http://www.naciodigital.cat/blocdefotos/?seccio=noticies&accio=veure&id=109147&cerca=
Anàvem l’Antoni Ibáñez Olivares, el Tomàs Irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés al turonet envoltat de bosc on s’aixeca l’ermita de Sant Ponç al terme de Tordera; es troba a uns 4 quilometres del centre de la població, a la carretera que va a Fogars de la Selva i Hostalric.
L’advocació està documentada des del segle XI en aquestes contrades; hi ha constància que fou reconstruïda en 1580 i el 1687, i novament reformada al segle XVII, (l.729) moment en que s’afegeix l’ atri de 12 columnes de pedra d'estil dòric, segons la inscripció gravada a la pedra d'una de les arcades.
L'edifici és d’una única nau, i veiem que l’interior és de volta de canó i l'àbsis , pintat de blanc i objecte de tota mena d’inscripcions profanes, és rodó.
En una finestra hi ha gravat, a la pedra, "1615 al 5 de maig".
A la llinda del portal hi ha gravat l'any 1685 i, a la pila d'aigua beneïda, l'any 1737.
Defensem la denominació ‘ Trentina’ malgrat l’afirmació del seu origen romànic.
Aquesta esglesiola és molt coneguda i freqüentada per la gent de Tordera i rodalies, hi ha un gran espai per a fer foc i coure carn, ens expliquen a la gran esplanada que hi ha al costat, cada 11 de maig es celebra un aplec, amb benedicció de roses, Missa i processó i la recurrent instal•lació de parades amb plantes remeieres. Les roses beneïdes servien per impedir l'entrada de paràsits a les cases durant l'estiu, es feia també l'oli per guarir les cremades.
Fem un xic d’història per explicar-nos aquesta singular advocació de Sant Ponç :
Es té per cert que a Sant Ponç el varen tancar en una presó plena d'insectes i que aquests no el pogueren picar. Si considerem que moltes plantes tenen la propietat de rebutjar els insectes, de protegir les collites (de les plagues) i les cases, ja hi tenim el lligam.
Tradicionalment les mestresses netejaven les cases en arribar el bon temps, foragitant tota mena d'insectes que s'hi havien entaforat durant els mesos anteriors. Amb una bona provisió de manats de plantes, la casa quedava protegida.
Ja a l'antiguitat clàssica es celebraven les “rhizotomii”, quan els recol•lectors d'arrels s'instal•laven amb les seves parades al fòrum romà i als voltants dels temples. Les festes paganes eren dedicades a la deessa Flora. El cristianisme les va fer seves. Avui Sant Ponç és una festa.
Els precedents de l'actual fira a la Barcelona. Les trobem a la fi de la baixa edat mitjana , cap el 1500 en es celebrava a l’entorn de les esglésies de Sant Miquel i de Sant Cugat del Rec.
Va acabar quallant a la seva actual ubicació del carrer de l'Hospital. I la raó és ben lògica, doncs era en aquest carrer, als afores de l'antic Hospital de la Santa Creu, on es produïa la venda de plantes medicinals amb la finalitat de que els seus familiars i amics ajudessin a guarir els malalts que hi havia a dins.
El resultat fou que, ja cap el 1800, ens trobem amb una fira ben consolidada. Els pagesos no només hi portaven les plantes o la mel, sinó també tot un reguitzell de productes artesans. Per això no ens hem de posar les mans al cap quan ara veiem que, en altres indrets, aprofitant la Fira de Sant Ponç s'hi estableixen parades de formatges, embotits, estris de fusta i/o terrissa, barrets de palla, espardenyes, ....
Ah!, no hem trobat els Goigs d’aquesta ermita i us adjuntem els de Prades de la Molsosa, al Solsonès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada