En el camí fins aquest poble, situat sota i a migdia de l'imponent Roc de Pessonada, a l'extrem de llevant de la Serra de Pessonada, que adquirí la condició de municipi a partir dels desplegament de la Constitució de Cadis [ 1.812 ], es trobarà un magnífic exemplar de bolet de pedra, que s’endurà dins la maquina fotogràfica.
La consideració de municipi va perdurar un xic més que la vigència d’aquella primera Constitució, que pregonava ‘ que todos los españoles son buenos’; l’any 1.847, amb el clàssic pretext de l’estalvi de cabals públics Pessonada va ser agregat a Hortoneda.
Per la seva vinculació amb Guimerà, a la comarca de l’urgell, el Josep Antoni Uriz, s’adona que malgrat les modificacions sofertes al llarg dels segles – no sempre encertades – es possible trobar encara alguns elements de l'antic poble clos. El portal d’Aramunt per on surt el camí que menava a aquell poble veí, n’és un clar exemple.
De l'església de Santa Maria de Pessonada, sufragània avui de la Mare de Déu del Coll , parroquial de Salàs de Pallars; inserida enmig de les cases del poble, únicament crida l’atenció el seu campanar de torre de planta octogonal.
Pessonada, com la major part dels pobles i viles de Catalunya, va ser objecte d’un absolut espoli pel que fa als objectes artístics i/o de valor, al Museu de Belles Arts de Bilbao, s’exposen dues pintures romàniques sobre taula procedents de Pessonada.
Molts altres objectes valuosos, que per desídia de les autoritats no estaven inventariats, es troben dispersos per arreu del món.
Esperem rebre més cròniques d’aquestes terres, que es troben sens dubte prop de Déu, però massa lluny de la megalòpolis barcelonina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada