, desolació i misèria.
Les imatges editades per A.T.V i per molts dels seus col•laboradors son hores d’ara l’únic testimoni que ens resta del passat.
Amb tota la informació prèvia, vaig pensar que seria senzill, fins redundant potser, intentar fer una síntesi biogràfica d’aquest català universal, per qui senten devoció en cercles cartòfils d’arreu del món, i de qui hores d’ara, no trobareu una línia tant sols, en totes les pàgines de la Gran Enciclopèdia Catalana.
Tinc l’esperança que el Cercle Cartòfil de Catalunya, s’animi a publicar les biografies de A.T.V, i dels catalans que a Barcelona, i en altres poblacions, van fer l’aportació del seu enginy en l’activitat fotogràfica a l’edició de postals.
Sóc plenament conscient que aquest article, únicament posa la primera pedra, d’una gegantina muntanya de dades, que ens cal recuperar de la vida i història de l’Àngel Toldrà Viazo, i en aquest sentit, agrairé a tothom que pugui afegir-ne alguna, que s’adreci a amora@moianes.net
Voldria deixar també un suggeriment; ara que es dediquen dies, setmanes, mesos i anys, a elements, activitats i persones, que no sempre tenen rellevància social; no fora el moment per plantejar-nos un homenatge a l’Àngel Toldrà Viazo, i als seus companys [1] en aquesta aventura meravellosa de deixar-nos imatges del passat ?.
Els escriptors i poetes, tenim l’encàrrec de guardar-vos els mots, de recordar-vos el nom de cada cosa, però l’A.T.V., i els fotògrafs d’aquell període, ens han guardat també les imatges que ens permeten saber de manera fefaent com era el món dels nostres pares , avis i besavis.
Va néixer a Barcelona el 17 de maig de 1.867, i després de desenvolupar una intensa activitat econòmica, amb incidència més que notable pel que fa al coneixement de Catalunya, en el període previ a la Guerra Civil, va lliurar l’ànima al Senyor l’1 d’octubre de 1.956, a l’edat de 89 anys.
Potser com ningú més, va capir la importància que tindria la imatge, i des de 1905 va iniciar una intensa activitat d’edició de postals fotogràfiques, que sota les sigles A.T.V , acabarien deixant-nos el record de la major part de pobles, i mots elements ornamentals i paisatgístics, no tant sols de Catalunya, sinó també de Mallorca.
Fou l’Àngel Toldrà qui amb un contracte de tres anys, portaria al nostre país al Luciano Roisin, que treballaria per ell durant aquest període. El francès desenvoluparia posteriorment una activitat frenètica que el portaria a recollir imatges per arreu d’Espanya.
Des de la seva seu del carrer Canuda 41-43 de Barcelona, l’Àngel Toldrà, que venia del món de les calcomanies, els cromos i les estampes, esdevindria el motor d’una activitat quin resultat ens permet avui, recordar com era aquella Catalunya, que l’incivisme d’uns i altres , acabaria convertint, en runes, desolació i misèria.
Les imatges editades per A.T.V i per molts dels seus col•laboradors son hores d’ara l’únic testimoni que ens resta del passat.
Amb tota la informació prèvia, vaig pensar que seria senzill, fins redundant potser, intentar fer una síntesi biogràfica d’aquest català universal, per qui senten devoció en cercles cartòfils d’arreu del món, i de qui hores d’ara, no trobareu una línia tant sols, en totes les pàgines de la Gran Enciclopèdia Catalana.
Tinc l’esperança que el Cercle Cartòfil de Catalunya, s’animi a publicar les biografies de A.T.V, i dels catalans que a Barcelona, i en altres poblacions, van fer l’aportació del seu enginy en l’activitat fotogràfica a l’edició de postals.
Sóc plenament conscient que aquest article, únicament posa la primera pedra, d’una gegantina muntanya de dades, que ens cal recuperar de la vida i història de l’Àngel Toldrà Viazo, i en aquest sentit, agrairé a tothom que pugui afegir-ne alguna, que s’adreci a amora@moianes.net
Voldria deixar també un suggeriment; ara que es dediquen dies, setmanes, mesos i anys, a elements, activitats i persones, que no sempre tenen rellevància social; no fora el moment per plantejar-nos un homenatge a l’Àngel Toldrà Viazo, i als seus companys [1] en aquesta aventura meravellosa de deixar-nos imatges del passat ?.
Els escriptors i poetes, tenim l’encàrrec de guardar-vos els mots, de recordar-vos el nom de cada cosa, però l’A.T.V., i els fotògrafs d’aquell període, ens han guardat també les imatges que ens permeten saber de manera fefaent com era el món dels nostres pares , avis i besavis.
[1]
Josep Gallés i Malats. Autor de la fotografia del Castell de la Popa o de Castellcir.
Josep Obradors. Autor de la fotografia de l'estació de tren de Sabadell
P.D Agraïm la informació rebuda quan a l'autor de la imatge del Castell de la Popa
© Antonio Mora Vergés
1 comentari:
La postal del castell de Castellcir no és de l'Angel Toldrà ni del Roisin, és del castellterçolenc Josep Gallés i Malats.
Feliu
Publica un comentari a l'entrada