D’aquest s’han escrit coses inaudites que estan impreses per eterna vergonya dels seus autors ;
es podria tractar d'un comunidor d'època visigòtica o pre-romànica.
Un dels pocs comunidors de Catalunya d’es d’on antigament, els capellans espantaven les tempestes i les bruixes.
Els darrers treballs de millora han consistit en fer el comunidor, que és un dels únics de Catalunya
El Comunidor – original - de sant Pere pot datar-se entre els segles XIV i XVI. El mantenidor i restaurador de Sant Pere de Riu, el campdevanolenc Sr. Mateu ha fet recerca històrica ‘rigorosa’ i del seu resultat en trobareu noticia en un plafó al costat del Comunidor.
Sant Pere és un més , dels encara força nombrosos comunidors que mantenim a Catalunya, tot i la general estultícia que ens portava en el període 1.936-1939 a destruir col•lectivament una gran part del nostre patrimoni històric. Ah!, els capellans no ‘ espantaven les tempestes, ni les bruixes’, si ho recordeu això era feina del Sr. Ramón:
El Sr. Ramón enganya a les criades
I a les que no ho son també moltes vegades
El Sr. Ramon, enganya a tot el món
Els sacerdots catòlics des del comunidors beneïen els camps i les besties, i demanaven al bon Déu – en funció de les necessitats de la comunitat- el benefici de la pluja, o el que fos precís.
Comunidor : Petita edificació en forma de porxo obert a tots quatre vents, coberta i situada prop de l'església; la seva funció – quan els capellans anaven a les processons sota el pal•li – era bàsicament la de dotar de dignitat al prevere que des d’allà beneïa els camps, les collites i/o els animals, i s'aixoplugava quan calia i amb el breviari a la mà esquerra i el salpasser a la dreta, manava i/o demanava en nom de Déu als esperits immunds que congrien [segle XIV; del català antic concrear, concriar, provinents del llatí . concreare 'crear alhora', amb possible influx de congregare en el pas de -ncr- a -ngr-] les tempestats i les pedregades , que les dispersin i les allunyin.
Comunir : Conjurar ( el mal temps ) amb oracions o exorcismes.
Sant Pere de riu torna a lluir el seu esplèndid Comunidor gràcies a la ‘ santa obstinació’ de la parella que exerceixen com mantenidors i restauradors. Li manquen encara alguns detalls com el suport físic – habitualment un pedró - on el sacerdot posava els llibres de comunir, i més enllà del ‘fervor patriòtic’ és un exemplar notable dels comunidors que en les parròquies d’àmbit rural exercien la funció primordial de dotar de dignitat social , l’activitat habitual – beneir els camps, les besties, demanar la pluja,... – dels sacerdots.
Felicito al Sr. Mateu per la excel•lent tasca duta a terme a Sant Pere de Riu. Dissortadament som pocs a salvar, i molts, massa, entestats en destruir l’únic que ens singularitza un xic, el nostre patrimoni històric i cultural.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada